L’evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s’incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi.
Una cosa així és el que passa amb els nens i l’ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s’acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc.
Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s’entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l’hora d’aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l’ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu?
Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l’ús que en fem d’elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.