Les ments brillants que van impulsar la robòtica

L’home sempre ha somiat amb crear rèpliques de si mateix a través de la mecànica i la robòtica.

Avui parlem d’algunes de les ments brillants que, amb els seus avenços, han configurat la robòtica com la coneixem avui dia.

Gianello Torriani o Juanelo Turriano en la seva castellanització, va ser un rellotger i enginyer nascut en Cremona (Itàlia) en 1500. Considerat un geni renaixentista que va destacar en diverses disciplines, va arribar a Espanya de la mà de Carles V, que va quedar enlluernat pel seu treball.

Felip II, el seu fill, també va quedar enamorat del seu enginy i li va demanar que fes tasques diverses a L’Escorial: des del disseny de les campanes del monestir fins a millores en el calendari gregorià.

Encara que amb prou feines tenim evidències dels seus avenços en robòtica, diversos textos d’historiadors de l’època recullen una de les obres més cridaneres de Turriano: un autòmat anomenat l’Home de Pal.

Aquests textos indiquen que l’autòmat recorria els carrers de Toledo demanant dons i fent encàrrecs per a l’arquebisbat.

A mig camí entre l’evidència històrica i la llegenda, L’Home de Pal té un carrer a Toledo i constitueix una mostra de la fascinació renaixentista per l’automatització i la mecànica.

El maig de 1997, la comunitat internacional va quedar impactada amb la notícia que el campió mundial d’escacs, Gary Kaspàrov, havia estat derrotat per l’última versió de la supercomputadora d’IBM Deep Blue. Tanmateix , no era la primera vegada que una màquina superava a un humà en el joc dels escacs.

En 1912, l’inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo (Cantàbria, 1852 – Madrid, 1936), va presentar el seu primer prototip d’autòmat escaquista. Dos anys després, va exhibir L’Escaquista a La Sorbona (París) i a l’Exposició Internacional de París.

En 1919, Torres Quevedo va unir forces (i talent) amb el seu fill, consumat escaquista, per a desenvolupar una segona versió, amb importants millores. Podia, fins i tot, detectar si el seu contrincant feia trampes i s’apagava en conseqüència.

Malgrat que existeixen alguns precedents d’autòmats que juguen als escacs, el de Torres Quevedo és l’únic capaç de jugar amb competència completa, prenent sempre la millor decisió en el joc.

Les seves investigacions es van plasmar en ‘Essays on Automatics’, basat en els avenços previs de Babbage i Lovelace. Torres Quevedo parlava d’un autòmat universal que podria ser programat per fer tasques humanes complexes i prendre decisions basades en dades condicionals.

L’Escaquista, al costat d’uns altres invents de Torres Quevedo, pot veure’s en la Universitat Politècnica de Madrid.

En 1921, el dramaturg Karel Čapek (República txeca, 1890 – República Txeca, 1938) va estrenar R.U.R. (Rossum’s Universal Robots), obra de teatre considerada com la primera peça literària que parla de sers artificials que assumeixin la càrrega de treball dels humans.

El terme ‘robot’ és una adaptació de vocable txec ‘robota’, que significa esclau.

R.U.R., a més, té certa inspiració en el Golem, llegenda que té lloc a Praga (República Txeca) que va recollir en el seu relat de terror l’autor austríac Gustav Meyrink.

El Golem, criatura sobrenatural, s’ocupa dels treballs dels humans igual que el robot. Tanmateix, el robot és creat gràcies als progressos tecnològics dels humans, no a la màgia de la càbala.

Fins a l’estrena de R.U.R., la paraula per designar a aquests enginys era autòmat. A partir de llavors, es va estendre l’ús de robot.

Encara que Čapek no va ser un científic ni un enginyer, la seva influència en la cultura popular i la seva visió sobre els possibles futurs de la robòtica i la intel·ligència artificial han tingut un impacte durador en la percepció pública i el desenvolupament ètic d’aquests camps.

La família de George Devol (1912, Louisville, els Estats Units – 2011, Connecticut, els Estats Units) era modesta i no va poder costejar els estudis del seu fill. Tanmateix, aviat va obtenir treball en una fàbrica de tocadiscs, on va aprendre ràpid sobre enginyeria i automatització.

En paral·lel, Joseph F. Engelberger (1925, Nova York, els Estats Units – 2015 Connecticut, els Estats Units), sí va tenir oportunitat de formació universitària a la Universitat de Colúmbia, amb especialitat en física i enginyeria elèctrica.

La unió del talent d’aquests dos homes va donar lloc a Unimation (1956), la pionera per antonomàsia en l’àmbit de la robòtica. Al costat d’equips d’enginyers i programadors van dissenyar el primer robot industrial per a General Motors, el Unimate (1961).

L’impacte de Unimate va ser significatiu, arribant a aparèixer en els batega night shows de l’època servint una cervesa a Johnny Carson (1966).

Els robots industrials van millorar l’eficiència, precisió, productivitat i seguretat en les fàbriques. La pròpia NASA va recórrer a aquests enginys en la seva carrera espacial. El 1977, Devol, Engelberger i Victor Scheinman van desenvolupar el braç robotitzat PUMA, amb notables millores respecte al seu predecessor.

Parlar de robots avui dia és parlar de Boston Dynamics, fundada el 1992 i part de Google des de 2023.

La companyia, que porta dècades avançant en l’agilitat i la capacitat d’adaptació dels robots en entorns complexos, ha establert noves fites en la interacció entre humans i robots.

Això ha possibilitat millorar les aplicacions pràctiques dels robots, des de rescats en desastres fins a l’exploració espacial.

Darrere de Boston Dynamics està Marc Raibert (1949, els Estats Units), que des dels anys 80 investiga sistemes de moviment dinàmic, després del seu pas pel MIT i la seva incorporació com a professor. Segurament has vist les fascinants imatges dels seus robots, BigDog, Atles, Spot o Handle, de moviments fluids i orgànics, que ens deixen bocabadats.