Què és el blockchain? La revolució tecnològica que està transformant el sistema financer

«El blockchain estableix ara les bases per a solucions descentralitzades que definiran la tecnologia del futur». Així de contundent es mostrava Michael J. Casey, consultor de blockchain i criptomonedes i excolumnista de The Wall Street Journal, el mes de desembre passat. De fet, fa uns mesos l’expert en blockchain, Alexander Tapscott, també afirmava que aquesta nova tecnologia representa la segona generació d’Internet i que suposarà l’evolució de l’Internet de la informació a l’Internet del valor. I la consultora McKinsey el considera com la tecnologia més disruptiva des d’Internet.

La transformació digital de la banca és ineludible, així com el canvi d’un sistema financer tradicional a un 2.0. Una de les tendències d’aquesta revolució tecnològica és el blockchain, un hype que permet fer transaccions sense intermediaris, de manera fiable i segura, fent servir sistemes basats en criptografia. Aquesta tecnologia té el seu origen en la criptomoneda de moda, el bitcoin. Però va molt més enllà. De què es tracta exactament?

El blockchain —també conegut com a Distributed Ledger Technology (DLT)— és un repositori de dades que permet gestionar el registre de la informació, l’anomenat ledger, de manera descentralitzada o distribuïda, ja que aquesta informació no és controlada per cap estat o entitat. D’aquesta manera, les diverses contraparts d’una transacció participen (és a dir, intercanvien dades) sense necessitat que hi hagi una entitat central que actuï com a proveïdora de confiança o validadora única d’aquesta transacció.

Aquesta tecnologia té diverses característiques. Totes les parts de la xarxa validen cada transacció partint de la forma de consens establerta. A més a més, qualsevol registre és replicat per a tots els participants, de manera que el poden consultar; és a dir, totes les parts tindran accés a l’històric de transaccions i documents, garantint-ne la seguretat i la privacitat a través de la criptografia. Finalment, el registre és inalterable, la qual cosa significa que no podran modificar el ledger si no hi ha consens entre les parts, i encara que s’hagi produït una modificació, tots els registres anteriors quedaran registrats de manera permanent.

Sobre els principis del bitcoin i els avantatges de la tecnologia blockchain, hi ha nombroses xarxes de blockchain que han aparegut des d’aleshores amb diverses aplicacions. En l’àmbit de les xarxes públiques, més enllà de bitcoin, s’ha desenvolupat etherum, litecoin, xrp, zcash, etc. Aquestes aplicacions han aconseguit que el mercat de les criptomonedes assolís una capitalització de $600bn a les acaballes del 2017.

Al mateix temps, s’han desenvolupat xarxes privades o permissionades que intenten mantenir tots els avantatges de les xarxes públiques de blockchain en el camp de la tecnologia, però en què es controla qui accedeix a la xarxa i quina informació en visualitza. La creació d’aquestes xarxes permissionades, juntament amb solucions de ‘tokenització’, han obert l’oportunitat de crear aplicacions de blockchain en l’àmbit empresarial, atès que aquestes xarxes conserven els avantatges d’aquesta tecnologia sense la necessitat que tots els agents validin totes les operatives i que vegin la informació corresponent.

Tot i això, es tracta d’una tecnologia que necessita un pla d’adopció a llarg termini per provar-ne l’escalabilitat. «Encara veiem alguns reptes que cal superar si volem aprofitar les oportunitats que ofereix aquesta tecnologia», explica Mariona Vicens, directora corporativa d’Innovació i Transformació de Negoci de CaixaBank, en el marc de la quarta classe magistral organitzada per la revista britànica The Banker. «Té un potencial disruptiu enorme, bàsicament en la manera com els processos bancaris i la infraestructura que utilitzem funcionaran en el futur», considera Vicens.

De totes maneres, perquè els resultats del blockchain es materialitzin en beneficis reals cal temps i dedicació per explotar-ne les capacitats. Aconseguir-ho també requereix consens i col·laboració entre els actors principals. Per això, les iniciatives de desenvolupament en blockchain s’organitzen al voltant de consorcis d’entitats que col·laboren en projectes comuns.

Segons el Fòrum Econòmic Mundial, l’ús de blockchain és molt comú, ja que el 80% dels bancs d’arreu del món estan treballant en la implementació d’aquest servei. Des del 2016, CaixaBank ha participat activament en iniciatives sustentades en blockchain. Un exemple clar de col·laboració en el sector ha estat la creació de Batavia, una plataforma de comerç internacional basada en aquesta tecnologia.

Es tracta d’un projecte compartit de CaixaBank, Commerzbank, Erste Group, Bank of Mont-real, UBS i IBM, com a soci tecnològic, que pretén reduir el temps i els costos d’inversió de l’actual model de comerç exterior, i alhora aportar més garanties. Batavia està dissenyada per fer operacions d’exportació i d’importació més eficients i rendibles, ajudant així a construir xarxes globals de comerç de manera més fàcil. La plataforma eliminarà la necessitat de comparar documents en paper (un crèdit documentari pot arribar a comportar la creació i signatura de 10 a 20 documents), creant smart contracts en un repositori únic i automatitzant l’execució de les clàusules en complir-se determinats esdeveniments (per ex., executar el pagament només quan arribi la mercaderia).

«Aprofitar la tecnologia blockchain ofereix un enorme potencial per manejar la digitalització, però el més important de tot és que aplana el camí per a projectes internacionals», així va valorar Jordi Fontanals, director executiu de Mitjans de CaixaBank, la creació d’aquest nou projecte.

Entre altres iniciatives, CaixaBank també forma part d’Alastria, la primera xarxa nacional multisectorial basada en blockchain l’objectiu de la qual és desenvolupar l’ecosistema d’aquesta tecnologia a Espanya. La digitalització bancària està canviant el sector i CaixaBank se suma a les noves tendències tecnològiques per millorar els seus serveis i l’experiència de l’usuari.