Recordes quina cançó escoltaves en bucle durant els pitjors anys de la crisi? I la que no paraves de cantar durant el confinament?
Segons un estudi de la Universitat d’Alcalá, en èpoques adverses tendim a escoltar música alegre. La investigació, liderada per Marco Palomeque i Juan de Lucio, indica que el cicle macroeconòmic exerceix un efecte sobre la felicitat i el benestar que els consumidors contraresten modificant el consum de música.
Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van fer una classificació setmanal de les 100 millors cançons del Billboard Hot 100 en lletres positives i negatives durant el període 1958-2019, uns 30.000 temes musicals en total.
“L’estudi confirma que situacions com la inflació alta o els índexs borsaris baixos, que reflecteixen unes circumstàncies socioeconòmiques pitjors, fan que els individus busquin formes de compensar-ho emocionalment escoltant música alegre”, afirmen.
Per sorpresa seva, van descobrir que, quan l’atur és alt, la societat sol preferir cançons positives. Altres indicadors macroeconòmics, com la inflació alta, els tipus d’interès elevats o les cotitzacions borsàries baixes, també afecten les preferències musicals, que ens fan escoltar temes més optimistes.
És el que Palomeque i de Lucio anomenen “l’efecte pintallavis”: quan hi ha crisi, augmenten les vendes de cosmètics i altres productes barats que ens fan sentir bé per animar-nos. Els investigadors entenen que aquest mateix efecte es produeix a l’hora d’escoltar música alegre i amb missatges positius.
Per exemple, Diamonds, interpretat per Rihanna, va triomfar el 2012, “un any marcat per un llarg període d’atur elevat després de la crisi financera del 2008”, assenyalen els autors de l’estudi.
Tanmateix, només tres de les deu cançons més positives van arribar al número u en moments amb una taxa d’atur per sota del 6%. “En èpoques en què hi ha menys atur, també hi ha menys cançons positives de les que es podrien esperar. A la banda oposada trobem que, quan l’atur és més elevat, es concentren més cançons alegres”, indiquen.
A més, en un segon estudi hi han incorporat dades de Spotify de 31 països, tant de la Unió Europea com els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Xile o Mèxic, des del 2019 per estudiar l’efecte de la pandèmia de COVID-19.
Palomeque i de Lucio arriben a la mateixa conclusió: “com més elevat és l’impacte de notícies relacionades amb la pandèmia, més música positiva es consumeix. De fet, a Espanya tenim el cas de la cançó Resistiré, que es va convertir en un himne nacional”.
