En un món globalitzat, on la industrialització i la producció en massa havien impulsat manufactures barates i ràpides, els oficis tradicionals, com la fusteria, la ceràmica, la ferreria i la terrisseria, corrien el risc de quedar relegats a un segon pla.
Ara bé, el focus en la sostenibilitat, l’afany per la recuperació del patrimoni i el foment de les economies locals està capgirant la situació.
Només cal fer una ullada a l’últim catàleg d’ocupacions de difícil cobertura del SEPE: pràcticament en totes les províncies espanyoles hi ha demanda de fusters.
La construcció ha mantingut la demanda d’un perfil fonamental, però les propietats de la fusta com a material (aïllant, biodegradable i sostenible gràcies a la reforestació i certificacions que garanteixen la viabilitat de les explotacions) han aconseguit que torni a estar en les preferències dels estudis d’arquitectura.
Seguint aquest exemple, veiem com la sostenibilitat també té el seu pes a l’hora de fer valer alternatives responsables com l’artesania.
Materials naturals, processos menys contaminants i peces duradores i biodegradables han tornat a ser atractius en un món saturat de productes d’un sol ús.
Per enllaçar amb aquesta demanda, professions artesanals com ara ceramistes, ferrers i fusters estan adaptant tècniques, dissenys i materials per reduir la seva petjada ecològica, apostant per recursos sostenibles i mètodes de producció respectuosos amb l’entorn.
Encara que resulti paradoxal, els oficis tradicionals perviuen gràcies a la innovació. Els artesans han sabut integrar la tecnologia en la seva feina: des del disseny assistit per ordinador fins a l’ús de maquinària moderna que optimitza processos sense comprometre l’essència artesanal, la fusió entre tradició i innovació ha estat clau per a la seva supervivència.
La digitalització també ha facilitat la comercialització dels seus productes, ja que permet a aquests artesans arribar a públics internacionals sense dependre exclusivament de mercats locals.
I, de nou, la innovació permet avançar en la sostenibilitat amb la vista posada en l’economia circular. Els ceramistes reutilitzen restes de materials especialment dissenyats per recuperar-los abans de coure’ls, aprofiten la calor dels forns optimitzant l’ús de l’energia i minimitzen el volum d’aigua necessari per dur a terme la seva activitat. Per això, l’impacte de l’elaboració de les seves peces arriba a compensar-se gràcies a la seva durabilitat.
Un altre exemple d’això és el dels ferrers artesanals, que reciclen materials i aprofiten la calor, i arriben a estalviar un 75% d’energia amb tècniques avançades de tractament tècnic.
Més enllà de la sostenibilitat, la recuperació dels oficis tradicionals també representa l’oportunitat de revitalitzar economies locals.
Apostar per productes artesanals genera ocupació, impulsa petites comunitats i enforteix el vincle entre productors i consumidors.
A més, iniciatives com ara tallers formatius i col·laboracions amb dissenyadors contemporanis han permès acostar aquests coneixements a noves generacions, la qual cosa evita que es perdin amb el pas del temps.
Enllaçant amb aquesta idea, el Cabildo de Tenerife ha llançat un Pla formatiu en artesania 2025 en col·laboració amb el Museu d’Artesania Iberoamericana de Tenerife (MAIT) i diversos ajuntaments locals.
El programa ofereix cursos d’iniciació, perfeccionament i especialització en oficis tradicionals com la terrisseria, la ganiveteria, la confecció d’indumentària tradicional i el brodat.
A més de preservar el patrimoni cultural, la iniciativa cerca garantir el relleu generacional i fomentar la sostenibilitat econòmica d’aquestes professions tradicionals.
L’impacte econòmic de l’artesania és innegable. El 2022, el sector va superar els 6.600 milions d’euros, la qual cosa reflecteix un creixement del 8,7% respecte a l’últim any previ a la pandèmia, tal com recull l’informe Radiografia de l’alta artesania a Espanya, del Cercle Fortuny i consultora KPMG, en la seva edició més recent.
Aquesta activitat va representar el 0,49% del valor afegit brut a escala nacional i va contribuir amb un 4,6% dins la indústria manufacturera, segons indica aquest document. A més, l’informe sosté que l’artesania a Espanya va crear 208.600 llocs de treball durant el mateix període, fet que consolida el seu paper en l’economia i el desenvolupament local.
Aquestes dades posen de manifest que oficis tradicionals poden ser una resposta mediambientalment responsable, culturalment conscient i econòmicament viable a les necessitats del present.
En combinar innovació amb patrimoni, sostenibilitat amb creativitat i el producte local amb el global, aquests oficis han demostrat que l’artesania continua tenint un paper clau.
