S’està japonitzant l’eurozona?

Temps de Lectura: 5 minutos

CaixaBank

Els problemes que fa temps que afecten l’economia japonesa, centrats en un baix ritme de creixement del seu PIB, han donat força a l’ús del terme “japonització” en relació amb la situació que està experimentant l’eurozona. Les delicades condicions del país no es deuen a un símptoma passatger, sinó que tenen dues forces estructurals com a causa: la demografia i la productivitat. A l’article “S’està japonitzant l’eurozona?: demografia i productivitat”, publicat al Dossier de l’informe d’abril de ”la Caixa” Research, s’analitzen aquestes causes per tal d’avaluar fins a quin punt el lent procés de recuperació de l’eurozona és deu a factors similars als que han marcat el Japó.

La demografia és un determinant clau del creixement econòmic a llarg termini. Al Japó, ha augmentat l’esperança de vida i s’ha reduït la natalitat. Són dues circumstàncies que tenen un impacte directe en el PIB a través d’una disminució de la força laboral. A més, l’envelliment de la població comporta que la visió conservadora característica d’aquesta franja d’edat porti les famílies a col·locar els seus estalvis en actius financers menys arriscats i, en conseqüència, menys productius.

Una de les preocupacions principals que genera la disminució de la taxa de creixement del PIB és la sostenibilitat del deute, especialment del públic. Per tal d’afrontar la vellesa, els ciutadans nipons han amassat bona part dels bons. Aquesta circumstància pot entrar en conflicte amb la necessitat d’augmentar la despesa pública en pensions i en sanitat, a causa, precisament, de l’envelliment de la població.

Encara que l’eurozona també està patint un important procés d’envelliment de la població, la immigració despunta com una eina potencialment molt poderosa per contrarestar-la, una solució que el Japó no té.

Un segon factor clau per a la capacitat de creixement a llarg termini d’una economia és la productivitat. A grans trets, el nivell de productivitat l’any 2013 va ser menor que el dels Estats Units tant al Japó (36%) com a l’eurozona (24%). No obstant això, la reducció del nombre d’hores treballades i de la població empleada explica el menor creixement del PIB japonès, mentre que a l’eurozona és deu a una pitjor evolució de la productivitat laboral. En aquest sentit, per desgràcia, l’eurozona no s’està japonitzant.

Encara que hi hagi diferències, l’eurozona comparteix alguns mals amb el Japó. Els remeis que s’han d’aplicar també són semblants, amb algunes particularitats. Per al govern nipó, cal aprofundir en les reformes estructurals mitjançant un augment del percentatge de la població treballadora i intensificant la competència. A l’eurozona, encara queda camí per recórrer en l’àmbit de les reformes, però és essencial avançar en el projecte de construcció europea: sense acords polítics que permetin impulsar la construcció d’una autèntica unió econòmica serà molt difícil solucionar els mals estructurals del conjunt de l’eurozona.

Si vols conèixer més en profunditat aquesta anàlisi i altres temes econòmics i financers del moment, et convidem a llegir l’últim número de l’informe mensual de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.