Aquest intermediari financer acostuma a operar en un mercat molt específic, el de deute anotat.

Quan té lloc alguna notícia especialment rellevant en el món de l’economia, els mitjans de comunicació acostumen a recórrer a una figura molt icònica per il·lustrar les seves portades: els brokers o corredors de borsa. Són les persones que podem veure treballant a les borses de valors d’arreu del món i que sempre apareixen atenent múltiples pantalles alhora. La seva funció és fer la compravenda d’instruments financers —com ara accions— i són una de les claus que mantenen en marxa els mercats financers mundials. En definitiva, són els intermediaris entre els qui volen vendre i els qui volen comprar.

La seva feina s’ha anat automatitzant amb la implementació de les tecnologies de la informació i la comunicació, de tal manera que avui dia és poc freqüent trobar una bossa de valors on tinguin lloc els cinematogràfics episodis de compravenda d’accions, amb el telèfon a la mà o de viva veu.

De la mateixa manera, amb el pas dels anys, la figura del broker s’ha anat dividint en diverses especialitats, una de les quals és, justament, la de broker cec.

Com a intermediari, el broker gestiona la compravenda d’accions, bons, primeres matèries i, en definitiva, tot allò amb el que s’opera en els mercats financers mundials. Així, doncs, la principal característica del broker cec és que les operacions les fa mantenint l’anonimat del comprador i del venedor. Més enllà d’aquest punt, però, la compravenda es fa de manera habitual: el venedor és qui fixa el preu al qual vol vendre les seves accions —per citar-ne un exemple conegut— i el comprador estableix quants diners està disposat a pagar per aquestes accions. En tot aquest procés, el broker fa simplement de facilitador, ja que ell és qui està autoritzat per llei a comprar i a vendre directament en el mercat financer.

És important indicar que, encara que el comprador i el venedor desconeguin la identitat de l’altre, continuen tenint accés a tota la informació relacionada amb la seva operació, que està estipulada per llei.

Quant al seu àmbit d’actuació, avui dia, els brokers cecs operen sobretot en el mercat de deute públic anotat, en què es negocien des de bons i obligacions fins a lletres del Tresor (el deute públic que les administracions estatals i autonòmiques emeten per finançar-se en els mercats financers).

En principi, qualsevol persona que vulgui pot ser broker o corredor de borsa, encara que el procés per obtenir la llicència no és gaire senzill. Per operar en borsa cal superar l’examen oficial de Llicència d’Operador de SIBE, una prova que repassa al complet el funcionament dels mercats financers i que va des de la legislació vigent fins als diversos productes amb què s’operen a les borses d’arreu del món.

Però, què en sabem, de la Borsa de Frankfurt? Quins orígens té? Com ha arribat a convertir-se en un gegant borsari? Per respondre a aquestes preguntes, hem de remuntar-nos a les fires medievals que se celebraven a la ciutat en el segle XII. Com a resultat de la bona activitat comercial que se’n derivava, en el segle XVI Luter va denominar la ciutat “el forat de plata i or” de l’imperi alemany.

Més endavant, i a causa també de l’elevada immigració a la ciutat per part d’holandesos i francesos, es van establir a Frankfurt el comerç majorista i el sector bancari. Els comerciants de tot Europa venien a la ciutat alemanya per participar en el comerç. Més tard, l’any 1585, tindria lloc el naixement de l’intercanvi a Frankfurt.

A partir de llavors, durant les fires, un grup de comerciants es va començar a reunir periòdicament per actualitzar els tipus de canvi per a les transaccions en monedes i bitllets. I és en aquest moment, l’any 1605, que va néixer oficialment el terme Börse, el nom amb què es designava aquestes reunions.

No obstant això, no va ser fins al 1666 que es van promulgar les primeres regles d’intercanvi, cosa que va donar lloc a l’establiment d’una administració oficial de borsa. El primer full de cotitzacions de la Borsa de Frankfurt data de l’any 1721.

D’aquesta manera, a poc a poc la ciutat es va anar convertint en un centre internacional de finances amb una de les borses més influents, que va construir el seu propi edifici a la coneguda Paulsplatz, que va obrir les seves portes el 1843.

La Primera Guerra Mundial i l’arribada al poder del partit nazi a Alemanya són alguns dels esdeveniments que també van marcar la història i evolució de la Borsa de Frankfurt.

La Borsa de Frankfurt és la més important d’Alemanya i la vuitena del món. L’índex de referència és el DAX (Deutscher Aktienindex) i actualment inclou 30 empreses cotitzades en aquest mercat de valors.

La Borsa funciona amb XETRA, un sistema de comerç electrònic que es fa servir a tot el mercat alemany.

Si t’ha interessat aquest tema, pots consultar els articles que hem publicat fins ara sobre la borsa i el mercat de valors al nostre blog.

Tot i que el Nasdaq no estigui ubicat en un parquet físic, s’estima que fa aproximadament transaccions de 6 bilions d’accions al dia. Però, com ha arribat el Nasdaq a convertir-se en una de les borses més influents?

Tot va començar el 1961, quan el Congrés dels Estats Units va demanar a la SEC (la comissió que regula la borsa) que fes un estudi sobre la seguretat dels mercats. D’aquest informe es va extreure que els mercats no regulats (extraborsaris, que no compleixen els requisits mínims) eren poc transparents i, per tant, insegurs, motiu pel qual se’n va proposar l’automatització. D’aquí naixeria el Nasdaq, la primera borsa electrònica del món.

La primera sessió va tenir lloc el 8 de febrer del 1971, una jornada en què ja es van començar a cotitzar més de 2.500 accions de productes electrònics. Això no obstant, no seria fins al 1980 que el Nasdaq es consolidaria i aconseguiria esdevenir l’índex Dow Jones de les accions tecnològiques.

Uns anys més tard, entre el 1982 i el 1986, les deu companyies més grans del Nasdaq van decidir organitzar-se i separar-se de les més petites, i d’aquesta manera van donar lloc al Mercat Nacional del Nasdaq. Aquest mercat es va perfeccionar i va oferir als inversors la cotització de les accions en temps real i els marges de guanys. El Nasdaq s’assemblava cada cop més a Wall Street.

Però encara n’hi ha més. El 1992 es va permetre que aquest mercat actués en horaris diferents. I així va ser com va començar a negociar amb accions fora dels Estats Units: Europa, el Japó, etc. I, per fi, ho va aconseguir: el 1994, el Nasdaq va superar Wall Street en volum anual de negociacions.

Érem al davant d’un gegant del mercat borsari. Finalment, l’any 2000 va començar un procés de privatització que culminaria el 2006 amb una borsa de valors nacional.

El Nasdaq es caracteritza per integrar empreses d’alta tecnologia de sectors molt diversos. Els principals índexs que el componen són el Nasdaq100 (companyies no financeres), el Nasdaq Composite (companyies del sector de la banca, informàtica, finances, empreses industrials, assegurances, telecomunicacions i transports) i el Nasdaq Biotechnology (empreses biotecnològiques o farmacèutiques).

La principal diferència del Nasdaq enfront d’altres borses és que no s’hi compren ni s’hi venen accions directament entre venedor i comprador, sinó que es fa a través de brokers. Actualment, el Nasdaq té més de 3.800 companyies i més de 7.000 accions.

Avui viatgem en el temps fins a la capital nipona per conèixer com va començar tot en una de les borses considerada com de les més importants i influents a escala mundial. Per fer-ho, hem de remuntar-nos al 15 de maig del 1878, quan es va fundar oficialment la Borsa de Tòquio, sota la direcció del llavors ministre d’Economia, Okuma Shigenobu, i l’advocat capitalista, Shibusawa Eiichi. No obstant això, no va ser fins a l’1 de juny d’aquell mateix any que va començar la comercialització de valors

La Segona Guerra Mundial va marcar un abans i un després en la història de la Borsa de Tòquio. Després del bombardeig sobre Nagasaki, la Borsa va romandre tancada, i no va ser fins al 1949 que va recobrar la seva activitat habitual. Durant tot aquest període, l’economia japonesa va patir una gran reforma; una de les mesures de la reforma va consistir a oferir al públic una part de les accions de l’Estat, que fins aleshores estaven limitades a una minoria molt rica.

Aquesta reforma va ser coneguda com la «campanya de democratització de les accions» perquè les accions es van alliberar a un públic que, fins en aquell moment, havia romàs aliè a tot aquest tipus d’operacions.

Així mateix, el 1948 es va aprovar una llei que marcaria un punt d’inflexió en el funcionament de la Borsa de Tòquio. Es tracta de la Llei de valors i mercats japonesa en què es van establir els elements bàsics per protegir els interessos dels inversors i per al bon desenvolupament del mercat de valors.

Dos anys més tard (1950) es va fundar el Nikkei 225, l’índex principal de la Borsa de Tòquio. Tal com indica el seu nom, està format per 225 empreses de diversos sectors, que van des de companyies tecnològiques i automobilístiques fins a empreses farmacèutiques.

Les primeres dècades del Nikkei 225 van ser de prosperitat fins arribar l’any 1990. De fet, els anys noranta són coneguts al Japó com «la dècada pèrduda» amb motiu de la bombolla financera que va tenir lloc fins a l’any 2000. No obstant això, durant els anys següents, el creixement tampoc va ser del tot estable i no va ser fins després de la crisi del 2008 quan va començar veritablement la recuperació del Nikkei 225.

El 2013 va ser l’escenari d’una altra gran fita històrica per a la Borsa de Tòquio. La Borsa, fins aleshores anomenada TSE, es va fusionar amb la Borsa d’Osaka (GOSI) i va donar lloc a un nou grup anomenat Japan Exchange Group (JPX). Quin era l’objectiu? Augmentar la competitivitat enfront d’altres parquets.

Sens dubte, el món en què vivim està en procés d’internacionalització i el mercat borsari no n’és una excepció.

L’origen d’aquesta Borsa es remunten a l’any 1570, amb la inauguració de la Royal Exchange, l’antiga borsa que actuava com a centre de comerç de Londres. No obstant això, durant el segle XVII, als corredors de borsa no els estava permès entrar en aquest establiment. Per aquest motiu, van començar a operar en altres indrets, particularment a la Jonathan’s Coffee-House.

És en aquest lloc on es van dur a terme les primeres negociacions organitzades a la ciutat de Londres l’any 1689, quan el corredor John Castaing va publicar una llista de preus d’accions i matèries primeres que va compartir als cafès de la ciutat.

Malgrat aquesta iniciativa, fins l’any 1761 no es va formar un club de compra i venda d’accions, creat per 150 corredors de borsa, a un nou establiment que amb el temps s’anomenaria Borsa de Valors. Anys més tard, l’any 1801, es constituiria formalment la Borsa de Londres tal i com la coneixem actualmente.

Només un any més tard, la Borsa de Londres va reubicar la seva seu a l’edifici Capel Court. Des del 2004, la institució es troba a la zona de Paternoster Square, molt a prop de la coneguda Catedral de Saint Paul.

D’entre les curiositats més importants de la Borsa de Londres, cal destacar que, fins fa relativament poc temps, es tractava d’un territori exclusivament per a homes. No va ser fins l’any 1973 que es va permetre l’entrada de dones a l’organització.

Sens dubte, la Borsa de Londres està considerada com un dels motors de l’activitat financera mundial. Hi cotitzen la majoria d’empreses influents d’arreu del món, com ara reconegudes línies aèries, empreses automobilístiques i entitats bancàries.

Actualment, la institució ocupa el quart lloc al rànquing de les grans borses del món i els últims esdeveniments presagien bons resultats per al índex FTSE 100.

Si t’interessa aquest tema, pots fer un cop d’ull als articles que hem publicat fins ara sobre la borsa i el mercat de valors al nostre blog.

Per parlar dels orígens de la borsa de Nova York hem de remuntar-nos a l’any 1792, quan 24 empresaris i comerciants van signar l’acord “Buttonwood Agreement”, que establia les regles per comerciar amb accions.

No obstant això, no va ser fins al 1817 quan es va crear el primer comitè oficial que controlaria les accions que aleshores es negociaven lliurement a Wall Street, denominat “New York Stock and Exchange Board” (NYS&EB). Més endavant, el Comitè va passar a dir-se “New York Stock Exchange” (NYSE), nom que conserva fins a l’actualitat.

En 1903 es va construir l’actual edifici de la borsa de Nova York, conegut mundialment per les seves monumentals columnes. Com a curiositat, en aquell moment es tractava del parquet amb les dimensions més grans del món (35×50 metres i 25 d’altura) i un dels primers edificis de la ciutat que va tenir aire condicionat.

Des de llavors, han estat molt els esdeveniments que s’han produït en l’emblemàtic edifici: el bombardeig de Wall Street de 1920, el Crac del 29 (Dijous Negre), etc.

La borsa de Nova York està considerada la borsa més gran del món. Actualment hi cotitzen accions de més de 6.000 empreses. Els valors de l’índex de la borsa de Nova York són, principalment, el Dow JonesIndustrial Average, o Dow Jones (27 dels 30 valors que el componen cotitzen a Wall Street), i Standard & Poor’s 500, també conegut com S&P-500.

Si esteu familiaritzats amb el món de les finances, alguna vegada deveu haver sentit parlar del Nasdaq. Però, què és exactament?

Es tracta de la borsa de valors electrònica automatitzada més gran dels Estats Units:: té més de 3.800 companyies i un volum d’intercanvi per hora que supera qualsevol altra borsa del món. Es caracteritza per comprendre empreses d’alta tecnologia especialitzades en informàtica, electrònica, telecomunicacions, etc. Els seus índexs principals són el Nasdaq 100, el Nasdaq Composite i el Nasdaq Biotechnology i actualment la seva seu es troba en un edifici de Times Square a Nova York.

Si t’ha interessat aquest tema, pots visitar els articles que hem publicat sobre borsa i mercat de valors en el nostre blog.

No va ser a Nova York, ni a Londres, ni a Tòquio. El concepte de borsa de valors va néixer a Bèlgica al segle XVI. Més concretament a Bruges: un edifici propietat de la família noble Van der Buërse, on es feien importants transaccions econòmiques. En la façana de la finca reposaven tres moneders de pell en forma de borsa com a escut d’armes. Amb el temps, també a causa del cognom “Buërse”, la gent va començar a conèixer aquest lloc com a “borsa”.

No va ser fins el 1602 que es va constituir la primera borsa oficial de valors, considerada avui dia la més antiga del món: la Borsa d’Amsterdam. Fundada per la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, va ser la primera a funcionar com l’actual mercat borsari (compravenda d’accions).

El poder de la companyia era tan gran i estès (controlava tots els negocis entre els Països Baixos i Àsia) que l’objectiu en fundar la borsa no era altre que el de poder recaptar fons per als futurs viatges de negocis.

D’aquesta manera, a poc a poc la borsa de valors va anar creixent i popularitzant-se en altres països, i així va donar lloc a les borses de Nova York (1792), París (1794) i Tòquio (1878), entre altres.

Ara que ja sabem quin és l’origen de la borsa de valors, toca preguntar-nos: quina és la seva disposició actualment? Segons la Universitat de Borsa, aquestes són les 10 grans borses del món avui dia:

1. Borsa de Nova York (EUA)
2. NASDAQ (EUA)
3. Borsa de Tòquio
4. Borsa de Londres
5. Borsa d’Hong Kong
6. Borsa de Xangai
7. Borsa de Toronto
8. Deutsche Börse
9. Australian Securities Exchange
10. Bombay Stock Exchange

Actualment, a Espanya tenim quatre borses oficials de valors: la de Madrid (1831 -la cinquena borsa d’Europa pel seu volum de contractació-), la de Bilbao (1890), la de Barcelona (1915) i la de València (1970). En elles es negocien i s’intercanvien accions i obligacions, així com drets de subscripció, warrants, ETFs, certificats i altres productes. A més, en els últims anys, estan prenent més protagonisme els sistemes alternatius de negociació, entre els quals es troben BATS Chi-X o Turquoise.