Com cada mes, les dades proporcionades per l’Índex de Preus de Consum (IPC) han acaparat els titulars dels mitjans de comunicació del país. Ara bé, més enllà del fet que hagin pujat o baixat els preus, l’índex publicat ahir ens ha portat una altra gran novetat: és el primer que inclou serveis en línia de vídeo i música (Netflix, HBO, Spotify…), els jocs d’atzar (Loteria, ONCE…) i el cafè monodosi en els productes d’alimentació (Nespresso, Dolce Gusto…).

Això és conseqüència de la nova estructura d’aquest índex, que actualitza els paràmetres per adaptar-los al consum real de les llars, que va canviant durant els anys. En aquesta ocasió, s’ha modificat la composició del cistell de la compra (passa a tenir 479 articles davant dels 489 de la base anterior) amb l’objectiu de millorar-ne la representativitat.

Ara bé, del mateixa manera que s’han incorporat nous articles, també se n’han eliminat d’altres. És el cas de productes com el brandi, les videocàmeres o els DVD gravables: desapareixen del cistell.

Més aliments, menys roba

La nova base de l’IPC atorga més pes als aliments i a les begudes no alcohòliques (+5,5%), així com al tabac i a les begudes alcohòliques (+9,1%). Per altra banda, el pes de l’habitatge també creix un 6,4%, mentre que el grup de vestit i calçat i parament de casa disminueixen un 11,4% i un 4,3% respectivament.

Finalment, cal destacar que la despesa que destinen les famílies a oci i cultura augmenta un 21,8%, així com la despesa en medicina (16,4%).

“La confiança empresarial creix a màxims històrics”. Quan llegim titulars com aquest, a què es refereixen? En què es basen? Responen al que coneixem com a Indicadors de Confiança Empresarial (ICE), índexs que es basen en les opinions dels gestors d’establiments respecte a la marxa general del seu negoci durant el trimestre passat i les seves expectatives per al trimestre entrant.

Aquests indicadors suposen la primera enquesta de l’INE que està basada en l’opinió (en comptes de dades) i són de gran importància, ja que reflecteixen com estan anant els negocis al nostre país. Al mateix temps, també en destaca la fiabilitat, ja que és basen en testimonis d’empresaris, que són els que de primera mà veuen els efectes de la situació econòmica als establiments. Es fa trimestralment i es basa en un senzill qüestionari sobre la marxa del negoci a cada establiment tant en el trimestre passat (situació) com en l’entrant (expectatives).

Es tracta d’un indicador valuós, ja que no només recull la confiança empresarial a nivell estatal, sinó també per comunitats autònomes, mostrant quines són les que millors expectatives econòmiques tenen. D’altra banda, distingeix també la confiança segons els sectors d’activitat (construcció, indústria, transport i hostaleria…) i segons la mida dels establiments (menys de 10 empleats, de 10 a 49 empleats, etc.).

Situació actual de l’ICE

Per tot això, la seva repercussió és alta, i en general es converteix en un reflex fidel de l’avenç (o retrocés) econòmic del país. Doncs bé, amb els últims resultats presentats per l’INE, podem ser optimistes.

Durant el tercer trimestre de 2016, l’Índex de Confiança Empresarial Harmonitzat (construït a partir d’una mitjana geomètrica convenientment normalitzada entre la Situació i les Expectatives) ha pujat un 0,5% respecte al segon i amb aquest repunt, l’indicador manté la tendència alcista dels últims mesos.

El sector “Construcció” és el sector amb major pujada de l’ICE (+2,6%). Només “Altres Serveis” és l’únic amb una taxa negativa (-0,2%), Per comunitats autònomes, destaca un trimestre més l’augment que ha experimentat l’índex en les Illes Balears (+4,2%), sens dubte influït per l’arribada de l’estiu, registrant-se la major baixada a Aragó (-4%).

Així mateix, es registra un lleu augment de l’optimisme dels empresaris. El 20,3% assegura que la marxa del seu negoci serà favorable en els propers mesos, un 0,2% més que en l’anterior trimestre.

Tot això ens ajuda a tenir una primera noció del que és l’ICE. Si aquest post t’ha resultat d’interès, estigues atent a totes les novetats del nostre blog i, especialment, als nostres posts sobre educació financera.

Tres lletres que coneixem molt bé i que hem sentit desenes de vegades (o més): IPC. Aquestes sigles responen a l’Índex de Preus de Consum, un valor numèric que mostra les variacions que experimenten els preus en un període determinat. En altres paraules, és una radiografia de l’evolució del cost de la vida a Espanya. Però… què s’hi amaga, al darrere?

La història de l’IPC es remunta al 1936, quan es va crear el Sistema d’Índexs de Cost de la Vida. Des d’aquest any i fins al 2002, aquest sistema va anar evolucionant fins a arribar a l’índex que coneixem actualment. No obstant això, l’IPC és un indicador estadístic viu, que evoluciona en funció dels canvis i hàbits de consum de la societat.

Com es calcula l’IPC? L’encarregat de calcular-lo és l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que recopila informació de prop de 220.000 preus de 489 articles de tota mena per incloure pràcticament tots els àmbits de consum (alimentació i begudes, serveis de comunicació, transports, moda…). Tota aquesta informació l’obté de més de 30.000 establiments distribuïts en 177 municipis de tot el territori.

Tots els articles es distribueixen en 12 grups diferents, que tenen una ponderació estadística en funció del seu pes en el mercat. Per establir quines han de ser aquestes ponderacions, l’INE té en compte els resultats de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), en què participen 24.000 llars espanyoles i comparteixen informació detallada sobre la despesa en consum que fan.

* Els 12 grups que conformen l’IPC i les seves ponderacions per a l’any 2016 (Font: INE)

El càlcul de l’IPC es fa cada mes i es publica a mitjan mes següent al mes calculat.

Com influeix l’IPC en l’economia? L’IPC reflecteix l’evolució del cost de la vida. Per això, és un indicador clau per conèixer la inflació o la deflació de l’economia. Així mateix, és també una dada important per a l’economia de la llar, ja que, si l’IPC puja, per exemple, un 2%, una família haurà de gastar un 2% més per adquirir el “cistell de la compra” bàsic.

De la mateixa manera, l’IPC també influeix en el nostre poder adquisitiu. Seguint amb l’exemple anterior, si l’IPC puja un 2% però en canvi els ingressos de la llar (provinents de salaris, inversions, herències…) creixen un 5%, la nostra capacitat de compra augmentarà un 3%. Al contrari, si l’IPC puja més que els nostres ingressos, el nostre poder adquisitiu disminuirà.

A més, l’IPC resulta determinant en les decisions del govern d’Espanya, com quan és el moment d’aprovar prestacions, retribucions o despeses. Abans de les últimes reformes, per exemple, les pensions i els salaris es vinculaven en molts casos a l’evolució de l’IPC.

Si tens qualsevol dubte sobre l’Índex de Preus de Consum, pots visitar el web de l’INE.

Per aprendre més conceptes sobre educació financera, pots visitar altres posts d’aquest blog