Quin paper tindran les humanitats en el mercat laboral del futur?

En una època en què la tecnologia ho inunda tot, pot semblar que no és precisament un bon moment per a certes disciplines. Que ja no hi ha lloc per als filòsofs, els poetes o els historiadors. Que les arts, les humanitats i les ciències socials s’han convertit en grans gerros xinesos que no sabem on posar en un apartament cada cop més funcional. Tanmateix, aquestes disciplines són molt importants. I tot indica que en el futur ho continuaran sent.

És cert que, avui dia, mana l’utilitarisme. Hi ha la tendència a valorar exclusivament allò que genera diners de manera directa i deixar de banda el que no és directament productiu. Per això s’anima els joves a triar carreres tecnològiques que ajudin a corregir el dèficit d’aquesta mena de perfils. Segons la Unió Europea, la bretxa entre la demanda i l’oferta d’especialistes en tecnologies de la informació (TIC) continuarà creixent en els pròxims anys. A més, a les empreses cada vegada els costa més cobrir aquestes posicions.

Tot i que l’utilitarisme predomina, la creativitat i el pensament crític són essencials, fins i tot per al desenvolupament de noves tecnologies. Aquesta és la raó fonamental per la qual les humanitats tenen encara molt de recorregut en el mercat laboral. Sectors tan puixants com la intel·ligència artificial necessiten sociòlegs, lingüistes, humanistes o filòsofs, entre altres perfils, per tirar endavant.

Abans que sorgeixi una nova tecnologia, algú l’ha hagut d’idear. Una persona ha hagut d’observar i detectar una necessitat en la societat que l’envolta que pot ser resolta mitjançant la tecnologia. Només quan algú somia un invent pot construir-lo després un enginyer. Aquesta és la raó per la qual moltes de les grans innovacions de la història han sorgit de ments de lletres, com la de l’escriptor Jules Verne.

No només això: perquè la tecnologia tingui sentit i pugui ser útil, necessita un context humà. A l’hora de dissenyar-la i desenvolupar-la, cal fer-se preguntes. Per exemple, com millorarà la vida dels seus usuaris, com aconseguir que aquests s’hi relacionin fàcilment i quins principis ètics o de responsabilitat social regiran la seva activitat. Es tracta de qüestions que els perfils humanistes saben com plantejar-se i, cosa que és més important, a les quals saben donar una resposta adequada.

A més, la tecnologia ha de ser atractiva per als seus usuaris. Això és el que explica l’èxit de l’iPhone. Més enllà de la seva funcionalitat, aquest telèfon intel·ligent aportava una gran experiència d’usuari i un disseny atractiu. Així, gràcies a la intervenció de perfils artístics en el seu desenvolupament, es va convertir en tot un fenomen mundial.

Per tot això, la creativitat i el pensament crític no es poden allunyar del desenvolupament tecnològic, que és un pilar fonamental del mercat laboral en l’era de la Quarta Revolució Industrial. Per això els perfils humanistes i artístics continuaran tenint-hi lloc.

Un dels principals canvis que ja s’estan observant en el mercat laboral té a veure amb la ruptura de les fronteres que separaven tradicionalment les ciències de les lletres. Cada cop es busquen més perfils híbrids amb habilitats transversals.

Els estudiants d’humanitats cerquen cada vegada més el seu futur laboral lluny de la docència, que fins ara era la seva sortida laboral més habitual. Per aquesta raó, ja hi ha titulacions especialitzades en humanitats digitals, que fan convergir els estudis d’humanitats i ciències socials amb les noves tecnologies de la informació.

Això respon, per exemple, a la necessitat que tenen avui els sociòlegs d’adquirir cada vegada més habilitats digitals i, fins i tot, de programació per fer servir eines que els ajudin a desenvolupar millor la seva feina. També els advocats han d’aprendre tecnologia aplicada al dret, un concepte que inclou analítica i visualització de dades o estadística avançada. Fins i tot els filòlegs, una professió que fins ara tenia unes sortides laborals limitades, han trobat un filó en el desenvolupament de llenguatges de programació.

Totes aquestes circumstàncies es deuen al fet que la tecnologia canvia constantment la manera en què es desenvolupen les feines. Les ocupacions són cada vegada més complexes i requereixen una combinació d’habilitats molt rica en els candidats que hi opten.

S’espera que aquestes noves feines híbrides augmentin un 21% durant els pròxims deu anys, més del doble que la taxa esperada per al mercat laboral general, segons un informe de Burning Glass. Tanmateix, no serà només la tecnologia la protagonista d’aquesta tendència. Les soft skills, o habilitats toves —com l’empatia, la creativitat, la persuasió o la capacitat d’anàlisi o de comunicació—, també tindran un paper determinant en les feines del futur. Unes habilitats en què es poden reconèixer fàcilment trets de psicòlegs, humanistes, artistes, advocats, filòsofs o comunicadors. Per això enginyers, científics o professionals de la salut han de cercar també part del seu desenvolupament en les humanitats.

Hi ha disciplines que poden trobar la seva edat daurada entre algoritmes i realitat augmentada. La clau consisteix a saber-se adaptar a l’entorn, apostar per la formació contínua i integrar equips multidisciplinaris que permetin abordar els projectes des de múltiples punts de vista.