ECONOMIA

El bitllet de 0 euros que torna bojos els col·leccionistes

Temps de Lectura: 3 minuts

El bitllet de 0 euros que torna bojos els col·leccionistes
Avatar

CaixaBank

26 Març, 2024


L’any 2002 vam donar la benvinguda a l’euro com a moneda única i va ser en aquest moment quan en vam conèixer els bitllets, de 5 €, 10 €, 20 €, 50 €, 100 €, 200 € i 500 €.

Tanmateix, hi ha un bitllet més que no és en aquesta relació i que és probable que mai no t’hagi passat per les mans: el bitllet de record de 0 euros.

Fonts del Banc Central Europeu (BCE) indiquen que aquests bitllets de record de 0 euros no estan aprovats per la institució, que només reconeix els bitllets autèntics. A més, aclareixen que, en cas que hi hagi empreses que els produeixin, aquests hauran de complir les normes de reproducció del BCE per garantir que no es puguin confondre amb els originals.

El primer bitllet de 0 euros va sorgir a França el 2015 com una iniciativa de Richard Faille, un ciutadà gal que ja el 1996 havia obtingut permís de Monnaie de París per imprimir bitllets de record, sense valor nominal.

Amb l’arribada de l’euro, va imprimir bitllets de 0 euros. Aquests bitllets es van imprimir a les mateixes instal·lacions que els bitllets normals (a Oberthur Fiduciaire, a França) i inclouen les mateixes mesures de seguretat: marques d’aigua, tires de coure, impressió en relleu sensible al tacte, holograma, registre transparent, fons de seguretat de la impremta i tinta fluorescent visible sota llum ultraviolada. A més, cadascun dels exemplars té un número de sèrie únic.

Bitllets de 0 euros espanyols

A Espanya, pots adquirir els teus bitllets de record de 0 euros a través del web Eurosouvenir. També pots personalitzar-los, enviant la imatge que vulguis a través del seu web. Això sí, encara que el valor del bitllet sigui de 0 euros, té un preu de 2,5 euros.

Per a Espanya, aquest web comptabilitza seixanta models diferents de bitllets que reprodueixen en els seus dissenys llocs o personalitats rellevants del nostre país.
Des de monuments destacats, com l’Alhambra de Granada o la Sagrada Família de Barcelona, fins a llegendes de l’esport, com el futbolista asturià Enrique Castro, Quini.

Cada any es llança una nova edició limitada amb nous models, amb uns 10.000 exemplars, a excepció d’edicions exclusives per a col·leccionistes, que tenen tirades inferiors.

Els bitllets de record poden adquirir-se als monuments turístics que inclouen al revers, ja sigui en màquines expenedores o en oficines de turisme. Així mateix, els col·leccionistes els poden aconseguir a través del web d’Eurosouvenir.

Fora de les nostres fronteres, també hi ha llocs singulars per il·lustrar aquest curiós bitllet. Hi ha multitud de bitllets de 0 euros amb motius tan icònics com la Porta de Brandenburg, el Big Ben, la Torre Eiffel, el Coliseu o el Manneken Pis, així com personalitats com Karl Marx.

Altres bitllets 0

Si donem una ullada més enllà de l’euro, veiem que també s’han llançat iniciatives similars amb altres divises, però amb objectius completament diferents.

Per exemple, el bitllet de 0 rupies de l’Índia, llançat per una organització en contra de la corrupció anomenada 5th Pillar. Del 2007 al 2014 es van imprimir i distribuir 2,5 milions d’aquests bitllets, falsificacions, però a la vegada símbol de l’oposició dels ciutadans als suborns que el personal de les administracions, de forma irregular, els exigia per a qualsevol tràmit.

A l’altra punta del món, al Brasil, tenim un altre cas de bitllets 0. Es tracta de les creacions de l’artista plàstic Cildo Meireles, que jugava amb el conceptualisme imprimint bitllets de 0 reals (la divisa brasilera en aquella època) i canviant les personalitats que il·lustraven els bitllets reals per minories, amb el nom de “Zero Real”. (1974-1978).

En aquesta sèrie, batejada com a Árvore do Dinheiro, s’atrevia amb bitllets com el del dòlar (“Zero Dollars”, 1978-1984), aprofundint en el significat de la qüestió monetària, entenent la moneda estrangera com a representació icònica d’un país. En aquestes obres, els diners es converteixen en paradigma de la relació entre matèria i símbol, ja que pot ser, paradoxalment, ambdues coses alhora.

Accepto les condicions d'ús.