Estats Units – El Blog de CaixaBank

La història de l’FMI, un reflex del món

u0182631@lacaixa.es — Fri, 09 Mar 2018 05:53:18 +0000

Igual que la del Banc Mundial, la idea de crear el Fons Monetari Internacional (FMI) va sorgir el juliol de 1944, en una conferència de les Nacions Unides que va tenir lloc a Bretton Woods, Nou Hampshire (Estats Units d’Amèrica). Allí, representants de 44 governs van acordar establir un marc de cooperació econòmica que tenia com a objectiu evitar els cercles viciosos de devaluacions que havien conduït a la Gran Depressió dels anys trenta i, indirectament, a la II Guerra Mundial. Va ser ja un cop conclòs el conflicte, el març de 1947, quan l’FMI va iniciar les seves operacions financeres, amb un primer préstec a França per valor de 25 milions de dòlars.

Una de les primeres idees que s’havien estudiat va ser la del representant britànic, el prestigiós economista John Maynard Keynes, que havia proposat crear una nova moneda internacional, el bancor. Tanmateix, talment com la implantació de l’esperanto com a llengua universal, el concepte del bancor tampoc no va quallar.

Un nou ordre econòmic internacional

Les tesis que finalment van triomfar van ser les d’establir un patró monetari or-dòlar: el valor de cada moneda es fixaria respecte de la divisa nord-americana, i aquesta respecte del metall. D’aquesta manera, el dòlar esdevenia l’única moneda internacional de reserva. Així doncs, en la pràctica, els anomenats acords de Bretton Woods van establir les bases del nou ordre econòmic internacional i van institucionalitzar el nou paper dels Estats Units com a gran potència hegemònica.

Naturalment, els seus postulats oficials són uns altres: treballar per promoure la cooperació monetària mundial, assegurar l’estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure un nivell d’ocupació i de creixement econòmic sostenible alt, i reduir la pobresa.

Però la seva història, que ha transcorregut condicionada pels fets més significatius de la segona meitat del segle xx i del principi del segle xxi, no ha estat gens fàcil. Amb 189 països membres avui dia (pràcticament tots els del món) i amb seu central a Washington, la seva cronologia podria dividir-se en cinc grans etapes.

Les cinc grans etapes de l'FMI

La primera etapa, entre 1944 i 1971, va ser la de la cooperació i la reconstrucció després de la II Guerra Mundial. Calia reconstruir gairebé totes les economies nacionals, i l’FMI va ser l’encarregat de supervisar el sistema monetari internacional, per garantir l’estabilitat dels tipus de canvi, i de promoure l’eliminació de restriccions que poguessin entorpir els intercanvis comercials.

La segona gran etapa, la viscuda entre 1972 i 1981, va ser la del final del sistema Bretton Woods. Després del col·lapse, el 1971, del sistema de tipus de canvi fix amb què l’FMI havia nascut, els països tenien ara llibertat per escollir el seu tipus de canvi. També va ser l’època de les dues grans crisis del petroli, el 1973 i el 1979, i l’FMI va haver d’intervenir diverses vegades per ajudar els països a bregar amb les conseqüències.

Després de les crisis del petroli va arribar la crisi internacional del deute, i entre 1982 i 1989, en la seva tercera etapa, l’FMI va haver d’impulsar reformes importants per oferir una resposta global als esdeveniments.

El 1989 va caure el mur de Berlín i dos anys després la Unió Soviètica, la qual cosa va provocar que el mapa d’Europa patís una transformació de dalt a baix. Entre 1990 i 2004, l’FMI va exercir un paper central per ajudar els països que havien pertangut al bloc soviètic a passar d’una economia de planificació centralitzada a una economia de lliure mercat, a més d’algunes intervencions importants en les crisis de Mèxic (1994), d’Àsia (1997), del Brasil (1998) i de l’Argentina (2001).

Finalment, la cinquena i última etapa va des del 2005 fins al dia d’avui, i es podria caracteritzar per la globalització, les inestabilitats i la crisi econòmica actual. Les intervencions més importants durant aquest període han estat, a diferència del període anterior, les de la zona euro, a Grècia (2010) i a Portugal (2011).

L’economia dels Estats Units reprèn el pols

Wed, 13 Jan 2016 11:07:19 +0000

16 de desembre. Dia històric per a l’economia mundial. La Reserva Federal dels EUA (Fed) apuja els tipus d’interès i, per primera vegada en gairebé una dècada, els inversors obtenen rendibilitat per les seves inversions. Aquesta fita posa de relleu el nou pols de la primera economia mundial, que situa la seva taxa d’atur en un 5,0% i registra un creixement interanual del PIB del 2,2% en el tercer trimestre, un escenari propici per al creixement de les empreses espanyoles al territori nord-americà.

La situació de l’any 2008 era molt pitjor. La crisi financera i el 10% d’atur obrien una escletxa social enorme que va fer tremolar la xarxa de protecció social i familiar de milions de famílies. Set anys després, el bon funcionament de les reformes econòmiques i monetàries ha permès que els EUA puguin girar full. La solidesa del dòlar, la dràstica reducció del dèficit pressupostari i la balança comercial positiva (per primera vegada en deu anys) en són proves.

De fet, tal com recull l’article ‘Continua l’expansió als EUA i la Xina resisteix‘ de l’Informe Mensual de CaixaBank Research, l’índex de sentiment empresarial dels Estats Units supera altres com el de la Xina, el Japó o l’eurozona.

Futur prometedor per a Espanya

Karolina Miłaszewska, responsable de l’Oficina de Representació de CaixaBank a Nova York, subratlla el valor d’aquesta conjuntura per a les empreses espanyoles: “avui dia, els EUA són el primer destí de les exportacions espanyoles fora de la UE i el tercer a escala mundial”. Miłaszewska reflexiona sobre el perfil de les companyies espanyoles als EUA: “es preveu creixement en sectors com l’energia o les infraestructures”. Acciona, ACS, Iberdrola, Ferrovial o OHL són algunes de les empreses de més pes.

Tanmateix, en contra del que es podria preveure, les pimes tenen un pes rellevant en l’ecosistema empresarial: “les empreses petites i mitjanes representen el 93% de les empreses que exporten als EUA”, assenyala Miłaszewska, que reflexiona, a més, sobre com es poden aprofitar de les reformes polítiques que arribaran: “les empreses podrien sortir beneficiades de l’eliminació o de la forta reducció dels aranzels en sectors molt importants per a l’economia espanyola: automòbil, tèxtil i calçat, conserves, lactis…”

Emprenedoria i innovació, pilars del somni americà

“Amèrica estima els seus emprenedors. Els concedeix més recompenses que en qualsevol altre país del món”. Així de rotunda es mostra la directora de l’Oficina de CaixaBank als Estats Units quan se li pregunta què significa l’emprenedoria en aquest país. Els fets fan costat a la seva afirmació. Segons el rànquing elaborat pel Boston Consulting Group sobre les cinquanta empreses més innovadores del món el 2015, sis de les deu primeres es troben als EUA. De fet, un estudi de l’any 2011 del Global Enterpreneurship Monitor ressalta que, d’entre les vint economies amb més grau d’innovació, la dels EUA era la quarta en l’estatus social atorgat als emprenedors i la tercera en atenció dels mitjans a aquest col·lectiu.

L’Oficina de Representació

CaixaBank vol estar a l’alçada d’aquest compromís i ajudar tant els emprenedors com la resta de companyies. Miłaszewska resumeix la tasca de l’Oficina de Representació, situada a Nova York: “donem assessorament tant a companyies dels Estats Units per cobrir les seves necessitats financeres a Espanya com a empreses espanyoles per desenvolupar el seu negoci als EUA”.

Per a la directora de l’Oficina, ambdues branques de l’activitat tenen un pes similar. Els EUA són un dels destins preferits pels emprenedors, per bé que Espanya està guanyant punts en aquest aspecte. Segons ICEX-INVEST in Spain, un 94% de les empreses estrangeres té previst augmentar o mantenir els seus nivells d’inversió a Espanya aquest any i els EUA i Alemanya són els que més optimistes es mostren pel que fa a un augment de la facturació.

Pots posar-te en contacte amb l’Oficina de Representació dels EUA en aquest enllaç. Si vols llegir l’últim sobre economia internacional, visita el web de CaixaBank Research.