Al món som moltes les boques que cal alimentar. I cada vegada serem més. Les dades de l’ONU estimen que la població mundial augmentarà fins als 9.700 milions de persones el 2050. Això significa 2.000 milions més d’humans que necessitaran accedir a aliments per poder sobreviure. En un món amb recursos limitats, millorar l’agricultura per fer-la més productiva i sostenible sembla una de les opcions més sensates per fer front a aquest repte.

El 9 de setembre de 2014 CaixaBank anunciava el llançament d’AgroBank, la línia de negoci de CaixaBank especialitzada en el sector agrari. Llavors, hi havia 400 oficines en tot el territori espanyol, una xifra que dos anys més tard s’ha duplicat: a finals del 2016, AgroBank disposava ja de 873 oficines i 3.000 gestors formats en el negoci agrari.L’expansió de la xarxa d’oficines és només una de les dades del creixement que ha experimentat AgroBank des de la seva creació. En aquest sentit, durant tot aquest període, el volum de negoci gestionat ha registrat un increment de l’11,4% i ha sumat gairebé 10.000 nous clients.

Tot això ha fet que AgroBank hagi esdevingut l’entitat financera de referència per al sector agrari, amb una quota de mercat del 24,8% (gairebé un de cada quatre autònoms del sector n’és client).

Darrere d’aquestes xifres hi ha un projecte que, des de la seva creació, s’ha volgut adaptar per donar resposta a les necessitats dels clients agraris, amb ofertes específiques de productes, finançament i ajudes a emprenedors, entre altres serveis.

No només un banc

Més enllà de l’activitat financera, AgroBank també duu a terme diferents iniciatives en els àmbits de la formació i la recerca del sector. Amb aquesta premissa, es va crear, juntament amb la Universitat de Lleida, la Càtedra AgroBank, una iniciativa sobre qualitat i innovació agroalimentària.

D’altra banda, en aquests dos anys, també s’han consolidat les jornades AgroBank, una trobada formativa i de networking amb ponents de gran nivell per debatre sobre aspectes que preocupen al sector. Altres fites són el Premi Emprenedor XXI a la millor empresa emergent agroalimentària i acords amb les principals entitats del sector.

Vehicles, equipament, tecnologia… Hi ha gairebé tants formats de rènting (estàs a temps de saber el que és al nostre blog) com béns i serveis se’ns puguin passar pel cap. Un dels més desenvolupats és el rènting agrari, un mecanisme de finançament per disposar de tota mena d’equipament agrícola a canvi d’una quota de lloguer.

CaixaRenting, la línia de negoci de rènting de béns i serveis de CaixaBank, permet adaptar aquesta eina a les necessitats concretes de cada client.

Rènting agrari, a mida

Integrat en les solucions d’AgroBank, aquest servei té nombrosos avantatges: la inclusió de les despeses dels diferents béns en una sola quota sense entrada inicial, la deducció de les quotes fiscals (IRPF i impost de societats) o el manteniment de la capacitat de crèdit de la persona o entitat.

L’oferta de CaixaRenting és integral:

• Grans equips: tractor, recol·lectora…
• Producció: selector, rentadora-assecadora, calibradora, assecadora…
• Terra: aspiradora d’olives, vibrador amb paraigua recol·lector, trituradora de branques…
• Transport i logística: transpalet elèctric, vehicle industrial…

Dues pràctiques en creixement

El leasing i el rènting són un reflex de la recuperació econòmica. D’acord amb l’Asociación Española de Leasing y Renting (AELR), el 2015 van créixer un 40% les xifres d’aquestes modalitats de finançament superant els 6.500 milions d’euros. En rènting, en concret, el creixement ha estat superior al 20%.

Els vehicles i la maquinària de producció són els béns de leasing i rènting que tenen més èxit. Aquest últim segment dóna cabuda a una bona part de productes del sector agrari. Per fer-nos una idea de la seva progressió, només en l’últim trimestre de 2014, segons dades d’AELR, la maquinària de producció va registrar un increment del 140% interanual pel que fa al leasing.

Bon rendiment d’AgroBank

Fa escasses setmanes us explicàvem al nostre blog el bon balanç que havia tingut AgroBank en el seu primer any d’activitat. Un 7% d’augment del volum de negoci, 333.000 clients totals i una excel·lent quota de mercat són els principals avals de la marca de CaixaBank.

Estàs interessat en l’economia agrària? Pots llegir més sobre agricultura al nostre blog o descobrir tots els serveis d’AgroBank per al teu negoci.

Fa trenta anys, a Granada, van decidir posar en marxa el projecte d’una cooperativa agrònoma. No tenien cap tipus de recurs, però sí molta il·lusió per tirar endavant el seu somni. Avui, la cooperativa Granada La Palma està present en 26 països i ha aconseguit exportar la major part de la seva producció agrícola a Europa gràcies a la seva elevada qualitat.

El 2007, en un moment de crisi en què aconseguir finançament era complicat, només una banca sòlida podia confiar en el seu projecte per donar-li l’empenta necessària per créixer i expandir-se. Pedro Ruiz, membre de la cooperativa, no va tenir dubtes a l’hora d’adreçar-se a la seva oficina de CaixaBank. “Si quan tens la necessitat d’atendre financerament la teva empresa, saps que hi ha una fortalesa darrere que t’atén, dorms tranquil.”

Per a milions de persones, com el Pedro, és fonamental saber que el seu banc seguirà aquí el dia de demà finançant els seus projectes i protegint els seus estalvis. La solvència i la solidesa són claus per poder garantir que seguirà proporcionant finançament el dia de demà. Per això, a CaixaBank, dupliquem el mínim de solvència exigit pel Banc Central Europeu.

La cooperativa Granada La Palma és només una de moltes empreses que han pogut créixer gràcies al finançament de CaixaBank. Només el 2014, l’entitat va prestar 60.788 milions d’euros a empreses i 1.466 milions d’euros a autònoms. Ja siguin projectes grans o petits, CaixaBank ofereix solucions a mida perquè es facin realitat, contribuint, al seu torn, a la creació de llocs de treball i a l’impuls de l’activitat econòmica.

Un exemple de l’esforç de l’entitat per acostar-se a les necessitats reals dels seus clients és AgroBank, una línia de negoci especialitzada per atendre els professionals del sector agrari que es va crear tot just fa un any. A més, CaixaBank va signar un acord amb Cooperativas Agro-alimentarias de España per impulsar el finançament i la internacionalització del sector.

Si vols saber més sobre l’activitat de responsabilitat social corporativa (RSC) de CaixaBank, et convidem a llegir aquest post i consultar el hashtag #SabiesqueRSC de Twitter.

Pot l’agricultura biològica frenar el despoblament de les zones rurals? Amb el pas del temps, desenes d’investigadors s’han fet aquesta mateixa pregunta, per bé que ha estat el científic Jean-Claude Rodet qui ha trobat recentment la resposta. Segons un estudi que ha publicat, l’agricultura biològica genera riquesa i servirà per ajudar les zones de camp que es troben despoblades a mantenir un nombre mínim d’habitants.

L’expert assenyala que aquest tipus d’agricultura obre noves vies de negoci per als professionals del sector que vulguin desenvolupar la seva activitat en la zona rural on sempre han residit.

L’agricultura biològica es basa en pràctiques relacionades amb la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. En concret, consisteix a cultivar un espai de terreny sense necessitat d’utilitzar productes químics per millorar els cultius ni per combatre les plagues. Jean-Claude Rodet ofereix un manual per iniciar-se en aquest treball i aconseguir treure rendiment al camp tant a nivell personal com professional.

L’objectiu principal d’aquest tipus d’agricultura és cultivar aliments 100% saludables. Atès que els processos que s’usen per a això són sostenibles, s’aconsegueix protegir el camp i l’ecosistema, ja que no es danya la terra ni s’utilitzen substàncies nocives per al terreny o per al cultiu.

Pràctiques com aquesta comporten múltiples avantatges per als cultius. Un d’aquests avantatges és que l’agricultor respecta el cicle natural del producte, per la qual cosa no se sobreexplota el terreny. L’agricultor ofereix al camp el temps que necessita per refer-se amb l’objectiu de mantenir la sostenibilitat de la producción.

Per aquest motiu, està considerat com un dels sistemes de producció més viables en les zones rurals. L’agricultura ecològica és un dels punts de salvació de les zones rurals, ja que, com que es produeix en zones pràcticament despoblades, les subvencions són superiors i, si no fos per aquest tipus d’agricultura, seria molt possible que aquests agricultors abandonessin el camp.

Els productes que es cullen mitjançant aquesta pràctica són els coneguts amb el nom d’“ecològics”. Són més saludables, ja que, segons publiquen diversos webs especialitzats en productes “eco”, estan lliures de residus tòxics procedents dels pesticides o d’altres productes empleats per millorar la qualitat dels cultius i evitar les plagues.

A més d’això, estan considerats més sans, ja que, com que l’agricultor no els tira cap producte sintètic, s’evita que els fruits que donin continguin substàncies que puguin provocar malalties i problemes per a la salut, com infarts, Parkinson o insuficiències respiratòries.

Els pesticides o plaguicides són els causants de malalties greus, com el càncer o les al·lèrgies. No només els estaria consumint l’usuari final, sinó també l’agricultor durant l’atenció diària de la planta.

En definitiva, aquest tipus d’agricultura és positiva en molts sentits. Precisament per aquest motiu, els prestigiosos Premios Verdes de la Fundación José Navarro han escollit com a lema en la seva cinquena edició “Allò ecològic com a estil de vida”, uns guardons que reconeixen la tasca d’entitats i persones en l’àmbit de l’alimentació, l’ecologia i la sostenibilitat. Els guanyadors es van conèixer la setmana passada en un acte especial que va tenir lloc al CaixaForum de Madrid.

AgroBank, el banc especialitzat en el sector rural

Per a totes aquelles persones que es dediquin o vulguin dedicar-se al món rural, CaixaBank va crear fa poc més d’un any una línia de negoci especialitzada en el sector agrari: AgroBank.

Amb això, l’entitat vol donar resposta a les necessitats dels seus clients agraris desenvolupant una oferta específica que inclou productes i serveis, finançament, ajudes a emprenedors i jornades tècniques, entre altres iniciatives.

Pràcticament cada dia del calendari està dedicat a una causa. Pot semblar excessiu, però no podem ignorar la necessitat de visualitzar-ne moltes, i aquesta és una bona fórmula. Avui, 15 d’octubre, l’ONU ens convida a celebrar el Dia Internacional de les Dones Rurals, el gran objectiu del qual és garantir l’accés de les dones rurals a recursos agrícoles productius.

A Espanya, segons l’EPA, únicament el 23% de la població dedicada a l’agricultura, silvicultura, ramaderia o pesca són dones i només ostenten la titularitat del 28,8% de les explotacions agràries. Amb la vista general del mapa és fàcil pensar que l’agricultura és encara una qüestió d’homes, però la veritat és que les dones tenen cada vegada més protagonisme al món agrícola. Avui dia hi ha més de 370.000 emprenedores rurals, xifra que, segons l’Associació Espanyola de Treballadors Autònoms, podria superar les 400.000 en els propers mesos.

Cap a un camp més igualitari

Coincidint amb el lema d’aquesta nova edició del Dia Internacional de les Dones Rurals (“El desenvolupament rural per a la igualtat d’oportunitats”), divendres passat va tenir lloc un dels majors impulsos per a aquest col·lectiu després de l’aprovació del Consell de Ministres del Pla per a la Promoció de les Dones al Medi Rural, dirigit en exclusiva a dones rurals. L’objectiu d’aquest pla és promocionar l’ocupació, l’emprenedoria i la participació de la dona en òrgans de decisió d’entitats agrícoles.

També en aquesta línia, hi ha la Federació Espanyola d’Associacions de Dones Rurals (FADEMUR). La seva última iniciativa és Emple@ Rural – Europ@ Rural, un programa per millorar la inserció sociolaboral de dones rurals espanyoles a Galícia, Extremadura i La Rioja, i que ha comptat amb la col·laboració d’UPA Jove i de l’associació de lluita contra la violència de gènere noruega Oslo Krisesenter. Mitjançant la dotació de recursos educatius, econòmics i d’assessorament, més de 200 dones espanyoles i noruegues han posat en marxa el seu propi negoci agrícola. Els resultats demostren, a més, que aquests mecanismes d’apoderament contribueixen a minar altres problemes com el de la violència de gènere.

Entre les mesures governamentals de suport i promoció a aquest col·lectiu, des de fa set anys se celebren els Premis d’Excel·lència a la Innovació per a Dones Rurals. Aquests guardons lliurats la passada setmana reconeixen la innovació en la tasca agrària i en la diversificació de l’activitat econòmica rural, així com la promoció dels valors de la tasca de les dones rurals.

AgroBank: suport al desenvolupament rural

Siguis dona o home, a CaixaBank també tenim molt presents els teus projectes d’economia rural mitjançant AgroBank, la nostra línia de negoci per cobrir les necessitats dels més de 330.000 clients que l’entitat té dedicats a les activitats del sector agrari.

T’imagines saber en temps real quanta aigua necessita cada porció de terra? O esbrinar quin cultiu és millor per a cada moment concret? Lluny de ser una quimera, aquest coneixement és a prop de convertir-se en realitat. Igual que ha passat en altres sectors com la banca, el big data o ús d’intel·ligència de les dades està aterrant també al “camp”. En aquest post t’expliquem quines són les aplicacions d’aquesta tecnologia en el sector agrícola.

“Avui, el big data, l’agricultura de precisió, els drons o els robots formen part del vocabulari agrícola i són una realitat en moltes explotacions i cooperatives a tot Europa.” Aquestes són les paraules del secretari general del Copa-Cogeca, Pekka Pesonen, a la conferència “Big data per als agricultors i les cooperatives” que va congregar un gran nombre de professionals del sector per tal de formar i informar sobre els usos d’aquesta tecnologia. Entre altres dades, durant la jornada es va destacar que utilitzant aquesta tecnologia es pot augmentar el rendiment un 16% i reduir l’ús de l’aigua a la meitat. Aquests són alguns dels sistemes que hi contribueixen: 

• Reg intel·ligent: mitjançant la instal·lació de sondes intel·ligents en el subsòl es pot mesurar el nivell de l’aigua de forma exacta. La informació obtinguda s’emmagatzema en una base de dades disponible des de qualsevol lloc amb un smartphone o tauleta tàctil, i aquesta informació fins i tot s’arriba a transformar en un mapa en temps real de les necessitats d’aigua de cada metre quadrat del cultiu.
• Productivitat dels cultius: els grans actors de la maquinària agrícola (Monsanto, Deere, etc.) estan desenvolupant sensors que recullen i emmagatzemen dades sobre les plantes, la topografia o la profunditat que ajuden a millorar l’eficàcia dels cultius.
• Combinació amb informació oficial: actualment aquest business intelligence es pot combinar ja amb informació sobre el clima o el sòl o amb imatges per satèl·lit que moltes entitats posen a disposició de l’usuari. Més enllà d’això, fins i tot, els drons ja s’han començat a utilitzar com a eina de pasturatge per economitzar la vigilància de grans extensions de terreny.

Dues pioneres

L’ús del big data en l’agricultura i la ramaderia no seria possible sense la involucració i innovació del món empresarial. En aquest sentit, destaquen:

• The Climate Corporation: el 2013, el gegant de l’agroquímica Monsanto va desemborsar 1.000 milions d’euros per aquest projecte. Era la recompensa per a aquesta start-up que va dissenyar un programari que monitorava els paràmetres clau del terreny (condicions meteorològiques, humitat, salut de cada cultiu, etc.) i permetia a l’usuari rebre alertes en temps real i recomanacions d’acció.
• “Bynse“: podria considerar-se la germana espanyola de la idea anterior. Aquesta eina, desenvolupada per la start-up Cubenube, ha estat la primera solució d’agricultura intel·ligent sorgida al nostre país. Amb qualsevol dispositiu amb connexió a Internet, Bynse permet controlar via Twitter, correu electrònic o missatge de text l’estat dels cultius en temps real i rebre suggeriments que, per exemple, permeten estalviar el 40% d’aigua en el reg o reduir un 30% el consum de plaguicides.

En resum, aquesta tecnologia cobreix una necessitat bàsica: oferir solucions aplicables al dia a dia per a uns professionals que no solen disposar dels recursos necessaris per a l’optimització dels seus cultius.

Així, l’agricultura és ja una de les àrees que ha pujat al tren de la intel·ligència de les dades. A CaixaBank, no ens volem quedar enrere i hem unit forces amb Oracle amb l’objectiu d’oferir solucions diàries al client fent un ús apropiat d’aquesta tecnologia. A més, fa amb prou feines un any, CaixaBank va llançar AgroBank, una nova línia de negoci especialitzada en les necessitats dels seus clients agraris que ofereix una àmplia oferta de productes i serveis financers per a agricultura i ramaderia.

Si t’ha interessat aquest post i vols estar al dia sobre innovació, anima’t a seguir-nos en el nostre perfil de Google + o en la secció del nostre blog.

El sector agrari és el primer sector industrial d’Espanya, amb a prop de 30.000 empreses, gairebé un milió d’explotacions agràries i més d’1,2 milions d’ocupacions. Amb aquestes premisses, CaixaBank ha decidit reforçar l’aposta pel sector agrari i llançar AgroBank, una nova línia de negoci pensada per donar cobertura als més de 330.000 clients que actualment té l’entitat dedicats a les activitats del sector agrari.

El nostre objectiu principal? Millorar la nostra relació amb aquests clients impulsant el desenvolupament del medi rural. Per fer-ho, hem desenvolupat una oferta específica que inclou l’especialització d’oficines i equips, el disseny de productes i serveis a la carta, el llançament d’una línia de finançament de 2.600 milions d’euros o l’organització d’iniciatives com activitats o jornades tècniques.En resum:

1. 400 oficines AgroBank especialitzades en el sector agrari. S’ubicaran a l’entorn rural amb negoci agrari i tindran una identitat visual pròpia.
2. 2.000 gestors amb formació específica en el sector agrari i dedicació exclusiva, que comptaran amb elements de mobilitat dotats de l’última tecnologia per assessorar els clients des de qualsevol lloc.
3. Crèdits preconcedits per valor de 2.600 milions d’euros que proveiran de liquiditat immediata al voltant de 175.000 clients de l’entitat.
4. Creació de solucions financeres particulars per a aquest segment, com:

a) l’AgroCompte, un compte sense comissions que inclourà una sèrie de serveis gratuïts, com la tramitació de la PAC, transferències o targetes.
b) l’AgroBestreta, un producte de finançament que permetrà als socis de cooperatives anticipar el cobrament de l’import de les seves collites.
c) l’AgroTargeta, una targeta que possibilitarà a l’agricultor finançar les seves compres en fins a 11 mesos.
d) l’AgroInversió, un préstec amb garantia personal o hipotecària que permetrà a agricultors finançar les seves inversions d’una forma que s’adapta a les seves necessitats: permet adaptar els venciments als fluxos de caixa de l’agricultor i també compta amb la possibilitat d’una carència flexible que es pot utilitzar en qualsevol moment de la vida del préstec en cas d’imprevistos en l’explotació.

Aquestes iniciatives es completaran amb altres serveis, com l’edició d’estudis i publicacions agràries, el subministrament d’informació personalitzada sobre subvencions, ajudes o novetats del sector, la possibilitat de participar en jornades tècniques o la subscripció gratuïta a la revista AgroBank.

Més informació a la web www.laCaixa.es/agrobank