Si tens pensat invertir per primera vegada, conèixer el significat d’aquests termes et serà de gran ajuda.

També conegut com a mercat d’emissió d’actius financers, és el lloc físic o virtual on les empreses i els governs capten fons del públic mitjançant l’emissió de nous valors. Els inversors compren títols acabats de crear que adquireixen directament de l’emissor.

Mercat financer dedicat a la compravenda de valors ja emesos al mercat primari. Els principals mercats secundaris són borses de valors, el mercat de deute públic i els mercats de futurs i opcions. Al mercat secundari és on intervenen l’oferta i la demanda i es dona liquiditat al sistema econòmic.

Ordre que es llança al mercat fixant un preu màxim al qual es vol comprar o un mínim al qual es vol vendre. És una ordre útil quan tenim clar el preu que volem pagar o obtenir per cada títol. Al mercat espanyol es pot posar una validesa de fins a 90 dies per a aquest tipus d’ordres.

Ordre que es llança al mercat, però sense fixar el preu al qual volem comprar o vendre. L’ordre es creuarà al millor preu que hi hagi en aquell moment. Així, si no hi ha prou títols per completar l’ordre, la resta quedarà pendent fins que hi hagi oferta o demanda a aquell preu.

Ordre que es llança al mercat amb la intenció que s’executi per la seva totalitat a un preu no exacte. S’executen ràpidament, sempre que hi hagi prou liquiditat, i al millor preu disponible.

És una mesura de la intensitat de la variació del preu d’un actiu respecte a la seva mitjana històrica. Es tracta d’una mesura de risc que ens ajuda a discriminar entre actius per la seva variabilitat. Una volatilitat elevada d’un actiu significa que, en termes històrics, el preu d’aquest actiu s’ha comportat amb oscil·lacions importants respecte al seu valor mitjà.

Expressió que s’usa en l’àmbit borsari per referir-se a les empreses cotitzades de menys volatilitat. La majoria d’aquestes companyies tenen establert el pagament de dividends de manera general. El terme blue chip prové de les fitxes blaves dels casinos, que són les de més valor.

Expressió que s’utilitza en l’àmbit borsari per referir-se a les empreses cotitzades de mida petita i amb més volatilitat. Resulten interessants per a determinats inversors a causa del seu potencial de revaloració.

Increment del valor de mercat d’un actiu. Mentre l’actiu no es ven, parlem de plusvàlua latent.

Són aquelles pèrdues generades quan disminueix el valor de la inversió, és a dir, quan el preu d’un actiu és inferior al preu que es va pagar en el moment de la seva adquisició. Mentre no es ven l’actiu, parlem de minusvalideses potencials o latents.

En el sisè lliurament de «Finanzas para followers», el projecte de CaixaBank per impulsar l’educació financera i explicar, de manera amena i comprensible, els conceptes financers amb què ens trobem cada dia, el presentador Javier Muñiz compta amb la presència d’Alma Obregón, mare, runner i rebostera. Junts respondran als dubtes que han arribat al canal de Twitter de CaixaBank (@CaixaBank), convertint aquesta última entrega de #FinanzasXaFollowers en unes «FAQ sobre les finances personals».

Què passa, per exemple, si un mes gasto més del que tinc al compte? Poden passar dues coses, explica Javier Muñiz: «que ens arribi el rebut i, com que no hi ha diners, que el banc el torni, la qual cosa ens suposaria alguna despesa addicional». Però també podria passar que el banc avancés l’import que cal pagar i que hàgim de tornar-lo amb els interessos o les comissions corresponents. Llavors tindríem el que s’anomena «un descobert» o, en unes altres paraules, estaríem en «números vermells».

Un amic m’ha demanat que li avali un préstec. Què faig?, demana un altre internauta. Doncs, senzillament, has de saber que «si l’avales, estàs responent tu per aquesta persona, per la qual cosa si aquest familiar o amic no pot pagar el préstec, te n’hauràs de fer càrrec tu». Així que «molt de compte amb això», alerta Javier Muñiz.

Un altre dubte recurrent és sobre què podria passar si un banc cau en fallida. Si el meu banc falleix, perdria els meus diners?, pregunten des de Twitter. La resposta és que no «perquè el Fons de Garantia de Dipòsits protegeix els clients dels bancs fins a 100.000 euros, en dipòsits o comptes corrents», explica Javier Muñiz. Així que si tens la sort de tenir més de 100.000 euros, «el millor és repartir-los entre diversos bancs», afegeix Alma Obregón.

I què passa si surto una nit, em roben la targeta i es gasten els meus diners? No passaria res perquè fa poc ha entrat en vigor una normativa que protegeix els titulars de targeta, de tal manera que, si ens roben, només caldria assumir un màxim de 50 euros. De totes maneres, llevat que hi hagi frau per part nostra, la majoria dels bancs es fan càrrec del total de l’import robat. Això sí, «és molt important avisar el banc com més aviat millor».

Un altre tuiter pregunta: Me’n vaig de vacances fora d’Espanya. Puc fer servir la targeta a l’estranger? Evidentment, la resposta és que sí: les targetes es poden usar a l’estranger. Però no tan sols es pot, sinó que són molt més pràctiques. Quan ets lluny de casa «no és recomanable anar només amb diners en efectiu, perquè si et roben un feix de bitllets, ningú no te’l torna», adverteix Javier Muñiz. A més a més, quan s’està de viatge, és molt probable que necessitis llogar un cotxe o reservar una habitació d’hotel «i, per a això, el més probable és que et demanin una targeta de crèdit».

 El vídeo s’acaba amb una recepta per millorar la nostra salut financera, que té tres parts diferenciades: l’estalvi, l’endeutament i la inversió.

• Estalvi: la base del plat. Té tres ingredients: el pressupost, el preestalvi (és a dir, estalviar a principis de mes) i el fons d’emergència (que seria l’equivalent a menjar de túper).
• Endeutament: un toc de sabor. És com un picant: una mica ens pot donar bon sabor i ajudar-nos a complir els nostres objectius… però molt se’ns pot posar malament. Sempre que demanis un préstec, fes servir la TAE per comparar els preus de les diverses ofertes existents. I evita sobreendeutar-te: que els deutes no sobrepassin mai el 30 o 40% dels teus ingressos.
• Inversió: el llevat dels teus estalvis. Les inversions poden fer que els teus estalvis pugin. És bo pensar a invertir-ne una part, que seria com posar-los a foc lent, cercant rendibilitat perquè els estalvis no perdin valor. Però, ull!, com més rendibilitat, més risc. Això seria com el sucre, que com més n’hi poses, més dolç està, però assumint el risc d’empatxar-nos. El millor de tot és diversificar les inversions per minimitzar-ne el risc, ja que no podem eliminar-lo del tot. És a dir, «no posar tots els ous al mateix cistell», que deia l’àvia d’Alma Obregón.

Si seguim tots aquests consells, gaudirem d’una salut financera perfecta, fantàstica… i deliciosa. Recorda seguir el hashtag #FinanzasXaFollowers i el perfil a Twitter de CaixaBank (@CaixaBank) per estar sempre informat.

El pes del sector turístic en l’economia espanyola és indubtable. Això no és una frase buida o formulada a la lleugera, sinó que ho diu l’OCDE: és el país d’aquest entorn en què la contribució d’aquest apartat al PIB és més important en termes relatius, concretament de l’11,1%. A més, és el segon amb una influència més gran del turisme en el treball, amb una taxa (13%) que duplica àmpliament la mitjana de l’OCDE (4,9%).

Les raons d’aquesta influència cal cercar-les en diversos factors. El clima, la seguretat ciutadana, el patrimoni històric i cultural o la gastronomia en són algunes. Tanmateix, aquests elements no expliquen per si sols per què Espanya es troba en el podi mundial del turisme. Una oferta turística de qualitat és l’ingredient que falta en aquesta llista d’explicacions.

Fa anys que les empreses turístiques espanyoles que componen el sector hoteler demostren la seva professionalitat i la seva iniciativa. Aquest ecosistema empresarial és clau perquè els turistes triïn Espanya com a destinació per a les seves vacances. Donar-li suport és una qüestió vital per a l’economia, però no només això. També és un reconeixement a l’esforç de tots els professionals que hi ha darrere d’aquests negocis.

Perquè puguin dur a terme les seves iniciatives, les empreses hoteleres necessiten rebre un suport dissenyat a la seva mida. El finançament és un dels apartats més importants, i per això és necessària la presència d’entitats especialitzades. Per aquest motiu va sorgir CaixaBank Hotels&Tourism, que té com a objectiu oferir a les empreses del sector turístic l’atenció personalitzada que necessiten.

Només el 2018, CaixaBank Hotels&Tourism va concedir un total de 2.200 milions d’euros en crèdit al sector hoteler i d’altres allotjaments turístics, a través d’un total de 2.800 operacions. En aquest sentit, va augmentar el crèdit concedit un 46% respecte a 2017, quan va sumar 1.500 milions d’euros. Amb aquests resultats, l’entitat ha superat àmpliament l’objectiu establert a principis de 2018 de créixer el 20%.

CaixaBank Hotels&Tourism ofereix una línia específica de finançament per impulsar i dinamitzar el sector turístic i hoteler. Per fer-ho, manté acords amb més de quaranta federacions i associacions hoteleres, com la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT), que canalitza l’acord a través de les cinquanta-una associacions hoteleres d’àmbit nacional, provincial, autonòmic i local que en formen part. Aquest conveni amb CEHAT, renovat el març del 2018, té una validesa de dos anys i, en un principi, preveia 3.000 milions d’euros en finançament. Tanmateix, una ampliació recent incrementarà fins als 4.000 milions d’euros aquesta línia de crèdit disponible per als seus associats.

Aquesta ampliació de la línia de crèdit que CaixaBank Hotels&Torurism canalitza a través de CEHAT és el reflex del bon moment que viu el sector. Un informe recent elaborat per CaixaBank Research apunta que el sector turístic mantindrà una evolució positiva el 2019. Tot un èxit si es té en compte que el sector va registrar un creixement sense precedents durant els últims anys.

Efectivament, després que l’entrada de turistes a Espanya batés rècords any rere any, el país va rebre prop de vuitanta-dos milions de visitants el 2018, una xifra similar a la registrada el 2017. Les previsions de CaixaBank Research apunten que el sector serà capaç de mantenir-la el 2019.

Aquestes previsions s’alineen amb les fetes per CEHAT i PWC per a aquesta Setmana Santa. Segons l’índex OHE Hoteler elaborat per aquestes dues entitats a partir d’una enquesta feta a professionals del sector, l’estabilitat serà la tònica d’aquestes vacances.

Així, la gran majoria dels hotelers enquestats espera que les pernoctacions es mantinguin. Fins i tot les perspectives sobre l’increment d’arribades de turistes nacionals són molt positives respecte al mateix període del 2018. També es preveu que es mantingui l’arribada de turistes procedents d’Alemanya, el Regne Unit i països nòrdics, amb un repunt en l’arribada de turistes procedents de França.

D’altra banda, l’informe sobre el sector elaborat per CaixaBank Research apunta també una tendència a l’atracció de turisme de més qualitat. Així, mentre que l’entrada de turistes el 2018 s’ha mantingut estable respecte al 2017, la despesa turística ha augmentat el 2,8% i la despesa diària, el 6,4%. Es tracta de xifres molt positives.

Malgrat les bones perspectives, el sector turístic no pot abaixar la guàrdia. Per mantenir la seva posició, ha de fer front a possibles situacions com la recuperació dels seus principals competidors o un creixement econòmic més baix dels països emissors de turistes. Davant d’aquests reptes, experts de PWC aposten per mesures com invertir a millorar els productes i serveis, capacitar el capital humà o implantar processos tecnològics i de digitalització.

A l’hora d’afrontar aquests desafiaments, el finançament especialitzat és fonamental. Per aquesta raó, CaixaBank Hotels&Tourism va signar el 2018 més de quaranta convenis amb federacions i associacions hoteleres. A més, ha organitzat quaranta-cinc trobades amb empresaris referents del sector per tota la geografia espanyola.

CaixaBank Hotels&Tourism ofereix al sector hoteler una sèrie de productes i serveis diferencials per ajudar les seves empreses a optimitzar la seva rendibilitat i simplificar la seva activitat diària. Per fer-ho, té en compte les necessitats dels diferents subsectors dins d’aquest mercat, com ho són els establiments hotelers, els allotjaments turístics o els càmpings.

El catàleg de CaixaBank Hotels&Tourism inclou un dossier de productes específics i finançament adaptat a cada projecte, així com una anàlisi prèvia gratuïta. L’entitat assessora els seus clients sobre les seves inversions i fomenta la modernització de la planta hotelera existent. A més, promou el finançament de la compra d’actius hotelers i la de projectes de nova construcció, tant en l’àmbit urbà com en el de vacances.

Un equip de trenta professionals ofereix als clients de l’entitat un servei d’alt valor afegit. L’excel·lència, la qualitat i la proximitat són les bases d’aquesta oferta.

Donar suport al sector hoteler i destacar la importància de la seva contribució a l’economia espanyola és alguna cosa més que una estratègia. És una qüestió de justícia.

Ja és aquí el segon capítol de “Finances per a followers”, el nou programa per impulsar l’educació financera que s’emmarca dins el model de banca socialment responsable de CaixaBank, presentat per Javier Muñiz, youtuber educatiu, i Rosa del Blanco, experta en comunicació financera i en el món fintech.

Després de la primera entrega dedicada al pressupost familiar, aquest segon vídeo, que compta com a convidat amb el popular cantant Xuso Jones, se centra a explicar de forma amena i comprensible un concepte que de vegades pot semblar una cosa complexa: inversió. El vídeo aborda la importància que tenen en aquest sentit els conceptes de risc i diversificació.

Una enquesta en el perfil de Twitter de CaixaBank (@caixabank) revela que un 36% dels enquestats no coneixen la diferència entre un producte d’estalvi i un producte d’inversió. I a aquest 36% cal afegir un 7% més de respostes que creuen que ambdues coses són el mateix. Doncs no, no ho són. Mentre que un producte d’estalvi seria, per exemple, un compte remunerat, un compte d’estalvi o un dipòsit a termini, “invertir és posar a treballar els teus estalvis per aconseguir un objectiu”, explica Javier Muñiz. És a dir, “productes d’inversió serien les accions, els bons, els plans de pensions o una de les opcions més populars, els fons d’inversió”, afegeix Rosa del Blanco.

La principal diferència és que, contràriament als productes d’estalvi, els productes d’inversió impliquen risc, que serà major o menor segons el producte en qüestió. Cada persona pot assumir un cert nivell de risc, segons la seva capacitat econòmica, coneixements, experiència, objectius… Per això, abans de contractar un producte d’inversió, el banc ens farà un test per saber quins productes són més adequats per a nosaltres. I per minimitzar el risc, el que cal fer és diversificar i no posar tots els estalvis en el mateix producte, un risc que el vídeo il·lustra molt gràficament quan Xuso Jones intenta desplaçar una sèrie d’ous en el mateix cistell. Sempre serà menys arriscat disposar els ous en diferents cistells.

Què és, per exemple, un fons d’inversió? Per explicar-ho, el vídeo posa l’exemple d’un concert de rock. Perquè un concert es pugui celebrar en un gran recinte, és necessari que moltes persones facin, cadascuna, una inversió, és a dir, que paguin la seva entrada. Un fons d’inversió vindria a ser una cosa semblant: “es tracta d’un vehicle d’inversió en què un grup de persones inverteix els seus diners de manera conjunta. Després, un gestor professional agafarà aquests diners i els invertirà diversificant en diferents actius. D’aquesta manera, si un va malament, serà més fàcil que es compensi amb un altre que vagi bé. I així és com s’assoleixen èxits que no s’aconseguirien per separat”, explica Rosa del Blanco.

Els millors consells per invertir

El vídeo finalitza, com a resum, amb cinc consells bàsics a tenir en compte a l’hora d’invertir:

• Buscar assessorament professional.
• Tenir clar de quants diners es disposa per invertir, i no invertir els que es necessitin a curt termini.
• Definir bé els objectius d’inversió.
• Preguntar-se quant risc s’està disposat a assumir.
• Diversificar per minimitzar el risc.

I sobretot, el més important és sempre entendre bé el que s’està fent. No invertir mai en productes que escapin al nostre coneixement, sinó en productes el contingut dels quals s’entengui clarament.

El proper programa de “Finances per a followers” abordarà un nou tema: com utilitzar la banca online amb seguretat . Us el perdreu?

El TIN (tipus d’interès nominal) és l’interès que l’entitat financera cobra en concepte d’ajornament dels pagaments. Es tracta d’un percentatge fix que el banc rep com a pagament pels diners que ha prestat al client. Pot ser anual, però no és el més usual. L’habitual és calcular-lo de forma mensual, tot i que també es podria fer de forma diària, setmanal o trimestral. L’important en aquest cas és fixar-se en el període temporal, per fer després els càlculs que interessin. Per exemple, un 6% nominal anual equivaldrà a un 0,5% nominal mensual (és a dir, 6% dividit entre 12 mesos).

Però el TIN no té en compte cap de les despeses que van associades a l’operació, ni tampoc no descompta la inflació (per oposició al tipus d’interès real, en què sí que es resta). Es tracta simplement, tal com indica el seu nom, de l’interès nominal, d’aquell que es pacta amb l’entitat bancària per fer l’operació.

Per la seva banda, la TAE (i no el TAE, com es diu a vegades) correspon a la taxa anual equivalent. Què significa l’expressió anual equivalent? Significa que és el percentatge que indica, de forma anual, el cost o el rendiment efectiu que té un producte financer. El seu càlcul es fa seguint una fórmula matemàtica normalitzada, que té en compte el TIN de l’operació, però també altres factors, com ara la freqüència dels pagaments, les comissions bancàries per cancel·lació o amortització i també les altres despeses que genera l’operació. És, per tant, “anual” i “equivalent” i, per això, més completa i, en general, més útil que el TIN perquè el consumidor pugui prendre una decisió final.

De fet, el que permet la TAE és homogeneïtzar qualsevol producte financer a un període d’un any per tal de poder-lo comparar amb un altre producte similar, ja sigui de la mateixa entitat financera o d’altres entitats. Aporta, per tant, una visió més clara i real de quant pot aportar una inversió o de quant pot costar un crèdit.

D’acord amb la normativa del Banc d’Espanya, CaixaBank informa sempre sobre la TAE en tots els seus contractes, documents de liquidació i ofertes vinculants als seus clients, així com en les campanyes publicitàries que fa dels seus productes financers.

Així mateix, el Banc d’Espanya disposa del següent simulador, que permet obtenir la TAE d’una operació de préstec a partir de diversos conceptes: l’import del préstec, el seu tipus d’interès nominal, el seu termini d’amortització, les comissions i, en cas que la seva contractació sigui obligatòria, la prima de l’assegurança de protecció de pagaments.