El Niño passa el testimoni a la Niña: com ens afecten aquests fenòmens climàtics?

El Niño i la Niña són fenòmens intermitents que afecten el clima de tot el planeta. Es gesten a les aigües de l’oceà Pacífic, a l’altura de l’equador. Poques vegades succeeixen de forma simultània, ja que són fenòmens oposats, però hi ha períodes en què poden estar molt propers, com és probable que passi aquest any.

De fet, hi ha un 80 % de possibilitats que la Niña arribi abans de l’estiu.

El Niño Oscil·lació del Sud (ENSO, o ENOS en anglès) sorgeix en períodes d’entre dos i set anys i és més freqüent que el seu antagonista, la Niña.

Ja en el segle XVIII, els habitants de la costa del Perú eren conscients que, en moments puntuals, als voltants de Nadal, els corrents d’aigua eren més càlids i els bancs de peixos s’absentaven. Van relacionar aquest esdeveniment extraordinari amb el naixement de Jesús, per la qual cosa el van batejar com a «el Niño».

Des de llavors, nombrosos científics van començar a estudiar, a diferents enclavaments del Pacífic, canvis similars, coincidents en el temps, amb el fenomen del Niño.

El 1969, el meteoròleg Jacob Bjerknes va estudiar aquestes anomalies i va determinar que l’oceà tenia una influència directa en els esdeveniments atmosfèrics. En concret, l’escalfament de les aigües del Pacífic Oriental modificava el patró habitual dels vents alisis, encarregats de traslladar les aigües càlides cap a l’oest. Això derivava en l’escalfament, per damunt del normal, de l’aigua al Pacífic Est, i afectava la costa de l’Amèrica Central i l’Amèrica del Sud.

A partir del model de Bjerknes s’han establert relacions entre fenòmens meteorològics de tot el món vinculats amb el Niño, responsable d’onades de calor i sequeres a l’Àsia, Austràlia i l’Àfrica. A Espanya, el Niño suposa hiverns càlids i secs, però també pluges torrencials.

Aquestes alteracions climàtiques estan vinculades a:

• Augment de plagues: els canvis fomenten l’aparició de vectors de transmissió en regions on no és l’habitual, i provoca repunts en la transmissió de malalties com ara el paludisme, el dengue o la febre de la vall del Rift.
• Risc en les condicions de seguretat alimentària: les sequeres i inundacions malmeten les collites. De fet, algunes de les pitjors fams dels últims 50 anys estan associades al Niño.
• Contaminació atmosfèrica: les sequeres van associades a incendis, els quals emeten fum, element nociu per a la salut.

Totes aquestes conseqüències han portat a l’estudi de l’impacte social del Niño, com per exemple el treball de Hsiang, Meng i Cane, que sosté que el Niño duplica el risc de conflicte armat.

Es tracta de l’esdeveniment climàtic oposat. Generalment succeeix el Niño, encara que no sempre. El seu nom indica oposició al concepte del Niño i també és conegut com l’«antinen» o «el vell». La durada de la Niña oscil·la entre un i set anys.

La Niña implica una intensificació dels vents alisis, cosa que desploma la temperatura de l’aigua i, per això, condiciona els fenòmens climàtics. Per exemple, es produeix un debilitament del contracorrent equatorial i deslliura la costa pacífica d’Amèrica de les aigües càlides que provenen d’Àsia.

A més, el corrent equatorial del sud recobra el seu protagonisme i arrossega aigües fredes cap al tròpic. Aquesta situació al Pacífic provoca pluges torrencials al Pacífic Sud, Carib i el Brasil, sequeres en diferents punts del continent americà i Oceania, fortes nevades a l’Amèrica del Nord o huracans a l’Atlàntic.

Si els pronòstics es compleixen i la Niña s’estableix, a la península Ibèrica l’espera una tardor més seca de l’habitual, amb temperatures per damunt de la mitjana, com a conseqüència de l’augment dels vents alisis, que intensifiquen el monsó del subcontinent indi. No obstant això, els efectes de la Niña a Espanya són molt més suaus que els del seu contrari.

L’hivern de la Niña a Espanya està condicionat per un altre fenomen, l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord positiva (NAO+), que té com a conseqüència modificacions en el corrent en doll, que s’enforteix i es mou cap al nord. Per aquest motiu, l’hivern de la Niña es preveu sec i estable, amb pluges al nord-oest i el litoral mediterrani, on podrien produir-se danes.

La resta del territori experimentaria temperatures per sota del normal i un augment de precipitacions. La Niña genera primaveres caloroses i seques, a excepció de les Balears i Andalusia. Si parlem de l’estiu, s’estima que serà més sec i menys calorós.

En aquest cas, els experts vinculen la Niña amb l’estabilització dels preus de les primeres matèries, en especial agrícoles, com a contrapunt al Niño.

Ambdós esdeveniments es desenvolupen en un entorn cada vegada més càlid, com evidencien els científics. L’any 2023 va ser el més càlid des que se’n tenen registres.

Tenint això en compte, cal aclarir que tant el Niño com la Niña no sempre són iguals. Els meteoròlegs han pogut determinar variacions, amb impactes locals desiguals.

Indubtablement, si la conseqüència és una pujada de les temperatures en una regió, l’escalfament global provoca que aquest increment sigui més gran.

El Niño i la Niña també intensifiquen la virulència i freqüència dels esdeveniments climàtics extrems, esperonats pel canvi climàtic.

És cert que en els períodes en què ha prevalgut el Niño, el nombre d’esdeveniments climàtics extrems i les seves conseqüències han estat més grans que durant els períodes de la Niña. No obstant això, els científics segueixen observant i traient conclusions segons avança l’escalfament global, entenent les seves repercussions i com interactua amb fenòmens com el Niño o la Niña.