Temps de Lectura: 5 minuts
11 Juny, 2025
Es podria dir que “els països de l’euro” són més dels 20 que formen part de la zona euro. Com és això possible?
Resulta que hi ha alguns territoris que es troben fora de la Unió Europea (UE) i que utilitzen igualment l’euro com a divisa pròpia. També n’hi ha que, malgrat formar-ne part, no es troben al continent europeu, com les regions ultraperifèriques de la UE.
Hi ha països petits que no tenen moneda pròpia i que han subscrit un acord amb la Unió Europea perquè els seus ciutadans puguin utilitzar l’euro com a divisa oficial.
Es tracta dels microestats europeus d’Andorra, Mònaco, San Marino i el Vaticà.
Per què aquests territoris van passar a utilitzar l’euro com a divisa? La raó és molt senzilla: perquè també ho van fer els altres estats les monedes dels quals utilitzaven amb anterioritat.
Les dimensions petites d’aquests països dificulta mantenir una divisa estable, per això tots van subscriure al seu dia acords monetaris amb nacions veïnes més grans.
Així, l’euro va substituir la lira santmarinesa i la lira vaticana —divises el valor de les quals estava lligat al de la lira italiana—, o el franc francès, que s’utilitzava a Mònaco i Andorra, en aquest últim país en companyia de la pesseta espanyola. Els quatre microestats poden fins i tot emetre una quantitat limitada de monedes amb el seu propi disseny.
Què passa amb Liechtenstein? La proximitat a Suïssa d’aquest microestat el va portar a adoptar el franc suís com a moneda oficial des de 1924. Avui continua utilitzant aquesta divisa, malgrat formar part de l’Espai Econòmic Europeu. Anteriorment, Liechtenstein havia utilitzat també la corona austríaca.
Hi ha dos països més dins territori europeu que utilitzen l’euro com a moneda malgrat no formar part de la Unió Europea. Es tracta de Kosovo i Montenegro, dos estats situats als Balcans Occidentals.
En aquests dos casos no existeix cap acord oficial per al seu ús amb la Unió Europea. Ambdós països van adoptar l’euro com a moneda de manera unilateral el 2002 i els seus ciutadans la utilitzen de facto.
En ambdós casos, l’euro va passar també a substituir una altra moneda externa que va desaparèixer amb l’arribada de la divisa europea: anteriorment, Kosovo i Montenegro utilitzaven el marc alemany, també de facto.
Els vincles de països de la zona euro amb territoris situats fora del continent europeu també tenen la seva translació a l’ús de l’euro. Aquesta és la raó per la qual podem trobar la divisa europea en llocs ubicats geogràficament en altres continents. Alguns formen part de la zona euro i d’altres, no.
Alguns exemples de territoris geogràficament allunyats d’Europa que utilitzen l’euro són l’arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon, situat al costat de la costa est del Canadà; el de la Guaiana Francesa, a la costa nord-atlàntica d’Amèrica del Sud; el de Mayotte i Reunió, al costat de Madagascar; o illes caribenyes com Guadalupe, Martinica o San Bartolomé.
Tots aquests territoris estan d’alguna manera vinculats a França. Alguns formen part d’aquest país europeu i es reconeixen com a regions ultraperifèriques de la Unió Europea, per la qual cosa es consideren dins la zona euro.
Mentre que d’altres formen part de França com a col·lectivitats d’ultramar, però no de la Unió Europea, a causa del seu estatus especial. En aquests últims casos —San Bartolomé o Saint-Pierre-et-Miquelon—, s’han subscrit acords monetaris amb la UE perquè els seus ciutadans utilitzin l’euro com a moneda oficial, de la mateixa manera que els microestats europeus.
Altres regions ultraperifèriques de la Unió Europea que no es troben en el continent són els arxipèlags de les Açores i Madeira, situats a l’oceà Atlàntic. Formen part del territori de Portugal i, per tant, també de la zona euro. Per aquesta raó en aquestes illes s’utilitza l’euro com a moneda oficial.
També es consideren regions ultraperifèriques de la Unió Europea les illes Canàries. Encara que geogràficament se situen a prop de l’Àfrica, són territoris espanyols dins la zona euro que utilitzen amb normalitat aquesta divisa, igual que Ceuta i Melilla.
En el cas de les Canàries, aquesta comunitat autònoma té un estatus tributari especial —conegut com a Zona Especial Canària (ZEC)—, aprovat per la Unió Europea l’any 2000.
Al costat d’aquests territoris, convé recordar aquells que formen part de la Unió Europea, però que no utilitzen l’euro com a divisa, com Dinamarca, Hongria o Suècia. Són països que estan fora de la zona euro, ja que no han adoptat la divisa europea com a moneda oficial.
