El 2018, el bàsquet es va convertir en el segon esport més seguit als Estats Units, superant el beisbol i darrere del futbol americà. Aquest increment de popularitat, que va impulsar el bàsquet des de la tercera posició que havia mantingut durant més de deu anys, ve de l’entusiasme recent dels joves per la lliga universitària i, també, de la projecció del bàsquet a tot el món. A diferència del que passa amb el futbol americà, el bàsquet de l’NBA ha traspassat fronteres i cada vegada té més adeptes a Europa. Una part d’aquest èxit és conseqüència també de l’ús dels algoritmes per elaborar el calendari de les competicions de bàsquet als Estats Units.

Les xifres d’audiència televisiva dels partits de bàsquet mostren una tendència a l’alça durant els últims tres anys, que va començar a materialitzar-se el 2017, encara que es tracta de xifres que encara són lluny de les que va assolir la Superbowl en aquest mateix any.

El 2017, la March Madness de l’NCAA (National College Athletic Association), la competició més important de la lliga universitària, va arribar a sumar 97 milions d’espectadors. Pel que fa a la lliga professional, la final de l’NBA ─que va enfrontar els Golden State Warriors amb els Cleveland Cavaliers─ va assolir una audiència mitjana de 19,3 milions d’espectadors, una xifra gens menyspreable. Les altíssimes quotes d’audiència fan que els calendaris de temporada cada vegada siguin més importants, ja que han d’oferir la màxima rendibilitat als equips i facilitats als espectadors. Se suma, a més, un altre factor: la importància de l’audiència europea, que creix any rere any.

Quins són els elements que es tenen en compte per confeccionar aquests calendaris? Quines són les variables considerades i com es quadra tot perquè l’èxit del bàsquet augmenti? La resposta a aquestes preguntes la trobarem en les matemàtiques.

Confeccionar el calendari de partits és una tasca complicada. I és que, a diferència de les lligues europees, en què les trobades esportives es programen gairebé sempre durant el cap de setmana, en la lliga nord-americana cal tenir en compte moltes variables. El primer a identificar-les va ser Matt Winnick, vicepresident de l’NBA durant 30 anys i responsable de la configuració del calendari fins a la temporada 2015-2016. Per facilitar aquesta tasca, l’equip de Winnick va crear un algoritme informàtic, que tenia en compte els paràmetres següents:

1. Estadis disponibles: a diferència del que passa a Europa, als Estats Units els estadis no estan sempre disponibles. Es comparteixen entre diversos clubs i disciplines, per la qual cosa els equips han d’enviar els seus calendaris amb molta antelació.

2. Durada de la competició: la temporada nord-americana dura sis mesos, durant els quals cada equip ha de jugar 82 partits en total (sumen en conjunt 1.230 partits). Aquest nombre elevat d’enfrontaments es reparteix entre els que juga cada equip en la seva pròpia divisió (l’NBA reparteix els seus equips en sis divisions, tres en la conferència de la Costa Est i tres més en la Costa Oest) i els que juga contra equips de l’altra conferència.

3. Evitar el back-to-back, és a dir, jugar dos partits, un d’anada i l’altre de tornada, en dies seguits. Amb l’algoritme s’intenta reduir els back-to-back al màxim.

4. Tenir en compte l’audiència europea: els partits se solen jugar en dijous, divendres i diumenge. Els dels diumenges s’acostumen a jugar al migdia per fer-los compatibles amb l’horari europeu.

5. Respectar les preferències de cada equip: cada equip pot triar tres dates en què li interessaria jugar, però no pot decidir el rival.

6. Evitar jugar quatre partits en cinc dies: ha d’haver-hi un descans de tres dies entre partits.

7. Evitar que els partits coincideixin amb dates de celebracions importants o amb altres esdeveniments esportius, com la Superbowl, especialment les finals.

El 2016, Tom Carelli i el seu equip van recollir el testimoni de Winnick, incorporant algunes novetats a l’algoritme respecte a l’usat en la temporada 2015-2016. Gràcies a aquests canvis, en la temporada 2018-2019 s’ha aconseguit la taxa més baixa de partits back-to-back de la història (14,4 respecte als 19,3 de 2015), i per primera vegada es respecta el temps de descans entre partits.

El cas de l’NBA reflecteix que l’ús d’algoritmes pot contribuir a millorar situacions a priori complexes i s’està convertint en una pràctica que progressivament s’estén a altres sectors.

Visibilitat, bretxa salarial i sostre de vidre són els principals obstacles que encara ha de superar l’esport femení a Espanya

Són molts, els obstacles que afronta l’esport femení. Grans èxits que amb prou feines treuen el cap a les portades. Remuneracions minses que els en dificulten la professionalització. Poques dones en els òrgans de decisió i a les banquetes. És a dir: falta de visibilitat, bretxa salarial i sostre de vidre. També en aquest àmbit, la desigualtat entre gèneres deixa el seu rastre. Per sort, són precisament els valors que aporta l’esport, com la perseverança, el treball en equip o la gestió del fracàs, els que s’estan encarregant que, a poc a poc, tot això canviï.

Així ho han demostrat la periodista esportiva de RTVE Paloma del Río; Jennifer Pareja, campiona mundial i subcampiona olímpica de waterpolo, actualment assessora de la presidenta del CSD; la directora de l’Oficina Permanent de les Competicions de la FEB de bàsquet Elisa Aguilar, i l’entrenadora de la selecció femenina sub-17 de futbol, actual campiona mundial, Toña Is. Ho van fer durant la xerrada que van compartir a l’oficina Store de CaixaBank a València, en el marc de la iniciativa CaixaBank Wengage: #ACTUEM.

Totes quatre han estat pioneres en els seus camps respectius i han obert el camí perquè les generacions posteriors vegin l’esport femení amb uns altres ulls. Perquè nenes i nens es vulguin fotografiar i demanin autògrafs de dones esportistes o entrenadores. Per visibilitzar un costat de l’esport que sempre ha quedat a l’ombra. Per aconseguir el reconeixement i les oportunitats que es mereixen les dones de l’esport.

“Tant de bo moltes empreses facin el mateix que CaixaBank amb la seva iniciativa Wengage per donar suport a l’equiparació de drets. Volem que s’acabi la desigualtat en tots els àmbits de la vida, el de l’esport inclòs. En poques àrees s’ha vist la disparitat de tracte entre dones i homes com en l’esport”, va destacar Paloma del Río.

La periodista considera la pràctica de l’esport com una de les millors escoles que hi ha. Una escola que no ha de ser aliena a nenes i dones. “Ensenya humilitat, disciplina, esforç, sacrifici, renúncia, a ser àgil mentalment… Aquests valors es poden aplicar en una empresa? Sí, és possible. I aquesta iniciativa de CaixaBank demostra que hi ha interès per fer-ho”.

Jennifer Pareja va explicar com competir en waterpolo li va aportar moltes qualitats quan va arribar el moment de retirar-se. “Pensava que només sabia jugar a aquest esport, però em vaig adonar que vaig aprendre moltes més coses que a fer gols. Vaig aprendre valors d’equip, humilitat, esforç… i tenia la inquietud de traslladar-ho a la societat”. En aquest punt, va destacar la responsabilitat de les exesportistes. “Hem d’aplicar tot això a les empreses i altres organismes. Jo he tingut l’oportunitat de fer-ho en una empresa privada i al Consell Superior d’Esports”.

La professionalització de l’esport femení i la millora que ha experimentat en la seva visibilitat és una conquesta que es llaura sobre l’esforç de moltes pioneres. “Jo he hagut de lluitar contra moltes coses. Quan vaig començar, els temps eren complicats, però un munt de valentes ens vam atrevir a jugar a futbol i trencar barreres. Superar els obstacles que ens posava la vida perquè deixéssim l’esport és una cosa que ens omple d’orgull. Gràcies a aquestes pioneres, les nenes avui poden gaudir de molts més avantatges”, reflexionava Toña Is.

Elisa Aguilar també va reconèixer que havia trencat “moltes barreres” quan era jugadora professional i també com a directiva a la FEB. “He notat molta millora en aquest sentit en el bàsquet. El tractament a les seleccions masculines i femenines és exactament el mateix. Si ells viatgen en primera o van a un hotel de cinc estrelles, elles també”.

Un dels problemes a què s’enfrontava l’esport femení fa uns quants anys era la carència d’esportistes femenines com a referents a l’imaginari col·lectiu. Una cosa que ja està canviant a poc a poc, gràcies a l’acció de professionals de l’esport com Paloma, Elisa, Toña i Jennifer.

“Els meus referents quan vaig començar a jugar a waterpolo eren masculins. Cal tenir en compte que la selecció masculina era campiona olímpica. Bàsicament, ells eren tot el que hi havia. De fet, les seleccions femenines van començar a competir als Jocs Olímpics l’any 2000. Les masculines ho van fer el 1900. La diferència és enorme”, va subratllar Jennifer Pareja.

Per a Toña Is, “avui les nenes tenen referents del mateix gènere i això és una cosa que a mi em fa feliç. És com si això ho haguéssim generat nosaltres. Tot l’esforç que hem fet, els mals moments que hem passat… obtens l’efecte contrari si sents que una nena diu ‘Mira, mama, és la Toña!’ i et demana fer-te una foto amb ella. Això t’omple d’orgull”.

Per aconseguir l’objectiu de canviar mentalitats i fer que l’esport femení rebi el reconeixement que es mereix, cal fer-ho visible. I la Paloma del Río fa 32 anys que hi treballa. “Quan he tingut l’oportunitat d’ocupar un lloc de responsabilitat a la direcció d’Esports de TVE, he intentat emetre esport femení. Per fer-ho, necessitem que les federacions col·laborin. A vegades, venen únicament a negociar les emissions de les seleccions masculines. No és la primera vegada que han de tornar a asseure’s amb nosaltres perquè les noies s’han proclamat campiones d’Europa i els nois no ho han fet tan bé com esperaven”.

Elisa Aguilar, per part seva, va incidir en la necessitat de reformar les institucions que permeten desigualtats com l’existència d’equips professionals masculins però no femenins. “Fer les coses bé és ha de començar per la gent que talla el bacallà”, va destacar.

Les quatre expertes van coincidir a l’hora de mostrar-se optimistes respecte al futur de la igualtat en l’esport. En aquest sentit, Toña Is va recalcar la capacitat de treball i la paciència que han demostrat tantes dones en aquest àmbit. “Som com formigues. No sé quan arribarà l’equiparació real, però crec que acabarà per aparèixer”, va concloure. “Només demanem que se’ns ofereixin les mateixes oportunitats, la mateixa visibilitat, que creguin en nosaltres. Podem arribar tan lluny com ells”.

Aquest equip té una mascota, un moltó que es diu Aker, que fa més de set anys que no celebra un títol. Es tracta d’un dels clubs més importants des que es va fundar el 1959

L’esport ho inclou gairebé tot. Podem parlar de competència, esportivitat, ambició i la necessitat d’aspirar a tot i aconseguir títols. Però no hem d’obviar que també s’hi barregen sentiments, unitat i companyonia. Els jugadors i la graderia marquen la continuïtat d’un equip i les seves aspiracions simplement esportives. Aquí és on intervé una altra figura, la de la mascota. Una icona de significat especial en els clubs de bàsquet. És un més, una figura irreemplaçable que acompanya cada èxit i també cada fracàs. En el cas del Baskonia parlem d’un moltó que es diu Aker. La seva figura ha pres una rellevància més important des de l’any 2014, moment en què es va incorporar a l’escut del club. Precisament, va ser durant aquell any que la mascota es va convertir, gairebé sense voler, en una pacificadora que va posar ordre en una batussa que va tenir lloc a Milà.

LA MASCOTA DEL BASKONIA ES VA FER ESPECIALMENT POPULAR L’ANY 2014 PER ACTUAR DE ‘PACIFICADORA’ EN UNA BATUSSA A MILÀ

El 2016 la mascota va viure el seu relleu generacional, després de fer una esmaixada i sortir coixejant del pavelló; després d’aquella acció va agafar el testimoni un nou Aker que va trigar a guanyar-se l’afició de la mateixa manera.

Però hem de remuntar-nos enrere en el temps per entendre la rellevància d’aquesta figura a l’equip basc. Nascuda als anys 80 amb un vestit llampant que s’ha modernitzat amb el pas del temps, als anys 90 es va fer especialment popular per baixar fent pònting des del punt més alt de la cúpula i ser un autèntic especialista acrobàtic. Ara l’Aker és el principal encarregat d’animar l’afició i de fer aixecar tot el públic durant la tradicional onada que es repeteix en cada partit.

L’Aker vol ser part d’un nou èxit per al Baskonia, un club que ha renovat el nom diverses vegades i que es considera un dels millors equips de la màxima competició espanyola. El seu últim partit abans de disputar la Copa va ser al mateix escenari on pretenen tornar a aixecar el títol deu anys després. Van perdre davant el Reial Madrid en un duel frenètic en què es van imposar dues de les millors defenses que veurem en la competició nacional del KO. Malgrat això, només els separa una victòria dels blancs, ja que ocupen el tercer lloc a la Lliga Endesa ACB amb 14 partits guanyats i sis derrotes.

Els vitorians són un dels equips que més vegades han guanyat la Copa del Rei, un total de sis ocasions que es remunten als anys 1995, 1999, 2002, 2004, 2006 i 2009. També han disputat tres finals més, les que van perdre el 1994, el 2003 i el 2008. A aquest gran cartell de títols “copers” s’han d’afegir tres lligues el 2002, el 2008 i el 2010; quatre supercopes d’Espanya el 2006, el 2007, el 2008 i el 2009, i un Trofeu Associació el 1985.

EL BASKONIA HA AIXECAT LA COPA DEL REI EN SIS OCASIONS, L’ÚLTIMA FA DEU ANYS. NOMÉS HAN PERDUT TRES FINALS

Als seus aficionats se’ls coneix com els ‘Golden State Warriors’ europeus i els seus inicis es remunten al 3 de desembre de 1952 com una de les seccions del Club Deportivo Vasconia. El seu èxit europeu més important va arribar el 1996, moment en què van aconseguir la Recopa d’Europa i van arribar a dues finals de la mateixa manera que amb l’Eurolliga.

José Antonio Querejeta en la presidència del club, el Fernando Buesa Arena i l’Aker són els grans exponents d’aquest club, acompanyats per un gran cartell de jugadors llegenda, com Tiago Splitter, Marcelinho Huertas, Kenny Green, Nemanja Bjelica, Perasovic, Walter Hermann, Andrés Nocioni, Luis Scola, Marcelo Nicola, Pablo Laso, Calderón, San Emeterio, Jorge Garbajosa, Carl English o Bourousis, entre altres.

VELIMIR PERASOVIC AFRONTA LA SEVA TERCERA ETAPA AL CAPDAVANT DEL BASKONIA. EL SEU EQUIP ÉS UN DELS QUE MILLOR DEFENSEN I QUE ES MOSTREN MÉS INTENSOS A LA PISTA. VA GUANYAR LA COPA EL 1995 COM A JUGADOR I EL 2006 COM A ENTRENADOR

Una de les grans llegendes que s’han enfundat la samarreta del Baskonia és el tècnic Velimir Perasovic. L’entrenador croat de 54 anys és un dels grans històrics que ha alternat les seleccions de Iugoslàvia i Croàcia amb grans clubs europeus. Com a jugador ho ha aconseguit pràcticament tot: tres copes d’Europa, quatre lligues de Iugoslàvia, una Copa de Croàcia, una Copa del Rei el 1995 i una Recopa. En la selecció iugoslava encara es recorda la medalla d’or aconseguida amb Iugoslàvia a l’Argentina el 1990 i l’Eurobasket obtingut a Itàlia només un any després. Amb Croàcia va guanyar dues medalles de plata i dues més de bronze. En la seva etapa com a tècnic, Perasovic ha estat campió de la Copa del Rei amb el Baskonia el 2006, campió de la Supercopa amb el mateix equip el 2007, campió a Croàcia amb el Cibona de Zagreb el 2009 i de dues lligues a Croàcia en aquell mateix any i el 2010. També va aconseguir l’Eurocup amb el València Basket el 2014.

Va debutar com a tècnic amb la Caja San Fernando de Sevilla el 2004 i ha dirigit altres equips de la nostra Lliga, com l’Estudiantes el 2007-2008, el València durant el període 2012-2015 i en tres etapes al capdavant del Baskonia. Va tornar a Vitòria l’any passat, i ho va celebrar tota la seva afició. Es mostra com un entrenador temperat, especialment analític amb el joc del seu equip i a l’hora de fer l’‘scouting’ de l’equip rival. Ha reforçat la defensa del seu equip i planteja el rebot com un aspecte prioritari per evitar derrotes en els minuts finals, com l’última encaixada davant el Reial Madrid a domicili.

LES INCORPORACIONS DE MARCELINHO HUERTAS, POINIER I TIMMA ELS HAN FET ENCARA MÉS COMPETITIUS

Els vitorians són un dels equips que més s’han reforçat aquesta temporada amb incorporacions com les de Janis Timma, Vicent Poirier, Marcelinho Huertas, Jayson Granger i Jordan McRae; mentre que l’única sortida que assenyalem és l’aler-pivot francès Kim Tillie, actualment a la plantilla de l’Olympiacos.

Per a la Copa, Velimir Perasovic comptarà amb jugadors com Adjdin Penava, Luca Vildoza, Miguel González, Johannes Voigtmann, Matt Janning, Llimane Diop, el capità Tornike Xengelia, Darrun Hilliard, Patricio Garino, Shavon Shields i Youssoupha. A més dels ja esmentats Huertas, Poirier o Janning. Un cartell de gran importància amb què l’Aker i el Baskonia pretenen aixecar la seva competició preferida deu anys després.

Reial Madrid, Barça Lassa, Unicaja, Divina Seguros Joventut, Iberostar Tenerife, Movistar Estudiantes, Kirolbet Baskonia i València Basket disputen l’edició de la Copa de S.M. El Rei a Madrid amb l’ambició d’emportar-se el trofeu a casa.

El 2019 ofereix grans cites esportives, la majoria d’una exigència irrebatible que obliga diferents clubs a lliurar-se al màxim per veure complerts els seus objectius de cada temporada. La Copa del Rei de Bàsquet és sempre un focus més d’interès per entendre la competitivitat i el que suggereix realment l’esport de la cistella. Podríem dir que es tracta d’un dels campionats més importants d’àmbit nacional que, en aquesta ocasió, comptarà amb un escenari d’especial importància com el WiZink Center de Madrid, la casa d’alguns equips participants com el Reial Madrid o el Movistar Estudiantes. Una graderia que s’omplirà durant tota la setmana per emparar diferents equips procedents de nombrosos racons d’Espanya.

REIAL MADRID, BARÇA LASSA, JOVENTUT I KIROLBET BASKONIA SÓN ELS EQUIPS AMB MÉS COPES DEL REI. ELS SEGUEIX DE PROP MOVISTAR ESTUDIANTES. TOTS ESTAN PRESENTS EN AQUESTA 83a EDICIÓ QUE ES DISPUTA A MADRID

Si entenem la Copa com el torneig del «ko» és important assimilar que només els més aguerrits i valents seran els que aspirin a aquest trofeu. Per a l’ocasió podem assenyalar alguns equips com el Reial Madrid, el Barça Lassa, el Joventut o el Kirolbet Baskonia com els equips que més títols han aixecat en aquesta modalitat. Els blancs són els autèntics reis d’aquest campionat amb 27 títols i 47 finals disputades, seguits pel Barça amb 24 títols i 35 finals, el Joventut de Badalona amb vuit guardons i 24 finals o el Baskonia amb sis i nou finals competides.

Movistar Estudiantes, que s’ha classificat com a amfitrió d’aquesta 83a edició de Copa, ha guanyat tres títols i set finals. Des de 2011 no es disputava la Copa a la ciutat de Madrid, cosa que tant el Reial Madrid com el Movistar Estudiantes tenen molt present en les seves aspiracions d’aconseguir el títol coper.

DURANT LA HISTÒRIA, LA COPA HA QUEDAT MARCADA PER GRANS JUGADORS COM EDUARDO KUCHARSKI, CLIFFORD LUYK I EPI. ARA ELS TOCA ALS LLULL, HUERTAS I RIBAS, ENTRE ALTRES

No hem d’obviar que guanyar la Copa del Rei és proclamar-se Campió d’Espanya, un lloc en la història que té com a origen l’any 1933 i que ha comptat, durant cada dècada, amb jugadors emblemàtics en aquest torneig com Eduardo Kucharski, el primer gran jugador estrella del bàsquet nacional i, per tant, de la Copa. Mentre que els dos jugadors que més Copes del Rei han guanyat són Clifford Luyk amb el Reial Madrid i Juan Antonio San Epifanio, Epi, al costat del FC Barcelona. Noms que per a l’ocasió queden rellevats al de grans estrelles com Sergi Llull, Marcelinho Huertas o Pau Ribas, per citar-ne només alguns que es trobaran en el WiZink Center de Madrid durant aquesta setmana.

Si ens referim a entrenadors, la majoria van arribar als seus respectius equips l’any passat. Pesic o Casimiro en són alguns exemples, mentre que l’entrenador més veterà amb el seu equip –pel que fa a temporades consecutives– és el madridista Pablo Laso.

Els caps de sèrie per a aquesta 83a edició de Copa són el FC Barcelona Lassa, el Kirolbet Baskonia, el Reial Madrid i l’Iberostar Tenerife pels seus llocs de classificació a la taula de la Lliga Endesa. La resta d’equips els marca l’amfitrió, Movistar Estudiantes, Unicaja Màlaga, València Basket i Divina Seguros Joventut. Tots han aterrat ja a la capital d’Espanya, i han començat els seus respectius treballs preparatoris per a una de les setmanes basquetbolístiques més importants de l’any, de la mateixa manera que els seus aficionats. Madrid quedarà abarrotat de seguidors provinents d’alguns punts del mapa com Vitòria, Tenerife, Màlaga, València, Badalona i Barcelona.

EL PRIMER PARTIT SERÀ ENTRE L’IBEROSTAR TENERIFE I L’UNICAJA DE MÀLAGA, MENTRE QUE EL DERBI MADRILENY ENTRE EL MOVISTAR ESTUDIANTES I EL REIAL MADRID TANCARÀ LA RONDA DE QUARTS

D’aquesta manera, els xocs entre els caps de sèrie i la resta de l’equip quedaran marcats en quarts de final amb el primer duel que mantindrà l’Iberostar Tenerife i l’Unicaja de Màlaga, a les 19.00 h de dijous 14 de febrer. Per al mateix dia, a les 21.30 h, els vigents campions, el Barça Lassa, competiran amb el millor equip de l’actual Eurocup, el València Basket. Dos duels especialment competits que aixecaran el teló de la Copa del Rei 2019.

Per a divendres 15 de febrer, el WiZink acollirà un dels derbis més trepidants de la història del bàsquet a Espanya: Reial Madrid – Movistar Estudiantes. Ambdós estan distants a la taula classificatòria de la Lliga Endesa, i penja el cartell de preferit a la banqueta de Laso i d’un equip que encara té present la derrota de la passada temporada a Gran Canària davant el Barça Lassa. El partit tancarà la ronda de quarts. Mentre que el penúltim duel de quarts el tindran el Kirolbet Baskonia i la Divina Seguros Joventut, dos conjunts que es coneixen especialment bé i que s’han col·locat entre els equips espanyols amb més trofeus de Copa.

LES SEMIFINALS ES JUGARAN DISSABTE A LES 19.00 H I A LES 21.30 H, MENTRE QUE LA GRAN FINAL ES DISPUTARÀ DIUMENGE A LES 19.30 H

Les semifinals seran dissabte 16 entre els guanyadors de les eliminatòries de dijous, a les 19.00 h, i entre els vencedors de divendres des de les 21.30 h. D’aquesta ronda sortiran els dos equips que donaran el tot pel tot en una apassionant final que es disputarà diumenge 17 a les 19.30 h. Aleshores, els aficionats comptaran amb la possibilitat de reunir diferents vivències en diversos espais ubicats als voltants del WiZink, així com la possibilitat de veure algun entrenament del seu equip –tots es faran en sessions de matí–.

Arriba el moment, arriba la Copa, la fase decisiva. Preparats?

Els taronja són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup. Arriben a aquesta edició del torneig coper amb la intenció d’aixecar el seu segon títol en aquesta competició

Els somnis amenitzen l’espera, almenys així ho resumeixen alguns filòsofs. L’esport i la vida serveixen precisament per a això: marcar-se metes i pujar d’esglaó en pro d’una necessitat que comparteixen també els aficionats. El València Basket és un exemple de compromís, de treball i també d’ascens. Els taronja encara mantenen vigent el record del seu primer gran èxit, aquell 4 de maig de 1988. L’equip aconseguia el seu ascens a la Lliga ACB a Santa Coloma. Deu anys després, va arribar el seu primer cop damunt de la taula, el primer gran títol aconseguit davant el Joventut de Badalona, la Copa del Rei. Al seu torn els valencians van eliminar colossos del campionat com el TAU Vitoria i el Fórum Valladolid.

EL VALÈNCIA BASKET VA AIXECAR LA SEVA ÚNICA COPA DEL REI EL 1998, DAVANT EL JOVENTUT DE BADALONA, NOMÉS DEU ANYS DESPRÉS DEL SEU ASCENS A L’ACB

Nacho Rodilla va ser declarat l’MVP d’aquella final disputada davant el Joventut i va quedar ancorat en la història del València. Aquest base va acumular nou temporades amb el llavors conegut com a Pamesa València i el seu dorsal 11 penja dalt del pavelló. Tanmateix, l’afició valenciana no va aconseguir repetir la gesta a la final de l’any 2000, en la qual van caure davant l’Estudiantes. Des de llavors, la llegenda d’aquest equip no ha fet una altra cosa que incrementar-se cada temporada, alternant èxits i dibuixant un estil de joc amb possessions llargues i un treball defensiu ràpid i eficaç.

JAUME PONSARNAU HA DONAT MÉS COMPETITIVITAT AL VALÈNCIA, INTENSIFICANT LA DEFENSA I EVITANT DESCURAR ELS MINUTS FINALS DE CADA QUART

Aquesta campanya, l’equip que entrena Jaume Ponsarnau al costat de Juan Maroto, Alfonso Castilla i Pedro Cotolí, somia amb tot. El València Basket va sisè a la taula classificatòria amb 12 victòries i vuit derrotes. Solen tenir partits amb escassa distància de punts i trams finals de quarts especialment disputats. En el que insisteix Ponsarnau és en no concedir ocasions, treballar amb intensitat i cercar cistelles segures. Per a la Copa del Rei que es disputa a Madrid, la plantilla compta amb grans noms com els de Sergi García, Alberto Abalde, Louis Labeyre, Sam Van Rossom, Will Thomas, Mike Tobey, Bojan Dubljevic, Guillem Vives, Fernando San Emeterio, Matt Thomas, Aaron Doornekamp, Ion Galarza, Antoine Diot, el capità Rafa Martínez i Joan Sastre.

València sempre ha estat una plaça per tenir en especial consideració pel treball que es fa des de les categories inferiors. Podem citar alguns noms especialment significatius de l’ACB com el de Víctor Claver, Pedro Llompart, Jesús Fernández (pivot del CB Granada durant un gran nombre de temporades i diferents etapes) o l’altre gran jugador llegenda d’aquest club que, igual que Rodilla, també té retirat el seu dorsal 15 i es mostra dalt del pavelló, Víctor Luengo. Tots aquests grans jugadors han ajudat a donar continuïtat al projecte de renovació generacional i treball amb els futurs grans basquetbolistes a L’Alqueria del Basket. Allà també se segueix recordant la figura de l’entrenador que va aixecar la Copa del Rei, Miki Vukovic.

Per a aquesta edició, Ponsarnau portarà convocat l’únic jugador del planter que disputa partits amb el primer equip, l’ala-pivot Ion Galarza, d’1,96 metres d’alçada. Aquest joveníssim jugador de només 21 anys va arribar al planter del València Basket amb vuit anys, procedent del País Basc. El seu debut a la Lliga Endesa (ACB) va ser el 28 d’octubre de 2018, que va jugar cinc segons a la sisena jornada davant el Montakit Fuenlabrada, amb victòria local.

ELS TARONJA SÓN EL MILLOR EQUIP DE L’EUROCUP, ENCAPÇALEN EL GRUP C I DUBLJEVIC HA ESTAT DESIGNAT COM EL MILLOR JUGADOR DEL TOP 16 D’AQUESTA COMPETICIÓ

Quan ens referim al València Basket hem de recalcar la moral amb la qual aterren a la capital d’Espanya per afrontar una nova Copa. Són el millor equip des de l’inici de l’Eurocup encapçalant la classificació del Grup C amb 18 punts, vuit victòries i dues derrotes. En el seu quadre batalla amb equips de summa importància com el Partizan NIS Belgrad, el Zenit St. Petersburg i l’Asvel Villeurbanne, que el segueix amb només un punt menys en la segona posició.

Tanmateix, l’equip aterra a Madrid amb l’amarga derrota a casa davant l’Obradoiro a La Fonteta. Això no ha d’entelar la seva alta motivació amb l’últim reconeixement a Europa cap a Dubljevic, el millor jugador del Top 16 de l’Eurocup. Diot i Sergi García, que pateixen molèsties, també hi seran juntament amb la resta dels seus companys per si calgués. Ponsarnau somia lliurar la segona Copa del Rei a la seva afició.

Els malaguenys sempre han estat un dels grans rivals a batre en el panorama nacional malgrat tenir només un títol de Copa del Rei, que van aconseguir el 2005. El seu planter i la seva capacitat per captar nous talents els han convertit en un dels millors clubs espanyols

La Costa del Sol és famosa per moltes coses, entre les quals destaquen especialment la seva cultura i el turisme. Però l’esport també ha ocupat grans titulars d’interès en l’apartat nacional. Qui no coneix ja la seva mascota o el Martín Carpena, el pavelló on juga aquest emblemàtic club anomenat Unicaja? La seva història es remunta al 1977, quan una caixa d’estalvis de Ronda va fundar un equip, que després es fusionaria amb el Mayoral Maristas per assolir l’elit només quatre temporades més tard. El 1991, Unicaja va absorbir la caixa de Ronda i va passar a conèixer-se per primera vegada amb aquest nom, que la majoria de persones associen al club de bàsquet de Màlaga.

El 1994, Javier Imbroda va fer història amb aquest equip, en el qual van participar grans jugadors com Kenny Miller o Nacho Rodríguez. El CB Màlaga va passar a ser l’equip de tots els malaguenys, un club sòlid que aspirava a tot. I així ho va demostrar aquella mateixa temporada, quan a finals del 1995 l’Unicaja es va proclamar subcampió del campionat regular. Des de llavors, ningú no els ha frenat i ja han guanyat un total de disset trofeus, entre els quals hi ha un títol de Lliga ACB, una Copa del Rei, una Copa Korac i una Eurocup.

L’UNICAJA VA GUANYAR EL TÍTOL DE COPA EL 2005 GRÀCIES A L’APORTACIÓ DEL TÈCNIC SERGIO SCARIOLO I DE GRANS JUGADORS COM JORGE GARBAJOSA

El seu estil de joc sempre s’ha inculcat des de les categories inferiors. El filial actual d’aquest Unicaja és el Clínicas Rincón, un equip que treballa amb afany la formació de tots els seus jugadors amb l’objectiu que puguin aspirar a competir al màxim nivell amb la samarreta verda del primer equip.

L’any 2005 va ser especialment significatiu per a l’Unicaja per la consecució del títol de Copa, en aquell moment amb l’actual seleccionador espanyol, Sergio Scariolo. Aquell elenc de jugadors el completaven grans noms com Jorge Garbajosa, Carlos Cabezas, Berni Rodríguez, Pepe Sánchez, Fran Vázquez, Stéphane Risacher i Walter Hermann, entre d’altres. Aquell any també va marcar l’inici d’una temporada per al record, en què els malaguenys van obtenir el seu primer títol de Lliga ACB amb un “ÑBA” com Garbajosa i altres grans jugadors, als quals cal sumar Sandro Nicevic, Pietrus i Daniel Santiago.

Presents en diverses edicions de l’Eurolliga i l’Eurocup, els malaguenys guarden un gran record de la temporada 2016/2017, en què van aconseguir guanyar el Bayern de Munic, el Lokomotiv Kuban i el Valencia Basket. El 5 d’abril d’aquell 2017, l’Unicaja es va proclamar campió de l’Eurocup amb l’assistència des de la banqueta del tècnic Joan Plaza i una gran aportació de grans talents com Carlos Suárez, Alberto Díaz, Nedovic, Jeff Brooks i Alen Omic, entre d’altres.

Luis Casimiro és l’entrenador actual, al costat de Paco Aurioles i Sánchez Cañete. Casimiro, de 58 anys, no va tenir fortuna com a jugador de bàsquet. Res a veure amb el que suposaria la seva aventura a les banquetes des de l’any 1990. Després de passar pel C.B. Don Benito i el C.B. Breogán durant la mateixa temporada, Gandia Basket, Etosa Alicante, C.B. Salamanca, Gijón Baloncesto, TDK Manresa, Càceres o Manresa, la seva primera gran oportunitat va arribar la temporada 2000/2001, en què va capitanejar el Pamesa València.

Casimiro va tornar l’any passat al Martín Carpena després d’haver-hi deixat un grat record la temporada 2011/2012, en què hi va arribar la jornada 26. Els que el coneixen descriuen Casimiro com un entrenador especialment metòdic, insistent en les jugades que assaja i amb les quals, de moment, ha situat el seu equip com a cinquè classificat de la Lliga ACB, amb un total de dotze victòries i set derrotes. És un equip que presumeix d’anotar força més cistelles que les que rep.

LUIS CASIMIRO HA ENTRENAT EN DIFERENTS BANQUETES DEL BÀSQUET ESPANYOL. ÉS UN ENTRENADOR METÒDIC CAPAÇ DE POTENCIAR LES QUALITATS DE TOTS ELS SEUS JUGADORS. AFRONTA LA SEVA SEGONA ETAPA AL CAPDAVANT DE L’UNICAJA

Per a aquesta Copa del Rei, en què intentaran recuperar el tron catorze anys després, l’Unicaja disposarà d’un equip especialment renovat. Les sortides de jugadors com Jeff Brooks, Nemanja Nedovic, Ray McCallum, James Augustine i Morayo Soluade han condicionat un equip que s’ha recompost amb les incorporacions de Kyle Wiltjer, Jaime Fernández, Brian Roberts, Mathias Lessort i Ryan Boatright.

Els “pesos pesants” d’aquest equip continuen sent Carlos Suárez —el capità—, Giorgi Shermadini, Viny Okouo, Pablo Sánchez, Sasu Salin i Morgan Stilma. És un dels conjunts més alts de la categoria i és especialment sòlid en el rebot ofensiu i també en defensa. La seva polivalència també ha permès que Casimiro pugui disposar de diversos jugadors en més d’una posició, sempre que el partit ho requereixi. Arribarà la Copa catorze anys després per a l’Unicaja? Atents.

La Penya és un dels equips més estimats en el panorama nacional per la seva implicació amb la formació des de categories inferiors i el seu esperit guerrer i competitiu

Parlar del Joventut de Badalona, ara amb el sobrenom de Divina Pastora, és fer-ho d’un equip de planter. La “penya” d’amics i amigues que s’unien per gaudir del bàsquet des que es va fundar el 1930. Des de llavors tot han estat bones notícies per a aquest club, el mateix que no només ha aspirat a tot sinó que s’ha rebel·lat davant de grans colossos com el FC Barcelona o el Real Madrid. Sempre ha estat a la màxima categoria del bàsquet espanyol juntament amb el Real Madrid i el Movistar Estudiantes, cosa que l’ha situat com un dels equips més prestigiosos d’Europa. Els verd-i-negres arriben avalats per una filosofia de joc en què no s’escatimen recursos ni tampoc qualitat per enfrontar-se al cèrcol. Això els ha fet ser un dels clubs més talentosos, més agradables per a l’espectador i un enemic per tenir present sempre, en cada partit i en cada competició.

LA FILOSOFIA DE LA PENYA ELS HA PORTAT A ACONSEGUIR VUIT TÍTOLS DE CAMPIONS DE LA COPA DEL REI I QUATRE LLIGUES

El Joventut no és fruit d’una nit de diumenge ni d’una nit d’estiu, com dirien els puristes de l’art i l’esport. L’equip és resistent al pas del temps i a la controvèrsia que caracteritzen les grans lligues, afligides de contractes milionaris. Tot això és aliè a la ideologia del club, que ha quedat ancorada durant més de 88 anys d’història i que avui defensa amb afany el seu entrenador, Carles Duran.

No ha estat l’únic tècnic que ha respectat l’esperit originari del Joventut; altres grans entrenadors com José Grau, Antonio Molina, Clinton Morris, Josep Lluís Cortés o Josep Maria Meléndez, entre d’altres, han fet seus els valors de l’equip. Tothom ha estat al cas de la feina que es fa en categories inferiors amb l’objectiu de ser un equip sistematitzat, similar en concepte a l’Unicaja.

Al llarg de la seva història, ens podríem referir a jugadors especialment significatius com Josep Maria Margall, Jordi Villacampa o els germans Jofresa. També a d’altres més recents com Rudy Fernández o Ricky Rubio —que va debutar a l’ACB amb els verd-i-negres a Granada. A les vitrines del club es poden apreciar dues Lligues ACB el 1991 i 1992 i dos nacionals de Primera Divisió en períodes anteriors, com els que comprenen 1967 i 1978. Però, sense cap dubte, el gran èxit de la Penya ha recalat en les vuit Copes del Rei que han recollit des de 1948. Les més recents se situen el 1997 i el 2008, que va ser el seu últim gran títol com a club, i que esperen revalidar al Palau d’Esports de Madrid.

EL TÈCNIC CARLES DURAN ES VA FORMAR AL PLANTER DEL JOVENTUT DURANT 15 ANYS. TÉ MENYS EXPERIÈNCIA A LA BANQUETA DE PRIMERA COM A PRIMER ENTRENADOR I AFRONTA LA SEVA AVENTURA AMB AQUEST EQUIP DES DE L’ANY PASSAT. ACOSTUMA A ESGOTAR LES POSSESSIONS AL FINAL DE CADA QUART

L’entrenador, Carles Duran, és un més de la Penya. Format i criat al planter durant 15 anys, ha acompanyat grans noms de l’ACB com Pepu Hernández, Sito Alonso i Aíto García Reneses. La seva primera gran aventura com a primer entrenador va arribar l’any 2014, al capdavant del Valencia Basket. Després va passar pel Bilbao Basket i, des de l’any passat, és el capità de vaixell del seu Joventut de Badalona. Té una gran empatia amb els jugadors que entrena, és un més al vestidor, i això ha provocat que en l’actual campanya el seu equip estigui vuitè a la taula classificatòria, a només una victòria del quart, el revelador Iberostar Tenerife.

SHAWN DAWSON ES PERDRÀ LA COPA DEL REI PERQUÈ ESTÀ LESIONAT, MENTRE QUE ELS DE BADALONA ARRIBARAN AMB GRANS NOMS COM EL DE JOSÉ IGNACIO NOGUÉS, XABIER LÓPEZ O CONOR MORGAN DE CARA A GARANTIR UN BON CAMPIONAT

Aquesta campanya no els està anant com esperaven en un principi; mantenen una transició en què esperen que grans jugadors facin que l’afició s’oblidi dels mítics que han abandonat Badalona. Ens podem referir a Dimitrijević, Josep Busquets, Conor Morgan, Xabier López-Arostegui, Nicolás Laprovittola, Marko Todorović, Marcos Delía, José Ignacio Nogués, Albert Ventura, Dakota Mathias, Arturs Zagars, Simon Birgander, Joel Parra, Terrence Bieshaar i Luke Harangody. Tenint present el lesionat Shawn Dawson, que es perdrà la Copa del Rei a Madrid.

Aquest és un cartell en què, per primera vegada en molts anys, la direcció esportiva del Joventut ha hagut d’incorporar diversos noms estrangers per suplir les garanties que volen i necessiten. No obstant això, la seva filosofia i capacitat els ha portat a estar novament entre els aspirants al títol de Copa amb la premissa d’emportar-se a Badalona el que seria el seu novè títol de campió en aquest torneig.

El tècnic serbi afronta la seva segona etapa al capdavant del FC Barcelona amb el desig de tornar a acumular títols com l’últim “coper” de 2018

En el bàsquet hi ha multitud de factors, agents externs i interns que redefineixen un equip i els seus èxits o proeses. Molts analítics pensen només en els jugadors que conformen una plantilla en un intent per vaticinar un futur incert. Una gran plantilla pot obtenir innumerables títols, no hi ha dubte, mentre que una altra d’igual talent es pot quedar a zero.

La grandesa del bàsquet és que hi ha conjunts, modestos sobre el paper, que han aconseguit enlluernar el públic gràcies a una feina coherent i un joc efectiu i eficaç. El Barça Lassa n’és un exemple, un equip cridat a grans proeses però no sempre igual de contundent. Svetislav Pešić és el gran responsable de la línia ascendent que manté aquest Barça, actual líder de l’ACB, amb 16 victòries i només tres derrotes, així com el vigent campió de Copa. Repassem els mèrits d’aquest entrenador nascut a la localitat de Pirot, a l’antiga Iugoslàvia, ara fa 69 anys.

PEŠIĆ VA ACONSEGUIR L’ÚLTIMA COPA DEL REI DISPUTADA A GRAN CANÀRIA DESPRÉS DE TORNAR AL BARÇA L’ANY PASSAT

Va compaginar la selecció iugoslava amb l’alemanya i actualment manté la nacionalitat croata. És un dels millors entrenadors del món per les seves innovacions tàctiques i també pel gran palmarès que acumula. Un èxit que ni ell mateix s’imaginava quan ja brillava amb la selecció de Iugoslàvia, amb què va arribar a guanyar la Copa del Món de Bàsquet i dos Eurobàsquets —un amb Alemanya. Ara encara una nova aventura al capdavant del Barça, al qual va arribar l’any passat. En el seu anterior camí, durant el període 2002-2004, va aconseguir aixecar l’Eurolliga amb els blaugrana. També es va fer amb la Copa Korać amb l’Alba Berlín el 1995 i l’Eurocopa de la FIBA amb el desaparegut Akasvayu Girona el 2007.

Pešić es va posar per primera vegada la roba de bàsquet el 1964. Diuen que el seu pare mai no li va negar l’oportunitat de convertir-se en jugador. El jove Pešić ja tenia una manera de jugar impròpia en aquella generació, i en això es va fixar el KK Pirot de Iugoslàvia. Després arribaria la seva oportunitat amb el Partizan de Belgrad i el Bosna Sarajevo. Amb aquest últim va aconseguir els seus tres títols com a jugador: una Eurolliga el 1979, una Lliga a Iugoslàvia el 78 i una Copa en la mateixa temporada. Només va trigar dos anys a iniciar un camí diferent, al qual estava cridat des que botava una pilota sobre el parquet.

Bosna va ser el seu primer escenari com a tècnic i després va passar a formar part de les categories inferiors de la selecció nacional de bàsquet del mateix país, i d’Alemanya a partir de 1987. A Alemanya ha tingut dues etapes al capdavant del combinat nacional, amb el qual repetiria entre 2012 i 2014. La selecció nacional de Iugoslàvia arribaria entre 2001 i 2002. S’hi va proclamar campió del món amb Iugoslàvia a Indianapolis el 2002 i va obtenir un altre títol d’Eurobàsquet a Turquia, el 2001. Amb la selecció d’Alemanya va aconseguir la Medalla d’Or a l’Eurobàsquet de 1993, disputat al mateix país.

PEŠIĆ HA DIRIGIT LES SELECCIONS D’ALEMANYA I IUGOSLÀVIA I GRANS EQUIPS DE LLIGUES EUROPEES

Després d’aquella fase d’Eurobàsquet, Mundials i Jocs Olímpics, Pešić va alternar amb diversos equips europeus amb què va aconseguir grans gestes. Entre alguns, podem parlar de la Dinamo Moscou, l’Estrella Roja de Belgrad, el València o el mateix Barça. Si tenim en especial consideració el seu pas per Espanya, Pešić ha aconseguit dues Lligues ACB amb el Barça de manera consecutiva entre 2002 i 2004 i dues Copes del Rei amb el mateix equip, la de 2003 i, l’última, el 2018. Pešić ha aconseguit ser un dels grans reconeguts en la seva tasca com a entrenador de bàsquet gràcies a la seva manera d’entendre aquest esport i als èxits que sempre li han fet costat. A Alemanya va ser nomenat millor entrenador des de l’any 1995 fins al 1999; a més de rebre la Medalla al Mèrit de la Federació Alemanya de Bàsquet el 1994.

EL BARÇA HA GUANYAT EFECTIVITAT EN EL JOC DEFENSIU DES DEL RETORN DEL TÈCNIC CROAT I ES PRESENTA COM UN DELS GRANS ASPIRANTS A LA COPA

La passada temporada el seu nom va sonar com un reclam després de la destitució de Sito Alonso. Pešić havia aconseguit recuperar una gran imatge del Barça en la seva primera etapa com a tècnic i no va haver-hi gaires dubtes a l’hora de tornar a Can Barça. Des que va tornar, el Lassa ha tornat a ser un dels grans aspirants a tots els títols en què participa, amb l’últim gran èxit obtingut a Gran Canària, on es va alçar amb la Copa davant l’etern rival: el Real Madrid.

En aquesta edició, Pešić comptarà amb una plantilla que completen grans jugadors del nivell de Thomas Heurtel, Pau Ribas, Kevin Pangos, Aleix Font, Kyle Kuric, Jaka Blažič, Adam Hanga, Víctor Claver, Rolands Smits, Chris Singleton, Pierre Oriola, Ante Tomić, Artem Pustovyi i Kevin Seraphin. Ha quedat enrere l’època de Joan Carles Navarro, Roberto Dueñas, Bodiroga o Epi. Però el que mai no se’n va anar, el que continua volent fer créixer la seva llegenda amb el Barça, és Pešić.

El Reial Madrid afronta una nova edició de la Copa del Rei amb l’objectiu de recuperar el títol de campió que li va arrabassar el Barça a Gran Canària. Els de Pablo Laso seran coamfitrions de la Copa del Rei, de la qual porten 27 títols i 47 finals disputades

[vc_column_text

La Copa del Rei es juga a casa, això és el que reiteren els aficionats del Reial Madrid; blancs, merengues… tota l’afició està preparada per esmenar l’ensopegada de la passada Copa del Rei, que van perdre davant el seu principal rival: el Barça de Pešić. Les Canàries sempre han estat un taló d’Aquil·les per al Reial Madrid, tant en l’apartat de futbol com en el de bàsquet. Aquella derrota, per només dos punts de diferència, encara cou entre una afició que entén que aquest ha de ser un gran any per al seu club. El bàsquet atresora la intensitat, la immediatesa i l’esforç que molt poques disciplines poden emular. Tot compta, cada jugada pot marcar el punt i seguit que reclama una grada acostumada a recollir títols.

EL REIAL MADRID ARRIBA A LA COPA DEL REI COM EL TERCER CLASSIFICAT A LA LLIGA ACB, A NOMÉS UNA VICTORIA DEL LÍDER, EL BARÇA LASSA

Així es presenta aquest Reial Madrid, un campió europeu que sap perfectament el que és guanyar la Copa del Rei. Ho va fer fa només un parell de temporades. Per a aquesta ocasió, els blancs aterren amb la cara d’haver sumat 14 victòries i tenir només cinc derrotes a la competició de la Lliga, i s’alça, a més, com l’equip més anotador del campionat regular, amb un total de 1.695 punts. Estadístiques similars al segon classificat, el Kirolbet Baskonia, i amb només una victòria menys que l’actual líder, el Barça Lassa. Ambdós equips seran els principals rivals amb qui s’hauran de batre els madridistes. Per alçar novament la fita i engrandir encara més el seu palmarès, en el qual hi ha 34 títols de lliga i 10 Eurolligues, Laso comptarà amb una plantilla que formen jugadors de la talla de Rudy Fernández, Sergio Llull, Anthony Randolph, Gustavo Ayón, Facundo Campazzo, Edy Tavares, Fabien Causeur, Klemen Prepelič, Gabriel Deck, Trey Thompkins o l’etern capità Felipe Reyes. Un combinat en què sempre han alternat grans jugadors nacionals i d’altres provinents de lligues europees i dels Estats Units, entre d’altres. El Reial Madrid també recorda Luka Dončić, actual jugador de l’NBA i cridat a ser rookie de l’any.

Cal parar atenció en dues grans figures que arriben en plena forma a aquesta Copa del Rei. Felipe Reyes és el jugador amb més partits de la història del Reial Madrid, i hi acumula un total de 825 trobades. A aquesta dada segueix el seu lloc com a segon màxim anotador a la història del club, amb 8.417 punts. El capità, ex de l’Estudiantes, s’ha convertit en una peça angular en els esquemes de tots els entrenadors que han dirigit un dels clubs més importants de la història del bàsquet espanyol. També ha estat present en la millor època de la selecció espanyola de bàsquet.

El segon gran nom és el del balear Sergio Llull, el segon que segueix a la llista de jugadors amb més aparicions amb l’elàstica blanca, amb un total de 644 partits. També és present a la llista de jugadors amb més punts, un total de 7.161, xifra amb què va superar Rafael Rullán (7.135). Llull ha estat un jugador especialment determinant a l’hora d’encarar partits clau o eliminatòries com la que repetirà a la Copa del Rei.

FELIPE REYES ÉS EL JUGADOR AMB MÉS PARTITS A LA HISTÒRIA DEL REIAL MADRID I LLULL, EL SEGON. AMBDÓS TAMBÉ SÓN A LA LLISTA DE MÀXIMS ANOTADORS

Sergio és un dels jugadors més polivalents amb què compta el tècnic Laso, capaç d’ocupar la posició de base o aler sempre que el partit ho demani. La seva gran virtut es presenta a l’hora de maniobrar, protegir la pilota i presentar-se a la línia de triple, on acostuma a anotar amb molta facilitat. El seu compromís amb el Reial Madrid és innegable, també la seva capacitat de revolucionar un partit en períodes de màxima exigència, com acostumen a ser el segon i el quart. Felipe també s’ha erigit com un dels grans segurs amb qui compta Pablo Laso sota el cèrcol, ja que es tracta d’un dels jugadors que més rebots atrapa malgrat que no és un pivot de gran altura. La seva capacitat de batallar i encoratjar els seus companys han aconseguit catalogar-lo com un “Espàrtac” del segle xxi. Un jugador de raça que també sap moure’s com molt pocs dins de la zona i fins i tot des de la zona de triple.

PABLO LASO TÉ 12 TÍTOLS COM A ENTRENADOR DEL REIAL MADRID

Per a aquesta revàlida, el Reial Madrid arribarà ara sense Dončić, Chasson Randle, Álex Suárez, Sebas Saiz, Augusto Lima ni Dino Radoncic, jugadors pels quals el club ha ingressat dos milions d’euros. Sí que s’ha reforçat amb Gabriel Deck, aler argentí procedent de San Lorenzo, i el francès Klemen Prepelic, escorta. El club va desemborsar 250.000 euros per ambdós jugadors. Mentrestant, Pablo Laso —que acumula 12 títols des que va arribar el 2011— comptarà amb jugadors júnior per no deixar caps per lligar en la batalla en què el Reial Madrid espera aconseguir recuperar el seu trofeu.

Dels set mil milions de persones que vivim al món, més de mil milions pateixen algun tipus de discapacitat. És a dir, una de cada set, cosa que fa d’aquest col·lectiu la “minoria més gran del món”. Hi ha diverses iniciatives i activitats que lluiten contra l’estigma i els estereotips d’aquest col·lectiu i que contribueixen a la seva integració. Una d’aquestes? L’esport.

 

L’activitat física es postula com una gran via de desconnexió i inclusió de les persones amb discapacitat. I és que esport i discapacitat fan un tàndem perfecte. L’exercici físic aporta diversos valors i beneficis a aquestes persones: treball en equip, motivació, il·lusió, esperit de superació, esforç, confiança… Sens dubte, l’esport ajuda a normalitzar la vida i el dia a dia d’aquestes persones, així com la seva concepció en l’imaginari social.

És per això que es fan molt necessàries iniciatives com la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que ja han signat cent seixanta països, o la celebració, el 3 de desembre, del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, que pretén combatre la marginació que pateix aquest col·lectiu. El lema d’aquest any, “Apoderar les persones amb discapacitat i garantir la integració i igualtat”, se centra en el seu apoderament amb l’objectiu d’assegurar un desenvolupament sostenible, inclusiu i igualitari dels discapacitats. I, d’aquesta manera, “no deixar ningú enrere” i promoure una societat que sigui resilient per a tothom sense excepció.

Una forma evident i sens dubte efectiva de cercar l’apoderament i la integració és mitjançant l’esport, una disciplina en què CaixaBank està implicat des de fa més de vint-i-cinc anys, des que el 1992 va decidir donar suport a l’esport olímpic mitjançant l’acord subscrit amb el Pla ADO. Aquesta relació s’ha mantingut fins als nostres dies amb nombroses iniciatives en molts esports, però particularment interessant és la del bàsquet, que, després del futbol, és el segon esport més popular a Espanya.

eo.

CaixaBank patrocina la Lliga ACB, la Supercopa i la Copa del Rei. També és soci de la Federació Espanyola de Bàsquet des del 2013 i té presència de marca en totes les categories de les seleccions masculines i femenines. Però, a més, el febrer d’aquest any aquesta col·laboració es va estendre a la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física (FEDDF), amb la qual es va signar un acord de patrocini que uneix les dues entitats durant dos anys.

En la signatura de l’acord, el president de CaixaBank, Jordi Gual, va indicar que el seu objectiu és “unir esforços per reconèixer les activitats relacionades amb el bàsquet en cadira de rodes i continuar-les impulsant”. Per part seva, el president de la Federació, José Alberto Álvarez, va destacar que “aquest acord ens permet créixer en una de les especialitats esportives més practicades a Espanya i amb més arrelament entre el col·lectiu de persones amb discapacitat física”.

 

Aquest compromís amb la FEDDF es concreta en el patrocini de la Copa del Rei i del Campionat d’Espanya CaixaBank d’Escoles de Bàsquet en cadira de rodes, així com en la promoció de totes les competicions en què participin les seleccions espanyoles absolutes, tant la masculina com la femenina.

 

Des de CaixaBank continuarem contribuint a l’apoderament i a la integració de tots els col·lectius, no només durant el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, sinó també els 365 dies de l’any.