En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l’educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d’Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals».

Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l’import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s’anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells».

Un amic m’ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l’avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n’hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz.

Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón.

I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l’import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor».

Un altre tuiter pregunta: Me’n vaig de vacances fora d’Espanya. Puc fer servir la targeta a l’estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l’estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te’l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s’està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d’hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit».

 El vídeo s’acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l’estalvi, l’endeutament i la inversió.

• Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d’emergència (que seria l’equivalent a menjar de túper).
• Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius… però molt se’ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos.
• Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n’hi poses, més dolç està, però assumint el risc d’empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l’àvia d’Alma Obregón.

Si seguim tots aquests consells, gaudirem d’una salut financera perfecta, fantàstica… i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.

La cinquena entrega de “Finances per a followers”, el projecte de CaixaBank per impulsar l’educació financera i explicar, de forma amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, arrenca, com és habitual, plantejant una pregunta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank: Què és la TAE?

Un 44% dels enquestats respon que la TAE és l’interès que et cobra el banc. I no van mal encaminats. Però el nou capítol de “Finances per a followers”, que presenta l’experta en comunicació financera Rosa del Blanco, aprofundeix en aquesta qüestió i explica, en aquesta ocasió amb l’ajuda del periodista, runner i presentador d’Operación Triunfo Roberto Leal, els conceptes d’endeutament, préstecs… i, per descomptat, la TAE.

Què és, en primer lloc, l’endeutament? “L’endeutament és utilitzar diners prestats per comprar una cosa ara i pagar-la més tard, amb uns interessos o comissions”, assegura Rosa del Blanco. “Després, anirem tornant els diners a poc a poc, generalment en quotes mensuals”, afegeix.

L’endeutament no és, per tant, una cosa que sigui bona ni dolenta en si mateixa. Però el que sí que és important és ser previsor i evitar sol·licitar un préstec si es veu que no es disposarà de prou ingressos per retornar-lo. En general, els experts aconsellen no endeutar-se més del 30-40% dels nostres ingressos mensuals, inclòs el que paguem per l’habitatge.

“És com una carrera”, reflexiona el runner Roberto Leal. “Abans de córrer una marató, has de saber si pots córrer 5 km”. Del que es tracta, en el fons, és de ser conscient de la situació personal de cadascú i d’assumir quines són les possibilitats reals que es tenen.

I què significa llavors la TAE? Són les sigles de taxa anual equivalent i el que reflecteix aquesta taxa és el cost d’un préstec. La TAE engloba les despeses, les comissions, els interessos i el termini de l’operació del préstec en qüestió. Però cal tenir molt en compte que el cost de la TAE no és l’única característica important que s’ha de valorar. No necessàriament ens hem de decidir pel préstec que ofereix la TAE més baixa, sinó que també cal tenir en compte la quota mensual que ens anirà millor pagar. Sol·licitar un préstec ha de ser, en definitiva, una decisió meditada.

El vídeo acaba amb cinc consells que cal seguir abans de sol·licitar un préstec:

• Realment necessito comprar ara el producte?
• Quant s’encareix un producte a través d’un crèdit?
• Estudia i compara ofertes posant atenció a la TAE.
• El préstec que vull sol·licitar té despeses de cancel·lació?
• M’ofereixen altres productes financers amb el préstec?

I és que, en el fons, demanar un préstec és com córrer una marató, insisteix Roberto Leal: segons la situació en què et trobis, sigui la de la teva economia o la del teu cos, serà millor fer una cosa o l’altra.

“Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

Quins tipus de targeta bancària hi ha? Quina és la diferència entre una targeta de dèbit, una de crèdit o una de prepagament? El quart capítol de “Finances per a followers“, el projecte de CaixaBank per explicar de manera comprensible els conceptes financers amb què ens trobem dia a dia, tracta sobre aquestes i altres qüestions, aquesta vegada amb la participació del periodista i influencer Julen Hernández.

Cercant la participació dels usuaris, el presentador de la sèrie Javier Muñiz inicia el vídeo amb una enquesta duta a terme a Twitter: Quina és la principal característica d’una targeta de prepagament? I la veritat és que els internautes no van desencaminats: un 74% afirma que és una targeta que s’ha de recarregar abans.

En efecte, les targetes de prepagament (o targetes moneder) permeten fer pagaments i treure diners del caixer, generalment d’imports petits, fins al valor que prèviament s’hagi “carregat” a la targeta. Un cop esgotat el saldo, es poden tornar a carregar, per la qual cosa són unes targetes molt útils per limitar les nostres despeses.

Amb una targeta de dèbit, en canvi, “pots pagar o treure diners sempre que tinguis saldo al compte”, explica Javier Muñiz. En general, si no tenim diners al compte, no podrem pagar amb la targeta ni treure diners del caixer. D’aquesta manera, amb una targeta de dèbit, mai no gastarem més del que tenim al compte.

Totes les operacions que es fan es registren automàticament al compte. És a dir, si, per exemple, trec 40 € del caixer, el meu compte tindrà, a l’instant, 40 € menys. O si faig una compra en una botiga i pago 30 € amb la targeta de dèbit, el banc em cobrarà els 30 € del compte al moment.

Les targetes de crèdit són una altra història: “pots pagar o treure diners del compte encara que no hi tinguis saldo, perquè el banc et dona crèdit, és a dir, et deixa diners”, explica Javier Muñiz. D’aquesta manera, es poden fer compres, però es paguen al començament del mes següent o es fraccionen en diversos terminis.

Aquestes dues maneres de pagar els diners que has gastat amb la targeta de crèdit es denominen pagament mensual per la totalitat (la més senzilla i freqüent, en què no paguem interessos) o pagament ajornat (en què podrem ajornar el pagament i triar quant pagar cada mes). Això sí, en aquest cas haurem de pagar interessos. Els interessos del pagament ajornat i el límit del crèdit disponible consten en el contracte de la targeta, per la qual cosa és important llegir-lo abans de signar-lo.

Però les targetes que més sorprenen l’influencer Julen Hernández són les targetes revolving, unes targetes de crèdit en què tots els pagaments s’ajornen de manera automàtica.

En aquest tipus de targetes, l’usuari escull l’import dels terminis mensuals, que pot ser fix o un percentatge del que queda per pagar, cosa que comporta una sèrie d’interessos que s’especifiquen en el contracte de la targeta.

Cada targeta té, per tant, característiques diferents, i abans de triar-ne una, haurem de valorar quina ens convé més, tenint en compte l’ús que li donarem i els costos que comporta.

Amb una targeta de dèbit, ens assegurarem que mai no gastarem més diners dels que tenim al compte. Però si ens agrada viatjar, per llogar un cotxe o reservar un hotel, moltes vegades només s’accepten targetes de crèdit. A més, les de crèdit ens poden fer sortir d’un mal pas, per exemple, si et cal fer un pagament urgent i no tens saldo al compte perquè encara no has cobrat la nòmina.

Amb quina targeta et quedes?

“Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

La banca electrònica, també coneguda com a banca en línia, e-banking o banca virtual, consisteix en la possibilitat de consultar i fer operacions bancàries a través d’Internet. Ofereix molts i grans avantatges: es pot accedir al banc 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i suposa un gran estalvi de temps i diners, tant per als clients com per als bancs. A priori, també pot presentar alguns dubtes, com ara la possible sensació d’inseguretat, que podria provocar una certa desconfiança cap a la banca en línia.

Per evitar aquestes sensacions, el tercer capítol de “Finances per a followers”, el programa de CaixaBank per impulsar l’educació financera, tracta precisament el tema de la ciberseguretat. Després dels dos primers vídeos de la sèrie, que se centraven en els conceptes de pressupost familiar i inversió, els presentadors Javier Muñiz i Rosa del Blanco compten ara amb la participació de la cantant Marina Jade per donar-nos alguns consells per operar per Internet de manera segura.

Amb l’ajuda d’uns aneguets de goma, els presentadors ens expliquen de forma molt gràfica què és el phishing, una tècnica fraudulenta que consisteix a “suplantar la identitat del nostre banc i robar-nos utilitzant les nostres dades”, explica Rosa del Blanco.

La paraula és un neologisme que en anglès sona igual que fishing (pescar), ens explica Javier Muñiz, perquè la pràctica més habitual és imitar el web del banc, enviar-nos un correu electrònic en nom seu demanant les nostres dades i, senzillament, esperar que algú piqui. Davant d’això, cal prevenir i aplicar certes normes per protegir-nos. Finances per a followers ens ofereix quatre grans consells:

1. No donis les teves dades a desconeguts. Si no ho fem al carrer, en el món real, tampoc hem d’anar donant les nostres dades en el món virtual.
2. Mantingues actualitzada la teva app bancària. Com més actual sigui la versió de l’aplicació que fas servir al teu telèfon mòbil, més segura serà. I si et connectes al teu banc des de l’ordinador, fes servir sempre un antivirus.
3. Utilitza claus complexes i no habituals. Sempre és millor tenir contrasenyes que combinin majúscules i minúscules, lletres i números, i caràcters especials. Mai no utilitzis claus fàcils d’endevinar, com el teu aniversari, el teu número de DNI o 123456.
4. El teu banc mai no et demanarà les teves dades. Així que, si reps una trucada o un correu electrònic que et sol·liciti les teves dades, no les donis, no contestis i no facis clic en cap enllaç.

En efecte, quan ens connectem des del nostre ordinador, sempre serà millor escriure nosaltres mateixos l’adreça del nostre banc en el navegador, sense clicar en enllaços. I també haurem de fixar-nos que l’adreça sigui un URL segur, que comenci per “https”, com per exemple https://www.caixabank.es/index_es.html. Finalment, quan acabem de fer les nostres operacions, cal tancar sempre la sessió. Si seguim aquests consells, operar amb la banca en línia serà igual de segur que anar al banc en persona.

“Finances per a followers” tornarà molt aviat amb una nova entrega, i recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil de CaixaBank a Twitter, @caixabank, per estar informat.

Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l’educació financera que s’emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech.

Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.

Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d’estalvi i un producte d’inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d’estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d’estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d’inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d’inversió”, afegeix Rosa del Blanco.

La principal diferència és que, contràriament als productes d’estalvi, els productes d’inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d’inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d’ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells.

Què és, per exemple, un fons d’inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l’exemple d’un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d’inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d’un vehicle d’inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D’aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s’assoleixen èxits que no s’aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco.

Els millors consells per invertir

El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l’hora d’invertir:

• Buscar assessorament professional.
• Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini.
• Definir bé els objectius d’inversió.
• Preguntar-se quant risc s’està disposat a assumir.
• Diversificar per minimitzar el risc.

I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s’està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s’entengui clarament.

El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?

“Benvinguts a ‘Finances per a followers’, jo soc Javier Muñiz, youtuber educatiu, i amb mi està la meva companya… Rosa del Blanco, jo soc experta en comunicació financera i en el món fintech”. Naturals, espontanis i empàtics, així es mostren els presentadors del primer capítol de “Finances per a followers”, el nou programa de CaixaBank per fomentar l’educació financera. L’objectiu d’aquest nou projecte és explicar de manera senzilla, amena, entretinguda i, sobretot, comprensible conceptes financers amb els quals ens trobem dia a dia.

Conscients de la importància de reforçar el coneixement financer de la població, intentem contribuir a la seva formació sobre els conceptes bàsics de la realitat financera. Per exemple, per què és tan important fer un pressupost mensual familiar? Ens ho expliquen el Javier i la Rosa en aquest primer episodi que va visitar la Rebeca Terán com a convidada especial.

Un 30% de les persones enquestades al perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) considera que és molt important fer un pressupost mensual familiar però que elaborar-lo sembla difícil. No és complicat i us ho demostrarem:

1. Per què és rellevant fer un pressupost mensual familiar? “Si no el fem és com començar la casa per la teulada”, explica el Javier. És molt important fer-lo, ja que ens permet organitzar les nostres finances, estalviar, arribar a final de mes i aconseguir els nostres objectius.

2. Però… què és un pressupost? “Un document en el qual cada mes apuntem els nostres ingressos i les nostres despeses, és una fotografia mental de la nostra situació financera”, aclareix la Rosa. Només així podem tenir clar quants diners dediquem a les despeses fixes, a les variables i a l’estalvi.

3. La regla d’or: No gastis més del que ingresses!

4. És fàcil fer un pressupost? L’única cosa que es necessita és un bolígraf, un quadern i la regla del 50/20/30. Aquesta norma consisteix a identificar els nostres ingressos i repartir-los en tres partides. El 50% haurà de destinar-se a les despeses imprescindibles, és a dir, les fixes, com per exemple el menjar, el lloguer o la hipoteca… D’altra banda, el 20% el dedicarem a l’estalvi, amb la finalitat de tenir un fons d’emergència que ens permeti cobrir possibles imprevistos. L’ideal és aconseguir un matalàs d’aproximadament 3 a 6 mesos de les nostres despeses imprescindibles. El més recomanable per estalviar és obrir-se un compte a part on a principis de cada mes traspassem aquest 20% dels nostres ingressos. Això ho denominem el preestalvi, ja que són els diners que se separen just en rebre la nòmina. Posteriorment, podem seguir estalviant per a altres objectius com, per exemple, invertir a llarg termini. I finalment, el 30% restant dels nostres ingressos el destinarem a les despeses opcionals, és a dir, les despeses variables: anar a sopar, fer un viatge amb els amics, comprar roba… No pateixis si no pots complir aquesta regla al peu de la lletra; es tracta d’una orientació que cadascú ha d’adaptar a la seva situació personal.

CaixaBank està compromès amb el foment de l’educació i la cultura financera. Per això, el programa “Finances per a followers” s’emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank. Impulsem i participem en diversos programes formatius que permeten millorar el coneixement financer dels nostres clients, els nostres accionistes i la societat en general.

 

Exemple d’això és el programa de formació Aula sobre economia i finances per als accionistes de CaixaBank, així com el cicle de xerrades gratuïtes DialogA que promou la divulgació d’idees i coneixements gràcies a diversos experts, i també la campanya #DeTuATu, amb la qual l’entitat vol fomentar l’educació financera en diferents sectors de la societat.

 

Sabies que més de 15.000 persones van assistir a les nostres sessions de formació durant l’any 2017? Seguim treballant per superar any rere any aquesta xifra, perquè invertir en educació financera és, entre moltes coses, el que ens fa diferents