Quan pagar amb sal estava a l’ordre del dia

Durant l’edat antiga i l’edat mitjana, la sal es va considerar un recurs valuós. Els seus múltiples usos tenen molt a veure amb això. Servia per donar sabor als plats, per aportar sodi a la dieta, per honorar els morts i també per transformar aliments, per tal d’afegir-ne valor com a mercaderia. La sal va traçar rutes, va protagonitzar impostos i fins i tot serveix com a fonament d’alguna controvèrsia relacionada amb les nòmines actuals.

La sal s’ha considerat un bé molt valuós durant la història. N’és un exemple el paper que desenvolupava a l’antic Egipte. Llavors ja s’extreia, intercanviava i utilitzava per a múltiples propòsits.

Els egipcis utilitzaven la sal per conservar aliments com el peix, que abundava en el Nil. Gràcies a aquest mètode, les abundants captures a la vora d’aquest riu veien estesa la seva data de consum i, per tant, la seva utilitat per al comerç tant interior com exterior.

De fet, encara que tenien amplis recursos per extreure la sal i exportar-la, els egipcis la utilitzaven principalment per salar peix i comerciar amb ell. Per exemple, venien aquesta mercaderia als fenicis per obtenir a canvi fusta de cedre, vidre i pigment púrpura, molt escàs i apreciat pels egipcis.

A més del seu ús per conservar aliments, els egipcis usaven la sal per condimentar i enriquir els seus plats, elaborar medecines i fins i tot per honorar els seus morts. L’ús de la sal era molt habitual a l’hora de momificar els cadàvers i fins i tot es feien ofrenes d’aquest mineral als morts.

Les múltiples possibilitats que oferia la sal no era quelcom exclusiu dels egipcis. A l’antiga Xina aquest mineral també va cobrar un gran protagonisme. Tant és així, que una de les primeres referències tributàries que trobem té a veure amb un impost a la sal que va establir l’emperador xinès Hsia Yu l’any 2200 a.C.

Potser un bon exemple de la importància que ha arribat a tenir la sal en l’economia siguin les rutes que es van establir al seu voltant. Aquest tipus de vies van prosperar per tot el món conegut de l’antiguitat. Una de les més transitades transcorria entre el Marroc i Tombouctou (Mali) a través del Sàhara. Una altra ruta marítima connectava les salines egípcies amb l’antiga Grècia, travessant el mar Mediterrani i l’Egeu. Heròdot també va descriure una ruta comercial que unia els oasis de sal en el desert libi.

Precisament una d’aquestes rutes se cita freqüentment com l’origen del terme salari. Aquesta paraula la usem avui dia per referir-nos a la quantitat de diners amb què es retribueix els treballadors per compte d’altri.

La Via Salaria, una de les més transitades que conduïa a l’antiga Roma, era utilitzada per comerciants que portaven carros tirats per bous plens de sal que pujaven el riu Tíber procedents de les salines d’Òstia. Es diu que els soldats romans que vigilaven aquesta ruta cobraven part de la seva retribució en sal, un concepte conegut com salarium argentum.

Això sí, convé prendre aquesta afirmació, molt estesa, amb cautela: alguns experts com Peter Gainsford, de la Universitat Victòria de Wellington (Nova Zelanda) consideren que la vinculació entre el pagament amb sal als soldats i la paraula salari és pura fantasia inventada pels autors de diccionaris de llatí dels segles XVIII i XIX. De fet, aquest professor assegura que no existeix cap evidència que suggereixi que això fos així. Tanmateix, reconeix que l’adjectiu salarius (en llatí, relatiu a la sal) i el nom salarium, del qual emana l’actual terme salari, semblen estar connectats etimològicament.

Al llarg de la història existeixen diversos exemples de l’ús de la sal com a diners. És el cas de l’antiga Grècia, on s’intercanviava aquest mineral per esclaus. Concretament, es tractava d’una pràctica habitual a Tràcia.

També a l’edat mitjana s’utilitzava la sal com a moneda. Hans Ulrich Vogel, catedràtic d’Història de la Xina a la Universitat de Tübingen (Alemanya), apunta que Marco Polo va registrar aquest ús del mineral a la província de Yunnan. No només això: la sal es va arribar a intercanviar per or al Tibet i a la província de Caindu. De fet, l’expert ha trobat evidències que la sal es va utilitzar com a moneda a Yunnan i les seves regions adjacents des de finals del segle VIII i fins a mitjans del segle XX.

Un altre exemple recent de l’ús de la sal com a moneda apareix a Etiòpia a l’era moderna. Un famós llibre de viatges del segle XVII escrit per John Ray descriu com els etíops no utilitzaven moneda encunyada com els europeus per pagar per les mercaderies. En canvi, utilitzaven sal reduïda a petites peces quadrades que se semblaven a pastilles de sabó.

Pagar amb sal va ser un costum que es va mantenir durant segles a Etiòpia, ja que uns altres autors esmenten que la moneda bàsica al país va consistir en barres de sal de mig quilo denominades amoleh  i l’ús del qual es va estendre fins a principis del segle XX.

El paper de la sal en l’economia ha estat molt important i també desconegut en l’actualitat. Sens dubte, tenir en compte un humil saler damunt d’una taula té moltes més connotacions de les que sospitem.