diners – El Blog de CaixaBank

Què és la informació privilegiada? La mala experiència de Gordon Gekko

Thu, 16 Nov 2017 09:44:15 +0000

La pel·lícula Wall Street (Oliver Stone, 1987) va contribuir a crear un estereotip d’executiu de borsa similar a un tauró. Es diu que Stone es va inspirar en una persona real per crear el personatge. El problema era que, per la seva ambició desmesurada, Gordon Gekko, interpretat a la cinta per Michael Douglas, no suportava jugar amb la resta d’inversors assumint les mateixes regles. Gekko volia anar més enllà per guanyar més.

El jove ambiciós

En aquestes qüestions estava el Sr. Gekko, quan un jove nouvingut a la voràgine de Wall Street, Bud Fox (Charlie Seen), s’entesta a conèixer Gekko, al qual admira com un ídol. Digna de menció és la successió d’estratègies que Fox posa en pràctica per arribar al seu objectiu: cinc minuts a soles amb la persona que és el seu exemple a seguir. I ho aconsegueix. Però el que Fox proposa no acaba d’agradar el gran senyor, que pressiona el noi perquè li porti quelcom verdaderament suculent: un gran plat servit al punt per a ell, i només per a ell, alguna cosa que no sàpiga ningú més i que li permeti fer una operació que li reporti beneficis elevats. “Tant me fa d’on treguis la informació”, li etziba per telèfon al jove broker.

Creuar la línia

Fox, obnubilat per la posició que Gekko li atorga, i per poder mantenir un ritme de vida que l’ha absorbit, creua la línia. El pare de Fox és representant sindical a BlueStar Airlines, una línia aèria amb molts problemes després d’un accident esdevingut anys enrere. El que ningú no sap, i que el pare explica al seu fill, és que les autoritats aixecaran les sancions a l’empresa, i que aviat tindrà grans possibilitats. Fox fa ús d’aquesta informació privilegiada i la hi proporciona a Gekko. Segons la Wikipedia, la informació privilegiada (en anglès insider trading) és la cotització d’accions d’una empresa pública o altres valors (com bons o opcions financeres) per persones amb accés a informació no pública sobre aquesta. El Tribunal Suprem del nostre país ja ha ratificat condemnes sobre això per “preservar la integritat dels mercats de valors i garantir la igualtat de condicions dels inversors potencials” (recurs número 5244/2014. Ponent senyor Bandrés Sánchez-Cruzat).

Una mala idea

Bud Fox es va deixar endur per l’ambició i, a més de fer ús d’informació privilegiada, va posar en perill la pròpia empresa, ja que la intenció de Gekko era realment comprar l’aerolínia per després vendre-la per parts. Fox va aconseguir arreglar el seu propi error manipulant el mercat de valors, fent que les accions de BluStar baixessin artificialment propagant rumors falsos per poder, així, afavorir un altre comprador que seria més benèvol amb el treball de tota la vida del seu pare. En definitiva, de mal en pitjor. El final de la pel·lícula acaba amb Gekko i Fox a la presó. “Els diners no dormen mai” és una de les frases que aquest treball d’Oliver Stone va deixar per al record. En un món globalitzat, les transaccions econòmiques es fan durant les 24 hores, ja que sempre hi ha algun mercat obert en algun lloc del planeta a qualsevol hora. El que és realment important, la gran lliçó que s’ha de treure de Wall Street, és que l’ambició desmesurada no és bona consellera, i que el fi no justifica els mitjans si no vols acabar dormint a la presó. Les regles són per a tothom, i la llei protegeix els inversors que fan la seva feina amb professionalitat. Un altre dels personatges de la pel·lícula, Lou Mannheim, que treballa amb Bud Fox a la seva primera feina, diu al començament de la pel·lícula: “de vegades es triga temps a aconseguir bons resultats”. Lamentablement, Fox no en va fer cas i es va aprofitar d’una informació privilegiada que el seu pare li havia confiat per posar-se en avantatge sobre la resta d’inversors que operaven al mercat de valors. Una cosa que va pagar, com passa al món real.

Què ha de saber l’accionista sobre el dividend

Mon, 30 Oct 2017 09:17:48 +0000

A l’hora de decidir sobre una inversió, els documents financers d’una societat serveixen per aplegar tota la informació que convé saber. Entre els elements que poden influir en la decisió d’invertir, es troba la política de dividends d’una societat.

El dividend es refereix a aquella part del benefici que una companyia reparteix entre els seus accionistes, i es pot valorar mitjançant diversos indicadors. Alguns dels principals són la rendibilitat per dividend, el payout o el dividend per acció. Quan arriba l’hora de remunerar els accionistes per formar part de la societat, aquesta pot fer-ho a través d’un d’aquests tres mètodes: repartint el dividend en efectiu, repartint el dividend en scrip o a través de la recompra d’accions.

Però, què impliquen realment aquestes tres opcions? Sempre és convenient conèixer els detalls sobre com s’articula el dividend, ja que tots els seus factors determinen si una opció d’inversió és més o menys atractiva. Per resoldre aquest tipus de dubtes, el vídeo Què és el dividend?

Fins a quin punt els diners ens fan feliços?

Thu, 03 Aug 2017 07:54:20 +0000

És una realitat que el PIB i l’increment de la renda es troben al centre de les polítiques econòmiques dels governs. S’han consolidat com un objectiu prioritari, ja que es considera que estan fortament lligades a la felicitat i el benestar dels ciutadans. Però, és del tot cert això? Realment som més feliços a mesura que augmenten els nostres ingressos? Què influeix exactament en el nivell de felicitat i benestar dels ciutadans?

“L'increment del PIB per capita d'un país no va associat a un augment del nivell mitjà de la felicitat dels seus habitants”

El Dossier “Els diners no donen la felicitat, però ajuden a aconseguir-la?”, inclòs en l’Informe Mensual de juliol-agost de CaixaBank Research, llança algunes dades que posen de manifest que, a llarg termini, “l’increment del PIB per capita d’un país no va associat a un augment del nivell mitjà de la felicitat dels seus habitants”. Un clar exemple: en el període 1973-2004, als EUA gairebé es va duplicar l’ingrés real per capita, mentre que la felicitat mitjana es va mantenir estable. Aquesta hipòtesi, desenvolupada per l’economista Richard Easterlin, posava en dubte la tradicional teoria de “com més ingressos, més felicitat”.

Ara bé, això no vol dir que els diners no importin o que no tinguin cap efecte real sobre el grau de satisfacció de les persones. Diversos estudis de la literatura econòmica demostren que, a curt termini (en un moment i un país determinats), les persones amb una renda més elevada sí es manifesten més feliços, tant si es fa la comparació entre països com si es fa entre individus d’un mateix país.

Per explicar aquesta paradoxa, alguns investigadors apunten al nivell de sacietat: “existeix un punt de sacietat a partir del qual la felicitat deixa d’augmentar amb la renda”. Així mateix, trobem una resposta mundialment acceptada a aquesta qüestió i és que “la felicitat no depèn del nivell absolut d’ingressos d’una persona, sinó de com es compara amb el d’altres persones (comparació social) o amb el propi passat (hàbits)”.

“Existeix un punt de sacietat a partir del qual la felicitat deixa d'augmentar amb la renda.”

Així doncs, si els diners no són l’únic factor que pot influir en el nostre grau de benestar, què més ens fa feliços?

El significat complet de la felicitat

Una altra de les limitacions que presenta el mesurament de la felicitat és que, a més, és un concepte molt ampli del qual no hi ha una definició unànime. Segons el Dossier “És vostè feliç? La felicitat i l’ésser humà”, inclòs en l’Informe Mensual de juliol-agost, hi ha tres tipus diferents de felicitat: la satisfacció vital (avaluació de la vida en conjunt), el benestar emocional (emocions i estats anímics) i, finalment, el benestar eudemònic (significat i objectiu de la vida).

A més, segons declara Javier García-Arenas, del Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, “la felicitat, en qualsevol de les seves tipologies, és un concepte relatiu molt influït per factors culturals”.

Per exemple als països occidentals, segons els psicòlegs Uchida, Norasakkunkit i Kitayama, “la felicitat es mesura en termes de fites personals i la meta final és maximitzar el nombre d’experiències positives”. Contràriament, als països orientals, s’atorga més valor a les relacions interpersonals amb les persones que ens envolten.

Finalment, també és important destacar que la felicitat és un terme dinàmic, que depèn en gran mesura del cicle vital. Economistes de la talla de Blanchflower, Deaton o Oswald han arribat a la següent conclusió: “la felicitat decreix fins que les persones assoleixen el nivell més baix de felicitat a edats compreses entre els 40 i els 59 anys (la mitjana global és de 46) i, a mesura que s’envelleix, torna a augmentar de forma sostinguda”.

Amb tot, es desprèn que els diners (renda), encara que no de manera exclusiva, ens reporten graus de felicitat més elevats i això s’ha de tenir en compte a l’hora d’elaborar la política econòmica. No obstant això, tal com apunta Enric Fernández, economista en cap de CaixaBank, el terme ‘felicitat’ és molt ampli i comprèn altres factors que poden ser tant o més importants que els diners: relacions amb la família, els amics i la comunitat que ens envolta, feina estable, salut, llibertats individuals i valors.

I afegeix: “aquestes lliçons són fonamentals a l’hora de dissenyar les polítiques públiques. D’aquestes se’n deriva, per exemple, que l’educació, la sanitat i la lluita contra la desocupació han de formar part dels pilars d’un estat del benestar”.

Els 5 bitllets més curiosos del món

Wed, 22 Feb 2017 08:33:21 +0000

Els utilitzem gairebé cada dia i no som conscients del valor real que tenen. Per molts, un bitllet és un simple paper de valor intercanviable, però el cert és que són com petites obres d’art amb una història i un bagatge propis. Els bitllets parlen del seu territori, de la seva gent, de la seva cultura… parlen de la historia.

No obstant això, n’hi ha que són especialment valuosos per tot el que signifiquen i representen. És el cas d’aquests cinc bitllets i les seves singularitats més curioses:

El bitllet de Zimbàbue amb la xifra més elevada. L’explicació d’aquest bitllet amb una xifra tan desorbitada (100.000.000.000.000) es troba en la inflació que va patir el país l’any 2008. Els bitllets que s’utilitzaven per fer les transaccions milionàries no tenien gairebé valor. Ara, aquests bitllets s’han convertit en un simple record per als turistes.
El bitllet de plàstic del Regne Unit. Fem un salt als nostres dies. El bitllet de plàstic de cinc lliures es va posar en circulació al Regne Unit l’octubre del 2016. Fabricat amb polímer, aquest bitllet pot durar fins a 5 anys, 2,5 vegades més que un de paper normal.
El bitllet més colorit d’Holanda. Va ser dissenyat per Ootje Oxenaar i és un dels bitllets amb més colors de la història. A més, hi podem trobar amagats els noms de les tres dones més importants per al dissenyador: la seva àvia, la seva dona i la seva amant.
Els bitllets dibuixats de James Boggs. Bitllets dibuixats de James Boggs. James Boggs va ser un artista que dibuixava els seus propis bitllets. Aquests estaven dibuixats per una cara del paper i solia dibuixar el seu rostre en ells. Boggs argumentava que aquest paper tenia un valor perquè havia dedicat hores per fer-ho i, amb aquest argument, en més d’una ocasió va aconseguir pagar amb ells. Actualment els seus bitllets són considerats peces de col·leccionista.
El bitllet de la Xina més buscat pels col·leccionistes. Se’l coneix com el “bitllet del Drac Negre”. Després de dos anys de la seva emissió, el Banc Central de la Xina va decidir retirar-los de la circulació i destruir-los i ara només es reconeix l’existència de tres exemplars. El 2010 se’n va subhastar un per gairebé 100.000 €.

Dibuixats a mà, de plàstic o submergibles… aquests són només 5 bitllets “peculiars” que s’amaguen pels racons de tot el món.

Bitllets falsos. Com descobrir-los sense detector?

Wed, 04 May 2016 13:11:47 +0000

L’últim semestre de 2015 es van retirar de circulació més de 445.000 bitllets falsos. Entre aquests, els de 20 € i 50 € són els més falsificats i representen un 80% dels bitllets retirats de circulació.

Els detectors de bitllets falsos estan cada vegada més estesos als comerços espanyols, tanmateix, els ciutadans no podem anar pel carrer amb un d’aquests aparells a la butxaca.

Per saber si estem sent víctimes d’un engany, el portal d’educació financera Finanzas para Todos comparteix al seu web uns trucs senzills:

Tocar

Un simple fregament amb els dits pot servir per identificar imitacions. Els bitllets tenen impressions que ens ajuden a descobrir si són autèntics.

Si passem l’ungla pel dibuix principal, descobrirem que la tinta és més espessa. Fins i tot els bitllets de 200 € i 500 € tenen unes marques tàctils en forma de ratlles paral·leles al lateral i a la part inferior de l’anvers.

Mirar

El mètode clàssic. Aprofitant el contrallum, els originals ens deixaran veure les marques d’aigua. A més, a contrallum, la xifra que surt a sota del motiu principal es tornarà fosca primer, i sobre un fons fosc, després. Finalment, amb aquest sistema també podrem observar el fil de seguretat del bitllet, on es pot llegir amb claredat la paraula “euros”.

Girar

Reservat per als més sofisticats, és el mètode menys conegut per la gent. Quan girem un bitllet d’euro, podem descobrir elements de seguretat que no percebem de les altres dues maneres.

Punteig: a la zona hologràfica, a contrallum, es pot veure el símbol “€” a punts.
Banda iridescent: si mires des de diferents angles, podràs comprovar que a la franja central del bitllet hi apareix i desapareix una banda brillant amb el valor del bitllet.
Banda hologràfica: només en els bitllets de 5 €, 10 € i 20 € hi ha una banda lateral a l’anvers amb el número i símbol de l’euro. Per veure-la, no cal girar el bitllet d’anvers a revers, simplement cal fer-lo girar lleugerament mentre s’és en aquesta cara.
Pegat hologràfic: els de 50 €, 100 €, 200 € i 500 € tenen a l’anvers un petit quadrat que, en fer-lo girar, passa de tenir el seu valor al centre a una finestra o porta.
Número de diferents colors: els bitllets de 50 €, 100 €, 200 € i 500 € tenen la peculiaritat que el número gran que marca el seu valor canvia de morat a verd o a marró segons com el mirem.

La imitació de bitllets és un fenomen que ja està afectant gairebé de la mateixa manera totes les tirades de la moneda única. De fet, la falsificació no ha trigat a arribar a l’última estrena de la Sèrie Europa, el nou bitllet de 20 €, del qual ja s’han descobert les primeres falsificacions a Itàlia.

A Espanya, empreses com Safescan, Genie o Detectalia són referents en el mercat de detectors de bitllets falsos. Aquesta tecnologia ha evolucionat molt ràpidament i avui dia hi ha una gran diversitat de productes que van des dels senzills bolígrafs fins a les màquines que utilitzen la tecnologia multipunt, capaç de detectar el que molts han considerat la millor falsificació de la història: el “superdòlar”.

T’ha semblat útil aquesta guia? Troba més consells d’aquest tipus a la secció d’educació financera del nostre blog.

Nou “Les meves finances”, el teu millor aliat per estalviar i gestionar els teus diners

Tue, 27 Oct 2015 09:35:52 +0000

A CaixaBank seguim avançant per fer la vida més senzilla i més còmoda als nostres clients. Després dels èxits obtinguts amb ReciBox (servei de control de domiciliacions de rebuts) i CardBox (per al control de despeses amb targeta), llancem “Les meves finances”, un senzill i pràctic servei digital que t’ajudarà a tenir més control sobre la teva economia familiar i personal.

Com t’ajuda “Les meves finances” a gestionar els diners

“Les meves finances” és un servei pensat per i per a l’usuari, que de fet ha estat desenvolupat incorporant les aportacions dels clients i empleats a través de les comunitats d’innovació de CaixaBank. Per a una còmoda gestió dels ingressos i les despeses, permet disposar d’un registre detallat de tota l’activitat financera del client agrupada en un únic espai on-line accessible en qualsevol moment.

En aquest nou servei, tota la informació apareix organitzada cronològicament i agrupada per categories, segons els diferents conceptes d’ingressos i despeses. A més, es classifica de manera totalment automàtica i es val de tecnologia big data per oferir un registre històric de dos anys enrere des del moment en què s’utilitza i oferir la informació sempre actualitzada a temps real.

En la seva aposta pel concepte “fàcil d’utilitzar”, “Les meves finances” disposa de senzills gràfics i crea pressupostos de manera automática segons les 3 principals categories de despesa de cada usuari, per bé que el client pot crear i personalitzar fins a 10 pressupostos diferents. D’altra banda, permet la configuració de tres perfils diferents, modalitat pensada per a aquelles persones que prefereixen gestionar de forma separada la seva economia personal i familiar.

Amb l’experiència i el lideratge de la banca on-line de què disposa, CaixaBank ha tingut molt present les diferents necessitats i circumstàncies dels usuaris i, per això, aquest servei és totalment compatible amb l’accés des d’Internet, mòbil o tablet.

Per saber més sobre aquest tema, aquí tens tota la informació de “Les meves finances”. Segueix totes les novetats sobre aquest i altres beneficis que t’oferim al nostre portal de CaixaBank o a través del perfil de Twitter @infoCaixa.