L’esperança de vida creix cada dia unes 4 hores. Per ser més precisos: segons Eurostat, a Espanya l’augment diari de la longevitat en néixer previst entre el 2015 i el 2030 és de 4,2 hores per als homes i de 3,4 hores per a les dones. Això significa que el 2030, l’esperança de vida dels homes serà de 82,3 anys i la de les dones de 87,4 anys.

Divendres 24 de juny passarà a la història com el “divendres negre” de l’economia europea. Aquell dia ens vam llevar amb la notícia que havia guanyat el sí a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. El resultat va sorprendre els inversors, cosa que va provocar que les borses europees patissin caigudes del 2% durant diversos dies, frenant d’aquesta manera l’evolució positiva dels mercats durant l’últim mes. El brexit ha obert la porta a un panorama d’incertesa i desconfiança.

A l’anàlisi Panorama després del brexit publicat a l’Informe Mensual de CaixaBank Research s’analitza aquest nou escenari de volatilitat financera. Encara que el brexit tindrà un impacte negatiu en l’economia britànica, que podria entrar en recessió, s’espera que el creixement global aguanti el cop.

Es preveu que el Regne Unit pateixi una caiguda del PIB i una frenada de les inversions i el consum. Per calmar aquesta inquietud, el Banc d’Anglaterra ja ha baixat els tipus d’interès al 0,25% i llançat nous estímuls, com l’ampliació del seu pla de compra de bons en 60.000 milions de lliures (congelat des de 2012).

Factors que condicionen l’impacte econòmic

Tanmateix, l’impacte econòmic final del brexit dependrà en gran mesura de la resposta en clau política. Hi ha tres grans àmbits polítics que en condicionaran els efectes econòmics. El primer és el de les relacions entre la Unió Europea i el Regne Unit. L’escenari més favorable, i també el més lògic, és que s’arribi a un punt de trobada entre tots dos.

De fet, Brussel·les ja ha triat la persona que negociarà amb el Regne Unit la seva sortida de la Unió Europea, l’excomissari francès de Mercat Interior i Serveis Financers, Michel Barnier. A l’altre costat, David Davis ha estat l’interlocutor designat pel govern britànic.

El segon és la cristal·lització de les opcions populistes i euroescèptiques. El referèndum sobre la reforma constitucional italiana d’octubre i les eleccions legislatives de França i Alemanya el 2017 en mesuraran la popularitat.

El tercer front polític el trobem al Regne Unit. El relleu del Primer Ministre i la posició escocesa, majoritàriament oposada al brexit, debiliten la governabilitat del país i eleven la pressió a l’hora d’arribar a un acord que no representi una ruptura radical amb l’statu quo actual.

Efecte del brexit a Espanya

Espanya hauria de veure’s relativament poc afectada ja que, fora del turisme (un 23% dels nostres turistes són britànics), els vincles directes amb el Regne Unit no són excessius. Així mateix, com s’indica en aquesta anàlisi, “l’economia espanyola exemplifica de manera clara la sort d’estar en bona disposició d’esquivar el temporal d’incertesa gràcies a trobar-se en una conjuntura macroeconòmica benigna”.

T’ha semblat interessant aquest post? Descobreix altres anàlisis relacionades amb l’actualitat econòmica al nostre blog. Si prefereixes aprofundir en més aspectes de l’economia espanyola i mundial, posa’t al dia a @CABK_Research

 “La inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari en el sentit que només és i pot ser produïda per un increment més ràpid de la quantitat de diners que de la producció”. Aquesta mítica frase de l’economista Milton Friedman, que ha regit sempre el funcionament i evolució de la inflació, s’està posant en dubte després del modest creixement que ha tingut l’índex de preus després que els bancs centrals hagin intentat impulsar-lo amb fortes polítiques monetàries. Sembla que la causa d’aquest “creixement lent” no es deu a un motiu concret, sinó més aviat a un conjunt de diversos factors. Però abans d’entrar a valorar aquests factors, convé apropar breument el concepte.

 Què és la inflació i per què està creixent a un ritme lent

La inflació és l’augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis existents en el mercat durant un període de temps, normalment un any. Dit d’una altra manera, és la pujada continuada dels preus durant el temps.

Per mesurar la inflació es té en compte l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC), que, al seu torn, mesura l’evolució dels preus del “cistell de la compra” (que inclou 489 productes del consum bàsic de les persones).

Per entendre per què l’evolució de la inflació no està sent l’esperada, hem d’atendre diversos factors que estan motivant aquest fet. Entre aquests factors destaquen:

• La caiguda dràstica del preu de primeres matèries: caigudes tan fortes com la del petroli (un 76% entre mitjan 2014 i inicis de 2016) estan tenint un gran impacte fins i tot en la inflació subjacent. Aquesta, encara que està lliure de la volatilitat del component energètic i dels aliments, es veu afectada de forma indirecta pel descens del cru, que rebaixa al seu torn els costos de producció i transport i, per tant, afecta també altres productes. Aquest punt apareix explicat detalladament a l’article “A la recerca de la inflació perduda” de l’Informe Mensual de maig de CaixaBank Research.
• L’excés de capacitat productiva: aquesta va assolir nivells molt alts durant la gran crisi i ara la lenta recuperació de l’activitat econòmica està dificultant que se n’elimini l’excés.
• La debilitat del crèdit: una de les raons per les quals la recuperació de la demanda està sent lenta és la debilitat del crèdit, que frena la demanda. D’aquesta manera, el paper del crèdit és fonamental, perquè actua de mecanisme de transmissió entre l’emissió dels diners i la seva circulació (que és el que realment incideix en la inflació).
• El canvi en la política monetària: hi ha hagut una ruptura del mecanisme de transmissió de la política monetària, a conseqüència de la naturalesa de la crisi.

Aquests són alguns dels factors que expliquen el ritme actual de l’índex d’inflació. Hem d’entendre, doncs, que el fet que la inflació sigui baixa respon a múltiples factors, no només a un. D’altra banda, tenint en compte el panorama actual, es pot veure que es tracta d’un procés a mitjà-llarg termini en què els resultats no es veuran de manera immediata, sinó gradualment.

Per entendre amb més detall el concepte de la inflació i per què està tenint un creixement inesperadament lent, pots consultar l’Informe Mensual de maig de CaixaBank Research.

“El preu de l’habitatge ha pujat un 2,2% en els tres primers mesos d’aquest any”. Titulars com aquests poden provocar més d’un sobresalt en la nostra planificació econòmica, ja que el preu de l’habitatge, ja sigui per venda o per opcions de compra/lloguer, pot influir de manera decisiva en el fet que ens canviem de casa ara o aguantem una mica més en la que tenim.

Una cosa que intervé tant en l’economia d’un país és de summa importància, més encara quan es preveu un augment en la demanda de lloguers. Però, hi ha algun indicador fiable que ens permeti predir el preu que tindran els habitatges pròximament?.

 L’últim Informe mensual de CaixaBank Research respon a aquesta pregunta en l’article “Què ens diu el preu del sòl sobre l’evolució futura del preu de l’habitatge?”. En aquest sentit, el preu del sòl és de gran importància per saber cap a on es dirigirà el de l’habitatge i depèn, a més, dels costos de producció i del preu esperat de les llars. Per això últim, ofereix una valuosa informació sobre com s’espera que evolucioni el preu de l’habitatge a curt i a mitjà termini.

Segons aquesta gràfica, hi ha una estreta relació entre totes dues variables, ja que el preu del sòl explica el 92% de la variació del preu de l’habitatge un any després. Per veure-ho d’una manera més clara: el preu del sòl va tocar fons a principis de 2014 i a finals d’aquest mateix any va registrar la primera taxa de creixement interanual. El preu de l’habitatge, tanmateix, va tocar fons després i no va registrar aquestes taxes de creixement fins a finals de 2015 (un any més tard).

Per això, podem dir que, com que el preu del sòl va créixer el 2015 un 4,5%, s’estima que el preu de l’habitatge pujarà aproximadament el 3% el 2016, d’acord amb el desenvolupament històric que es reflecteix en la gràfica.

En qualsevol cas, en referir-nos a aquestes dades parlem d’una estimació a escala global a Espanya, ja que no hi ha un sistema de predicció exacta i aquesta predicció tampoc no es pot aplicar de la mateixa manera a totes les comunitats autònomes. Per exemple, a Madrid, Biscaia o les Balears, on el preu del sòl va créixer més del 10% el 2015, el preu de l’habitatge podria augmentar més que en la mitjana del país, prop d’un 4% el 2016.

Per conèixer detalladament com afecta el preu del sòl al preu de l’habitatge, pots llegir l’article complet “Què ens diu el preu del sòl sobre l’evolució futura del preu de l’habitatge?”.

El preu del petroli té un paper clau en l’economia mundial, per la qual cosa és necessari entendre a través de quins paràmetres ha evolucionat en el temps i quines són les perspectives de la seva evolució en el futur. A Espanya aquest exercici és encara més rellevant, ja que ha d’importar pràcticament la totalitat del petroli que consumeix perquè pràcticament no disposa de jaciments propis. Si, a més, li sumem que el cru suposa el 41% de l’energia primària total del model energètic del país, queda de manifest que el cost del petroli té un pes important en la recuperació econòmica d’Espanya.

En conseqüència, un petroli barat és un factor positiu per al conjunt de l’economia espanyola, encara que també pugui comportar riscos, tal com s’analitza a l’article “L’economia espanyola i el petroli: una relació estreta”. És important, també, entendre com es determina el preu del petroli i per això són claus els coneixements que brinda l’experiència històrica. Així ho recull l’article “La convulsa vida del preu del petroli” de l’Informe Mensual de CaixaBank Research. A mitjà termini, el preu del cru ha evolucionat històricament mitjançant els denominats supercicles, períodes d’alça i descens dels preus la durada global dels quals és d’aproximadament 10 o 15 anys. Aquests supercicles són el resultat de les diferents respostes de productors i consumidors davant d’un canvi inicial en el preu. Aquest concepte, analitzat amb deteniment en aquest mateix article, es refereix al fet que els baixos preus provoquen un augment de la demanda i un descens de l’oferta de petroli, cosa que amb el temps acaba repercutint en una pujada de preus, i viceversa.

Seguint aquest patró, durant la història s’han viscut dues fases de grans augments del preu (1973-1980 i 2002-2011) i dues fases de grans davallades (1980-1986 i 2011-2015). Totes aquestes fases han estat intercalades per una inesperada etapa d’estabilitat de preus baixos de 1986 a 2002.

Futur del preu del petroli

Segons aquestes fases, avui dia ens trobem davant del tram final de la caiguda de preus (s’ha registrat un descens del 75% des dels màxims de 2011), per la qual cosa aviat començarà una pujada estable i continuada dels mateixos. Tanmateix, és probable que aquesta tendència no arribi a reflectir-se a llarg termini, degut principalment a l’impacte mediambiental que comporta el consum de cru i la demanda del qual disminuirà a favor d’altres fonts d’energia menys contaminants.

Si vols conèixer en detall la nostra anàlisi de les tendències en l’evolució del preu del petroli, pots consultar-la al nostre Informe Mensual de març “Petroli: passat, present i futur”.

Les noves tecnologies han provocat que estiguem immersos en el que alguns experts vaticinen com el principi de la “Quarta Revolució Industrial”. Aquest tipus d’avenços està propiciant, i no hi ha dubte que ho seguirà fent, un canvi substancial al mercat laboral. Davant d’aquesta realitat, l’últim Informe Mensual de CaixaBank Research analitza l’impacte que aquesta “revolució” tindrà a l’àmbit laboral en “les noves tecnologies i el mercat de treball”.

En efecte, l’automatització que es preveu al mercat laboral està encenent les alarmes entre les persones que opinen que la inclusió de les màquines pot fer perdre moltes feines. Tanmateix, això que molts veuen com una amenaça, altres consideren que, ben gestionat, pot ser beneficiós.

El que és indiscutible és que l’avenç tecnològic suposa ja una alteració del mercat laboral i, encara que una part de l’oferta laboral quedi obsoleta, s’ha d’aconseguir per tots els mitjans que es transformi per tornar a ser útil. Per això, els treballadors que facin feines en perill de ser automatitzades necessiten adaptar-se a través de l’educació a les noves ofertes de feina. L’avenç tecnològic ha de marcar el ritme del sistema educatiu, i no al revés, per evitar que augmentin l’atur i les desigualtats salarials.

Tanmateix, l’educació no ha d’enfocar-se únicament a la tecnologia, sinó que faria bé de potenciar les habilitats humanes difícilment substituïbles per màquines, com la creativitat, la innovació, la cooperació, la intuïció o l’originalitat. Les màquines poden completar tasques cada cop més complexes, però no eliminaran mai aquests atributs únics de l’ésser humà.

Així doncs, és possible aprofitar l’impacte positiu del canvi tecnològic a l’ocupació. No obstant això, és necessari que, a través de l’educació i de polítiques públiques adequades, es treballi perquè l’avenç tecnològic beneficiï de la mateixa manera a tota la societat. No es pot oblidar que el propòsit final de la implantació de les noves tecnologies és fer la nostra vida cada dia més fàcil i, per tant, aconseguir més benestar.

Les noves tecnologies aplicades al treball, en definitiva, no han de veure’s com una amenaça que destrueix feines, sinó com una ajuda que arriba per complementar el treballador, ja que només fent-ne ús podrà augmentar la seva productivitat i millorar l’economia global.

Si t’ha interessat aquest article, pots llegir més informació sobre aquest tema al nostre portal de CaixaBank Research o a través dels perfils de Twitter @CABK_Research i @infocaixa.

“El deute és un instrument financer que es vincula a un mecanisme fonamental de creació de benestar: el crèdit”. Així ho manifesta Àlex Ruiz, del Departament de Macroeconomia de l’Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, a l’article “La preocupació sobre el nivell de deute, una qüestió superada?” del dossier que pertany a l’últim informe de ”la Caixa” Research.

Amb això, Ruiz pretén no demonitzar el concepte del deute, tenint en compte que és una eina que permet als individus i a les empreses ajustar temporalment el seu consum i inversió, i que també facilita al sector públic l’absorció dels impactes que afecten les economies. Aquestes són només algunes de les funcions que el deute compleix i que són imprescindibles per al bon funcionament de les economies modernes.

Ara bé, com passa amb gairebé tot, els excessos no són bons i cal evitar una creació de liquiditat excessiva, que seria més liquiditat que la que requereix l’economia. Això pot provocar que el deute s’allunyi del compliment de les seves funcions i generi riscos i costos. En el pol oposat, hi ha el creixement sostenible, que és aquell que estaria protagonitzat per una via d’endeutament compatible amb el creixement normal de l’economia.

En aquest sentit, determinar un llindar de deute a partir del qual es produeixen efectes negatius en el creixement econòmic és un dels reptes d’interpretació que molts economistes es plantegen avui dia.

Un altre dels desafiaments actuals és com afrontar una crisi econòmica en un entorn d’endeutament elevat. Clàudia Canals, del Departament de Macroeconomia de l’Àrea de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank, explica a l’article “Crisi, deute i política econòmica, un triangle polèmic”: “Mentre alguns critiquen l’ús de polítiques ultraexpansives per estar sembrant les llavors de la següent recessió, d’altres les veuen com l’única via de suport a una economia anèmica”.

I en el cas d’Espanya, quin és el paper del deute en la recuperació? Per a Judit Montoriol, del mateix departament de CaixaBank, el crèdit bancari està exercint un paper fonamental en la recuperació espanyola: “Esperem que, en els propers trimestres, l’economia espanyola es beneficiï de l’impuls creditici i que això permeti que la recuperació guanyi vigor”. Montoriol comparteix aquesta anàlisi a l’article “El paper del crèdit bancari en la recuperació espanyola, un nou miracle del fènix?”.

Per saber més sobre la sostenibilitat del deute a nivell global, et convidem a llegir el dossier de l’informe de maig de ”la Caixa” Research. També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.

Durant les últimes setmanes, l’agenda financera ha estat marcada per l’anunci d’una de les mesures més importants que ha pres el Banc Central Europeu (BCE) durant els últims mesos: l’anomenat QE (quantitative easing). Aquesta mesura, que consisteix a comprar deute públic a gran escala, té com a objectiu final reactivar l’economia i augmentar els nivells d’inflació inacceptablement baixos que fa massa temps que aguaiten l’eurozona.

Precisament, sobre l’evolució dels preus tracta l’article “Inflació a la baixa i risc de deflació”, publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research. Però què és exactament la inflació? És la pujada generalitzada de preus de béns i serveis en un període determinat. Per quantificar-la, s’utilitza l’Índex de Preus al Consum (IPC), un indicador que mesura la variació dels preus d’un conjunt de productes en relació amb el període anterior. Si els preus cauen respecte a l’any anterior, la inflació se situa en terreny negatiu. Una taxa d’inflació negativa de forma persistent, un fenomen també anomenat deflació, té un efecte nociu per a l’economia, ja que perjudica les expectatives de les llars i les empreses sobre l’evolució futura dels preus, que poden acabar posposant les seves decisions de consum i inversió. Així mateix, una taxa d’inflació molt alta de manera sostinguda, cosa que es coneix com a hiperinflació, també és perjudicial per a l’economia. Per això, el principal mandat de l’autoritat monetària és mantenir l’estabilitat dels preus (amb un objectiu del 2%).

Objectiu del QE: reactivar l’economia

Abans del QE, el BCE ja havia usat un ampli arsenal de polítiques monetàries expansives per injectar liquiditat a les economies de l’eurozona. Per fer-ho, havia “obert l’aixeta” del crèdit als bancs amb la pretensió d’incrementar els diners en circulació. En teoria, això hauria de propiciar un major consum i inversió, cosa que repercuteix en la reactivació de l’economia i, al seu torn, pressiona a l’alça els preus.

Tanmateix, tota aquesta liquiditat no ha acabat arribant a l’economia real. Per què? A grans trets, les causes obeeixen a dos grans factors. D’una banda, la concessió de crèdit s’ha mantingut feble. Això es deu al fet que la demanda de finançament ha estat pràcticament nul·la donat el procés de despalanquejament en què es troba el sector privat. Al seu torn, la nova normativa de regulació bancària tampoc no ha contribuït a propiciar un escenari favorable per a una major concessió de crèdit. D’altra banda, l’escenari econòmic d’incertesa tampoc no ha incentivat a empreses i llars ni a invertir ni a consumir.

Per això, amb aquesta nova mesura, el BCE injectarà liquiditat (i, en última instància, augmentarà la inflació) comprant títols de deute públic  de manera que aquesta liquiditat sí que arribi a l’economia real gràcies a una reducció dels costos de finançament de les empreses.

Si vols aprofundir més en un concepte tan d’actualitat com el que exposem, et convidem a llegir el dossier “Expectatives d’inflació” de l’últim número de l’Informe Mensual de ”la Caixa” Research de febrer de 2015.

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.

La pressa no és bona consellera, i tampoc no ho és en el món econòmic. Actualment, l’activitat empresarial segueix molt marcada per la urgència del benefici econòmic a curt termini, malgrat que  s’imposen les teories amb una visió més àmplia de l’objectiu empresarial. Així ho recull l’article L’ànima de les empreses, publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research, en el qual s’exposen les limitacions del ‘curtterminisme’ i es proposen algunes alternatives per generar valor a llarg termini.

En el mercat actual, en què el control i la propietat de l’empresa solen estar separats, s’han d’alinear els interessos dels directius amb els dels accionistes. Per fer-ho, es creen sistemes de compensació que vinculen la retribució dels directius a l’empresarial. Però, quin és el problema d’aquests incentius? Precisament el que s’assenyala al començament d’aquest post: prima el ‘curtterminisme’. Els directius tenen tanta pressió per generar guanys que acaben per no invertir a llarg termini, i això provoca que a la llarga davalli el valor de l’empresa.

Més protagonisme dels stake holders

Aquesta situació ha posat en dubte el paradigma de la maximització del valor per a l’accionista. Cada vegada hi ha més teories que defensen que els accionistes no constitueixen els únics interessats en l’empresa (que tenen relacions contractuals), sinó que empleats, proveïdors, clients i tenidors de bons també ho són. L’empresa, per tant, és un mecanisme de coordinació de les inversions específiques dels seus stake holders.

Els grups d’interès de l’empresa han de desenvolupar una gran confiança mútua i un compromís amb l’empresa. Per aconseguir aquest compromís a llarg termini, és útil definir una missió empresarial que vagi més enllà dels beneficis empresarials. I és en aquesta recerca del valor a llarg termini on destaquen nous models empresarials d’èxit, com les B Corps. En aquests tipus d’empreses, els accionistes, a més de rendibilitzar la inversió, busquen respondre a reptes socials o mediambientals, no amb fins altruistes, sinó com a part  de l’activitat empresarial.

Si vols aprofundir en aquest debat empresarial, et convidem a llegir l’últim número de l’Informe Mensual de ”la Caixa” Research de gener de 2015.

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.

L’economia espanyola va tancar l’any amb una bona dinàmica de creixement: les dades registrades durant l’últim trimestre de 2014 pronostiquen un 2015 més optimista. De fet, el producte interior brut, que indica l’evolució de l’activitat econòmica d’un país, es va tancar amb un avenç de l’1,4%. I el 2015, segons les previsions de desembre, s’espera un creixement de l’1,9%.

Així es desprèn de l’article de conjuntura Bon final d’any per a l’economia espanyola publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research, en què es recullen els principals indicadors econòmics, que proporcionen dades positives sobre el tancament de l’any 2014:

• La millora de les perspectives econòmiques ve motivada per l’augment de la confiança en la capacitat de creixement de l’economia espanyola, reforçada per la disminució del preu del petroli i la depreciació de l’euro.

• Els indicadors d’oferta mostren un bon to. El més destacat és l’increment de la facturació en la indústria de l’automòbil (9,1% l’octubre) i de les matriculacions, que van créixer un 17% el novembre.

• El balanç de l’ocupació és positiu: va créixer més del que es preveia el nombre d’afiliats a la Seguretat Social (95.040), gràcies al sector serveis i de la indústria. Tot apunta que el mercat laboral seguirà millorant en els propers mesos.

• Hi ha signes de millora en el sector exterior: van augmentar les exportacions de mercaderies, mentre que l’exportació de serveis permet que es mantinguin les perspectives favorables per al sector, ja que al final de 2014 va incrementar també el nombre de visitants estrangers.

• L’evolució en el sector bancari és favorable. Hi ha una millora en matèria de nova concessió de crèdits i una davallada de la taxa de morositat.

• El dèficit públic de les autonomies constitueix la principal nota discordant de l’any: es preveuen riscos d’incompliment de l’objectiu de dèficit el 2014.

T’animem a conèixer més dades sobre aquests indicadors econòmics en l’últim número de l’Informe Mensual de ”la Caixa ” Research, de gener de 2015.

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera d’Espanya, Europa i el món.