Arriben les vacances, època en què es fan realitat tots aquells viatges que fa mesos que planegem. Les maletes, els mapes, les reserves d’allotjament… i els diners!

Per no haver de moure’ns amb efectiu i fer-ho tot molt més fàcil i segur, el més recomanable és utilitzar les targetes de dèbit i crèdit. Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

Ara bé, abans de viatjar, has de tenir en compte els consells següents:

1. Assegura’t que les teves targetes estiguin activades per poder-les fer servir sense problemes.
2. Comprova el límit i la disponibilitat del teu saldo. Pots modificar-lo a la teva oficina si preveus que necessitaràs més diners per a les teves vacances.
3. Viatja amb una targeta de crèdit i una altra de dèbit. Recorda que a qualsevol oficina de CaixaBank pots portar-te una targeta MyCard al moment (lliurament immediat) sense haver d’esperar als 3-5 dies. És preferible viatjar amb una targeta de crèdit per assegurar-te que puguis operar en tots els sectors inclosos els lloguers de cotxe (rentings) i aerolínies…
4. Confirma que les teves targetes funcionin correctament. Ves a qualsevol caixer de CaixaBank i fes una operació bancària, com per exemple treure diners.
5. No portis mai apuntat enlloc el PIN de les teves targetes; simplement, recorda’l. Si ho prefereixes, pots triar un nou codi que et sigui més senzill de recordar a qualsevol dels nostres caixers. Per a la teva seguretat, et recomanem que no facis servir dades fàcilment deduïbles, com ara la teva data de naixement.
6. Sigues caut. Quan marquis el PIN en caixers i establiments, procura que no el vegin altres persones.

A més, si ets client de CaixaBank, tingues present que amb CaixaBank Now podràs satisfer moltes necessitats encara que estiguis lluny de casa teva, com per exemple consultar el límit de crèdit de les teves targetes i el saldo dels teus comptes, o bé bloquejar les teves targetes de forma temporal o definitiva.

És normal que durant vacances apareguin dubtes. Si tens alguna consulta, pots trucar als nostres telèfons d’assistència les 24 hores del dia: 900 40 40 90 o +34 938 87 25 25 (des de l’estranger).

Els smartphones ens permeten accedir a una infinitat de serveis nous, com pagar amb el mòbil. Si prefereixes disposar de les teves targetes en el mòbil per pagar en comerços contactless, pots fer-ho a través de CaixaBank Now.

En cas de pèrdua o robatori, si ets client de CaixaBank, disposes del servei gratuït CaixaBankProtect, que et protegeix davant qualsevol operació que no hagis fet tu. No oblidis que tens diversos mecanismes per garantir la seguretat de la teva targeta, com ara el sistema d’alertes SMS gratuïts, que t’avisen de les operacions més rellevants efectuades amb la teva targeta. Així, sempre estaràs informat del que passa amb les teves targetes.

En cas que et quedis sense targetes mentre ets a l’estranger per pèrdua, robatori o fins i tot deteriorament, recorda que CaixaBank posa a la teva disposició el servei de CaixaBankProtect Emergency, que ofereix diners en efectiu a qualsevol part del món en menys de tres hores.

Amb les vacances a tocar, segur que ja estàs preparant els teus viatges per gaudir de l’estiu. Si has de conduir, hi ha un concepte que hauries de tenir en compte: la conducció eficient, un conjunt d’hàbits que t’ajudaran a estalviar diners i a augmentar la sostenibilitat dels teus desplaçaments.

No és el mateix conduir a seques que fer-ho reduint al mínim l’energia que utilitzes per desplaçar-te en un vehicle propi. Aquesta és la clau que et permetrà estalviar en els teus viatges.
El principi és vàlid tant per a un cotxe de combustió interna –com els tradicionals gasolina o dièsel– com per a un elèctric: com menys energia requereixin per circular, menys emissions contaminants produirà el seu ús. No convé perdre de vista que, encara que aquesta contaminació es faci evident en el tub d’escapament dels primers, produir l’electricitat que necessiten els segons per moure’s també té la seva petjada de carboni.

Tampoc no hem d’oblidar que, perquè la nostra mobilitat sigui tan respectuosa com sigui possible amb el planeta, el millor sempre és optar pel mitjà de transport més sostenible en cada moment. Conduir un vehicle privat no sempre l’és; tanmateix, moltes vegades és l’única opció disponible. En aquests casos, no sobra conèixer algunes tècniques de conducció eficient que ens ajudaran a estalviar energia, emissions i costos en els nostres desplaçaments.

Evita una conducció brusca que només serveix per augmentar el consum de combustible i desgastar diversos components del vehicle.

Un dels moments en què és més important tenir en compte aquest principi és en arrencar el cotxe, especialment si el model és de combustió interna. Per això convé no accelerar just després d’accionar el contacte. El vehicle mateix s’encarregarà de regular les condicions d’encesa. En iniciar la marxa, és aconsellable canviar a segona com més aviat millor, si és possible passats dos segons o després de recórrer uns cinc metres en primera.

En portar el motor menys revolucionat, es redueix el consum de combustible i, amb això, les emissions contaminants i els proveïments. Tanmateix, és important aplicar aquest principi amb sentit.
Per exemple, si aquest estiu has de fer un viatge llarg per carretera, no convé que el facis amb un defecte important en les revolucions del motor. Si ho fas, pots causar una avaria costosa. A més, perdràs control sobre el vehicle i, amb això, capacitat de reacció si et trobes amb un imprevist.
D’aquesta manera, encara que per norma general hàgim de prioritzar les marxes llargues, sempre haurem d’utilitzar les més adequades en cada moment.

Mantén l’atenció tant en el trànsit com en la via. Si analitzem constantment el que passa, podrem anticipar-nos a diferents situacions i optimitzar el consum d’energia del vehicle.

Per exemple, si un vianant es disposa a creuar un pas de zebra, és molt més eficient i segur desaccelerar amb temps per poder aturar-nos i reprendre la marxa amb suavitat que mantenir l’acceleració i frenar en l’últim moment.

Si aquest estiu et trobes carreteres amb pendents, també podràs posar en pràctica la conducció preventiva. Es tracta, bàsicament, que t’hi anticipis, aprofitant la inèrcia del motor per afrontar-les. En les costes ascendents, has d’endarrerir en la mesura del possible la reducció de marxes i accelerar lleugerament. En les baixades, és més eficient circular amb marxes llargues i rodar per inèrcia, això sí, evitant sempre qualsevol situació de risc. Sempre s’ha de prioritzar el control del vehicle.

Aquest principi suposa, bàsicament, intentar mantenir en la mesura del possible una velocitat constant. Els canvis de velocitat solen causar un augment del consum i de l’emissió de substàncies contaminants en el vehicle. Cada vegada que li demanem que l’augmenti, el motor utilitza més energia per funcionar. És a dir, consumeix més carburant o més electricitat, en funció del tipus de vehicle que conduïm.

Fins i tot en desaccelerar podem estalviar energia. Aixecar el peu de l’accelerador i deixar rodar el vehicle amb la marxa engranada ens permetrà utilitzar el motor com a fre, sense consumir combustible. En el cas dels cotxes elèctrics, els sistemes de recuperació d’energia afavoreixen l’ús de les frenades llargues, per exemple en les baixades –sempre sense arribar a sobreescalfar els frens–, juntament amb l’ús de dispositius de retenció que afavoreixen la inèrcia.

El sistema de climatització és un d’aquests dispositius que poden augmenten el consum d’energia i que, per tant, convé utilitzar de manera intel·ligent.
En aquest sentit, és important no accionar l’aire condicionat a qualsevol potència només entrar al vehicle. És molt més eficient obrir una mica les finestretes i posar el ventilador a baixa velocitat durant uns minuts, preferiblement mentre conduïm els primers metres. Una vegada assolida la temperatura ideal –entre 22 oC i 24 oC per a llargs recorreguts–, procurarem regular la mínima velocitat del ventilador necessària per mantenir-la.

A Espanya hi ha un total de 5.978 quilòmetres de costa, platges i penya-segats que connecten l’immens mar amb els nostres pobles i ciutats. Les platges es consideren un bé comú que hem de respectar, ja que es podrien degradar i acabar desapareixent. Però, a més, són zones ideals per a l’oci: navegar, pescar, observar aus, jugar, nedar, caminar, fer esport, prendre el sol o relaxar-se són només algunes de les activitats recreatives que atreuen milers de visitants. I també constitueixen un recurs fonamental per al turisme, una de les activitats econòmiques principals del país.

Aquest estiu onejarà la Bandera Blava en un total de 566 platges espanyoles. Aquesta insígnia, que atorga cada any la Fundació Europea d’Educació Ambiental, etiqueta les platges que compleixen uns criteris ambientals i d’instal·lacions. Des de la primera entrega de Banderes Blaves el 1987, Espanya ha repetit cada any al primer lloc del pòdium.

Som líders mundials en la quantitat de platges que ofereixen informació sobre el litoral per afavorir l’educació ambiental de la societat. També tenen una aigua excel·lent, sense abocaments industrials o residuals, entre altres mesures relacionades amb la qualitat de l’aigua. I, finalment, les platges amb Bandera Blava tenen una gestió i un manteniment excel·lents de les instal·lacions, els serveis i la seguretat.

No obstant això, el comportament dels usuaris de les platges no és sempre l’adequat. Les nostres accions són determinants perquè aquesta qualitat es mantingui i continuïn sent llocs cuidats i sense contaminar en què animals, plantes i persones convisquin amb respecte.

Es pot gaudir d’un dia de platja respectant el medi ambient; només cal seguir aquesta guia amb 10 consells per no contaminar quan anem a la platja.

1. No tirar residus al mar ni deixar-los a la sorra. El que arriba a la nostra motxilla se n’ha de tornar a la nostra motxilla. Si no, s’ha de llençar dins dels cubells que l’Ajuntament hagi habilitat per a aquesta finalitat (no al costat, si estan plens).

Les llaunes d’alumini, els envasos de vidre o les bosses i ampolles de plàstic són molt perjudicials per al medi ambient. Triguen anys a degradar-se i la quantitat que n’hi ha actualment al mar és un problema greu. Al Pacífic hi ha, a uns 2.000 quilòmetres al nord de Hawaii, una “illa de plàstic” o “illa d’escombraries” tan gran com la península Ibèrica i França. De fet, si no canviem el nostre comportament actual, el 2050 hi podria haver més tones de plàstic als oceans que no pas peixos.

Un altre problema que està generant el plàstic llançat al mar és que els animals el confonen amb aliment i se’l mengen. Però el seu estómac no el digereix, i un cop ple de plàstics, no poden ingerir altres aliments, cosa que en provoca la mort per desnutrició.

La gravetat d’aquest fenomen ha portat moltes entitats i institucions a promoure iniciatives de sensibilització i recollida de residus a les platges. Un exemple n’és el projecte LIBERA, unidos contra la basuraleza, de SEO/BirdLife, en aliança amb Ecoembes.

2. No tirar burilles. Els fumadors han de saber que les burilles embruten la costa i triguen entre 5 i 20 anys a desaparèixer de manera natural. A més, un filtre pot contaminar fins a 3 litres d’aigua de mar. La millor acció per respectar el medi ambient és evitar fumar durant les hores que es visita la platja. Però si no pot ser, és recomanable portar un cendrer o un envàs amb aigua per apagar bé les burilles i guardar-les.

Un exemple de la importància d’aquest residu és la campanya Las orillas sin colillas, que han impulsat l’Ajuntament d’Estepona (Màlaga) i les guinguetes de la ciutat per canviar un got de burilles recollides de la platja per un refresc o una cervesa.

3. Utilitzar protectors solars biodegradables. La crema solar és imprescindible per protegir-nos dels raigs UVA, UVB i IR que emet el sol, però la majoria dels productes contaminen molt el mar pels seus components químics. Com a alternativa, hi ha bronzejadors ecològics que són biodegradables i, per això, no perjudiquen les espècies marines.

4. Portar tovalloles de cotó orgànic. Les tovalloles o teles que utilitzem per tombar-nos a prendre el sol o per assecar-nos després de banyar-nos han d’estar confeccionades amb materials naturals sense productes sintètics o químics tèxtils, com el cotó orgànic. Aquest teixit és molt més sostenible i menys contaminant, tant a la platja com en el nostre dia a dia.

Segons un estudi de la Universitat Rovira i Virgili, més de la meitat dels residus plàstics del litoral de Tarragona són fibres de roba de la rentadora. Es tracta de fibres de mida microscòpica que es troben al mar, en els sediments marins i a la sorra de la platja.

5. No utilitzar gel o xampú a les dutxes públiques. Potser, el més agradable d’una jornada de platja és fer-se una dutxa per treure’s la sorra i rentar-se els cabells i el cos, que han estat en remull a l’aigua salada i contaminada. Però no és tan urgent per no esperar-se a arribar a casa. L’ús de gel o xampú a les dutxes d’aigua dolça que instal·la l’Ajuntament a les platges és perjudicial perquè aquests productes químics es queden a la sorra, arriben al mar i alteren l’ecosistema natural.

6. No deixar menjar a la sorra. Encara que pugui semblar que ajudem a l’alimentació dels ocells, no és convenient deixar restes orgàniques a la platja, ja que es descomponen i atreuen mosques i insectes. A més, la calor farà que aquest menjar desprengui una olor desagradable.

7. Practicar activitats recreatives sostenibles. L’oci i l’esport que fem a la platja han de ser respectuosos amb el medi ambient. Bussejar, nedar, fer surf o navegar amb una barca de rem o pedals és molt més sostenible que conduir una moto aquàtica o una llanxa. Les embarcacions de motor embruten l’aigua i perjudiquen l’ecosistema marí amb la seva contaminació acústica.

8. Deixar les coses al seu lloc. No ens hem d’emportar a casa res de la platja o del mar, ja que tot forma part d’un ecosistema i té una funció. Deixarem on hàgim trobat els peixos, crancs, estrelles de mar, petxines, sorra… per mantenir l’equilibri i la salut del nostre litoral.

9. Sensibilitzar sobre la necessitat de no contaminar les platges. Una bona inversió per tenir un medi ambient sa en el futur és educar els més petits en un comportament respectuós amb la natura. La millor manera de mostrar a nens i nenes la importància de cuidar el medi ambient és que vegin que els més grans opten per aquestes accions menys contaminants. També se’ls pot ensenyar explicant-los cadascun d’aquests gestos.

10. Participar activament en la cura del medi ambient. Una altra possibilitat per millorar les nostres platges i evitar la contaminació és donar suport a les entitats que treballen a favor dels oceans, participar en les campanyes de recollida de residus de les platges i conscienciar a tothom.

La contaminació del mar i de la natura del litoral és una realitat que no podem passar per alt, pel futur de les nostres platges i la seva fauna i flora. Són només una desena de gestos per no contaminar a la platja. Són senzills i fàcils de dur a terme, però no per això menys importants o efectius.

Fred a l’hivern i calor a l’estiu; això és el que considerem bo per a la salut. La saviesa popular mai no falla, encara que aquesta afirmació s’hagi transformat amb el pas del temps en una veritat a mitges. Avui dia, al nostre país, els hiverns són cada vegada menys freds i més curts mentre que els estius són cada vegada més llargs i més calorosos. Una realitat molt poc sana i que preocupa cada dia a sectors més amplis de la població.

Aquest augment de les temperatures és especialment preocupant a les ciutats espanyoles principals. Observatorio de la Sostenibilidad, una entitat sense ànim de lucre que analitza la salut mediambiental del nostre país, ha publicat un informe per impulsar la descarbonització (limitació de les emissions de CO₂) a Espanya, elaborat a partir de dades recopilades durant 30 anys per la Red Estatal de Meteorología. A l’estudi es pot consultar l’evolució de les temperatures en 52 ciutats. El treball revela que la pujada mitjana de la temperatura a les ciutats espanyoles ha estat de gairebé 1 grau durant aquest període. En algunes capitals, l’augment és encara més gran, arribant als 2,4 graus en el cas de Madrid i als 1,8 graus en el cas de Barcelona. L’excepció a la regla és la ciutat de Salamanca, l’única en tota la península on les temperatures han descendit 0,09 graus.

Aquestes dades, llegides de manera aïllada, podrien deixar-nos indiferents i tranquil·litzar-nos en pensar que l’increment s’ha produït en tota la conca mediterrània, no només a Espanya. Però quan les comparem amb la pujada mitjana de les temperatures en l’àmbit mundial comprovem que l’increment experimentat a les ciutats espanyoles és gairebé el doble que a la resta del planeta.

Quines causes hi ha darrere d’aquesta pujada tan extrema? Quines conseqüències té aquest augment de les temperatures per als éssers humans  i quin pot ser el seu impacte si no hi posem fre?

Segons el professor Javier Martín-Vide, catedràtic de Geografia Física a la Universitat de Barcelona, especialista en climatologia i acadèmic de la Real Academia de las Ciencias y las Artes, darrere de l’augment de les temperatures es troba, a més de l’escalfament global, ─que és un fenomen planetari─, un factor desconegut per a la majoria: «les illes de calor urbanes, un efecte localitzat a les ciutats».

Una illa de calor urbana es forma com a conseqüència de l’ús de materials que abunden en una ciutat, com el formigó i l’asfalt. Aquests materials absorbeixen la calor durant les hores diürnes i el desprenen a la nit provocant petites ràfegues de vent local que eleven les temperatures mitjanes.

Segons aquest catedràtic, les illes de calor urbanes són «la modificació principal que es produeix a les ciutats sobre el clima de la zona en què s’assenten. Es tracta d’un escalfament del centre de la ciutat per contrast amb la seva perifèria i que es concentra durant les hores nocturnes».

Un altre factor important que influeix en l’augment de les temperatures a les ciutats és el nombre d’habitants: «el plus tèrmic que produeixen les illes de calor depèn del volum de població de la ciutat, de manera que, a major nombre d’habitants, major intensitat del fenomen, és a dir, major diferència entre les temperatures nocturnes del centre urbà i de l’espai periurbà». Per això, ciutats com Madrid, Barcelona o València (les més poblades del país) són les que han experimentat un major increment en el registre de temperatures, ja que presenten unes illes de calor més intenses en comparació, per exemple, amb ciutats com Salamanca. Tanmateix, «si la ciutat, per populosa que sigui, no creix més, aquesta diferència tèrmica amb l’entorn no augmentarà, encara que seguirà sent elevada».

Els canvis provocats per l’augment de les temperatures ja els vivim personalment. Afecten la nostra salut i la nostra qualitat de vida, la present i la futura.

Segons Martín-Vide, els més perjudicats pels estralls de la calor són les persones que pertanyen a col·lectius vulnerables: «Durant les onades de calor, en el context de l’escalfament global, amb estius ja de per si molt calorosos a Espanya, els centres de les ciutats pateixen de nit una temperatura encara més elevada que el medi rural, cosa que afecta la salut, especialment dels ancians i de les persones amb malalties cròniques, que no poden descansar convenientment si no disposen d’aire condicionat».

Tot això desemboca en un augment de la mortalitat i dels ingressos hospitalaris.

Les coses no milloraran si seguim la tendència actual. S’estima que, l’any 2050, la temperatura mitjana a Espanya podria augmentar fins a 2,6 graus més i les conseqüències serien fins i tot més negatives: «la temperatura seguirà augmentant en les dècades vinents, amb la pèrdua de confort climàtic a l’estiu, els problemes de salut esmentats, l’augment de les necessitats de refrigeració, la disminució dels recursos hídrics, etc.»

Per fer front a aquesta realitat, les ciutats haurien de canviar, «reverdir-se, amb més superfície natural, més parcs, jardins i cobertes verdes als edificis, i una mobilitat sostenible».

L’Acord de París de desembre de 2015 és, segons Martín-Vide, la iniciativa més important per fer front a l’escalfament global perquè estableix «un consens mundial per abandonar els combustibles fòssils, urgint al canvi de model energètic cap a les energies netes, d’origen solar, eòlic, geotèrmic, etc., perquè l’escalfament no sobrepassi els 1,5 graus respecte al període preindustrial i, en qualsevol cas, no assoleixi els 2 graus».

Tots nosaltres podem posar el nostre gra de sorra «seguint unes pautes de conducta sostenibles, un consum moderat, reduint els nostres residus, i pressionant els polítics per combatre el canvi climàtic i perquè apostin per la transició energètica cap a un model lliure de combustibles fòssils».

El present ja el coneixem, però el futur encara és a les nostres mans.

El turisme és un sector que durant les últimes dècades ha experimentat un auge considerable. Segons el nou Informe Sectorial de Turisme de CaixaBank Research, si mirem enrere podem veure que, mentre que el 1950 es van registrar un total de 25 milions de turistes a tot el món, el 2017 es van assolir els 1.323 milions. Les xifres il·lustren, doncs, la importància del sector del turisme dins l’economia a tots els països del món.

Espanya ocupa, des de 2017, la segona posició en el podi de destins favorits a nivell mundial. És per això que el sector turístic és un element clau per al creixement de l’economia espanyola. Les dades parlen per elles mateixes: el 2017, 82 milions de turistes van visitar Espanya, un registre superior als 52 milions de visitants que van venir el 2009. A més, el 2018 el PIB turístic augmentarà un 3,4%, amb l’arribada de 84 milions de turistes de tot el món i amb un total de 91.000 milions d’euros de despesa turística. Amb totes aquestes dades sobre la taula, el sector turístic espanyol s’ha consolidat com un referent a nivell mundial.

Nascut als Estats Units, Google és el cercador més utilitzat d’Internet que rep milions de visites al dia i que acumula una infinitat de dades. Per aquesta raó, Google s’ha convertit en una eina clau que ajuda a definir quines seran les tendències del turisme a Espanya durant els propers mesos. I no només això, sinó que ara, amb aquestes mateixes dades, es poden arribar a estimar xifres sobre el turisme durant els mesos següents.

Google és, sense cap mena de dubte, una de les plataformes més utilitzades per organitzar un viatge. Per això, les tendències de les cerques de Google relacionades amb el turisme a Espanya ens ajuden a tenir una aproximació del nombre de turistes que vindran en els propers mesos depenent de la seva nacionalitat. A partir d’informació extreta de Google i de l’Institut Nacional d’Estadística, entre altres fonts, CaixaBank Research ofereix altres dades interessants, com per exemple que els neerlandesos i els alemanys organitzen el viatge amb més antelació –12 i 11 mesos, respectivament–, a diferència dels anglesos i els italians, que fan els preparatius mesos després.  Google és, sense cap mena de dubte, una de les plataformes més utilitzades per organitzar un viatge. Per això, les tendències de les cerques de Google relacionades amb el turisme a Espanya ens ajuden a tenir una aproximació del nombre de turistes que vindran en els propers mesos depenent de la seva nacionalitat. A partir d’informació extreta de Google i de l’Institut Nacional d’Estadística, entre altres fonts, CaixaBank Research ofereix altres dades interessants, com per exemple que els neerlandesos i els alemanys organitzen el viatge amb més antelació –12 i 11 mesos, respectivament–, a diferència dels anglesos i els italians, que fan els preparatius mesos després.

Les dades fins al juny de 2018 mostren que les cerques de Google sobre turisme a Espanya han augmentat respecte a l’any anterior. Aquesta positiva evolució, juntament amb les bones perspectives de creixement econòmic dels principals països emissors, fa preveure que, el 2018, el turisme creixerà a un ritme anual del 3%, una xifra notable encara que inferior als excepcionals ritmes de creixement dels últims anys i en consonància amb el menor ritme de creixement del turisme a nivell mundial i de la reducció de l’anomenat “turisme prestat”.

Egipte, Tunísia o Turquia havien impulsat de manera temporal el turisme a Espanya. Tanmateix, durant els últims mesos la inestabilitat geopolítica d’aquests països competidors ha disminuït notablement, per la qual cosa l’efecte del turisme prestat és cada vegada menor. De fet, si el to de la cobertura mediàtica en aquests països fos el mateix avui dia que el registrat el 2016, CaixaBank Research estima que el nombre de turistes a Espanya podria augmentar en un 4,7% el 2018 i no en un 3% com està previst.

En definitiva, Google es pot convertir en una eina molt important per a la predicció dels fluxos d’entrada de turistes a Espanya. Amb totes les dades exposades anteriorment, podem arribar a la conclusió que el nombre d’entrada de turistes estrangers seguirà creixent durant els anys 2018 i 2019. Aquest fet es veurà afavorit, especialment, pel creixement del PIB dels principals països emissors de turistes. Tot i així, es recomana o afluixar la guàrdia i seguir treballant per consolidar la posició d’Espanya com una de les destinacions preferides arreu del món.

Ha arribat l’estiu i milers de persones comencen les seves vacances per relaxar-se i desconnectar de la feina. El desig de gaudir d’algunes activitats que no podem dur a terme durant tot l’any provoca que molta gent abaixi la guàrdia i no pari prou atenció als seus objectes personals. Un informe de la companyia d’assegurances de protecció de targetes CCP certifica que el 2015 un 32% de robatoris de targetes bancàries es va produir a l’estiu, l’època en què més furts i pèrdues es denuncien. Com hem d’actuar quan desapareix la nostra targeta de crèdit o dèbit?

Si la teva targeta s’ha extraviat o ha estat robada, és molt important que la bloquegis al més aviat possible. És necessari actuar com més aviat millor per evitar l’ús de la targeta per part de terceres persones. A CaixaBank t’oferim alternatives per bloquejar les targetes:

• Pots utilitzar la banca digital, CaixaBankNow o CaixaBank Pay. Per sol·licitar-ne el bloqueig, has d’accedir a la tarjeta desitjada i accedir a l’opció de “Bloqueig de tarjeta”.
• Si no pots accedir a CaixaBankNow, pots contactar amb nosaltres mitjançant el telèfon gratuït en el 900 444 333 des de territori nacional o el 0034 935 829 808 si et trobes a l’estranger.

Però per no arribar a aquesta situació, des de CaixaBank et proposem alguns consells per evitar aquests casos i viatjar amb les teves targetes de crèdit sense preocupacions. Abans de res, sigues caut. No t’oblidis dels teus objectes de valor i no deixis de vigilar-los. En segon lloc, quan marquis el PIN de la teva targeta de crèdit, assegura’t que altres persones no puguin veure’l. També has de tenir en compte que és millor memoritzar el número PIN de les teves targetes i no portar-lo mai apuntat en un paper. Et recomanem que no utilitzis números fàcilment deduïbles que es puguin arribar a atribuir a dades de la teva persona. Finalment, es recomana no deixar a la vista els objectes personals en llocs com la platja o la piscina.

No oblidis que si durant les teves vacances et sorgeix algun tipus de dubte pots resoldre’l trucant a algun dels nostres telèfons d’assistència. Si estàs passant les vacances a Espanya, pots trucar al 902 200 202. Si, en canvi, el teu destí és un lloc fora del territori nacional, marca el número següent: +34 93 495 39 99. Estem disponibles les 24 hores del dia per resoldre tots els dubtes que puguin anar sorgint i perquè no hagis de preocupar-te durant els teus dies de descans. Esperem que passis unes bones vacances segures!

Compte enrere per a l’estiu i, també, per a l’organització de les vacances. Ja són aquí les temibles despeses que comporten el període estival i el bon temps, però… a l’estiu també es pot estalviar. Sobretot, cal tenir en compte que fer una bona planificació de la teva economia pot fer que els teus dies de relaxament siguin una experiència molt més agradable.

Viatges, hotels, activitats, menjars o escapades d’últim moment. Sens dubte, les vacances poden ser uns dies molt actius i atrafegats i la millor solució és posar-ho tot per escrit i planejar les vacances com cal. Segons l’Associació Europea de Planificació Financera (EFPA), la planificació amb antelació és essencial per gaudir d’unes vacances sense preocupacions. “Fer un pressupost realista, ajustat a la nostra capacitat econòmica, pot estalviar-nos molts maldecaps a l’hora d’afrontar els costos de l’estiu”, asseguren en el seu decàleg per estalviar a l’estiu.

Agafa paper i bolígraf, que ha arribat l’hora de planificar l’economia per al viatge i preparar un pressupost. Per fer-ho, és molt important prestar atenció a diversos aspectes:

• Decideix la destinació: cal prestar atenció als aspectes socials i econòmics del país on viatjarem, és a dir, el nivell de vida i el poder adquisitiu del lloc. De fet, tots ens hem preguntat alguna vegada quins són els països més cars per viatjar-hi. L’últim Informe de competitivitat de viatges i turisme del Fòrum Econòmic Mundial mesura el conjunt de factors i polítiques que permeten el desenvolupament sostenible del sector de viatges i turisme. Sens dubte, pot ser una eina molt útil per prendre decisions sobre la destinació.
• Determina el mitjà de transport que faràs servir: la clau per escollir el millor mitjà de transport? Comparar, comparar i comparar. Valora totes les possibilitats de transport i contrasta quina és la més econòmica. En aquest punt també cal tenir en compte el factor temps i altres aspectes, com ara la gasolina si viatgem amb cotxe, la reserva de lliteres si el trasllat es fa amb tren, etc.
• Considera les despeses d’allotjament: per fer-ho, és essencial tenir en compte les nostres necessitats i també els allotjaments disponibles a la destinació. Hi ha altres aspectes que també hem de tenir en compte: proximitat de l’allotjament a les atraccions turístiques o l’aeroport, comentaris i opinions d’altres viatgers, etc. El més important és comparar els preus i les característiques de diferents allotjaments i fer un balanç de les despeses.
• Costos de menjar: valora també en el pressupost els costos de menjar que es tindran durant el viatge. No és el mateix menjar sempre en restaurants que tenir una cuina a l’allotjament on puguis cuinar.
• Turisme, entreteniment i oci: planificar totes les activitats del viatge i calcular el seu cost permetrà incloure o descartar visites a llocs turístics, espectacles, etc. Valora i prioritza llocs que et suscitin més interès. Un bon mètode és numerar les activitats segons el seu grau d’interès.
• Presta atenció a les possibles despeses extres: quan anem de viatge, moltes vegades comprem records i regals per a la família o els amics. És difícil definir aquest punt per endavant, però es pot assignar un pressupost màxim al qual cenyir-se a l’hora de gastar en possibles qüestions extres.
• Ajornar pagaments: si és possible, i segons el producte o servei, es poden ajornar els pagaments per poder anar més relaxats durant les vacances.

La planificació de les vacances és molt important i des de CaixaBank volem donar-te totes les claus per poder viatjar amb tota la tranquil·litat. Per descomptat, tenir tot el viatge programat i pressupostat ajudarà a viatjar amb més calma, però també cal que un mateix tingui clar que és moment de passar-ho bé, desconnectar i oblidar les nostres obligacions del dia a dia.

Arantza Pérez Mijares, psicòloga de Mijares Psicólogos i experta de Doctoralia, recomana “fer un reset i posar-nos en mode «experiència», de manera que estiguem disposats a viure el moment, a gaudir del que vingui sense prejudicis ni avançant esdeveniments”.

Un truc per divertir-se a l’estiu? Viure les vacances com si fos la primera vegada.

Però, quins són els veritables origen i motiu d’aquest canvi horari? Els inicis es remunten a la Primera Guerra Mundial. Alemanya va ser el primer país a implantar aquesta mesura per tal de reduir les hores d’il·luminació artificial i així estalviar carbó, que després es podria fer servir per a la guerra. Ben aviat, els països veïns es van sumar a aquesta pràctica. Durant la Segona Guerra Mundial, els Estats Units van fer el mateix i van obligar tots els estats a instaurar el canvi horari per estalviar energía.

Però no va ser fins al 1974, quan es va produir la primera crisi de petroli mundial, que aquest sistema es va popularitzar i es va instaurar de forma definitiva en diversos països industrialitzats, entre els quals Espanya. Aquests es van adonar que si s’avançava una hora el rellotge, s’aprofitava més la llum natural i, per tant, es consumia menys energía.

El cas d’Espanya és diferent, ja que, juntament amb Veneçuela, és l’únic país del món que viu en una hora que no li correspon. El motiu? Durant la Segona Guerra Mundial, Espanya i la resta del continent es van ajustar a l’horari de Berlín. Un cop finalitzat el conflicte, el nostre país, a diferència del Regne Unit i Portugal, no va tornar al fus horari que li corresponia (Greenwich), cosa que fa que visquem avui dia una hora per sobre del que realment ens tocaria per situació geográfica.

L’ajust dels rellotges per a l’horari d’estiu i hivern ha tingut sempre detractors i defensors. En matèria econòmica, segons l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), l’estalvi energètic obtingut pot representar uns 300 milions d’euros,90 dels quals corresponen a les llars. És a dir, cada llar estalviaria una mitjana de 6 euros.

A més a més, un estudi encarregat per la Comissió Europea va concloure que els efectes d’aquest ajust horari són positius, no en relació amb l’estalvi, sinó sobre altres sectors com el transport, les comunicacions o el turismo.

Malgrat aquestes xifres, no tothom hi està d’acord. Segons els detractors, l’impacte energètic del canvi horari estacional és molt reduït i, a més, pot afectar la salut de les persones: la manca de son, juntament amb variables com ara la llum o la temperatura, poden provocar alteracions en el nostre ritme fisiològic, cosa que afavoreix l’aparició de trastorns alimentaris i del son.

Segons els crítics, el canvi d’horari d’estiu, a més, agreuja el fet que a Espanya ja visquem una hora avançats en vist el que realment ens correspondria, cosa que podria acabar afectant la nostra productivitat.

Aquesta teoria ha estat desmuntada per diversos experts, que al·leguen que la productivitat no té res a veure amb el desfasament horari. És el cas de José María Martín Olalla, físic i professor titular a la Universitat de Sevilla, que afirma: “La productivitat no està correlacionada amb el desfasament horari […] no vull dir que la dada espanyola sigui bona ni que ens hi hàgim de conformar; ni tampoc que no existeixi presentisme ni que no puguem millorar o empitjorar en productivitat. Només vull assenyalar que no sembla que la productivitat estigui gaire influenciada pel desfasament horari”.

El debat continua sobre la taula. De moment, aquest cap de setmana, ens toca dormir una hora menys.