Sis platges espanyoles on desconnectar aquest estiu (i una lluny del mar)

Amb gairebé 8.000 quilòmetres de costa, Espanya ofereix a prop de 3.500 platges on relaxar-se aquest estiu.

Des de platges fluvials fins a ribes assossegades del Mediterrani, seleccionem sis destins de la nostra geografia per gaudir, desconnectar i refrescar-nos quan arribi la calor.

Banyada pel Cantàbric i acompanyada del verd del paisatge asturià, aquesta platja té 510 metres de longitud i uns 30 metres d’amplada.

Protegida per impressionants penya-segats de més de 300 metres, el seu valor natural fa que sigui un paisatge protegit de la Costa Occidental del Principat.

S’hi accedeix a peu per un camí de còdols, que es fa en 10-15 minuts i que comença al costat de l’aparcament. Després d’un breu passeig, la platja del Silencio desplega tota la seva esplendor.

És una platja per passejar, banyar-se i desconnectar del tràfec del dia a dia, connectat amb la natura i, si es té sort, albirant més d’una au singular al cel.

Als peus de l’imponent far de Trafalgar, hi ha la platja de Zahora, de 3 quilòmetres de longitud i 40 d’amplada, escortada per dunes i fauna mediterrània.

La seva situació geogràfica permet veure Àfrica els dies més clars, mentre un es capbussa en les seves aigües cristal·lines.

És una platja perfecta per a esports aquàtics, com el windsurf, i també per a agradables passejos sobre la sorra daurada fins a les platges veïnes més famoses, Los Túneles de Meca o El Palmar.

Té petits bassals, ideals per a nens. Les postes del sol són un espectacle; apunta-t’ho si vols que el teu Instagram s’ompli de likes.

A uns 25 quilòmetres de Bilbao hi ha aquesta autèntica joia, emmarcada entre penya-segats impossibles.

Té unes escales, que faciliten l’arribada a més de 600 metres de platja salvatge, que, com per art de màgia, desapareix amb la marea alta.

Freqüentada pels amants del surf, el seu paisatge està adornat per un espectacular flysch (la cua de drac), que li confereix un encant particular. La platja de Barrika és un museu d’història geològica.

Aquesta platja rep en nom de Waikiki. Això ens pot donar una idea de la seva bellesa, ja que recorda un enclavament paradisíac enmig del Pacífic.

Res més lluny (valgui la redundància) de la realitat: Cala Fonda és a només 6 quilòmetres de Tarragona, protegida pel bosc de la Marquesa, la verdor del qual s’afegeix al paisatge per evocar les costes hawaianes.

La tranquil·litat i la connexió amb la natura són algunes de les qualitats d’aquesta platja, de 200 metres de sorra fina. Per arribar-hi és millor deixar el cotxe a l’aparcament de la platja Llarga i fer el camí fins a Cala Fonda.

És difícil triar entre una platja de les illes Canàries, però la platja de Veneguera és un racó amagat.

La sorra negra, el paisatge estremidor i la localització solitària i agresta en fan un entorn paradisíac. Si triem un dia sense núvols, podrem veure la veïna Tenerife amb el Teide en tota la seva esplendor.

Els practicants de snorkel podran contemplar la rica vida marina de les illes a les seves aigües cristal·lines. A més, es tracta d’un espai sense contaminació lumínica, així que, si t’agrada admirar les estrelles, aquesta és la teva platja. L’accés és per un camí de terra, però val la pena visitar-la.

Diuen que Madrid no té platja, però té a prop els anomenats Mars de Castella, una sèrie d’enormes embassaments entre les províncies de Guadalajara i Conca.

A la confluència de les desembocadures dels rius Tajo i Guadiela hi ha l’embassament de Bolarque, amb una idíl·lica platja. La platja de Bolarque és a Almonacid de Zorita i ofereix nombrosos serveis, des d’aparcament fins a berenador o zones de jocs infantils.

La zona de banys és a prop de la pineda, on es pot gaudir de l’ombra dels arbres per protegir-se del sol. Té un embarcador per fer una petita travessia fins a la cova de les tortugues, on es poden veure exemplars d’aquest rèptil. També es pot practicar senderisme i gaudir de la vista des del mirador.