Des que la usabilitat es va incorporar a les nostres vides, tot resulta més senzill. De fet, es tracta d’un terme que hem adoptat de l’anglès usability i que es refereix al grau en què un objecte pot ser usat. Això vol dir que serveix per mesurar la facilitat amb què les persones poden fer servir una eina determinada. Es tracta d’un principi que posa els usuaris al centre del disseny de diversos productes i solucions que fem servir en el nostre dia a dia, des d’una pàgina web a una plataforma de pagaments sense contacte.

El concepte d’usabilitat ha assolit una rellevància tan gran que fins i tot té el seu propi dia mundial, que celebrem cada 10 de novembre. És el que hi ha al darrere d’aquestes aplicacions que ens faciliten el que cerquem simplement amb un parell de tocs amb el dit. Això és possible gràcies a la incorporació del factor humà al disseny d’aquestes eines. Gràcies a això, les noves tecnologies són cada cop més intuïtives i més fàcils de fer servir.

Una de les conseqüències més felices per a tots de l’avenç que ha experimentat la usabilitat en els darrers anys té a veure amb la pandèmia de la COVID-19. Resulta que aquest principi ha esdevingut un gran aliat per suportar millor els canvis profunds que la malaltia ha causat en la nostra vida diària.

Ha estat precisament en aquesta situació de pandèmia quan alguns serveis com ara el pagament sense contacte han tingut una rellevància sense precedents. La possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil o la targeta sense tocar cap superfície no tan sols s’ha convertit en una eina que ens facilita enormement les transaccions, sinó que també ens ha ajudat a evitar contagis.

Per donar suport a aquest efecte, entitats com CaixaBank han augmentat el límit sense PIN dels seus pagaments sense contacte per tal que els usuaris ni tan sols hagin de tocar el teclat del terminal per fer la majoria de les seves compres quotidianes.

De fet, el nostre smartphone ha esdevingut una extensió de nosaltres mateixos, una expressió que ha cobrat un sentit especial durant la pandèmia. Això es posa de manifest en actes tan quotidians com ara la consulta de la carta en un restaurant: gràcies a aquest dispositiu, hem pogut consultar versions digitals dels menús amb només escanejar un codi QR i hem dit adeu als menús de paper per evitar el contacte directe.

La usabilitat de les aplicacions per als telèfons mòbils ha augmentat fins a tal punt que fins i tot col·lectius poc familiaritzats amb les noves tecnologies, com el de la gent gran, han après a fer-ne ús per fer videotrucades i d’aquesta manera mantenir el contacte amb els seus éssers estimats.

Precisament, el de la gent gran és un dels col·lectius que més risc experimenta en aquesta situació de pandèmia. Sobretot durant el confinament, ja que era important que poguessin quedar-se a casa fora del perill de contagiar-se. En aquest escenari, la banca a distància s’ha convertit en un dels seus grans aliats, ja que ha contribuït a reduir la bretxa digital que afecta especialment aquest col·lectiu.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va posar en marxa una iniciativa dissenyada perquè la gent gran pogués continuar fent les seves operacions financeres de manera senzilla i sense haver de desplaçar-se a les oficines. L’entitat té 2,7 milions de clients de més de 65 anys, per la qual cosa aquesta actuació resulta fonamental per evitar l’exposició al virus d’una part important de la tercera edat a Espanya. En concret, CaixaBank va avançar el cobrament de les pensions durant els mesos de confinament i va desenvolupar noves operatives financeres sobretot dissenyades per als seus clients sènior, als quals podien accedir fàcilment via on-line.

Un altre dels aspectes en què el principi d’usabilitat ens ha ajudat a portar millor la pandèmia és el de la telemedicina. El desenvolupament de la recepta electrònica, que en els darrers anys ja havia ajudat a descongestionar el sistema de salut, ha demostrat ser un recurs molt útil durant la pandèmia perquè també ha evitat desplaçaments i l’ús de paper.

L’ús de la recepta electrònica ja no pot ser més senzilla: el metge expedeix la recepta des del seu terminal i l’usuari només ha de recollir les medecines a la farmàcia. Ha estat precisament aquest afany per desenvolupar un servei fàcilment usable per a tota la població el que ha fet que sigui un gran avantatge durant un moment en què resulta fonamental reduir les visites als centres de salut.

En el cas de l’assistència sanitària en línia, l’ús d’aquest recurs es va multiplicar durant la pandèmia. En concret, les asseguradores expliquen que la pandèmia ha multiplicat per quinze l’ús de les aplicacions d’assistència mèdica telemàtica. Un grau d’acceptació que resultaria impossible d’assolir si aquestes aplicacions no tinguessin un grau elevat d’usabilitat.

Es tracta d’eines que faciliten el contacte dels usuaris amb els professionals sanitaris. En el cas de moltes plataformes de salut que ja havien desenvolupat productes d’ús senzill, només van haver de fer algunes adaptacions dels seus serveis de prediagnòstic, telemedicina o monitorització per facilitar la gestió de la pandèmia.

A més de fer-nos la vida més senzilla, la usabilitat està demostrant que és una eina poderosa per superar un moment traumàtic per a ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un principi que hem de continuar desenvolupant perquè, en el futur, es pugui convertir novament en el nostre gran aliat davant qualsevol crisi.

La banca electrònica, també coneguda com a banca en línia, e-banking o banca virtual, consisteix en la possibilitat de consultar i fer operacions bancàries a través d’Internet. Ofereix molts i grans avantatges: es pot accedir al banc 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i suposa un gran estalvi de temps i diners, tant per als clients com per als bancs. A priori, també pot presentar alguns dubtes, com ara la possible sensació d’inseguretat, que podria provocar una certa desconfiança cap a la banca en línia.

Per evitar aquestes sensacions, el tercer capítol de “Finances per a followers”, el programa de CaixaBank per impulsar l’educació financera, tracta precisament el tema de la ciberseguretat. Després dels dos primers vídeos de la sèrie, que se centraven en els conceptes de pressupost familiar i inversió, els presentadors Javier Muñiz i Rosa del Blanco compten ara amb la participació de la cantant Marina Jade per donar-nos alguns consells per operar per Internet de manera segura.

Amb l’ajuda d’uns aneguets de goma, els presentadors ens expliquen de forma molt gràfica què és el phishing, una tècnica fraudulenta que consisteix a “suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades”, explica Rosa del Blanco.

La paraula és un neologisme que en anglès sona igual que fishing (pescar), ens explica Javier Muñiz, perquè la pràctica més habitual és imitar el web del banc, enviar-nos un correu electrònic en nom seu demanant les nostres dades i, senzillament, esperar que algú piqui. Davant d’això, cal prevenir i aplicar certes normes per protegir-nos. Finances per a followers ens ofereix quatre grans consells:

1. No donis les teves dades a desconeguts. Si no ho fem al carrer, en el món real, tampoc hem d’anar donant les nostres dades en el món virtual.
2. Mantingues actualitzada la teva app bancària. Com més actual sigui la versió de l’aplicació que fas servir al teu telèfon mòbil, més segura serà. I si et connectes al teu banc des de l’ordinador, fes servir sempre un antivirus.
3. Utilitza claus complexes i no habituals. Sempre és millor tenir contrasenyes que combinin majúscules i minúscules, lletres i números, i caràcters especials. Mai no utilitzis claus fàcils d’endevinar, com el teu aniversari, el teu número de DNI o 123456.
4. El teu banc mai no et demanarà les teves dades. Així que, si reps una trucada o un correu electrònic que et sol·liciti les teves dades, no les donis, no contestis i no facis clic en cap enllaç.

En efecte, quan ens connectem des del nostre ordinador, sempre serà millor escriure nosaltres mateixos l’adreça del nostre banc en el navegador, sense clicar en enllaços. I també haurem de fixar-nos que l’adreça sigui un URL segur, que comenci per “https”, com per exemple https://www.caixabank.es/index_es.html. Finalment, quan acabem de fer les nostres operacions, cal tancar sempre la sessió. Si seguim aquests consells, operar amb la banca en línia serà igual de segur que anar al banc en persona.

“Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega, i recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

“Benvinguts a ‘Finances per a followers’, jo soc Javier Muñiz, youtuber educatiu, i amb mi està la meva companya… Rosa del Blanco, jo soc experta en comunicació financera i en el món fintech”. Naturals, espontanis i empàtics, així es mostren els presentadors del primer capítol de “Finances per a followers”, el nou programa de CaixaBank per fomentar l’educació financera. L’objectiu d’aquest nou projecte és explicar de manera senzilla, amena, entretinguda i, sobretot, comprensible conceptes financers amb els quals ens trobem dia a dia.

Conscients de la importància de reforçar el coneixement financer de la població, intentem contribuir a la seva formació sobre els conceptes bàsics de la realitat financera. Per exemple, per què és tan important fer un pressupost mensual familiar? Ens ho expliquen el Javier i la Rosa en aquest primer episodi que va visitar la Rebeca Terán com a convidada especial.

Un 30% de les persones enquestades al perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) considera que és molt important fer un pressupost mensual familiar però que elaborar-lo sembla difícil. No és complicat i us ho demostrarem:

1. Per què és rellevant fer un pressupost mensual familiar? “Si no el fem és com començar la casa per la teulada”, explica el Javier. És molt important fer-lo, ja que ens permet organitzar les nostres finances, estalviar, arribar a final de mes i aconseguir els nostres objectius.

2. Però… què és un pressupost? “Un document en el qual cada mes apuntem els nostres ingressos i les nostres despeses, és una fotografia mental de la nostra situació financera”, aclareix la Rosa. Només així podem tenir clar quants diners dediquem a les despeses fixes, a les variables i a l’estalvi.

3. La regla d’or: No gastis més del que ingresses!

4. És fàcil fer un pressupost? L’única cosa que es necessita és un bolígraf, un quadern i la regla del 50/20/30. Aquesta norma consisteix a identificar els nostres ingressos i repartir-los en tres partides. El 50% haurà de destinar-se a les despeses imprescindibles, és a dir, les fixes, com per exemple el menjar, el lloguer o la hipoteca… D’altra banda, el 20% el dedicarem a l’estalvi, amb la finalitat de tenir un fons d’emergència que ens permeti cobrir possibles imprevistos. L’ideal és aconseguir un matalàs d’aproximadament 3 a 6 mesos de les nostres despeses imprescindibles. El més recomanable per estalviar és obrir-se un compte a part on a principis de cada mes traspassem aquest 20% dels nostres ingressos. Això ho denominem el preestalvi, ja que són els diners que se separen just en rebre la nòmina. Posteriorment, podem seguir estalviant per a altres objectius com, per exemple, invertir a llarg termini. I finalment, el 30% restant dels nostres ingressos el destinarem a les despeses opcionals, és a dir, les despeses variables: anar a sopar, fer un viatge amb els amics, comprar roba… No pateixis si no pots complir aquesta regla al peu de la lletra; es tracta d’una orientació que cadascú ha d’adaptar a la seva situació personal.

CaixaBank està compromès amb el foment de l’educació i la cultura financera. Per això, el programa “Finances per a followers” s’emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank. Impulsem i participem en diversos programes formatius que permeten millorar el coneixement financer dels nostres clients, els nostres accionistes i la societat en general.

Exemple d’això és el programa de formació Aula sobre economia i finances per als accionistes de CaixaBank, així com el cicle de xerrades gratuïtes DialogA que promou la divulgació d’idees i coneixements gràcies a diversos experts, i també la campanya #DeTuATu, amb la qual l’entitat vol fomentar l’educació financera en diferents sectors de la societat.

Sabies que més de 15.000 persones van assistir a les nostres sessions de formació durant l’any 2017? Seguim treballant per superar any rere any aquesta xifra, perquè invertir en educació financera és, entre moltes coses, el que ens fa diferents

CaixaBank és, sens dubte, una de les empreses financeres que des de fa anys ha treballat per crear nous models de negoci adaptats a la transformació digital. L’objectiu: oferir els millors serveis als clients en qualsevol canal. Un dels més importants és el canal mòbil, una eina clau que permet oferir els continguts i serveis més innovadors als clients. Tenint en compte totes aquestes variables i el context tecnològic en què estem vivint, fa dos anys, CaixaBank va apostar per crear imaginBank, el banc només per a mòbils destinat a nadius digitals.

En llançar aquest innovador projecte, el gener de 2016, CaixaBank es va convertir en la primera entitat que posseïa un banc 100% digital.  Dos anys més tard, imaginBank ja té un milió d’usuaris i 120.000 clients operatius diaris. Però, quines són les lliçons apreses amb imaginBank fins al moment? El director de màrqueting de CaixaBank, Xavier Mas, ha estat l’encarregat d’analitzar-les en la cinquena entrega de Masterclass “imaginBank: two years’ on”, en col·laboració amb The Banker.

Segons Xavier Mas, són tres les lliçons principals que han après en aquests dos anys. “En primer lloc, el que he après és que, si satisfàs les necessitats dels clients, realment triomfaràs i això és el que hem fet amb imaginBank. En segon lloc, creiem que és molt important explicar molt bé a tota l’organització l’objectiu d’aquesta proposta tan atrevida. (…) I, finalment, hem après que, a imaginBank, comptem amb la millor plataforma per provar noves característiques i nous serveis que posteriorment podem adaptar a CaixaBank, el banc principal”, explica Xavier Mas.

El desembre de 2017, CaixaBank va voler donar un pas més enllà creant imaginCafé, una plataforma física situada al centre de Barcelona on es duen a terme nombroses activitats adaptades als clients millennials: música, conferències sobre emprenedoria, exposicions, etc. “Quan analitzem el comportament dels millennials, ens adonem que la publicitat tradicional no funciona del tot. Sabem que prefereixen i confien més en les recomanacions dels seus amics o d’influencers que en la publicitat tradicional”, explica Xavier, i afegeix que amb iniciatives com imaginCafé es vol crear una connexió amb el client perquè parli d’imaginBank com a molt  més que un banc.

CaixaBank ha llançat fa poc Now, una iniciativa pensada per agrupar tots els serveis digitals de l’entitat sota un mateix concepte. Aquest projecte engloba una àmplia gamma de productes creats per ajudar les famílies a gestionar la seva economia personal de forma fàcil i immediata, com ara l’eina Les meves finances.

En el context de Family Now, CaixaBank ha aprofitat per renovar el servei Les meves finances, una eina intel·ligent per ajudar els seus clients en la gestió de la seva economia personal —ingressos i despeses, domiciliacions, pressupostos mensuals— amb avenços com ara predir quan arribaran els seus pròxims rebuts, si un rebut en concret és anormalment elevat o si s’espera un nou càrrec que deixarà el compte en descobert de manera imminent.

El nou Les meves Finances de CaixaBank renova el seu disseny per oferir una millor experiència d’usuari i incorpora noves prestacions, com l’Informe Now per consultar la informació més rellevant de la teva evolució financera durant l’últim mes en un format gràfic i molt visual. A més, el client pot afegir tots els seus comptes i targetes dels seus altres bancs a la plataforma per, així, poder consultar tots els seus moviments sense sortir de Les meves finances.

Avantatges del servei Les meves finances renovat

• Tots els teus bancs en un mateix entorn per gestionar millor la teva economia. Una visió global de les teves finances personals en un únic lloc.
• Veure els saldos totals de tots els teus comptes, tant de CaixaBank com dels teus altres bancs.
• Veure de manera ordenada tots els teus ingressos i despeses dels comptes i targetes de tots els teus bancs.
• Tots els moviments d’altres entitats classificats automàticament per categories perquè puguis controlar millor en què gastes els teus diners.
• Possibilitat de trobar la informació que més t’interessa. Fins a dos anys de moviments amb la possibilitat de filtrar per entitat, comptes, categories i dates i comparar entre anys.
• Controlar el teu nivell de despesa creant pressupostos per categories que englobin tots els teus bancs.
• Possibilitat d’afegir etiquetes i comentaris als moviments perquè no t’oblidis dels petits detalls.Gràcies a aquesta estratègia, CaixaBank s’ha situat entre els bancs més ben valorats del món per la qualitat dels seus serveis digitals. El 2017, l’entitat va rebre el premi de The Banker, publicació del Grup Financial Times, al Millor Projecte Tecnològic de l’Any pel llançament del xatbot d’imaginBank, un servei d’ajuda al client per conèixer ofertes i descomptes exclusius basat en intel·ligència artificial. Així mateix, la revista Global Finance ha premiat CaixaBank com a Millor Banc Digital a Espanya, Millor Banc Digital d’Europa Occidental 2017 i Millor Banc del Món en Social Media 2017.

Per aquest motiu i molts altres, l’entitat és avui dia el líder en banca online i banca mòbil a Espanya, amb 5,7 milions de clients, dels quals 4,3 milions operen a través del seu terminal.

Gràcies a aquesta estratègia, CaixaBank s’ha situat entre els bancs més ben valorats del món per la qualitat dels seus serveis digitals. El 2017, l’entitat va rebre el premi de The Banker, publicació del Grup Financial Times, al Millor Projecte Tecnològic de l’Any pel llançament del xatbot d’imaginBank, un servei d’ajuda al client per conèixer ofertes i descomptes exclusius basat en intel·ligència artificial. Així mateix, la revista Global Finance ha premiat CaixaBank com a Millor Banc Digital a Espanya, Millor Banc Digital d’Europa Occidental 2017 i Millor Banc del Món en Social Media 2017.

Tot i així, tal com va aconsellar la xarxa social, en aquests casos és millor ser prudent i canviar la contrasenya per precaució. I aquest és un dels grans maldecaps de molts usuaris: com trio una contrasenya segura i fàcil de recordar?

Comencem pel principi: què és una contrasenya segura? Es tracta d’una clau que no pot ser descoberta per una persona física, ni per un ordinador o programa informàtic. L’Asociación de Internautas recomana, per seguretat, canviar freqüentment les contrasenyes per protegir la nostra informació davant de terceres persones o davant dels anomenats “lladres informàtics”. A continuació, oferim una sèrie de recomanacions per crear una contrasenya segura i fàcil de recordar:

• Longitud, un punt molt important: Una clau de més longitud aporta més seguretat. S’aconsella que tingui un mínim de 12 caràcters, encara que és preferible que en tingui 15.
• Varietat de caràcters: És important incloure caràcters especials i alfanumèrics, a més de majúscules i minúscules. Tot i així, és convenient evitar dades personals, noms comuns i que es puguin associar fàcilment a l’usuari, com noms propis, de ciutats o dates de naixement. Tampoc no s’aconsella escriure gramaticalment (per exemple, “TreballoACaixaBank”), fer modificacions òbvies o utilitzar una derivació de la contrasenya anterior quan es canviï, com “Treb@llo@C@ixaB@nk”.
• Gestor de contrasenyes: Es tracta d’un programa de gran utilitat que s’utilitza per emmagatzemar i recordar contrasenyes.
• Autoritza la verificació en dos passos: Sempre que es pugui, és recomanable activar aquesta funció. Google, per exemple, ofereix aquesta opció. El procediment és senzill: l’usuari introdueix la seva contrasenya de la manera habitual i, posteriorment, s’envia un codi de seguretat al telèfon mitjançant un missatge, una trucada de veu o l’app, que caldrà introduir per poder accedir al correu.
• Plataformes diverses, claus diferents: Utilitza contrasenyes diferents per a cada servei: Facebook, correu electrònic, banca online, etc.
• Equips i antivirus sempre actualitzats: Les actualitzacions de seguretat són molt importants.
• Alguna cosa memorable: Segur que recordarem algun fet que ens hagi marcat, una cosa que sapiguem de memòria des de fa dècades. La clau per recordar una contrasenya és barrejar les dades i substituir lletres per caràcters especials. A partir de, per exemple, “la primera vegada que vaig viatjar a un país estranger va ser el 1985 i vaig anar Alemanya a visitar els meus avis”, la contrasenya podria ser la següent: 19viatg€alemany@Avi$85.
• Mai no parlis de les teves contrasenyes en públic: No comparteixis les teves claus personals amb ningú i tampoc no en parlis en públic.

Cuides la teva protecció durant les teves operacions de banca online? És aconsellable operar només en xarxes segures protegides amb contrasenya, com la de casa o la de l’oficina. No ho facis mai amb una xarxa wifi pública. Al crear una contrasenya per al teu compte de banca online, caldrà tenir en compte les recomanacions indicades anteriorment. Recorda que és pertinent utilitzar una clau exclusiva per a aquest servei.

No accedir al teu banc des del correu o des d’anuncis, utilitzar un navegador segur amb xifrat de dades o tancar sempre la teva sessió després de consultar el compte són altres consells que donen els experts per mantenir la teva banca online segura. Ara només queda aplicar la teoria a la pràctica i crear una contrasenya digna d’un autèntic expert en ciberseguretat. Estàs preparat?

Hi ha una gran varietat de targetes: de dèbit, de crèdit, de prepagament, de fidelització… Aquestes targetes tenen diverses marques comercials (Visa, MasterCard, etc.) i també tenen diverses categories segons els serveis que ofereix cadascuna d’elles.

Les targetes bancàries són les que emeten les entitats financeres. També hi ha targetes no bancàries, que serveixen per comprar als establiments comercials que les emeten (grans magatzems, cadenes de botigues, etc.) i de vegades també permeten finançar les compres i ajornar-ne els pagaments.

Les targetes de fidelització poden ser emeses per establiments comercials o de serveis (com ara línies aèries) i permeten acumular punts que donen dret a descomptes o regals.

Les targetes són mitjans de pagament que ens permeten comprar sense necessitat de tenir diners en efectiu i fer diverses operacions en un caixer automàtic. L’ús de les targetes està molt estès i és freqüent fer-ne ús per fer compres en comerços o per Internet.

Alguns dels avantatges en l’ús de les targetes són:

• Comoditat: no he de portar diners en efectiu a sobre.
• Fàcils d’usar: les puc fer servir en gairebé totes les meves compres.
• Seguretat: és més segur portar una targeta que dur diners a sobre.

A més a més, el client disposa d’un control més gran de les compres realitzades gràcies a la informació en línia facilitada per l’entitat, alhora que alguns bancs disposen de serveis de control d’ús. El fet de no haver de dur diners en efectiu suposa un avantatge important per a l’usuari, tant pel que fa a la comoditat com a la seguretat.

Val a dir que les targetes són un mitjà de pagament còmode, fàcil i segur que facilita la vida a les persones a l’hora de fer les compres.

Permet utilitzar diners del compte corrent, sempre que hi hagi saldo. Amb la targeta de dèbit podem treure diners als caixers automàtics i també fer compres. L’operació es registra de manera immediata al compte, raó per la qual és necessari que hi hagi prou diners per pagar o per treure diners del caixer.

En general, podrem pagar amb la targeta de dèbit i treure diners sempre que tinguem diners al compte. Aquesta és la diferència principal amb la targeta de crèdit.

La targeta de crèdit és un mitjà de pagament que s’accepta arreu del món i a la gran majoria d’establiments, per la qual cosa és molt útil tant en les compres fetes al país d’origen com en els viatges a l’estranger. És una targeta que permet fer pagaments o treure efectiu a dèbit o a crèdit, fins a un límit fixat pel banc, sense necessitat de tenir diners al compte en aquell moment. És a dir, en cas de no tenir diners al compte, el banc t’ofereix crèdit; per això es diuen targetes de crèdit.

El límit del crèdit disponible figura en el contracte de la targeta. Pot variar durant el temps, sempre amb el consentiment previ tant del titular de la targeta com de l’entitat financera.

Moltes entitats ofereixen targetes de crèdit sense necessitat de tenir-hi un compte corrent obert. En aquest cas, els rebuts es pagaran al compte que indiqui el client.

Hi ha diverses maneres de pagar els diners gastats amb la targeta:

• Pagament mensual per la totalitat: és la més senzilla i freqüent. En general, es paga el total el primer dia del mes posterior i cal tenir prou diners al compte per pagar tot el saldo. En aquest cas no hem de pagar interessos.
• Pagament ajornat: podem ajornar el pagament i triar quants de diners volem pagar cada mes. En aquest cas, es paguen els interessos establerts en el contracte de la targeta de crèdit.

Les targetes revolving són una variant de les targetes de crèdit que es diferencien en el mode de pagament perquè permeten pagar de manera ajornada: un cop tornat l’import disposat, totalment o parcialment, el saldo torna a estar disponible. El pagament es pot fer a través d’una quota mensual fixa o bé a través d’un percentatge del deute. Aquest mitjà de pagament és semblant a una línia de crèdit.

Les targetes revolving són flexibles i són una manera fàcil i ràpida de tenir accés a finançament; és molt important conèixer-ne les característiques.

Una targeta de prepagament permet fer pagaments —en general d’imports petits— o treure diners fins a l’import carregat a la targeta. Un cop esgotat l’import, podem recarregar la targeta mitjançant un pagament a l’entitat bancària o a l’entitat de diners electrònic que l’emet. L’import que pot emmagatzemar-se en aquestes targetes acostuma a ser petit i són un substitutiu electrònic de les monedes i dels bitllets.

Les dades amb l’import disponible total s’emmagatzemen en un xip a la targeta, i l’import disminueix a mesura que es fan els pagaments. Una modalitat de targetes de prepagament són les targetes virtuals, que no existeixen físicament —no hi ha targeta de plàstic— i que serveixen per fer pagaments per Internet.

Entre els costos més freqüents de les targetes hi ha:

• El cost d’emissió i de manteniment de la targeta: normalment, la quota de manteniment de la targeta es cobra un cop l’any.
• El cost per retirada d’efectiu en caixers d’una altra entitat: retirar efectiu en caixers d’una altra entitat pot tenir un cost depenent de si el banc decideix traslladar al client la tarifa que li aplica el banc propietari del caixer.
• El tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit per fer ús del seu finançament.
• Les possibles comissions i recàrrecs per impagaments en els crèdits, insuficiència de fons o d’altres que estiguin establerts en les seves clàusules.

La banca digital planteja una evolució dels mitjans de pagament, com ara les targetes, que va més enllà de l’aplicació de la tecnologia als serveis financers. Es tracta d’un canvi profund de la cultura empresarial que afecta, de manera transversal, l’entitat i els clients.

Aquesta nova manera de fer banca es concreta en mitjans de pagament com ara la tecnologia contactless, que pren forma en els sistemes de pagament per mòbil i les polseres per fer compres sense contacte als comerços, així com les carteres digitals (per comprar a Internet sense necessitat d’aportar dades de targetes o de comptes) o les cibertargetes (targetes de prepagament que no tenen suport físic).

Alguns consells de seguretat que cal tenir en compte en l’ús de les targetes són:

• Tracta les targetes com si fossin diners en metàl·lic. No les perdis de vista ni les deixis a cap desconegut. Recorda que ets responsable del seu ús.
• No anotis mai el número secret al costat de la targeta. Cal memoritzar-lo.
• No facis servir com a número secret dades fàcils d’endevinar com ara el dia de l’aniversari, el DNI, etc.
• Signa la targeta en el moment de rebre-la perquè ningú més no pugui fer-ho.
• Comprova sempre l’import abans d’introduir el número secret quan estiguis fent un pagament en una botiga o en un restaurant.
• Siguis discret quan operis amb la targeta. Si l’estàs fent servir en una botiga o en un caixer, comprova que introdueixes el número secret de manera discreta, sense que ningú no et vegi.
• És recomanable que revisis periòdicament els moviments de la targeta. Algunes entitats ofereixen eines perquè puguis tenir un control més gran (per exemple, t’envien un SMS quan fas una compra per un import superior a una quantitat determinada).
• Si detectes algun càrrec dubtós o algun error, informa’n a la teva entitat com més aviat millor.
• En cas de pèrdua o robatori de la targeta, informa’n com més aviat millor per procedir a la cancel·lació. És important tenir les dades de les targetes en algun lloc segur, així com el telèfon al qual s’ha de trucar per cancel·lar les targetes per pèrdua o robatori.

Algunes entitats disposen d’un servei que protegeix de l’ús fraudulent de les targetes i que cobreix qualsevol reclamació sobre operacions il·lícites realitzades. La cobertura també acostuma a incloure les operacions fetes amb tecnologia contactless, ja siguin de targetes en modalitat NFC, TAP Polsera, TAP Sticker, etc.

Com ja hem vist, les targetes bancàries són un mitjà de pagament còmode, segur i fàcil d’usar, tot i que cal ser conscient dels avantatges —que són molts i diversos— i també dels costos i de les característiques pròpies de cada modalitat.

La banca no és una excepció. L’últim informe Banking Technology Visión de la consultora Accenture recull cinc fortaleses tecnològiques bancàries actuals, cinc claus que el sector ha d’interioritzar per millorar els processos interns i, sobretot, l’experiència del client.

Vehicles autònoms, chatbots, traduccions en temps real… La intel·ligència artificial té cada vegada més protagonisme. Aquesta tecnologia serà la nova cara de les companyies i marcarà el rumb de com seran les interaccions del futur. En el nostre sector, passarà a ser una línia d’acció central que requerirà un nivell d’estratègia i inversió adequat.

Aquesta idea es fonamenta en col·laborar amb un ampli espectre d’empreses més enllà del sector bancari. En altres paraules, associar-se amb tercers per millorar la proposta de valor. Per exemple, trobar un partner per poder utilitzar i monetitzar totes les dades d’una entitat. Qui sàpiga adaptar-se millor no només aconseguirà transformar la seva cartera de negoci, sinó també modular les pròpies dinàmiques del mercat.

Les experiències digitals dissenyades per i per a les persones són clau en l’economia digital. Segons l’informe, el 80% dels professionals entrevistats creu que les organitzacions necessiten entendre no només on està la gent, sinó on vol estar. En paraules de Fernando Rufilanchas, managing director de Serveis Financers d’Accenture Espanya, “els bancs, en el seu futur immediat, han de personalitzar”. Personalitzar el tracte i els punts d’interacció de l’usuari digital, concepte que CaixaBank ha posat al centre amb les seves Oficines A i Store.

Aplicar la tecnologia per millorar la relació amb el client no és suficient si no es fa també amb els empleats. El nou perfil de treballador millennial té unes aspiracions diferents i, per tant, es necessiten estratègies de gestió del talent innovadores. Una de les claus que Accenture dona en el seu informe és la utilització de la intel·ligència artificial per a la captació i retenció del talent. Finalment, assenyala Rufilanchas que els bancs cada vegada cerquen més perfils digitals i que “en un termini de temps curt demandaran llocs de treball que encara no existeixen”.

La irrupció de dinàmiques trencadores com les API o el blockchain pot actuar com a palanca d’una nova regulació, tal com indica el nostre CEO, Gonzalo Gortázar, en una de les seves últimes intervencions sobre transformació digital. El 75% dels directius entrevistats per Accenture coincideix a afirmar que no es pot esperar a veure el que passa. Com recull l’estudi, “les entitats que prenguin la iniciativa trobaran un lloc al centre del seu nou ecosistema, mentre que les que no ho facin s’arrisquen a quedar-se enrere”.

Les tecnologies estan trencant progressivament els paradigmes de la nostra indústria. Qui millor s’adapti serà qui lideri el canvi de les dinàmiques competitives del mercat. La carrera continua.

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes preguntes, la Fundació de les Caixes d’Estalvis (Funcas), juntament amb la consultora KPMG, ha presentat l’Observatori de Digitalització Financera, un espai dedicat a analitzar la transformació digital de la banca. S’hi inclou l’informe “El client de la banca digital a Espanya”, un document que pretén explicar la demanda actual de serveis financers digitals i el perfil dels seus usuaris.

Entre les principals conclusions de l’informe, es troba l’elevat grau de digitalització dels consumidors de serveis bancaris: gairebé la totalitat de clients bancaris (92%) és usuari habitual d’Internet, el 85% té smartphone i el 44% té almenys un ordinador a la llar. D’aquests, només el 20,1% declara no tenir serveis on-line en els seus comptes bancaris, mentre que el 13,7% té algun compte exclusivament on-line.

Entre les activitats financeres típiques realitzades en un any a Internet destaca la consulta de saldos i moviments (68,2%). El client de la banca digital a Espanya també es preocupa per la revisió dels seus comptes, ja que més de la meitat (56%) consulta el saldo setmanalment.

Ara bé, la “desvirtualització” també es dona en el 37% dels casos, el percentatge de clients que visita l’oficina almenys una vegada al mes per fer alguna consulta. Altres, tanmateix, opten per resoldre els seus dubtes a través d’una trucada o missatge de mòbil (48%).

Pel que fa al perfil mitjà d’aquest consumidor, l’informe apunta al d’“una dona treballadora de menys de 39 anys, amb fills, resident en poblacions de més de 200.000 habitants i amb uns ingressos d’entre 3.000 i 5.000 euros a la llar”.

CaixaBank, que actualment té un total de 15,8 milions de clients, a finals de març de 2017 va comptabilitzar 5,4 milions de clients de banca on-line i 3,8 milions de banca móvil.

En l’estratègia de l’entitat per incrementar aquest número, CaixaBank va llançar fa poc més d’un any imaginBank, el primer banc del món que opera exclusivament a través d’aplicacions mòbils i xarxes socials.

Efectivament, la digitalització de la banca tot just acaba de començar. Sens dubte, ens trobem davant un dels reptes més importants a què ha fet front la banca en els últims anys.