El perfil mitjà de l’emprenedor a Espanya és el d’un home de 34 anys amb estudis universitaris, preferiblement enginyer. L’últim informe mundial GEM (Global Entrepreneurship Monitor) reflecteix que el nombre de dones que s’animen a fundar la seva pròpia empresa emergent sobre el total de la població femenina ha passat a Espanya del 5,2 % el 2017 al 6,4 % el 2019.   Aquest indicador assenyala que la bretxa de gènere es redueix, ja que la xifra és una de les més altes de la Unió Europea, on la taxa d’emprenedoria femenina és de sis dones per cada deu homes. Aquesta circumstància preocupa la Comissió Europea, que ha posat en marxa diverses mesures per reduir-la.

A Espanya, el 2018, el 22 % de les empreses emergents van ser fundades per dones, un 4 % més que el 2017, segons dades del Mapa de l’emprenedoria.   Al nostre país, un 33 % de les empreses emergents ja tenen almenys una dona a l’equip directiu.  Són xifres que van millorant però que ens mostren que encara tenim un llarg camí per recórrer.

Per què segueixen sent tan poques les emprenedores si les dones són majoria a les universitats espanyoles?

Sí, però elles no són majoria a les carreres dedicades al sector tecnològic, que és on neixen la majoria d’empreses emergents. I és que les carreres tècniques, com ara l’enginyeria informàtica, només compten amb un 15 % de dones entre l’alumnat.  Aquest factor explicaria la menor presència d’emprenedores en aquest sector.

Segons la base de dades de Pitchbook, una companyia d’informació financera, únicament l’11 % de la inversió europea en capital de risc va dirigida a projectes liderats per dones.  Tanmateix, les dades demostren que les empreses emergents creades per dones tenen més èxit i són més rendibles que les creades per homes. Quan una dona funda la seva pròpia empresa emergent, aquesta empresa té un 14 % més de possibilitats de triomfar que quan la impulsa un home. 

Per cada dòlar invertit en una empresa en què la fundadora i CEO és una dona, el negoci obté un retorn de 0,66 euros, mentre que el retorn en les empreses fundades i dirigides per homes és només de 0,22 euros, segons un estudi de The Boston Consulting Group. D’acord amb la investigació de la consultora, les dones són més conservadores a l’hora d’invertir el seu temps i el seu capital per fundar un projecte nou i necessiten estar molt segures de la solidesa de la seva proposta de negoci per llançar-se a emprendre, per la qual cosa solen obtenir millors resultats.

Les dones segueixen emprenent principalment en projectes dirigits al sector serveis. La sanitat i l’educació són dos àmbits amb una àmplia presència femenina en l’emprenedoria. Els segueixen la moda, la cosmètica i l’entreteniment. Les dones aconsegueixen progressivament entrar en camps històricament dominats pels homes, com el sector de l’automòbil, en què en els últims dos anys s’ha passat d’una proporció d’emprenedoria femenina del 15 % al 25 %.  

També al món rural les emprenedores guanyen terreny, centrant els seus projectes en l’ecoturisme o en el turisme d’experiències.

Si volem conèixer el país amb un major percentatge d’emprenedoria femenina hem de viatjar al continent africà. Angola és un dels països amb la mitjana més alta d’emprenedoria femenina, que assoleix la xifra del 40,7 %, un percentatge molt més alt que en diversos estats de la Unió Europea com Alemanya, França o Itàlia. 

D’altra banda, Llatinoamèrica és la regió amb una mitjana més alta de dones emprenedores. Com també ocorre a Espanya, les dones tendeixen a emprendre en el sector serveis, encara que en aquests països la presència de dones que fan investigació al món cientificotecnològic és superior a l’espanyola, assolint, segons dades de la UNESCO, la xifra del 45,2 %, un factor que es veu reflectit en una major presència de dones emprenedores en aquest sector.

Queda molt de camí per fer perquè la igualtat total sigui una realitat en l’àmbit laboral. Però hi ha dades i motius per a l’esperança.

Hi ha alguna cosa que s’està movent a les empreses. El canvi cultural cap a la igualtat de gènere en aquest àmbit és una realitat tangible. La presència de dones emprenedores i directives és habitual, i fins i tot els inversors reclamen cada vegada més diversitat a les companyies. Amb tot, actualment només el 4,5% de les principals empreses europees té una dona com a CEO. I això que les companyies amb més implicació en matèria de gènere tenen més possibilitats de créixer per damunt del 5%.

El camí de les dones cap al cim empresarial és ple d’oportunitats i satisfaccions, però també d’obstacles i contradiccions. Ho saben bé les participants a la xerrada “La igualtat com a cultura empresarial”, que es va dur a terme al centre DayOne de Madrid com a part de la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank.

Juntament amb el consultor de recursos humans Jaime Ozores, van compartir espai Inés Juste, presidenta del Grup Juste i Premi Dona Empresària de l’Any 2017; Helena Torras, inversora i mentora; Mónica Rucabado, directora de Vizgar Shoes (Alma en Pena) i Premi Dona Empresària 2018 de la Comunitat de Madrid, i María Gómez del Pozuelo, fundadora i CEO de Womenalia. En aquesta trobada van analitzar l’estat de la cultura de la diversitat a les empreses i les polítiques que es desenvolupen per promoure-la, així com la influència de les dones directives i emprenedores en aquest àmbit.

La trobada va començar amb una reflexió a càrrec de Jaime Ozores, que va exercir com a moderador durant la sessió. “Abans de començar, comentàvem que ens sonava una mica distorsionat el tema de la xerrada. ‘Igualtat de gènere’. No hauríem d’estar parlant d’una altra cosa, a hores d’ara?”, va plantejar.

En aquest sentit, Mónica Rucabado va explicar com, encara que sembli una contradicció, “el sector del calçat per a dona és eminentment masculí. Les dones ens trobem amb moltes traves en el camí. Emprendre en aquest sector és molt complicat i no tenim gaire ajuda”.

Helena Torras va coincidir a l’hora d’apuntar que en el sector venture capital la presència d’homes també és majoritària. “Tanmateix, soc optimista. Cada vegada hi ha més dones emprenedores. A més, les companyies amb una dona fundadora són el 63% més rendibles que les que tenen un equip fundador exclusivament masculí”.

Inés Juste, per part seva, va posar de manifest un dels problemes que es troba a l’hora de promoure la diversitat a la seva pròpia empresa: la falta de dones en el sector tècnic. “La meva empresa es mou en dos àmbits: el farmacèutic, més relacionat amb la sanitat, i el químic, més industrial. Ens costa més trobar dones per treballar amb nosaltres en aquest últim. Jo mai no m’he sentit rebutjada per ser dona en aquest àmbit, però és cert que actualment hi ha una carència en el desenvolupament de talent femení en l’àmbit tècnic”, va indicar.

Com a fundadora de la xarxa Womenalia, María Gómez del Pozuelo va explicar que el seu projecte treballa per promoure la presència de dones en tots els àmbits empresarials. “El primer que fem és parlar amb presidents i CEO per demostrar-los que la nostra presència incrementa la productivitat entre el 18% i el 19%. Això és perquè formem part d’equips diversos amb habilitats diferents. De fet, la diversitat és molt enriquidora per als equips”, va reflexionar.

Mónica Rucabado va coincidir-hi a l’hora d’assenyalar, com a emprenedora, el valor que la diversitat pot aportar a les companyies. “A la meva empresa hi ha moltes dones, però no volem només dones: busquem la diversitat perquè sabem que enriqueix”.

Un punt de vista que comparteix Helena Torras, que fa una crida a canviar les regles. “Si volem una igualtat real que promogui la diversitat, cal canviar el marc sota el qual treballem i eduquem les properes generacions, que es va crear el segle xx. La conciliació no és només un benefici per a les dones, ho és per a la societat. Menys presencialisme, més meritocracia, més feina col·laborativa i transversal… així és com es pot promoure la diversitat de manera efectiva”, va advertir.

Inés Juste, per part seva, aposta per implicar els equips directius en la cultura de la diversitat empresarial, així com per la promoció de polítiques socials. “L’alta direcció ha de predicar amb l’exemple per promoure aquestes pràctiques. Nosaltres intentem que els treballadors puguin gaudir de més conciliació independentment que siguin homes o dones. L’equació és molt senzilla: si gaudeix d’un entorn més feliç, el treballador tindrà més equilibri i serà més productiu. Donarà el millor de si mateix”, va indicar.

Una de les conclusions principals de la trobada té a veure amb la necessitat d’implicar els homes a la cultura de la diversitat i fer-los-en partícips dels beneficis. “Homes i dones s’han de fixar en les competències i les habilitats dels altres per incorporar-les i créixer”, va destacar María Gómez del Pozuelo.

Inés Juste va anar una mica més enllà i va indicar la necessitat que les dones aprenguin a delegar en els homes. “Moltes vegades ens encarreguem de més tasques de les que hauríem perquè pensem que ho farem millor i no deleguem. Deixem de fer networking perquè creiem que cuidarem millor els nostres fills que els nostres companys. És imprescindible que deleguem més, tant a nivell personal com professional”, va subratllar.

“Nosaltres ja coneixem molt bé la nostra pròpia història. Per mirar al futur, també necessitem els homes. Hem de canviar les regles junts”, va incidir Helena Torras. “Diversitat no significa ‘vinc a prendre’t el lloc’, sinó ‘millorarem tots treballant plegats’”.

En aquest sentit, tots els participants van destacar el valor de la difusió d’aquests valors a través de trobades com les que promou la iniciativa #Actuemos #Wengage de CaixaBank. “Totes aquestes xerrades haurien de ser una assignatura obligatòria a les escoles. La meva filla té un exemple de dona emprenedora a la família, que pot explicar-li el que necessita per saber a què s’enfrontarà, però això no sempre és així. Per això animo que es facin aquest tipus de xerrades; em sembla vital que s’escoltin aquests punts de vista”, va finalitzar.