Fa amb prou feines tres anys explicàvem que els podcasts gaudien de bona salut. Modèstia a banda, no anàvem gaire errats, perquè avui podem parlar d’una autèntica època daurada per a aquest format, que s’ha expandit per oferir cada vegada més continguts de qualitat i ha ampliat les seves temàtiques.
Segons l’Associació per a la Investigació en Mitjans de Comunicació (AIMC), el 22% dels internautes va afirmar, el mes de juny passat, que escoltava la ràdio en diferit, és a dir, podcasts. Pot semblar una xifra encara petita, però suposa un gran pas endavant respecte a fa uns anys, quan hi havia una oferta molt petita de plataformes de podcast i ni tan sols les grans cadenes de ràdio facilitaven el consum dels seus programes en diferit.
El podcasting ha evolucionat molt en molt poc temps i, precisament per això, hem volgut recuperar la veu de Gregorio Urquía, del podcast Histocast, perquè ens expliqui els canvis que ha viscut en primera persona; no en va, aquest podcast d’història és ja un veterà del panorama espanyol, amb vuit temporades “en antena”.
“Tenim uns formats més definits, la durada és significativament més llarga i, en general, oferim millor so perquè tenim millors mitjans. Però potser els canvis més importants han estat interns, en l’organització i el flux de treball”. Urquía ofereix una de les claus del món del podcast actual: la professionalització dels continguts. El que moltes vegades va començar com un experiment entre amics o aficionats a una temàtica en concret ha derivat en programes que no tenen res a envejar a les produccions fetes per les ràdios comercials.
De fet, en molts podcasts d’èxit hi participen periodistes que venen directament de la ràdio i col·laboradors i experts en diferents matèries, que han vist en el podcasting una finestra d’oportunitat per desenvolupar amb llibertat tota mena de continguts.
Comentaris