L’1 de gener de 2002 es va introduir l’euro en dotze estats de la Unió Europea: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Portugal i Espanya.
Més endavant, el van adoptar com a moneda oficial Xipre, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Malta, Letònia i Lituània.
Tanmateix, hi ha alguns països de la UE que no utilitzen l’euro. Si has de viatjar per Europa, convé que coneguis quins són i quina moneda utilitzen.
Aquests són els set estats membres que no han adoptat l’euro com a moneda única:
Aquest Estat no compleix alguns dels criteris necessaris per adoptar l’euro, sobretot pel que fa a la inflació.
El 2023, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu van elaborar un informe per avaluar la incorporació de Bulgària al sistema de moneda única, on es recalcava «l’incompliment dels compromisos d’adhesió, així com algunes discrepàncies amb la inflació».
L’informe, tanmateix, assenyala que el país compleix amb l’objectiu de dèficit. Per tant, Bulgària no podrà sol·licitar la incorporació a l’euro el 2024. En conseqüència, es manté el lev búlgar com a moneda oficial.
Malgrat que Dinamarca va ser un dels estats signants del Tractat de la Unió Europea (1993), text que obliga els estats membres a adoptar l’euro com a moneda, aquest país s’adhereix a la clàusula d’exclusió voluntària en els acords europeus, que eximeix els estats d’aplicar determinades mesures.
Dinamarca té llibertat d’elecció per entrar o no a la zona euro i, fins ara, ha decidit mantenir la seva moneda, la corona danesa.
Es tracta d’un altre dels estats que no compleix els criteris de convergència per adoptar l’euro. L’informe més recent del Banc Central Europeu (BCE) situa la inflació i el dèficit en xifres molt per sobre dels criteris.
«L’abril de 2022, la mitjana de dotze mesos de la taxa d’inflació interanual mesurada per l’IAPC d’Hongria es va situar en el 6,8 %, és a dir, molt per sobre del valor de referència del 4,9 % establert per al criteri d’estabilitat de preus», cita l’informe.
«El dèficit pressupostari de les administracions públiques d’Hongria es va situar molt per sobre del valor de referència del 3 % el 2021, i la seva ràtio d’endeutament va ser superior al valor de referència del 60 %», continua.
«Durant el període de referència comprès entre el maig de 2021 i l’abril de 2022, els tipus d’interès a llarg termini a Hongria es van situar en el 4,1 % de mitjana, per tant, per sobre del valor de referència del 2,6 % establert per al criteri de convergència dels tipus d’interès», afegeix.
L’anàlisi conclou que «la legislació hongaresa no compleix tots els requisits relatius a la independència del Banc Central, la prohibició de finançament monetari, la grafia única de l’euro i la seva integració legal en l’Eurosistema».
Per això, l’adopció de l’euro per part d’Hongria se situa en un horitzó a mitjà o llarg termini. Mentrestant, el país manté la seva moneda, el fòrint.
El cas de la República Txeca està en línia amb Hongria: no compleix els criteris de convergència. En el mateix informe, el BCE indica que «l’abril de 2022, la mitjana de dotze mesos de la taxa d’inflació interanual mesurada per l’IAPC de la República Txeca es va situar en el 6,2 %, és a dir, molt per sobre del valor de referència del 4,9 % establert per al criteri d’estabilitat de preus».
A més, «el dèficit pressupostari de les administracions públiques de la República Txeca es va situar molt per sobre del valor de referència del 3 % el 2021, mentre que la seva ràtio d’endeutament en relació amb el PIB va ser inferior al valor de referència del 60 %».
«Durant el període de referència comprès entre el maig de 2021 i l’abril de 2022, els tipus d’interès a llarg termini a la República Txeca es van situar en el 2,5 % de mitjana, per tant, just per sota del valor de referència del 2,6 % establert per al criteri de convergència dels tipus d’interès», assenyala.
Finalment, el BCE al·lega que «la legislació txeca no compleix tots els requisits relatius a la independència del Banc Central, la prohibició de finançament monetari i la seva integració legal en l’Eurosistema». Fins que la República Txeca no compleixi amb els criteris, la seva moneda continuarà essent la corona txeca.
Aquest país és una altra de les economies que no assoleix els criteris de convergència. «L’abril de 2022, la mitjana de dotze mesos de la taxa d’inflació interanual mesurada per l’IAPC de Romania es va situar en el 6,4 %, és a dir, molt per sobre del valor de referència del 4,9 % establert per al criteri d’estabilitat de preus», concreta el BCE.
«Encara que la ràtio de dèficit de Romania va ser significativament superior al valor de referència del 3 % el 2021, el seu procediment de dèficit excessiu, que es va iniciar l’abril de 2020, s’ha deixat en suspens», continua l’informe.
«Durant el període de referència comprès entre el maig de 2021 i l’abril de 2022, els tipus d’interès a llarg termini a Romania es van situar en el 4,7 % de mitjana, per tant, molt per sobre del valor de referència del 2,6 % establert per al criteri de convergència dels tipus d’interès», manté.
El BCE, a més, assegura que la legislació romanesa no compleix tots els requisits necessaris. La moneda oficial romanesa és el leu.
El cas de Suècia difereix força dels anteriors. La seva inflació, dèficit i tipus d’interès compleixen amb escreix els criteris de convergència. Tanmateix, pel fet que la seva població no dona suport a l’adopció de l’euro, el seu Govern mai no fa les reformes legislatives que els informes del BCE i la Comissió Europea reclamen.
D’aquesta manera, aconsegueix eludir l’entrada en el sistema de moneda única, deixant oberta una porta per revertir aquesta situació quan sigui necessari a través d’una reforma legal. Suècia manté com a moneda oficial la corona sueca.
El BCE estima que Polònia tampoc no compleix els requisits per a l’entrada en l’euro. «L’abril de 2022, la mitjana de dotze mesos de la taxa d’inflació interanual mesurada per l’IAPC de Polònia es va situar en el 7 %, és a dir, molt per sobre del valor de referència del 4,9 % establert per al criteri d’estabilitat de preus», apunta.
«El saldo pressupostari de les administracions públiques de Polònia es va situar molt per sota del valor de referència del 3 % el 2021, i la seva ràtio d’endeutament en relació amb el PIB va ser inferior al valor de referència del 60 %», agrega.
«Durant el període de referència comprès entre el maig de 2021 i l’abril de 2022, els tipus d’interès a llarg termini a Polònia es van situar en el 3 % de mitjana, per tant, per sobre del valor de referència del 2,6 % establert per al criteri de convergència dels tipus d’interès», recull l’informe.
«La legislació polonesa no compleix tots els requisits relatius a la independència del Banc Central, la confidencialitat, la prohibició de finançament monetari i la seva integració legal en l’Eurosistema», apuntala el BCE. Fins al compliment dels criteris, Polònia utilitza com a moneda oficial l’zloty.
