Temps de Lectura: 5 minuts
14 Juliol, 2025
Ho hem vist recentment: El Japó ha hagut d’alliberar arròs de les seves reserves estratègiques per contenir els preus, mentre Espanya va extreure tres dies de cru de les seves per pal·liar les conseqüències de l’apagada de l’abril.
Aquest concepte, el de reserva estratègica, permet als països disposar de manera ràpida de recursos bàsics si són necessaris. El que passa és que és un terme molt ampli, que pot variar en funció del territori i de les seves necessitats.
En essència, les reserves estratègiques són béns i recursos que es preserven del seu ús habitual perquè es puguin utilitzar en cas de ser necessari.
Països, empreses i diversos organismes com els bancs centrals hi poden comptar. Per exemple, les empreses poden reservar primeres matèries o energia per assegurar-se la producció en cas de disrupcions en la cadena logística, i els bancs centrals tenen reserves d‘or o divises per protegir el seu territori de riscos financers com una crisi de liquiditat, entre altres propòsits.
En el cas dels països, les seves reserves estratègiques solen comprendre béns, productes i recursos de primera necessitat. També entra dins aquest concepte la reserva de part de la capacitat de producció de les empreses del país que sigui capaç d’adaptar-se a la producció de béns estratègics en un moment determinat.
No és imprescindible que tingui lloc una catàstrofe per recórrer-hi: també es poden utilitzar per controlar una escalada excessiva de preus, com en el cas del Japó que comentàvem al principi.
Els béns i recursos que guarden els països en les seves reserves estratègiques són molt variats i depenen de les característiques de cada territori.
Un exemple molt comú de reserva estratègica és el petroli. Tant els països membres de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) com els de la Unió Europea estan obligats a mantenir reserves d’aquest producte, sigui cru o refinat, equivalents a 90 dies.
Això sí, els països exportadors nets, que són els que produeixen més petroli del que consumeixen, no estan obligats a emmagatzemar-lo, sinó que en poden deduir l’equivalent de la seva pròpia producció.
D’altres com Espanya, però, han de guardar aquest bé per tenir-lo disponible en cas de crisi de subministrament. En el cas del nostre país, les reserves actuals ascendeixen a 104 dies, entre recursos públics i industrials. La gran majoria s’emmagatzema a Espanya, encara que una petita part d’aquestes reserves es troben en uns altres països.
És la Corporació de Reserves Estratègiques de Productes Petrolífers (CORES) qui s’encarrega de mantenir i controlar les reserves de petroli. Les existències s’emmagatzemen en diferents punts d’Espanya, tant en tancs propis de CORES com en instal·lacions de companyies logístiques i refineries mitjançant contractes d’arrendament.
El gas natural és un altre recurs habitual en les reserves estratègiques de molts països atesa la seva importància com a font d’energia, especialment a l’hivern.
A Espanya, els comercialitzadors de gas natural i certs consumidors tenen l’obligació de mantenir deu dies de reserves estratègiques d’aquest producte, més deu dies més d’existències mínimes operatives i una quantitat addicional que varia segons l’any i les dates a què es refereixi.
També en aquest cas, CORES s’encarrega de controlar les reserves, encara que no disposa de capacitat d’emmagatzematge propi. Ho fan mitjançant la concessió companyies com Enagás, que gestiona tres tancs subterranis.
Molts països mantenen les seves pròpies reserves de productes comestibles, com els cereals (blat, blat de moro, ordi, arròs…), les plantes oleaginoses (gira-sol, soja…), els llegums, la carn o els refinats com el sucre i l’oli.
Es tracta d’un recurs important, com va posar de manifest la guerra d’Ucraïna; per això, la Unió Europea es planteja actualment la creació d’una reserva pròpia d’aliments.
En aquest grup hi entra una de les reserves estratègiques més curioses del món: la del xarop d’auró de sucre que mantenen els productors d’aquest aliment al Canadà. Aquesta reserva els permet controlar els preus i les tones que es posen en el mercat d’un producte comercialitzat en barrils, els quals costen 20 vegades més que els de petroli.
Una altra manera de mantenir reserves estratègiques en un país consisteix a involucrar la capacitat de la seva indústria per produir béns. Això és especialment útil en temps de crisi, pandèmies o altres catàstrofes per assegurar el subministrament de recursos de primera necessitat o de caràcter estratègic, sobretot si el subministrament exterior no està assegurat.
A Espanya, la Llei d’indústria i autonomia estratègica recull la creació de la Reserva Estratègica basada en les Capacitats Nacionals de Producció Industrial (RECAPI).
No es tracta d’emmagatzemar béns, com en el cas del petroli o el gas. La RECAPI constarà d’un inventari de productes crítics i de les capacitats de producció nacional susceptibles de mobilitzar-se ràpidament en cas de crisi.
En aquest cas, serà el Govern central el que col·laborarà amb les empreses perquè mantinguin una capacitat latent d’adaptació a la producció de béns estratègics, més enllà de la seva capacitat comercial habitual. Han de ser capaces de posar en marxa la producció i escalar-la amb rapidesa en cas d’emergència.
