Hi ha molts motius pels quals algú està interessat a no deixar una empremta digital o que aquesta no sigui visible.
Cercar un regal per a la teva parella sense deixar cap rastre perquè vols que sigui una sorpresa o evitar que una sessió quedi registrada en un ordinador públic són motius més que suficients per cercar privacitat.
Cada cop que es fa servir Internet es deixa una empremta digital. Utilitzar la xarxa genera tota una sèrie de dades que es queden allí. Una altra cosa ben diferent és que siguin llegibles o que puguin apuntar cap a una persona concreta. Algunes d’aquestes empremtes són:
– Les cookies. Són fragments de text que es dipositen al navegador que fem servir i que tenen diversos objectius. Bàsicament, saber qui som o com som. Estan molt relacionades amb la publicitat digital i, tot i que semblen estar a punt de desaparèixer en aquest context, encara es resisteixen a dir adeu. Hi ha fórmules perquè s’esborrin després de tancar la pestanya, com passa en la navegació oculta.
– L’adreça IP. És el conjunt de números que identifica la teva xarxa i el teu dispositiu. Amb aquesta adreça seria possible arribar a saber qui s’ha connectat a un sistema i des d’on ho ha fet.
– Els inicis de sessió són un altre element que deixa empremta. Per exemple, quan s’accedeix a Twitter, a Gmail o al web de l’Agència Tributària, es genera una empremta digital als seus servidors respectius. Això és inevitable, es faci servir el sistema que es faci servir.
La navegació oculta és una manera de navegar gairebé idèntica a la navegació normal, però que té la particularitat que les cookies, les dades del lloc web (historial) i la informació introduïda en formularis no s’emmagatzemen. Sí que s’emmagatzemen al dispositiu les dades descarregades, els marcadors web inclosos.
La navegació oculta és perfecta per accedir a llocs sense deixar cap rastre en local, és a dir, al navegador que estem fent servir. Això no obstant, si iniciem sessió a Twitter des d’una pestanya en mode d’incògnit, Twitter sabrà que ho hem fet, però no constarà en l’historial de navegació.
És important destacar que la navegació d’incògnit no és anònima. Els servidors visitats continuaran coneixent la teva IP. Deixa empremta digital, encara que no sigui al navegador.
Les xarxes privades virtuals (en anglès VPN) són una extensió de la xarxa local a través d’una xarxa pública. És a dir, són una manera de construir una xarxa dins d’una altra perquè la informació que es transmet sigui menys visible.
Això últim és molt freqüent en el món empresarial. Les empreses configuren una VPN amb control d’accessos, de manera que només els seus empleats poden accedir per la «porta» virtual al negoci. Les VPN també s’acostumen a usar per augmentar la privacitat durant la navegació. Això sí, encara que aquestes xarxes acostumen a afegir una capa de xifrat, no són invulnerables.
Convé indicar tres factors importants: les VPN no et fan invisible, no són un antivirus i no protegeixen totalment la informació. Són una manera de passar més desapercebut o de poder connectar-se a un servidor específic. Continua sent necessari adoptar les precaucions habituals a l’hora de fer servir Internet. Per exemple, no baixar arxius sospitosos, tenir cura de la informació que compartim per preservar la nostra privacitat i mantenir actualitzats el sistema operatiu i les aplicacions.
