Tots trobem natural que un infant aprengui l’abecedari o a sumar. Són els fonaments de la seva educació, les claus que li obriran les portes a coneixements més complexos que, al seu torn, li permetran prendre decisions encertades al llarg de la seva vida. Gràcies a aquests, sabrà com funciona la societat on viu o entendrà per què un objecte cau a terra si el deixa anar. Tanmateix, ens acostuma a resultar més estrany que a aquest mateix infant se li parli de finances, quan en realitat seran una qüestió fonamental en el seu futur.

La qüestió és que l’educació financera d’infants i adolescents és una de les grans assignatures pendents a Espanya. Així ho demostra l’informe PISA de l’OCDE, que en la seva última edició va mesurar el rendiment en competència financera d’alumnes de 4t d’ESO.

L’avaluació de l’OCDE incloïa el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers, així com l’habilitat i confiança per aplicar-los, per tal de prendre decisions eficaces, millorar el benestar financer dels individus i la societat, així com permetre la participació en la vida econòmica. En el cas dels alumnes espanyols examinats, aquest rendiment és significativament inferior (492 punts) al de la mitjana dels països de l’OCDE (504 punts).

El problema que planteja aquest baix rendiment és que l’educació financera resulta fonamental en la vida dels ciutadans. De fet, està estretament vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 4 (Educació de qualitat) fixat per l’ONU com una de les claus per assegurar la prosperitat de tothom.

Així doncs, si els ciutadans són capaços d’avaluar correctament la seva situació financera i prendre decisions eficaces, tant la seva economia personal com la de l’entorn on viuen funcionaran més bé. I, com més aviat comencin, millor.

La mateixa OCDE qualifica l’educació financera com a essencial a l’hora de participar en la societat actual, que planteja als infants un món cada vegada més complex. Així, insisteix que els infants comencin a rebre-la tan aviat com sigui possible. Incloure-la en els currículums educatius des d’una edat primerenca els permetrà adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar una conducta responsable en aquest àmbit durant les seves vides.

Precisament aquesta conducta financerament responsable és la que els ajudarà a tirar endavant en moments econòmicament delicats, com el que vivim avui dia a causa de la pandèmia de la COVID-19. De fet, conceptes com l’estalvi o la planificació de despeses resulten especialment útils quan els ingressos disminueixen.

En la comesa d’introduir els petits en els conceptes financers, la família és fonamental. De fet, és la principal font d’informació de què disposen. Tant a Espanya com en la mitjana de l’OCDE, al voltant del 94% dels estudiants avaluats per PISA declara haver obtingut informació relacionada amb les finances dels seus pares o tutors.

Parlar de diners amb els fills com un tema de conversa habitual en família pot ajudar-los a assimilar conceptes que els resultaran molt profitosos en el futur. Des dels més bàsics, com el fet que aconseguir un objecte requereix un esforç, a d’altres més avançats, com la planificació de la despesa de la paga setmanal; es tracta d’adaptar el missatge a la maduresa del nen.

No cal ni tan sols fer servir termes complicats o parlar de xifres. N’hi ha prou de cercar els exemples que els resultin pròxims i animar-los a posar en pràctica el que han après. Disposar de materials addicionals com contes també és una idea excel·lent, així com predicar amb l’exemple: si pretenem ensenyar-los a ser previsors, el nostre esforç serà en va si perceben una manca de responsabilitat i planificació en el seu entorn més pròxim.

Normalitzar aquest tipus de converses també resulta beneficiós en altres àmbits diferents del familiar. És el cas de les parelles que se’n van a viure juntes o fins i tot el d’altres convivents sense vincles de parentesc com poden ser els companys de pis. En aquests casos, arribar a acords des d’un principi, fixar objectius i fins i tot monitorar-ne el compliment pot estalviar maldecaps més endavant.

Encara que l’ideal és començar amb l’educació financera a una edat primerenca, el cert és que molts adults no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Tanmateix, no per això han de llançar la tovallola. Ans al contrari: mai no és tard per aprendre a administrar els nostres diners de manera eficient.

De fet, la competència financera forma part de la independència i la seguretat en la vida adulta, tant a l’hora d’independitzar-se com de formar una família o jubilar-se. En aquest sentit, CaixaBank disposa del seu propi Pla de Cultura Financera per impulsar aquest concepte en tota la societat, que inclou materials per ajudar els ciutadans a comprendre diferents conceptes relacionats amb les finances personals.

A través de la seva pròpia pàgina web de Cultura Financera ofereix continguts que expliquen, per exemple, com portar un pressupost, què suposa ser avalador en un crèdit o com utilitzar correctament les targetes bancàries. També disposa d’un canal a YouTube amb una llista específica de cultura financera, entre altres eines, com el seu programa Aula de formació financera en línia per a accionistes.

L’educació financera és capital per a la salut econòmica de tots. També ho és per reduir la desigualtat i evitar l’exclusió. Gràcies a l’educació financera, els ciutadans milloren la seva comprensió sobre els diferents productes al seu abast, sobre els riscos financers i fins i tot sobre les oportunitats que els ofereix el mercat, un coneixement que els ajuda a prendre decisions amb una informació adequada. Del seu encert en dependrà, en darrera instància, la bona marxa de l’economia.

La banca electrònica, també coneguda com a banca en línia, e-banking o banca virtual, consisteix en la possibilitat de consultar i fer operacions bancàries a través d’Internet. Ofereix molts i grans avantatges: es pot accedir al banc 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i suposa un gran estalvi de temps i diners, tant per als clients com per als bancs. A priori, també pot presentar alguns dubtes, com ara la possible sensació d’inseguretat, que podria provocar una certa desconfiança cap a la banca en línia.

Per evitar aquestes sensacions, el tercer capítol de “Finances per a followers”, el programa de CaixaBank per impulsar l’educació financera, tracta precisament el tema de la ciberseguretat. Després dels dos primers vídeos de la sèrie, que se centraven en els conceptes de pressupost familiar i inversió, els presentadors Javier Muñiz i Rosa del Blanco compten ara amb la participació de la cantant Marina Jade per donar-nos alguns consells per operar per Internet de manera segura.

Amb l’ajuda d’uns aneguets de goma, els presentadors ens expliquen de forma molt gràfica què és el phishing, una tècnica fraudulenta que consisteix a “suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades”, explica Rosa del Blanco.

La paraula és un neologisme que en anglès sona igual que fishing (pescar), ens explica Javier Muñiz, perquè la pràctica més habitual és imitar el web del banc, enviar-nos un correu electrònic en nom seu demanant les nostres dades i, senzillament, esperar que algú piqui. Davant d’això, cal prevenir i aplicar certes normes per protegir-nos. Finances per a followers ens ofereix quatre grans consells:

1. No donis les teves dades a desconeguts. Si no ho fem al carrer, en el món real, tampoc hem d’anar donant les nostres dades en el món virtual.
2. Mantingues actualitzada la teva app bancària. Com més actual sigui la versió de l’aplicació que fas servir al teu telèfon mòbil, més segura serà. I si et connectes al teu banc des de l’ordinador, fes servir sempre un antivirus.
3. Utilitza claus complexes i no habituals. Sempre és millor tenir contrasenyes que combinin majúscules i minúscules, lletres i números, i caràcters especials. Mai no utilitzis claus fàcils d’endevinar, com el teu aniversari, el teu número de DNI o 123456.
4. El teu banc mai no et demanarà les teves dades. Així que, si reps una trucada o un correu electrònic que et sol·liciti les teves dades, no les donis, no contestis i no facis clic en cap enllaç.

En efecte, quan ens connectem des del nostre ordinador, sempre serà millor escriure nosaltres mateixos l’adreça del nostre banc en el navegador, sense clicar en enllaços. I també haurem de fixar-nos que l’adreça sigui un URL segur, que comenci per “https”, com per exemple https://www.caixabank.es/index_es.html. Finalment, quan acabem de fer les nostres operacions, cal tancar sempre la sessió. Si seguim aquests consells, operar amb la banca en línia serà igual de segur que anar al banc en persona.

“Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega, i recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

No és el tema que més incomoditat genera als pares a l’hora d’enfrontar-se a una conversa amb els seus fills, però la majoria de vegades s’aborda de forma tardana o equivocada. En línies generals ens costa parlar de diners, sigui per pudor o per la falsa sensació de semblar avariciosos. Tanmateix, les finances personals són importants per a qualsevol persona, independentment de la seva edat, atès que en gran mesura condicionen la seva vida diària.

Els experts advoquen per afrontar la matèria sense dilació, al voltant dels set anys d’edat, i amb algunes pautes molt clares. Els més petits han d’entendre que les coses costen diners, que tenen un valor i que els diners són fruit del treball dels seus pares. Ajudaria, tal com manifesta Jordi Martínez, director d’Educació Financera de l’IEF (Institut d’Estudis Financers), que des de l’educació primària s’augmentés el temps dedicat a explicar conceptes bàsics als nens.

És una idea que cada vegada genera més consens: els alumnes han de concloure el seu cicle d’educació més primerenc amb nocions sobre la importància que suposa per al seu futur una bona administració dels seus diners. Un bon exemple és la paga setmanal. Per a Martínez, cal “transferir responsabilitat” als fills i que aquests es facin càrrec de les seves petites despeses. Al contrari, no recomana associar aquesta paga a les feines a casa, com ara fer el llit o ajudar en altres tasques domèstiques.

Per a l’expert, si la família passa en algun moment dificultats financeres, els fills entendrien malament que no se’ls seguís remunerant per aquestes activitats. Per això, s’inclina per aquesta transferència de responsabilitat, a més d’anar augmentant la paga a mesura que avanci l’edat. Per on començar? Un euro a la setmana als set anys pot ser una bona referència. Una vegada començat aquest procés, comentar qüestions com la de l’estalvi és també molt rellevant.

Motivacions com el premi final de l’estalvi, unit a la constant del temps, incentivaran una cultura financera en els nens que arrelarà de cara al seu futur. Jordi Martínez conclou que els pares poden acompanyar aquest procés de manera senzilla: per cada cinc euros estalviats, els progenitors n’afegiran un més.

També l’existència d’una “guardiola familiar”, a la qual tots contribueixin per aconseguir un objectiu comú és una pràctica saludable que ajudarà en la missió d’introduir en l’àmbit domèstic conceptes sobre cultura financera. Finalment, tot s’ha de fer donant exemple. De poc serviran les lliçons si el que observen els petits a casa és un malbaratament inadequat o falta de previsió en altres ocasions. “Si no els donem exemple, no seran responsables financerament”, afirma categòric el director d’Educació Financera de l’IEF.

En l’esdeveniment organitzat per CaixaBank juntament amb la xarxa de blogs Madresfera per debatre sobre les finances i els nens, que s’emmarca dins el Pla de cultura financera de l’entitat bancària, van sorgir altres qüestions interessants com ara què fer amb una guardiola que fa anys que s’engreixa i ara cal obrir. Algunes mares manifestaven una certa preocupació, ja que la quantitat de diners és important i els nens tenen un sentiment de propietat que podria portar a una despesa inapropiada. La resposta de l’expert va posar el focus a fixar, prèviament a conèixer la xifra, un objectiu pactat per a aquesta despesa, i fins i tot a tornar a estalviar una part amb un altre objectiu diferent, aquesta vegada sí acordat amb antelació.

Les múltiples intervencions en el torn de preguntes deixen patent que hi ha molts dubtes en aquest àmbit, i és precisament aquí on CaixaBank, en la seva filosofia de banca socialment responsable, multiplica els seus esforços per arribar a més persones. Precisament amb aquest objectiu aquest Pla de cultura financera es completa amb vídeos, una pàgina web, campanyes en xarxes socials, conferències i posada a disposició de materials didàctics que seran d’ajuda en diferents situacions, o simplement per ampliar coneixements financers bàsics.

“Benvinguts a ‘Finances per a followers’, jo soc Javier Muñiz, youtuber educatiu, i amb mi està la meva companya… Rosa del Blanco, jo soc experta en comunicació financera i en el món fintech”. Naturals, espontanis i empàtics, així es mostren els presentadors del primer capítol de “Finances per a followers”, el nou programa de CaixaBank per fomentar l’educació financera. L’objectiu d’aquest nou projecte és explicar de manera senzilla, amena, entretinguda i, sobretot, comprensible conceptes financers amb els quals ens trobem dia a dia.

Conscients de la importància de reforçar el coneixement financer de la població, intentem contribuir a la seva formació sobre els conceptes bàsics de la realitat financera. Per exemple, per què és tan important fer un pressupost mensual familiar? Ens ho expliquen el Javier i la Rosa en aquest primer episodi que va visitar la Rebeca Terán com a convidada especial.

Un 30% de les persones enquestades al perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) considera que és molt important fer un pressupost mensual familiar però que elaborar-lo sembla difícil. No és complicat i us ho demostrarem:

1. Per què és rellevant fer un pressupost mensual familiar? “Si no el fem és com començar la casa per la teulada”, explica el Javier. És molt important fer-lo, ja que ens permet organitzar les nostres finances, estalviar, arribar a final de mes i aconseguir els nostres objectius.

2. Però… què és un pressupost? “Un document en el qual cada mes apuntem els nostres ingressos i les nostres despeses, és una fotografia mental de la nostra situació financera”, aclareix la Rosa. Només així podem tenir clar quants diners dediquem a les despeses fixes, a les variables i a l’estalvi.

3. La regla d’or: No gastis més del que ingresses!

4. És fàcil fer un pressupost? L’única cosa que es necessita és un bolígraf, un quadern i la regla del 50/20/30. Aquesta norma consisteix a identificar els nostres ingressos i repartir-los en tres partides. El 50% haurà de destinar-se a les despeses imprescindibles, és a dir, les fixes, com per exemple el menjar, el lloguer o la hipoteca… D’altra banda, el 20% el dedicarem a l’estalvi, amb la finalitat de tenir un fons d’emergència que ens permeti cobrir possibles imprevistos. L’ideal és aconseguir un matalàs d’aproximadament 3 a 6 mesos de les nostres despeses imprescindibles. El més recomanable per estalviar és obrir-se un compte a part on a principis de cada mes traspassem aquest 20% dels nostres ingressos. Això ho denominem el preestalvi, ja que són els diners que se separen just en rebre la nòmina. Posteriorment, podem seguir estalviant per a altres objectius com, per exemple, invertir a llarg termini. I finalment, el 30% restant dels nostres ingressos el destinarem a les despeses opcionals, és a dir, les despeses variables: anar a sopar, fer un viatge amb els amics, comprar roba… No pateixis si no pots complir aquesta regla al peu de la lletra; es tracta d’una orientació que cadascú ha d’adaptar a la seva situació personal.

CaixaBank està compromès amb el foment de l’educació i la cultura financera. Per això, el programa “Finances per a followers” s’emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank. Impulsem i participem en diversos programes formatius que permeten millorar el coneixement financer dels nostres clients, els nostres accionistes i la societat en general.

 

Exemple d’això és el programa de formació Aula sobre economia i finances per als accionistes de CaixaBank, així com el cicle de xerrades gratuïtes DialogA que promou la divulgació d’idees i coneixements gràcies a diversos experts, i també la campanya #DeTuATu, amb la qual l’entitat vol fomentar l’educació financera en diferents sectors de la societat.

 

Sabies que més de 15.000 persones van assistir a les nostres sessions de formació durant l’any 2017? Seguim treballant per superar any rere any aquesta xifra, perquè invertir en educació financera és, entre moltes coses, el que ens fa diferents