Nens i pantalles: una visió didàctica del seu ús

L’evolució tecnològica és vertiginosa. Cada dos per tres apareix alguna novetat que, en molt poc temps, integrem en el nostre dia a dia. La qüestió és que la tecnologia s’incorpora a les nostres vides a tal velocitat, que ens veiem obligats a aprendre a utilitzar-la pràcticament sobre la marxa. Això és així perquè de seguida podem veure els seus avantatges. Tanmateix, els seus inconvenients no ens solen resultar tan evidents des del principi.

Una cosa així és el que passa amb els nens i l’ús que en fan de les pantalles. Els nostres fills són pioners en un territori inexplorat: el dels dispositius portàtils, com els telèfons intel·ligents i les tauletes, als quals poden accedir en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. Sí, nosaltres també vam créixer amb advertències sobre una excessiva exposició a la televisió o fins i tot, als videojocs. Tanmateix, la gran diferència amb els nostres fills consisteix en el fet que, un cop nosaltres sortíem de casa, s’acabaven la tele i la consola. Ells tenen a mà el nostre telèfon mòbil fins i tot quan estan al parc.

Aquesta és la raó per la qual veiem els nens pràcticament a qualsevol lloc asseguts i quiets, mirant una pantalla. Lògicament, molts pares veuen els avantatges del fet que puguin accedir a aquests dispositius: s’entretenen fàcilment i entren en contacte amb la tecnologia de manera natural, una cosa que els ajudarà a l’hora d’aprendre a utilitzar-la. També es pregunten pels inconvenients. Com els afectarà l’ús de les pantalles? Què podem fer perquè convisquin amb uns aparells que estan per tot arreu?

Científics de tot el món busquen respostes a aquestes preguntes. Una de les primeres conclusions que es pot extreure dels seus estudis sembla ser la següent: les pantalles no són bones o dolentes, és l’ús que en fem d’elles el que fa que puguin tenir conseqüències positives o negatives.

Els primers estudis fiables sobre els efectes de l’ús de les pantalles en els nens llancen ja algunes advertències. Entre elles, una cosa que molts pares ja sospitaven: un major temps d’exposició a aquests dispositius té efectes negatius en el seu desenvolupament. Això inclou problemes amb l’atenció, la mobilitat, les habilitats interpersonals i, fins i tot, la parla.
Això no significa que qualsevol exposició dels nens a les pantalles provoqui que triguin més a formar frases complexes o que tolerin pitjor la frustració. La paraula clau aquí és l’“excés”. La directora d’una de les últimes investigacions en aquest sentit, la psicòloga Mary Sherigan de la Universitat de Calgary, comparava les pantalles amb el menjar porqueria: en petites dosis no és tan dolent, però en excés té conseqüències.

L’estudi de la Universitat de Calgary explica com el desenvolupament en els nens es desplega de manera ràpida durant els primers cinc anys de vida. És un moment crític per al seu desenvolupament. Llavors, aquest desenvolupament es pot veure llastat per l’ús de les pantalles. Si el nen està assegut veient vídeos en una tauleta, es perdrà grans oportunitats per practicar i dominar les seves habilitats interpersonals, motores i de comunicació. És a dir, mentre estigui atent a la pantalla, no s’estarà relacionant amb altres persones o corrent darrere d’una pilota.

A més, estar exposats durant molt de temps a estímuls constants i potents com els que ofereixen molts dels continguts que veuen els nens, pot derivar en problemes d’atenció. El món no és tan divertit i ràpid com el que mostra la pantalla del mòbil. Per això, el nen s’avorrirà més fàcilment quan torni a la vida real, que trobarà lenta i monòtona. Llavors, una classe a l’escola es convertirà en una autèntica murga, per la qual cosa li costarà molt més concentrar-se.

També el son dels nens és fonamental per al seu desenvolupament i l’ús de les pantalles pot entorpir-lo. Altres investigacions apunten que, per cada hora que passen utilitzant una tauleta, els nens petits dormen prop de 15 minuts menys, mentre que els de més edat es perden uns 26 minuts de son. En unes edats en què es necessita dormir entre 11 i 15 hores cada dia, cada minut de son compta.

Ja sabem que un ús inadequat de les pantalles pot afectar el desenvolupament del nen. En un món en què les pantalles estan per tot arreu, com podem fer per conviure amb elles? L’OMS ja ha pres cartes en l’assumpte i ha fet una sèrie de recomanacions relacionades amb l’ús de les pantalles en nens menors de cinc anys.

En resum, l’OMS recomana que els nens menors de dos anys no passin temps en activitats sedentàries davant les pantalles. És a dir, res de posar-li el mòbil al nadó perquè es distregui. Pel que fa als de dos, tres i quatre anys, aquest temps no ha d’excedir una hora i com menys, millor.

Respecte del temps que han de passar fent alguna activitat física, els nadons de menys d’un any han d’estar físicament actius diverses vegades al dia de diferents formes, especialment mitjançant el joc interactiu a terra i com més, millor. Els nens d’un a quatre anys, per la seva part, han de passar almenys 180 minuts fent diversos tipus d’activitat física. En funció de l’edat, la necessitat d’hores de son varia i s’ha d’assegurar que es compleixen seguint les recomanacions. Es tracta de buscar un equilibri entre les activitats sedentàries, l’activitat física i el son.

Pel que fa a la manera en què els nens han d’utilitzar les pantalles, com a norma general es recomana que sempre sigui de manera controlada. Això significa que els seus pares han d’assegurar-se que els continguts que veuen siguin de qualitat, siguin apropiats per a ells i, si és possible, que continguin elements interactius per evitar la passivitat. Per això, poden recórrer a la previsualització, controlar mentre els nens veuen els continguts i, fins i tot, utilitzar eines com el control parental. També es recomana que comparteixin part del temps davant la pantalla amb ells, per parlar sobre el que veuen i ampliar la informació si cal.

En el cas dels nens més grans, convé establir límits raonables de temps i, fins i tot, horaris i zones on la tecnologia no es pugui utilitzar, com pot ser durant els àpats o una hora abans d’anar a dormir. Ajudar-los en el seu procés d’alfabetització digital s’ha de promoure com més aviat millor, ensenyant-los a ser crítics amb allò que veuen, a diferenciar entre publicitat i contingut, així com evitar conductes de risc. També ho és donar exemple: si veuen els seus pares pendents del mòbil a totes hores, difícilment entendran que ells hagin de complir certs límits sobre quan i com utilitzar-les.

Els nens sempre estaran exposats a l’ús de les pantalles. Ensenyar-los a utilitzar-les correctament i ajudar-los a controlar la seva exposició pot ser molt beneficiós per al seu desenvolupament. És qüestió d’acompanyar-los també en aquest camí i aportar-los l’equilibri necessari. Com en qualsevol altre aspecte de la seva vida.