Per què canviem l’hora i fins quan ho farem?

Diuen que la primavera la sang altera, però el que de veritat altera és el nostre horari. Durant la matinada del diumenge 31 de març, tots els europeus haurem d’avançar els nostres rellotges una hora per adaptar-nos al nou horari d’estiu. A les 2.00 h seran les 3.00 h.

La modificació, que parteix d’una normativa europea de 2008, té com a objectiu aconseguir que el nostre horari d’activitat coincideixi amb les hores de llum solar per reduir el consum energètic. D’aquesta manera, els dies són més llargs i les nits, més curtes, com també ho és el nostre període de descans.

La mesura té els seus orígens històrics en la Primera Guerra Mundial, període en què es va aplicar per primera vegada amb l’objectiu d’afavorir l’anomenat esforç de guerra, ja que permetia tenir obertes les fàbriques durant una hora més. D’aquesta manera s’incrementava la productivitat.

El 2018 el canvi d’horari va suscitar un profund debat entre partidaris i detractors. La Comissió Europea, capitanejada per Jean-Claude Juncker, va posar el tema sobre la taula plantejant una consulta ciutadana. Els resultats van revelar que el 83 % dels votants (d’un total de 4,6 milions d’europeus) estava a favor de suprimir aquesta norma.

Amb aquestes dades a la mà, la Comissió va anunciar que l’últim canvi d’horari es faria la primavera de 2019. Perquè això succeís, els governs dels estats membres haurien d’optar entre l’horari d’hivern i el d’estiu. Malgrat aquest impuls d’alt nivell, no es va aconseguir un consens clar sobre la proposta.

El Parlament Europeu ha donat, inicialment, el seu suport a la supressió proposada per la Comissió Europea perquè es posi en marxa l’any 2021. El passat 26 de març la va aprovar per una contundent majoria de 410 vots contra 192. Això no significa que la decisió ja estigui presa. D’acord amb els tractats europeus, ara els correspon pronunciar-se als 27 Estats membres, que no tenen una posició clara. Si els Estats i el Parlament no es pronuncien en el mateix sentit, hauran de negociar la modificació.

En el cas d’Espanya, una comissió d’experts nomenada pel Govern no ha arribat a cap resolució concloent per a elevar-la a l’Executiu. De manera que tant les Eleccions Generals d’abril com les Europees de maig seran clau per a saber la sort final d’aquest projecte de supressió definitiva del canvi d’horari obligatori en tota la Unió Europea.

Fins a la Segona Guerra Mundial, Espanya seguia el mateix fus horari que els països situats en el meridià de Greenwich, el Regne Unit i Portugal. En aquest moment, es va adoptar el fus horari que utilitzava Alemanya, com van fer la majoria de països del continent. Després de la guerra, la major part va tornar al seu anterior fus horari, però a Espanya, plenament sumida en el franquisme, es va mantenir l’horari alemany.

Els partidaris de tornar a l’antic fus marcat per Greenwich (o el que és el mateix, mantenir-nos en l’horari d’hivern permanentment sense fer el canvi) sostenen que això ajudaria a fer que la nostra activitat estigués més en sintonia amb la llum solar. Aquest factor comportaria un canvi d’hàbits que tindria un efecte positiu per millorar la conciliació laboral. Ho faríem tot més aviat: ens aixecaríem més aviat i menjaríem a l’hora europea, entre les 12 i la 1. A més, evitaríem despertar-nos quan encara és de nit. Així i tot, el dia seguiria sent molt llarg, ja que es faria de nit al voltant de les 20.30 h durant els mesos d’estiu.

També hi ha qui advoca per seguir fent el canvi. I és que l’horari d’estiu té els seus avantatges: adapta la nostra activitat a les hores en què es fa de dia i de nit, que són diferents durant l’any, i a més té un impacte econòmic positiu en el sector de l’oci i el comerç. Per tant suposa, almenys teòricament, un estalvi en el consum d’energia. L’horari d’estiu fa que estiguem alineats amb altres països del nostre entorn, com Itàlia o França.

Si, finalment, la Comissió Europea aprova la revocació del canvi d’horari, encara que sigui a gairebé tres anys vista, ens hi haurem d’adaptar i veure quins efectes reals té sobre la nostra vida quotidiana. De moment, donem la benvinguda a l’horari d’estiu.