Noves tendències en pantalles per a smartphones

El primer telèfon mòbil amb pantalla tàctil capacitiva va ser l’LG Prada, llançat el 2006. L’aparició d’aquest tipus de pantalla va representar una gran revolució, ja que fins aquell moment, era matèria només de les creacions de ciència-ficció. El seu sistema de funcionament es basava en la detecció del tacte dels dits a les pantalles, a diferència de les seves predecessores, que basaven la seva dinàmica en la pressió dels dits sobre aquestes.

Un any després, el 2007, el primer iPhone d’Apple va aterrar amb tota la seva potència a les nostres vides. La gran novetat d’aquest model va ser que va fer un pas més en el desenvolupament de la pantalla capacitiva, ja que es va crear la primera pantalla multitàctil de la història, a partir d’una tècnica que s’havia començat a desenvolupar el 1982 a la Universitat de Toronto (Canadà). Aquest nou sistema oferia a l’usuari més prestacions, i estava dissenyat perquè la pantalla funcionés, a la pràctica, com un ratolí d’ordinador.

Com el seu nom indica, el sistema multitàctil detecta múltiples punts de pressió a la pantalla, fet que permet a l’usuari utilitzar diversos dits per interactuar amb ella. D’aquesta manera, pot fer zoom dins les imatges i altres accions similars a un clic, utilitzant tant el dit índex com el polze, fet que millora considerablement l’experiència de navegació perquè l’apropa a la d’un PC.

El següent fabricant amb una gran innovació a les pantalles dels nostres telèfons va ser Nokia el 2008. El telèfon Nokia N85 va ser el primer terminal a presentar la tecnologia OLED (díode orgànic d’emissió de llum), que segueix molt present avui dia. Aquesta tecnologia permetia millors contrastos de colors foscos. El seu sistema d’estalvi energètic consistia en un fet que ara ens sembla bàsic: la pantalla del terminal s’apagava quan el telèfon no s’estava utilitzant.

Més tard, ja en el 2011, arribaria el Samsung Galaxy Note. La pantalla d’aquest dispositiu era de mida intermèdia, entre una tauleta i un smartphone. No va ser el primer dispositiu d’aquestes característiques que va sortir al mercat (la pantalla mesurava 12 centímetres), però va ser un gran èxit de vendes per a la marca i va obrir el camí cap a telèfons amb pantalles més grans. Fins a aquell moment, la tendència havia estat sempre intentar reduir-ne la mida.

Les pantalles tàctils van suposar un impuls per a l’era de la connectivitat i han estat un dels fonaments sobre els quals s’ha edificat la tecnologia mòbil actual. El que és visual és tendència i les pantalles es transformen en les veritables protagonistes del present i del futur. El camí cap a la innovació en el desenvolupament de les pantalles per a smartphones continua. I és una carrera en què cap fabricant de dispositius mòbils no es vol quedar enrere.

Una de les noves tendències d’aquest any 2020 és la pantalla flexible i plegable, que ha acaparat multitud de titulars. Samsung ha apostat fort per aquest tipus de prestacions. El seu smartphone flexible és l’anomenat Galaxy Fold i ofereix una pantalla plegable que porta per nom Infinity Flex, de 7,3 polzades i un 50% més fina que la resta de pantalles dels telèfons de la sèrie Galaxy. La seva tecnologia Eye Confort fa que el dispositiu s’adapti automàticament a la llum ambiental.

D’altra banda, les empreses xineses Royole i Huawei han llançat al mercat les seves pròpies propostes de mòbils amb pantalla flexible. La de la primera és l’anomenat FlexiPai i es tracta d’un híbrid, entre un smartphone i una tauleta. El dispositiu disposa d’una pantalla de 7,8 polzades i és capaç de doblegar-se sobre si mateix un màxim de 180 vegades, fins a assolir una mida extremadament reduïda. Huawei, que ha apostat fort per la tecnologia 5G, proposa al mercat el seu propi telèfon plegable, el MateX, un dispositiu que disposa d’un sistema de càmera Leica, una pantalla que es pot doblegar i que presenta un eix flexible per aconseguir un acabat pla i llis a ambdós costats del telèfon.

La segona gran tendència estrella en pantalles per a smartphone són les pantalles dobles. Un telèfon amb aquesta tecnologia té dues pantalles, una a la part frontal del dispositiu i l’altra al revers. La segona té menys resolució però és completament funcional, de manera que l’usuari pot accionar el dispositiu mòbil per ambdós costats. Un dels avantatges d’aquesta mena de pantalles és que eliminen les vores negres de l’smartphone estàndard, que acostumen a reduir la superfície funcional de la pantalla. L’empresa xinesa ZTE ha optat per aquesta solució per desenvolupar el seu dispositiu NubiaX. També ha seguit aquesta tendència la companyia Meizu.

Aquesta classe de pantalles tenen un petit buit rodó en una de les cantonades superiors de la pantalla. Dins el forat es col·loquen uns minúsculs sensors i càmeres que augmenten la funcionalitat del dispositiu. S’elimina, d’aquesta manera, el clàssic notch (el rectangle en la part frontal) dels primers smartphones i s’ofereix a l’usuari, una major superfície de pantalla i un augment de funcionalitats. Samsung, Lenovo o Huawei ja han incorporat aquesta tecnologia en els seus nous telèfons per aquest any. Els models Honor 20, de l’empresa espanyola Honor, o el model Galaxy S10, de Samsung, han estat algunes de les propostes estrella d’aquest any pel que fa a l’ús de pantalles perforades.

Amb la innovació a les pantalles, els fabricants intenten millorar els smartphones per fer-los competitius respecte als nous dispositius wearable, que asseguraran la connectivitat als usuaris a través de la roba i el calçat, però que ho tindran més complicat a l’hora de proporcionar imatges d’alta qualitat. Flexibilitzant les pantalles i dotant-les de la màxima capacitat i definició es pretén fer-les imbatibles.