Vuit rutes de senderisme per fer en família aquesta primavera

Conèixer el nostre patrimoni mediambiental i històric és fonamental per protegir-lo. Per això, aquesta primavera, proposem vuit rutes de senderisme per diferents enclavaments d’Espanya, que ens aproximaran a la riquesa natural del nostre entorn.

Aquest camí circular és un autèntic museu a l’aire lliure, on es combina art i naturalesa. Al llarg d’uns 15 quilòmetres, hi trobem cares que es van esculpir en roques d’arenosa durant els anys 90. Aquestes figures al·legòriques es fonen amb un paisatge ple de pins, però també de romaní i espígol.

A 4 quilòmetres del poble de Buendía, en una península sobre l’embassament, hi trobem l’inici de la ruta de les Cares, on hi ha un aparcament. Un cop passada la porta de fusta, el caminant es troba amb una zona d’ombra i una àrea de pícnic.

Si es segueix el PR-CU46, es pot gaudir del paisatge de l’embassament, on hi ha submergits el poble de Santa María de Poyos i el balneari de La Isabela, amb la serra de Santa Cruz al fons. En arribar a la zona de les cares, es reconeixen des de personatges com Krishna fins a una creu templera.

Aquesta vintena d’escultures, enigmàtiques i evocadores, es fonen amb el paisatge com si en formessin part des de fa mil·lennis. A aquest atractiu, cal sumar-hi el mirador de la Peña de la Virgen, amb unes vistes espectaculars, i antigues restes arqueològiques.

La ruta de les Cares és un recorregut fàcil, que es pot fer amb cotxet de nadons i mascotes en 4 hores.

Atesa la proximitat de l’embassament, és un lloc propici per veure-hi ànecs, grues, garses, fotges o arpelles comunes, especialment en períodes de migració com la primavera o la tardor. L’Oficina de Turisme de Conca ofereix visites guiades, si es gestiona amb antelació.

Aquesta ruta d’una mica més de 5 quilòmetres és de baixa dificultat, perfecta per fer-la en família.

El recorregut, circular, s’inicia al pintoresc municipi barceloní de Rupit, que limita amb la Garrotxa. Les cases de pedra i els balcons de fusta fan de Rupit un poble de postal.

Allà s’hi pot trobar un aparcament, des d’on es pot començar a caminar i creuar el pont penjant per accedir al camí, sempre pendents de la senyalització. Un cop transcorreguts uns 20 minuts de marxa, arribem a la riera, on es poden admirar llocs especialment fotogènics, com el torrent de Saltiri, la font de Pomareda, el mirador o saltant del Rodó.

El salt d’aigua és el més alt de Catalunya, amb 100 metres d’altura. Per tornar, el camí de la dreta passa per l’ermita de Sant Joan de Fàbregas, una imponent construcció romànica.

El recorregut, de menys d’una hora, té la companyia extraordinària del capritxós altiplà de la Collsacabra, les formes del qual van ser protegides, l’any 1992, pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat.

Anem alternant prats i boscos i, durant la nostra caminada, s’estenen fagedes, rouredes i alzinars, a més de grèvols, aurons, castanyers, avellaners, pollancres, ametllers o bedolls.

A la primavera, flors com l’orella d’os, la violeta dels Alps o la rosa xinesa també hi abunden. Falcons i voltors solquen el cel, a la recerca d’algun liró, rèptil o teixons. Els més afortunats podran veure algun cabirol durant la visita al salt de Sallent.

Entre roures i pins, s’estén aquest camí, Lloc d’interès comunitari (LIC) l’any 1998, i que pertany a la Xarxa Natura 2000 i al Pla d’Espais Naturals Protegits de Castella i Lleó.

El tram alt de l’Alberche, amb la serra de Gredos i els seus massissos granítics de fons, aglutina una gran quantitat de flora (més de 500 espècies diferents), que a la primavera viuen el seu moment: peònies, lliris de les valls, falgueres, bellerenques, assutzenes silvestres i marcòlics decoren el recorregut.

Per aparcar el cotxe, cal anar a l’àrea recreativa de la pineda d’Hoyocasero. Allà comença aquest camí circular de gairebé 6 quilòmetres, assequible per a tota la família en 2 hores.

El nostre passeig ens portarà a conèixer espècies singulars per la seva raresa, supervivents de l’evolució, que només han estat localitzades en aquest entorn, com la mora d’Hoyocasero, o que només es poden trobar als Pirineus o a Sierra Nevada. Aquesta riquesa també es dona en l’ordre animal, amb l’àguila calçada, l’àguila marcenca, milans negre i reial, que conviuen amb cabirols i senglars.

Es tracta d’una de les rutes més belles d’Espanya. Al llarg de 3 quilòmetres, se succeeixen congostos, salts d’aigua i vistes de la serra malaguenya.

El Caminito del Rey es va construir a principis del s. XX per donar accés a la central hidroelèctrica de l’embassament de El Chorro. La bellesa del seu recorregut va despertar l’interès d’un gran nombre de persones, entre les quals, el rei Alfons XIII, que el va inaugurar el 1921. A partir de llavors, va rebre el nom de Caminito del Rey.

Aquesta ruta, d’unes 4 hores, transcorre pel congost de Los Gaitanes, un espai singular encaixat entre parets de més de 300 metres d’altura, que el riu Guadalhorce ha anat excavant durant diversos segles.

En aquests paisatges espectaculars, hi habita una fauna no menys espectacular. Amb uns prismàtics i una mica de paciència, podrem admirar voltors comuns, falcons peregrins, àguiles reials o cabres salvatges. Per això, es tracta d’una Zona especial de conservació (ZEC) i Zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA).

Per fer el Caminito del Rey, cal emplenar una sol·licitud prèviament i els menors de 8 anys no hi poden accedir. Hi ha visites guiades. Una vegada completat aquest tràmit, és convenient deixar el vehicle al centre de visitants i agafar l’autobús llançadora fins a l’inici de la ruta.

El recorregut no presenta complicacions, llevat de l’estretor d’alguns trams o el vertigen. Es tracta d’un camí lineal, que desemboca al barri de El Chorro (Álora), on un altre bus llançadora et torna al centre de visitants.

L’entorn té enclavaments que valen la pena: la cova paleolítica d’Ardales, amb pintures rupestres (és necessari reservar visita), la Necròpolis prehistòrica de les Aguilillas o l’església rupestre mossàrab de Bobastro.

Posem rumb cap al nord, cap a la terra de les xanes, figures mitològiques que habiten les aigües. Al conseyu de San Adriano, al cor d’Astúries, es desplega aquesta ruta lineal que es pot fer en una hora i mitja (8 quilòmetres lineals).

Durant el recorregut de la ruta de Las Xanas, es poden admirar elements típics del paisatge local, com ara cims (es poden albirar La Mostayal, de 1.313 metres d’altura, i El Gamonal, de 1.710 metres d’altura), penya-segats, salts d’aigua i boscos d’espècies autòctones, com els faigs, els castanyers, els avellaners, les alzines, els teixos, els aurons o els arboços.

Cal prestar especial atenció a la píjara, una varietat de falguera tropical que creix al costat dels camins. A més, tenen un interès especial la mina abandonada, les estalactites d’antigues coves i els fòssils marins, que testifiquen la llarga història d’aquest enclavament.

Aquest entorn natural és la llar dels majestuosos voltors, com també del roquerol eurasiàtic, la cotxa fumada o les gralles becvermelles i becgrogues o els voltors.

Als corrents d’aigua hi habiten llúdries i almesqueres. Els més afortunats podran veure algun os. Tots aquests atributs justifiquen que el declaressin Monument Natural el 2002.

Per iniciar la ruta, cal anar a la localitat de Villanueva, a San Adriano, que disposa d’un aparcament, El Molín de las Xanas, on es pot deixar el cotxe. Allà també hi ha una àrea de pícnic, per si cal agafar forces abans de començar la caminada.

La senyalització ofereix indicacions i informació sobre la ruta. Pedroveya, al conseyu de Quirós, és el final de la ruta. Tanmateix, hi ha l’opció de fer-la al revés, sortint de Pedroveya.

Les illes Canàries ofereixen un gran nombre de rutes de senderisme per escenaris incomparables. La ruta del Taginaste Blau, a Gran Canària, és una opció per a tota la família, atès que és de dificultat baixa i es tracta d’un recorregut circular que es pot fer en 2 hores i mitja.

El taginaste és una flor autòctona canària que pot lluir diferents colors (blanc, blau o rosa) i es presenta en cons. Es tracta d’una espècie emblemàtica de les illes, tot i que és vulnerable. La seva floració, del maig al juny, és especialment vistosa. Per això, la primavera és el millor moment per admirar-la.

Aquesta ruta comença a Caldera de los Marteles, una formació geològica sorprenent creada de la combinació de lava volcànica i aigües subterrànies. Allà s’hi pot aparcar per iniciar la caminada, a través d’una pineda propera, i anar seguint les indicacions.

Durant el recorregut, a més de gaudir de la floració del taginaste, podem trobar coves utilitzades pels pastors al Morro del Aguililla, vistes privilegiades de la Caldera de Los Marteles i de la presa de Cuevas Blancas.

Aquesta ruta travessa la Reserva Natural Especial Los Marteles, fet que serà un gaudi pels ornitòlegs. Aligots comuns, xoriguers canaris, falciots unicolors, falcons berbers o pardals roquers abunden als cims.

El valor que té l’aigua per als ecosistemes és incalculable. Aquesta ruta, que suposa una successió de gorgs, salts, cascades i coves sobre el congost del riu Algar, n’és una bona mostra.

Declarada com a Zona humida protegida el 2002, és un espai perfecte per gaudir d’un passeig d’un parell d’hores entre la flora i la fauna mediterrànies en un esplèndid entorn càrstic.

El camí ofereix un recorregut d’1,5 quilòmetres entre Les Fonts d’Algar i el Fort de Bèrnia i segueix el curs del riu, que amaga zones on està permès el bany.

Les veuràs senyalitzades com a tolls. Es recomana limitar els capbussons a primera hora del matí i fer-ho amb especial precaució, ja que hi ha corrents i algunes zones són relliscoses.

Callosa d’en Sarrià alberga una oficina turística a uns 700 metres del punt de partida de la ruta, on es pot aparcar el cotxe. Allà s’hi situa un Arboretum, un jardí botànic amb més de dos centenars d’espècies autòctones, com també una zona de pícnic i un càmping.

Per fer aquesta ruta, cal abonar un tiquet, que es pot adquirir per endavant al web de l’Ajuntament o al moment a l’oficina de turisme.

Alzines, margallons, pins, espart i argelaga escorten el camí, esquitxat per flors i refrescat per les aigües. El recorregut a la primavera té, a més, un protagonista especial: la fruita típica de Callosa d’en Sarrià, mereixedora d’una denominació d’origen, la nespra.

El llac de Sanabria és el llac més extens d’origen natural d’Espanya i el més gran d’origen glacial de tot Europa.

El Camí dels Monjos envolta aquest paratge únic de la nostra geografia i ofereix oferint fotografies precioses a cada pas, a més d’algun capbussó al llac per als més valents.

Es tracta d’una ruta circular d’uns 15 quilòmetres, que es poden abordar còmodament en 5 hores. Encara que és possible l’accés des de qualsevol platja fluvial del llac, proposem començar el camí a la platja de Los Enanos, de sorra blanca i vistes excel·lents.

Allà s’hi pot aparcar i agafar un refrigeri als barets que amenitzen aquest lloc. Des d’aquí, cal seguir les indicacions de la ruta en direcció a la platja de El Folgoso, tot i que aviat el camí s’endinsa en el bosc i enfila el poble de San Martín de Castañeda.

Un cop allà, és convenient dedicar una estona a passejar pel poble, anomenat el balcó de Sanabria, el centre d’interpretació i el monestir. Es continua la ruta i, a la sortida del poble, hi ha el mirador de Los Peces, on es pot admirar el llac. El camí continua fins a Ribadelago i novament al punt de sortida.

La ruta transcorre per l’interior del Parc Natural del llac de Sanabria, que té una gran riquesa natural. Dins les aigües del llac pul·lulen la madrilleta roja, la bagra o el barb.

A les ribes i a les zones boscoses, ens podem topar amb l’almesquera, la llúdria, la marta, l’ermini o la fagina. I, camuflats, campen cabirols, senglars i gats salvatges.

L’aire el solca l’àguila reial, diverses espècies de falcó, el xoriguer i el bubo. Entre la flora també hi trobem la saga, el roure pènol, el grèvol, el teix, el bedoll i el castanyer aporten ombra durant els dies més calorosos.