El perfil mitjà de l’emprenedor a Espanya és el d’un home de 34 anys amb estudis universitaris, preferiblement enginyer. L’últim informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la seva pròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019.   Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.

A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria.   Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu.  Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats espanyoles?

Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat.  Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.

Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones.  Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home. 

Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.

Les dones segueixen emprenent principalment en projectes dirigits al sector serveis. La sanitat i l’educació són dos àmbits amb una àmplia presència femenina en l’emprenedoria. Els segueixen la moda, la cosmètica i l’entreteniment. Les dones aconsegueixen progressivament entrar en camps històricament dominats pels homes, com el sector de l’automòbil, en què en els últims dos anys s’ha passat d’una proporció d’emprenedoria femenina del 15 % al 25 %.  

També al món rural les emprenedores guanyen terreny, centrant els seus projectes en l’ecoturisme o en el turisme d’experiències.

Si volem conèixer el país amb un major percentatge d’emprenedoria femenina hem de viatjar al continent africà. Angola és un dels països amb la mitjana més alta d’emprenedoria femenina, que assoleix la xifra del 40,7 %, un percentatge molt més alt que en diversos estats de la Unió Europea com Alemanya, França o Itàlia. 

D’altra banda, Llatinoamèrica és la regió amb una mitjana més alta de dones emprenedores. Com també ocorre a Espanya, les dones tendeixen a emprendre en el sector serveis, encara que en aquests països la presència de dones que fan investigació al món cientificotecnològic és superior a l’espanyola, assolint, segons dades de la UNESCO, la xifra del 45,2 %, un factor que es veu reflectit en una major presència de dones emprenedores en aquest sector.

La mobilitat i la contaminació són dos dels grans reptes a què s’enfronten les ciutats intel·ligents del segle XXI. Durant el mes de desembre van entrar en vigor les restriccions de trànsit a Barcelona en episodis d’alta contaminació. Els vehicles menys ecològics no podran circular per la conurbació de la Ciutat Comtal (Àmbit-40) quan s’identifiqui un alt grau de pol·lució per diòxid de nitrogen.

Madrid, París, Londres, Roma… Són múltiples les ciutats europees que han adoptat mesures per reduir la contaminació durant aquest últim any. A més, algunes urbs han començat a incorporar noves tecnologies per millorar la sostenibilitat i la mobilitat i optimitzar la circulació. Com pot ajudar la digitalització a crear ciutats més sostenibles?

Les congestions de trànsit es poden reduir notablement gràcies a una gestió eficaç dels semàfors, modificant la seva freqüència i sincronitzant-los per aconseguir una bona organització d’aquests llums i, així, arribar a una mobilitat més fluida. Això és el que poden experimentar els ciutadans de Munic des de principis del 2017, moment en què es van instal·lar uns dispositius intel·ligents en diversos semàfors de l’urbs basats en un sistema d’intel·ligència artificial.

Es tracta d’un projecte del programa d’investigació europeu Local4Global. Aquest tipus d’instruments són capaços d’intuir factors i fluxos de trànsit i decidir la durada dels cicles de llum verda dels semàfors. Ho fan mitjançant algoritmes i els temps d’espera poden variar entre 45 segons i 2 minuts. El desembre del 2012 es va implementar un sistema similar a Nova Jersey, que ha aconseguit millorar les condicions de circulació i reduir els embussos un 25%. Un altre clar exemple és la ciutat estatunidenca de Pittsburgh, on també es va instal·lar el sistema i s’ha aconseguit reduir en un 40% el temps durant el qual els cotxes romanen parats.

Què passa quan un carrer està tallat per obres? La ruta d’un autobús es veu sovint modificada a causa dels impediments que poden sorgir durant la ruta. T’imagines que el metro i el bus es poguessin coordinar entre si en cas d’una avaria perquè l’usuari final no es veiés afectat? L’empresa Alstom està treballant amb un programari intel·ligent, Mastria, que analitza la informació i l’estat dels diferents transports públics per proposar solucions eficaces i reorganitzar l’escenari en temps real i, així, donar al ciutadà una via alternativa per desplaçar-se.

L’agost del 2016 es van fer les primeres proves pilot d’autobusos sense conductor a Lió i Hèlsinki. És encara un sector per explorar i per explotar, però el fet cert és que el pas següent d’aquesta nova tecnologia és que el transport públic autònom tingui la capacitat d’intercanviar informació per poder optimitzar itineraris i conèixer l’estat de fluïdesa dels carrers de la ciutat per evitar els embussos.

Així, doncs, l’automatització del trànsit gràcies a les noves tecnologies és un procés imminent. Possiblement arribarà a les nostres ciutats molt aviat per optimitzar la circulació i fomentar unes metròpolis més sostenibles. Perquè, a qui no li agradaria estalviar-se l’embús de cada matí?