Igual que la del Banc Mundial, la idea de crear el Fons Monetari Internacional (FMI) va sorgir el juliol de 1944, en una conferència de les Nacions Unides que va tenir lloc a Bretton Woods, Nou Hampshire (Estats Units d’Amèrica). Allí, representants de 44 governs van acordar establir un marc de cooperació econòmica que tenia com a objectiu evitar els cercles viciosos de devaluacions que havien conduït a la Gran Depressió dels anys trenta i, indirectament, a la II Guerra Mundial. Va ser ja un cop conclòs el conflicte, el març de 1947, quan l’FMI va iniciar les seves operacions financeres, amb un primer préstec a França per valor de 25 milions de dòlars.

Encara que la preponderància del dòlar en les emissions de deute en moneda estrangera és incontestable, l’euro està guanyant una presència considerable. A l’article “Emissions de deute en divisa estrangera: l’euro cobra protagonisme”, publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research, s’explica el perquè d’aquest auge als mercats de renda fixa en divisa estrangera i s’aventura que aquest fenomen no serà passatger.

Hi ha aspectes de caràcter cíclic i també raons estructurals que expliquen l’augment d’emissions de bons en euros per part d’empreses dels Estats Units, la Xina o l’Índia. El tan debatut programa QE de compra de deute públic a gran escala a l’eurozona és una d’aquestes raons cícliques, perquè contribueix a prolongar un escenari amb tipus d’interès molt reduiïts i una liquiditat molt abundant a la regió. A més, aquest factor també ha alimentat la percepció que l’euro es mantindrà feble enfront del dòlar durant llarg temps.

A l’altre costat de l’Atlàntic, l’enduriment de les condicions monetàries als EUA i l’apreciació del dòlar incideixen també a favor d’un major ús de l’euro com a divisa d’endeutament. Res d’això elimina el protagonisme del dòlar en aquestes emissions, que en els últims anys es va veure accentuat per la desconfiança dels inversors envers l’euro, a causa de l’esclat de la crisi de deute i institucional de l’eurozona.

Tanmateix, i entre altres raons, els avenços notables en matèria de governança de la Unió estan redundant en una dosi de confiança més gran cap a la moneda única. El bon desenvolupament del mercat de bons corporatius europeus en termes de mida i liquiditat també ajudarà a anar salvant una distància encara considerable respecte als estàndards estatunidencs.

Perquè aquestes perspectives es materialitzin i l’euro pugui seguir guanyant adeptes com a divisa estrangera per a emissions de deute, serà molt important que els països emergents es decideixin a emetre deute en euros. Les dades del Banc Central Europeu en aquest sentit són reveladores: el 2013, el 60% de les emissions totals de deute sobirà de l’àrea emergent es van efectuar en divisa estrangera.

Tot i això, malgrat que les condicions actuals són favorables per a un ús més estès de l’euro en els mercats internacionals de deute, la consolidació d’aquesta dependrà en última instància del grau de solidesa i estabilitat institucional de la unió econòmica i monetària europea.

Si vols conèixer més en profunditat aquesta anàlisi i altres temes econòmics i financers del moment, et convidem a llegir l’Informe Mensual del mes d’abril de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.