T’imagines una planta capaç d’il·luminar la teva sala d’estar o de detectar una bomba? La biotecnologia està integrant noves aplicacions en les plantes que podrien fer-nos la vida més fàcil.
En aquest article, descobriràs:
Temps de Lectura: 4 minuts
CaixaBank
06 Agost, 2024
T’imagines una planta capaç d’il·luminar la teva sala d’estar o de detectar una bomba? La biotecnologia està integrant noves aplicacions en les plantes que podrien fer-nos la vida més fàcil.
En aquest article, descobriràs:
Els espinacs han estat símbol de fortalesa per a tota una generació que va créixer veient les aventures d’un estrany mariner que les utilitzava com a suplement per aconseguir superpoders.
Aquells a qui Popeye els quedi molt llunyà, no els serà aliè que els espinacs es consideren un superaliment pels seus múltiples beneficis i qualitats nutricionals.
Però aquesta font de ferro i antioxidants té encara molt potencial per explotar, mai millor dit, i és que recentment s’hi ha treballat per a la detecció de bombes.
Gràcies a la nanobiotecnologia, s’ha aconseguit modificar les fulles dels espinacs per fer-les sensibles a certes substàncies químiques utilitzades en la fabricació d’explosius, com ara les que es troben en els camps minats i en les municions sepultades.
A més, tal com expliquen els científics, aquestes plantes poden enviar informació a un smartphone, en temps real i sense fil.
Completem aquesta llista amb una utilitat que, en principi, podria semblar òbvia: les plantes purifiquen l’aire.
Això ho hem sentit sempre i, en més o menys mesura, alguna cosa recordarem de les nostres classes de ciències naturals de l’escola.
Efectivament, les plantes milloren la qualitat de l’aire i no necessiten la intervenció humana per fer aquesta funció. No obstant això, el fet innovador aquí és aconseguir que eliminin certs agents nocius per a l’ésser humà.
Investigadors de la Universitat de Washington han modificat genèticament una planta d’interior comú, com és el potos (Pothos ivy), perquè sigui capaç d’eliminar el cloroform i el benzè de l’aire.
I com ens afecten aquestes substàncies?, et deus preguntar. Doncs bé, el cloroform potser et sona, però a més de deixar-te inconscient o ulcerar-te la pell si hi entres contacte en grans quantitats, respirar-lo pot causar mareig, fatiga, mal de cap i, si la inhalació es fa per períodes llargs, pot danyar el fetge i els ronyons.
Del benzè és possible que n’hagis sentit parlar menys, però és el responsable que disminueixin els glòbuls vermells, fet que pot produir hemorràgies i augmentar el risc d’infeccions i alteracions en la medul·la òssia.
Es tracta d’un important avenç en la purificació de l’aire. En primer lloc, perquè les màquines actuals poden eliminar pols i al·lergògens, però no aconsegueixen acaben amb partícules tan petites com les del cloroform i el benzè. Aquest potos genèticament modificat sí que pot.
En segon lloc, perquè tindríem un ecosistema més verd i natural a la nostra llar, que faria la funció d’escut protector.
Per als seguidors d’Avatar, un entorn natural que desprèn llum per si mateix és un paisatge preciós, però fantàstic.
Tanmateix, com ja ha passat amb altres avenços tecnològics, la ciència-ficció és només el pròleg de la ciència, i veure aquesta panoràmica de plantes bioluminescents en la vida real podria estar més a prop del que pensem.
El 20 % del consum d’energia mundial s’usa en il·luminació, per la qual cosa trobar una alternativa més sostenible és una qüestió important a l’hora de complir els ODS.
Per això, un grup d’investigadors del MIT (Institut Tecnològic de Massachusetts) treballen amb la luciferasa, l’enzim que dona a les cuques de llum la seva brillantor, per obtenir plantes bioluminescents.
Però les cuques de llum no són l’única alternativa. En un article publicat a Nature biotechnology, científics russos demostren com és possible aconseguir plantes bioluminescents inserint-los part de l’ADN d’un fong metabòlicament compatible.
Per a l’estudi es van triar plantes de tabac per la seva simplicitat genètica i el seu ràpid creixement, però els resultats són extrapolables a la majoria de les plantes.
Aquests subjectes modificats genèticament, també coneguts com OGM (organismes genèticament modificats), brillen durant tot el seu cicle de vida: des de la plàntula fins a la maduresa, emeten una llum brillant i estable i tenen una infinitat d’utilitats pràctiques i estètiques.
Plantes ornamentals, il·luminació indirecta per a interior i exterior o, fins i tot, podríem imaginar un futur en què aquesta tècnica permeti substituir els fanals de l’enllumenat públic per fileres de vegetació que il·luminin els carrers a la vegada que oxigenen l’entorn.
Les flors sempre han estat un bon ambientador, però el pol·len pot produir al·lèrgies.
I si poguéssim comprar un gerani hipoal·lergogen? Aquesta és la meta que persegueixen a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes de València, on han aconseguit crear uns geranis sense anteres i, per tant, sense pol·len.
A més, ja s’està treballant també per modificar l’olor dels geranis i que es pugui triar entre opcions com ara cola, taronja, avellana, llimona o menta. Un catàleg cada vegada més ampli d’aromes perquè gaudeixis d’un ambientador ecològic, sostenible, eficient i que durarà tant com sàpigues cuidar el teu gerani.
La unió de tecnologia i botànica ens presenta un camp ampli encara per explorar. Més enllà de les millores aplicades al cultiu que aconsegueixen exemplars més resistents i collites més abundants, les possibilitats que ens ofereix la ciència poden ajudar a trobar noves solucions més ecològiques a les nostres necessitats actuals.
Les plantes han patit mil·lennis d’evolució i ens han permès desenvolupar-nos: ens han donat menjar, aixopluc, oxigen i abric; però encara tenen molt per oferir-nos.
Gràcies a la biotecnologia, podrem treure aquests paisatges de pel·lícula del món de la fantasia i fer-los aterrar en un ecosistema en què convisquem tots els éssers vius en un món més eficient i, sobretot, més verd.