Des que la usabilitat es va incorporar a les nostres vides, tot resulta més senzill. De fet, es tracta d’un terme que hem adoptat de l’anglès usability i que es refereix al grau en què un objecte pot ser usat. Això vol dir que serveix per mesurar la facilitat amb què les persones poden fer servir una eina determinada. Es tracta d’un principi que posa els usuaris al centre del disseny de diversos productes i solucions que fem servir en el nostre dia a dia, des d’una pàgina web a una plataforma de pagaments sense contacte.

El concepte d’usabilitat ha assolit una rellevància tan gran que fins i tot té el seu propi dia mundial, que celebrem cada 10 de novembre. És el que hi ha al darrere d’aquestes aplicacions que ens faciliten el que cerquem simplement amb un parell de tocs amb el dit. Això és possible gràcies a la incorporació del factor humà al disseny d’aquestes eines. Gràcies a això, les noves tecnologies són cada cop més intuïtives i més fàcils de fer servir.

Una de les conseqüències més felices per a tots de l’avenç que ha experimentat la usabilitat en els darrers anys té a veure amb la pandèmia de la COVID-19. Resulta que aquest principi ha esdevingut un gran aliat per suportar millor els canvis profunds que la malaltia ha causat en la nostra vida diària.

Ha estat precisament en aquesta situació de pandèmia quan alguns serveis com ara el pagament sense contacte han tingut una rellevància sense precedents. La possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil o la targeta sense tocar cap superfície no tan sols s’ha convertit en una eina que ens facilita enormement les transaccions, sinó que també ens ha ajudat a evitar contagis.

Per donar suport a aquest efecte, entitats com CaixaBank han augmentat el límit sense PIN dels seus pagaments sense contacte per tal que els usuaris ni tan sols hagin de tocar el teclat del terminal per fer la majoria de les seves compres quotidianes.

De fet, el nostre smartphone ha esdevingut una extensió de nosaltres mateixos, una expressió que ha cobrat un sentit especial durant la pandèmia. Això es posa de manifest en actes tan quotidians com ara la consulta de la carta en un restaurant: gràcies a aquest dispositiu, hem pogut consultar versions digitals dels menús amb només escanejar un codi QR i hem dit adeu als menús de paper per evitar el contacte directe.

La usabilitat de les aplicacions per als telèfons mòbils ha augmentat fins a tal punt que fins i tot col·lectius poc familiaritzats amb les noves tecnologies, com el de la gent gran, han après a fer-ne ús per fer videotrucades i d’aquesta manera mantenir el contacte amb els seus éssers estimats.

Precisament, el de la gent gran és un dels col·lectius que més risc experimenta en aquesta situació de pandèmia. Sobretot durant el confinament, ja que era important que poguessin quedar-se a casa fora del perill de contagiar-se. En aquest escenari, la banca a distància s’ha convertit en un dels seus grans aliats, ja que ha contribuït a reduir la bretxa digital que afecta especialment aquest col·lectiu.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va posar en marxa una iniciativa dissenyada perquè la gent gran pogués continuar fent les seves operacions financeres de manera senzilla i sense haver de desplaçar-se a les oficines. L’entitat té 2,7 milions de clients de més de 65 anys, per la qual cosa aquesta actuació resulta fonamental per evitar l’exposició al virus d’una part important de la tercera edat a Espanya. En concret, CaixaBank va avançar el cobrament de les pensions durant els mesos de confinament i va desenvolupar noves operatives financeres sobretot dissenyades per als seus clients sènior, als quals podien accedir fàcilment via on-line.

Un altre dels aspectes en què el principi d’usabilitat ens ha ajudat a portar millor la pandèmia és el de la telemedicina. El desenvolupament de la recepta electrònica, que en els darrers anys ja havia ajudat a descongestionar el sistema de salut, ha demostrat ser un recurs molt útil durant la pandèmia perquè també ha evitat desplaçaments i l’ús de paper.

L’ús de la recepta electrònica ja no pot ser més senzilla: el metge expedeix la recepta des del seu terminal i l’usuari només ha de recollir les medecines a la farmàcia. Ha estat precisament aquest afany per desenvolupar un servei fàcilment usable per a tota la població el que ha fet que sigui un gran avantatge durant un moment en què resulta fonamental reduir les visites als centres de salut.

En el cas de l’assistència sanitària en línia, l’ús d’aquest recurs es va multiplicar durant la pandèmia. En concret, les asseguradores expliquen que la pandèmia ha multiplicat per quinze l’ús de les aplicacions d’assistència mèdica telemàtica. Un grau d’acceptació que resultaria impossible d’assolir si aquestes aplicacions no tinguessin un grau elevat d’usabilitat.

Es tracta d’eines que faciliten el contacte dels usuaris amb els professionals sanitaris. En el cas de moltes plataformes de salut que ja havien desenvolupat productes d’ús senzill, només van haver de fer algunes adaptacions dels seus serveis de prediagnòstic, telemedicina o monitorització per facilitar la gestió de la pandèmia.

A més de fer-nos la vida més senzilla, la usabilitat està demostrant que és una eina poderosa per superar un moment traumàtic per a ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un principi que hem de continuar desenvolupant perquè, en el futur, es pugui convertir novament en el nostre gran aliat davant qualsevol crisi.

T’has fixat que algunes estacions de metro i ferrocarril, a més de la ranura habitual per introduir-hi la targeta magnètica, ja estan preparades per poder pagar el transport amb una targeta amb xip, o simplement acostant el telèfon mòbil? És només un exemple més de l’autèntic auge dels pagaments mòbils que estem vivint, cada vegada més habituals en tota mena d’establiments, i que poden explotar definitivament durant les properes compres nadalenques.

Segons un recent estudi de GlobalWebIndex, a escala global, 4 de cada 10 adults en línia ja han utilitzat els seus dispositius mòbils per pagar béns i serveis. No obstant això, les dades difereixen segons el perfil demogràfic: el 43% dels consumidors d’entre 16 i 34 anys ja ha fet pagaments mòbils, una xifra que baixa fins al 26% entre els que tenen entre 55 i 64 anys. No hi ha diferències notables entre gèneres, però l’estudi sí que ha detectat que els que paguen amb el telèfon mòbil solen ser persones amb un nivell d’educació i d’ingressos elevat.

Ja fa un temps que les targetes de crèdit incorporen un sistema de pagament contactless, que permet pagar sense introduir la targeta, sinó simplement acostant-la al terminal. Per fer-ho, utilitzen un xip RFID passiu, que comparteix la informació quan s’estimula amb un camp electromagnètic de baixa intensitat des d’un sistema de pagament autoritzat.

Doncs bé, aquesta tecnologia i l’NFC (Near Field Communication, o comunicació de camp proper), que incorporen la majoria d’smartphones, és essencialment la mateixa, amb la diferència que el sistema NFC que va integrat als telèfons és actiu. És a dir, el xip dels smartphones genera el seu propi camp electromagnètic, que pot respondre (o no) a la petició de pagament d’un datàfon.

A més d’un telèfon amb NFC, també calen dues coses més: que l’establiment disposi d’un sistema de pagament compatible amb la tecnologia contactless, i que el telèfon porti instal·lada una app que contingui les dades bancàries que es transmeten a l’hora de fer el pagament. Aquestes aplicacions són les que contenen la “còpia digital” de la targeta de crèdit, comproven la veracitat i la seguretat de la transacció i, si tot és correcte, autoritzen el pagament de la compra.
Algunes de les moltes aplicacions que es poden utilitzar per pagar des del mòbil són:

Abans coneguda com a Android Pay, Google Pay és el mètode de pagament mòbil desenvolupat, en principi, per a telèfons Android, però que també és compatible amb dispositius d’Apple. A més, disposa d’un ampli suport de bancs i de diferents tipus de targetes, per la qual cosa és un dels sistemes més populars.

Però naturalment, Apple també disposa de sistema propi: Apple Pay és el sistema de pagaments mòbils desenvolupat per als seus dispositius a partir de l’iPhone 6, i està ideat tant per pagar les compres físiques a través de terminals de pagament contactless, com per a compres en línia en determinades botigues. Una particularitat és que Apple Pay no només permet pagar des de l’iPhone, sinó també des d’un Mac, iPad i, fins i tot, des d’un Apple Watch.

Finalment, en el cas de CaixaBank, CaixaBank Pay ofereix totes les funcions necessàries per operar amb targetes de crèdit o dèbit de l’entitat, així com amb targetes VISA d’altres bancs. La seva peculiaritat és que no només permet el pagament si l’smartphone disposa d’NFC: si no en té, CaixaBank pot facilitar una etiqueta que s’enganxa a la part del darrere del mòbil, que funcionarà exactament igual que una targeta convencional quan s’acosti a un terminal de cobrament contactless. A més, CaixaBank Pay permet treure diners dels caixers de CaixaBank que estiguin equipats amb lector contactless.

Per fomentar aquest tipus de pagaments, CaixaBank va iniciar el 2018 la iniciativa Cashless City, que ja s’ha dut a terme a Morella i a Pamplona. En aquestes localitats, l’entitat va promoure, mitjançant diferents bonificacions, l’ús de mòbils, targetes i dispositius wearable per pagar als comerços de la població. D’aquesta manera, els ciutadans van poder utilitzar els seus mitjans de pagament digitals –independentment de quina fos la seva entitat financera de referència– en les seves compres diàries.

Hi ha altres projectes de futur com, per exemple, Facebook Pay, un sistema de pagaments que probablement es podrà utilitzar a Messenger, Instagram, WhatsApp i, naturalment, Facebook. I també s’estan fent proves de Face to Pay, és a dir, sistemes de pagament mitjançant reconeixement facial. Però, de moment, això és matèria per a un altre article.

Avui dia les targetes físiques es continuen renovant any rere any. Primer va ser la substitució de la banda magnètica per xips per al pagament contactless, una tecnologia que permet fer compres acostant la targeta al datàfon. De fet, només hem de recular vuit anys per recordar la primera experiència contactless en el projecte “Mobile Shopping Sitges 2010”, impulsat per CaixaBank, Telefónica i Visa Europe, un projecte pilot amb l’objectiu de desenvolupar i fomentar les compres amb telèfon mòbil.

Actualment això ja és més que una realitat i ens trobem davant una nova revolució en els hàbits de consum: el pagament mòbil. CaixaBank disposa de CaixaBank Pay, l’aplicació que permet fer el pagament mòbil. A més, l’entitat financera té diversos acords amb els socis més importants en aquest àmbit, com Apple Pay, Samsung Pay o Garmin Pay.

Però, com funciona aquest sistema de pagament? Gràcies a la connectivitat NFC (Near Field Communication), inclosa ja en molts smartphones. El 95% dels datàfons ja estan adaptats a aquesta tecnologia, però també cal disposar d’una aplicació de pagaments compatible amb l’entitat financera i que la botiga a què ens adrecem accepti aquest sistema com a mètode de pagament.

En aquest context de canvi, CaixaBank va apostar fortament pel sistema de pagament mòbil. Tant és així, que l’abril d’aquest any el 47% del total d’operacions de pagament amb mòbil a Espanya les han fet els 505.000 clients de CaixaBank que ja tenen vinculades les seves targetes a mòbils.

El creixement de l’entitat en pagament per mòbil és exponencial, ja que ha passat de 150.000 operacions l’abril del 2017 a 1,95 milions l’abril del 2018, amb un import mitjà per operació de 30 euros. A més, del gener al maig del 2018 els clients de l’entitat han fet més de 8 milions d’operacions. L’increment és tan considerable que Joan Morlà, el conseller delegat de CaixaBank Payments, preveu que “en quatre o cinc anys el 20% – 25% de les compres i reintegraments serà amb mòbil”. Així doncs, definitivament, el pagament per mòbil ha arribat per quedar-se.

Encara que Apple té una quota de mercat menor que els seus competidors principals i és la quarta marca més venuda a Espanya, els seus usuaris són els que paguen més amb el mòbil.

CaixaBank és un referent en innovació amb el desenvolupament de projectes que han marcat fites tecnològiques. Entre aquestes, la primera implantació comercial a Europa dels sistemes de pagament contactless, el llançament d’imaginBank o el desenvolupament de les primeres aplicacions d’intel·ligència artificial per a atenció al client.

Hi ha una gran varietat de targetes: de dèbit, de crèdit, de prepagament, de fidelització… Aquestes targetes tenen diverses marques comercials (Visa, MasterCard, etc.) i també tenen diverses categories segons els serveis que ofereix cadascuna d’elles.

Les targetes bancàries són les que emeten les entitats financeres. També hi ha targetes no bancàries, que serveixen per comprar als establiments comercials que les emeten (grans magatzems, cadenes de botigues, etc.) i de vegades també permeten finançar les compres i ajornar-ne els pagaments.

Les targetes de fidelització poden ser emeses per establiments comercials o de serveis (com ara línies aèries) i permeten acumular punts que donen dret a descomptes o regals.

Les targetes són mitjans de pagament que ens permeten comprar sense necessitat de tenir diners en efectiu i fer diverses operacions en un caixer automàtic. L’ús de les targetes està molt estès i és freqüent fer-ne ús per fer compres en comerços o per Internet.

Alguns dels avantatges en l’ús de les targetes són:

• Comoditat: no he de portar diners en efectiu a sobre.
• Fàcils d’usar: les puc fer servir en gairebé totes les meves compres.
• Seguretat: és més segur portar una targeta que dur diners a sobre.

A més a més, el client disposa d’un control més gran de les compres realitzades gràcies a la informació en línia facilitada per l’entitat, alhora que alguns bancs disposen de serveis de control d’ús. El fet de no haver de dur diners en efectiu suposa un avantatge important per a l’usuari, tant pel que fa a la comoditat com a la seguretat.

Val a dir que les targetes són un mitjà de pagament còmode, fàcil i segur que facilita la vida a les persones a l’hora de fer les compres.

Permet utilitzar diners del compte corrent, sempre que hi hagi saldo. Amb la targeta de dèbit podem treure diners als caixers automàtics i també fer compres. L’operació es registra de manera immediata al compte, raó per la qual és necessari que hi hagi prou diners per pagar o per treure diners del caixer.

En general, podrem pagar amb la targeta de dèbit i treure diners sempre que tinguem diners al compte. Aquesta és la diferència principal amb la targeta de crèdit.

La targeta de crèdit és un mitjà de pagament que s’accepta arreu del món i a la gran majoria d’establiments, per la qual cosa és molt útil tant en les compres fetes al país d’origen com en els viatges a l’estranger. És una targeta que permet fer pagaments o treure efectiu a dèbit o a crèdit, fins a un límit fixat pel banc, sense necessitat de tenir diners al compte en aquell moment. És a dir, en cas de no tenir diners al compte, el banc t’ofereix crèdit; per això es diuen targetes de crèdit.

El límit del crèdit disponible figura en el contracte de la targeta. Pot variar durant el temps, sempre amb el consentiment previ tant del titular de la targeta com de l’entitat financera.

Moltes entitats ofereixen targetes de crèdit sense necessitat de tenir-hi un compte corrent obert. En aquest cas, els rebuts es pagaran al compte que indiqui el client.

Hi ha diverses maneres de pagar els diners gastats amb la targeta:

• Pagament mensual per la totalitat: és la més senzilla i freqüent. En general, es paga el total el primer dia del mes posterior i cal tenir prou diners al compte per pagar tot el saldo. En aquest cas no hem de pagar interessos.
• Pagament ajornat: podem ajornar el pagament i triar quants de diners volem pagar cada mes. En aquest cas, es paguen els interessos establerts en el contracte de la targeta de crèdit.

Les targetes revolving són una variant de les targetes de crèdit que es diferencien en el mode de pagament perquè permeten pagar de manera ajornada: un cop tornat l’import disposat, totalment o parcialment, el saldo torna a estar disponible. El pagament es pot fer a través d’una quota mensual fixa o bé a través d’un percentatge del deute. Aquest mitjà de pagament és semblant a una línia de crèdit.

Les targetes revolving són flexibles i són una manera fàcil i ràpida de tenir accés a finançament; és molt important conèixer-ne les característiques.

Una targeta de prepagament permet fer pagaments —en general d’imports petits— o treure diners fins a l’import carregat a la targeta. Un cop esgotat l’import, podem recarregar la targeta mitjançant un pagament a l’entitat bancària o a l’entitat de diners electrònic que l’emet. L’import que pot emmagatzemar-se en aquestes targetes acostuma a ser petit i són un substitutiu electrònic de les monedes i dels bitllets.

Les dades amb l’import disponible total s’emmagatzemen en un xip a la targeta, i l’import disminueix a mesura que es fan els pagaments. Una modalitat de targetes de prepagament són les targetes virtuals, que no existeixen físicament —no hi ha targeta de plàstic— i que serveixen per fer pagaments per Internet.

Entre els costos més freqüents de les targetes hi ha:

• El cost d’emissió i de manteniment de la targeta: normalment, la quota de manteniment de la targeta es cobra un cop l’any.
• El cost per retirada d’efectiu en caixers d’una altra entitat: retirar efectiu en caixers d’una altra entitat pot tenir un cost depenent de si el banc decideix traslladar al client la tarifa que li aplica el banc propietari del caixer.
• El tipus d’interès que apliquen les targetes de crèdit per fer ús del seu finançament.
• Les possibles comissions i recàrrecs per impagaments en els crèdits, insuficiència de fons o d’altres que estiguin establerts en les seves clàusules.

La banca digital planteja una evolució dels mitjans de pagament, com ara les targetes, que va més enllà de l’aplicació de la tecnologia als serveis financers. Es tracta d’un canvi profund de la cultura empresarial que afecta, de manera transversal, l’entitat i els clients.

Aquesta nova manera de fer banca es concreta en mitjans de pagament com ara la tecnologia contactless, que pren forma en els sistemes de pagament per mòbil i les polseres per fer compres sense contacte als comerços, així com les carteres digitals (per comprar a Internet sense necessitat d’aportar dades de targetes o de comptes) o les cibertargetes (targetes de prepagament que no tenen suport físic).

Alguns consells de seguretat que cal tenir en compte en l’ús de les targetes són:

• Tracta les targetes com si fossin diners en metàl·lic. No les perdis de vista ni les deixis a cap desconegut. Recorda que ets responsable del seu ús.
• No anotis mai el número secret al costat de la targeta. Cal memoritzar-lo.
• No facis servir com a número secret dades fàcils d’endevinar com ara el dia de l’aniversari, el DNI, etc.
• Signa la targeta en el moment de rebre-la perquè ningú més no pugui fer-ho.
• Comprova sempre l’import abans d’introduir el número secret quan estiguis fent un pagament en una botiga o en un restaurant.
• Siguis discret quan operis amb la targeta. Si l’estàs fent servir en una botiga o en un caixer, comprova que introdueixes el número secret de manera discreta, sense que ningú no et vegi.
• És recomanable que revisis periòdicament els moviments de la targeta. Algunes entitats ofereixen eines perquè puguis tenir un control més gran (per exemple, t’envien un SMS quan fas una compra per un import superior a una quantitat determinada).
• Si detectes algun càrrec dubtós o algun error, informa’n a la teva entitat com més aviat millor.
• En cas de pèrdua o robatori de la targeta, informa’n com més aviat millor per procedir a la cancel·lació. És important tenir les dades de les targetes en algun lloc segur, així com el telèfon al qual s’ha de trucar per cancel·lar les targetes per pèrdua o robatori.

Algunes entitats disposen d’un servei que protegeix de l’ús fraudulent de les targetes i que cobreix qualsevol reclamació sobre operacions il·lícites realitzades. La cobertura també acostuma a incloure les operacions fetes amb tecnologia contactless, ja siguin de targetes en modalitat NFC, TAP Polsera, TAP Sticker, etc.

Com ja hem vist, les targetes bancàries són un mitjà de pagament còmode, segur i fàcil d’usar, tot i que cal ser conscient dels avantatges —que són molts i diversos— i també dels costos i de les característiques pròpies de cada modalitat.

Per fer-ho, tan sols és necessari disposar de l’última versió actualitzada dels dispositius iPhone (model iPhone SE, iPhone 6 o superiors) i Apple Watch (combinació amb iPhone 5 i versions posteriors).

Com configurar el sistema de pagament Apple Pay:

A través de Wallet d’Apple: a l’iPhone, pots afegir-hi les teves targetes directament des de l’aplicació Wallet, escanejant o teclejant les dades de la teva targeta. En el cas d’Apple Watch, accedeix a l’aplicació Watch, a la secció «Wallet i Apple Pay».

El procediment de pagament és molt senzill: acosta el teu iPhone al terminal TPV contactless amb el dit al sensor Touch ID, sense necessitat d’haver de desbloquejar-lo. El pagament es farà de manera automàtica i un petit so t’indicarà que el pagament s’ha completat correctament.

En el cas d’Apple Watch: prem dues vegades el botó lateral i acosta’l al datàfon habilitat. També s’emetrà un petit so de confirmació en acabar l’operació.

Apple Pay disposa de les mateixes garanties, i fins i tot més, que les targetes de pagament tradicionals. Quan es fa servir Apple Pay, les dades de la targeta no s’emmagatzemen ni al dispositiu mòbil ni als servidors d’Apple. En el seu lloc, s’assigna un número de targeta digital que queda encriptat i memoritzat a l’element segur del telèfon.

Així mateix, Apple Pay també està disponible per als clients imaginBank.

Si vols més informació, pots visitar la pàgina de preguntes freqüents de CaixaBank o la nota de premsa de CaixaBank o a la web d’Apple Pay.