De fet, la mateixa ONU ha inclòs l’augment de les inversions per millorar la capacitat de la productivitat agrícola en un dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS). Aquest objectiu es denomina Fam Zero i considera que el sector agrícola és vital per eliminar la fam i la pobresa al món.
En concret, l’ONU estima que, si el sector alimentari i l’agrícola es gestionen de manera adequada, l’agricultura, la silvicultura i l’aqüicultura tindran la capacitat de subministrar menjar nutritiu a tot el planeta. També la de protegir el medi ambient i donar suport al desenvolupament de les persones del camp.
Els desafiaments que aquests sectors tenen davant seu per complir aquesta missió no són petits. Al mateix temps que la població augmenta, la superfície cultivable mundial disminueix: segons un estudi de la Universitat de Sheffield en els últims 40 anys la contaminació i l’erosió han arrasat un terç de la terra que destinem a aquesta activitat. El desafiament que representa el canvi climàtic tampoc ajuda.
Davant aquest panorama, el sector agrícola ha posat fil a l’agulla. Ha entès que bona part del futur de la humanitat passa per les seves mans. Un objectiu que només podrà complir si optimitza la relació entre recursos consumits i productes obtinguts. Precisament aquesta és la clau de l’smart farming, un concepte que empra els últims avenços tecnològics per augmentar la productivitat de la terra i tenir-ne cura.
Concretament, l’smart farming consisteix a administrar l’agricultura utilitzant tecnologia moderna capaç d’augmentar la qualitat i la quantitat dels productes agrícoles. Eines basades en GPS, escaneig de l’estat del sòl, anàlisi de dades i internet de les coses ajuden avui a agricultors de tot el món a obtenir el màxim rendiment de les seves terres i els seus cultius.
Mitjançant el mesurament precís de les variacions que es registren en una explotació, els agricultors reben informació que els permet ajustar-ne les estratègies. D’aquesta manera, són capaços d’augmentar de manera considerable l’efectivitat de productes com els fitosanitaris o els fertilitzants, en usar-los de manera més selectiva. També poden avaluar en temps real les necessitats hídriques que té cada zona monitorada.
De la mateixa manera, els hivernacles es poden convertir en llocs totalment controlats gràcies a la tecnologia de monitoratge remot. Fluctuacions d’humitat o temperatura i fins i tot errades en l’equipament es poden detectar immediatament per corregir-les en el menor temps possible.
.
En aquesta tendència a utilitzar tecnologia punta per optimitzar l’agricultura, els drons es troben entre les primeres aplicacions robòtiques que els agricultors han adoptat. Les raons passen per l’evident estalvi de temps i treball en les tasques de supervisió de les explotacions, ja que aquests dispositius són capaços de captar imatges aèries en temps real dels cultius.
Tanmateix, en termes d’agricultura de precisió, que forma part essencial de l’smart farming, s’està començant a treure partit ara d’aquests aparells. De fet, els drons poden resultar de gran ajuda gràcies a les seves aplicacions relacionades amb l’ús d’aigua, fertilitzants i fitosanitaris. Aquests dispositius permeten utilitzar la quantitat precisa d’aquests productes en el lloc exacte, cosa que significa un important estalvi.
Un pas més enllà el trobem en l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’agricultura. Això vol dir que existeixen màquines capaces d’analitzar les dades obtingudes durant el monitoratge i prendre decisions de gestió sobre el terreny. El potencial d’estalvi en temps i consums que aquest avenç pot suposar és enorme.
Dins d’aquesta categoria trobem robots capaços de detectar i arrencar herbes o aplicar els pesticides únicament sobre seu, i evitar fer-ho sobre les plantes. Aquest avenç pot suposar molt més que un important estalvi de temps i treball als agricultors. Això es deu a l’augment constant d’herbes resistents als fitosanitaris, que al seu torn incrementen l’ús i el consum mitjà mundial d’aquests productes. Si les plagues s’arrenquen i cap no sobreviu a un pesticida, no en podran crear una nova generació resistent. Una bona notícia per al planeta i per als cultius.
Les aplicacions d’intel·ligència artificial en el sector avancen de manera tan ràpida, que ja existeixen fins i tot granges autònomes en les quals els robots s’encarreguen de produir més cultius en menys espai.
Per implementar les eines de smart farming, tant pel que fa a equips de monitoratge i aplicació com al programari necessari per processar les dades, calen dos requisits fonamentals: coneixement i capital.
Els agricultors comproven cada dia com el futur de les seves explotacions depèn cada vegada més d’habilitats que no estan directament relacionades amb el treball sobre el terreny. Comptabilitat, estratègia, presa de decisions i capacitat d’anàlisi guanyen importància cada dia, per la qual cosa la formació resulta fonamental.
La inversió en tecnologia també requereix recursos econòmics. En aquest sentit, CaixaBank posa a disposició dels empresaris del sector primari AgroBank, una línia de productes dissenyada específicament per a ells. Hi podran trobar finançament específic, assegurances i plans de pensions, entre altres possibilitats.
Etiquetes: smart farming, explotació agrària, agricultor, dron, llavors, fitosanitaris, ONU, canvi climàtic, agricultura de precisió, AgroBank.
