A Espanya, prop de 5 milions de persones estan intentant treure’s una oposició, segons la Radiografia de l’opositor 2023, publicada pel centre de preparació OpositaTest. Aquest interès és creixent, ja que el 2009 la xifra no arribava als 3 milions d’aspirants.
Ja sigui per les proves tècniques, físiques o de coneixements, la preparació per a les oposicions sol ocasionar diverses despeses.
D’una banda, les oposicions que requereixen una exigència física impliquen contractar preparadors particulars o centres que ofereixin entrenaments enfocats a la superació d’aquestes proves.
En el cas de proves de coneixement, l’adquisició del temari (manuals, llibres, fotocòpies) comporta un desemborsament important. A més, hi ha professionals o centres que preparen els aspirants impartint formacions, guiant el pla d’estudi o facilitant materials com el mateix temari o exàmens de preparació.
Depenent de la dificultat de l’oposició (volum i complexitat del temari, exigència física, nombre d’aspirants o places), el desemborsament serà més elevat. Tot i que hi ha opcions online i a distància, hi ha aspirants que fins i tot arriben a desplaçar-se del seu municipi de residència habitual a aquests centres especialitzats, ja sigui de manera esporàdica o durant el període de preparació.
Tenint en compte tot el que hem dit, la despesa mensual mitjana és de 78 euros, segons l’estudi d’OpositaTest. Les persones que preparen una oposició per primera vegada incorren en una despesa superior (93 euros), així com els menors de 25 anys (129 euros), i aquells que es dediquen íntegrament a opositar, és a dir, que no treballen mentre s’estan preparant, gasten de mitjana 97 euros.
Aquells que assisteixen a cursos de preparació efectuen una despesa d’entre 150 i 190 euros al mes, cosa que implica una mitjana de 1.500 euros, estima El Mundo. El desemborsament va creixent a mesura que es prolonga el temps de preparació de l’oposició.
A més d’aquestes despeses de preparació, algunes convocatòries exigeixen abonar unes taxes per presentar-se a l’examen, que suposen uns 15 euros, aproximadament.
L’estudi d’OpositaTest indica que el 52 % dels opositors són independents econòmicament. Dins d’aquest percentatge, el 40 % dels qui treballen (compatibilitzen feina i oposició) tenen uns ingressos per sota del salari mínim.
El funcionariat a Espanya representa 2,7 milions de persones, segons dades del Ministeri de Funció Pública. I el cos seguirà creixent, ja que el 2022 el Govern va avançar la seva intenció de convocar l’oferta d’ocupació pública fins ara, amb 44.787 places.
A aquestes places cal sumar les que depenen d’altres administracions, com les autonòmiques, provincials o municipals, i d’institucions com ara universitats.
Els llocs de treball públics ofereixen estabilitat i remuneracions en funció de la categoria professional del lloc, a més de beneficis. L’antiguitat millora les condicions econòmiques i hi ha la possibilitat de promoció interna.
Per aquest motiu, molts valoren presentar-se a oposicions per l’estabilitat laboral que ofereix aquest tipus de feina. De fet, segons l’estudi d’OpositaTest, és el principal motiu assenyalat pels opositors (un 65 %). Accedir a un salari més alt és el segon motiu (un 20 %). L’última raó és la vocació (15 %).
Mentre que el 19,6 % dels opositors es concentren a Andalusia, la Comunitat de Madrid acumula el 10,8 % de les persones que preparen oposicions. El tercer territori de la classificació és la Comunitat Valenciana, amb el 10,1 % d’opositors.
