Com cada mes, les dades proporcionades per l’Índex de Preus de Consum (IPC) han acaparat els titulars dels mitjans de comunicació del país. Ara bé, més enllà del fet que hagin pujat o baixat els preus, l’índex publicat ahir ens ha portat una altra gran novetat: és el primer que inclou serveis en línia de vídeo i música (Netflix, HBO, Spotify…), els jocs d’atzar (Loteria, ONCE…) i el cafè monodosi en els productes d’alimentació (Nespresso, Dolce Gusto…).

Això és conseqüència de la nova estructura d’aquest índex, que actualitza els paràmetres per adaptar-los al consum real de les llars, que va canviant durant els anys. En aquesta ocasió, s’ha modificat la composició del cistell de la compra (passa a tenir 479 articles davant dels 489 de la base anterior) amb l’objectiu de millorar-ne la representativitat.

Ara bé, del mateixa manera que s’han incorporat nous articles, també se n’han eliminat d’altres. És el cas de productes com el brandi, les videocàmeres o els DVD gravables: desapareixen del cistell.

Més aliments, menys roba

La nova base de l’IPC atorga més pes als aliments i a les begudes no alcohòliques (+5,5%), així com al tabac i a les begudes alcohòliques (+9,1%). Per altra banda, el pes de l’habitatge també creix un 6,4%, mentre que el grup de vestit i calçat i parament de casa disminueixen un 11,4% i un 4,3% respectivament.

Finalment, cal destacar que la despesa que destinen les famílies a oci i cultura augmenta un 21,8%, així com la despesa en medicina (16,4%).

Dins dels conceptes sobre educació financera, avui abordem un del qual es parla constantment en economia: la inflació. Aquest terme fa referència a l’augment sostingut en el temps del preu de béns i serveis. Concretament, els economistes defineixen la taxa d’inflació com el percentatge de variació del nivell general de preus entre dos períodes consecutius. Quan aquesta taxa és negativa i els preus es redueixen de manera sostinguda, parlem de deflació.

 “La inflació és sempre i a tot arreu un fenomen monetari en el sentit que només és i pot ser produïda per un increment més ràpid de la quantitat de diners que de la producció”. Aquesta mítica frase de l’economista Milton Friedman, que ha regit sempre el funcionament i evolució de la inflació, s’està posant en dubte després del modest creixement que ha tingut l’índex de preus després que els bancs centrals hagin intentat impulsar-lo amb fortes polítiques monetàries. Sembla que la causa d’aquest “creixement lent” no es deu a un motiu concret, sinó més aviat a un conjunt de diversos factors. Però abans d’entrar a valorar aquests factors, convé apropar breument el concepte.

 Què és la inflació i per què està creixent a un ritme lent

La inflació és l’augment generalitzat i sostingut dels preus dels béns i serveis existents en el mercat durant un període de temps, normalment un any. Dit d’una altra manera, és la pujada continuada dels preus durant el temps.

Per mesurar la inflació es té en compte l’evolució de l’índex de preus de consum (IPC), que, al seu torn, mesura l’evolució dels preus del “cistell de la compra” (que inclou 489 productes del consum bàsic de les persones).

Per entendre per què l’evolució de la inflació no està sent l’esperada, hem d’atendre diversos factors que estan motivant aquest fet. Entre aquests factors destaquen:

• La caiguda dràstica del preu de primeres matèries: caigudes tan fortes com la del petroli (un 76% entre mitjan 2014 i inicis de 2016) estan tenint un gran impacte fins i tot en la inflació subjacent. Aquesta, encara que està lliure de la volatilitat del component energètic i dels aliments, es veu afectada de forma indirecta pel descens del cru, que rebaixa al seu torn els costos de producció i transport i, per tant, afecta també altres productes. Aquest punt apareix explicat detalladament a l’article “A la recerca de la inflació perduda” de l’Informe Mensual de maig de CaixaBank Research.
• L’excés de capacitat productiva: aquesta va assolir nivells molt alts durant la gran crisi i ara la lenta recuperació de l’activitat econòmica està dificultant que se n’elimini l’excés.
• La debilitat del crèdit: una de les raons per les quals la recuperació de la demanda està sent lenta és la debilitat del crèdit, que frena la demanda. D’aquesta manera, el paper del crèdit és fonamental, perquè actua de mecanisme de transmissió entre l’emissió dels diners i la seva circulació (que és el que realment incideix en la inflació).
• El canvi en la política monetària: hi ha hagut una ruptura del mecanisme de transmissió de la política monetària, a conseqüència de la naturalesa de la crisi.

Aquests són alguns dels factors que expliquen el ritme actual de l’índex d’inflació. Hem d’entendre, doncs, que el fet que la inflació sigui baixa respon a múltiples factors, no només a un. D’altra banda, tenint en compte el panorama actual, es pot veure que es tracta d’un procés a mitjà-llarg termini en què els resultats no es veuran de manera immediata, sinó gradualment.

Per entendre amb més detall el concepte de la inflació i per què està tenint un creixement inesperadament lent, pots consultar l’Informe Mensual de maig de CaixaBank Research.

Tres lletres que coneixem molt bé i que hem sentit desenes de vegades (o més): IPC. Aquestes sigles responen a l’Índex de Preus de Consum, un valor numèric que mostra les variacions que experimenten els preus en un període determinat. En altres paraules, és una radiografia de l’evolució del cost de la vida a Espanya. Però… què s’hi amaga, al darrere?

La història de l’IPC es remunta al 1936, quan es va crear el Sistema d’Índexs de Cost de la Vida. Des d’aquest any i fins al 2002, aquest sistema va anar evolucionant fins a arribar a l’índex que coneixem actualment. No obstant això, l’IPC és un indicador estadístic viu, que evoluciona en funció dels canvis i hàbits de consum de la societat.

Com es calcula l’IPC? L’encarregat de calcular-lo és l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que recopila informació de prop de 220.000 preus de 489 articles de tota mena per incloure pràcticament tots els àmbits de consum (alimentació i begudes, serveis de comunicació, transports, moda…). Tota aquesta informació l’obté de més de 30.000 establiments distribuïts en 177 municipis de tot el territori.

Tots els articles es distribueixen en 12 grups diferents, que tenen una ponderació estadística en funció del seu pes en el mercat. Per establir quines han de ser aquestes ponderacions, l’INE té en compte els resultats de l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), en què participen 24.000 llars espanyoles i comparteixen informació detallada sobre la despesa en consum que fan.

* Els 12 grups que conformen l’IPC i les seves ponderacions per a l’any 2016 (Font: INE)

El càlcul de l’IPC es fa cada mes i es publica a mitjan mes següent al mes calculat.

Com influeix l’IPC en l’economia? L’IPC reflecteix l’evolució del cost de la vida. Per això, és un indicador clau per conèixer la inflació o la deflació de l’economia. Així mateix, és també una dada important per a l’economia de la llar, ja que, si l’IPC puja, per exemple, un 2%, una família haurà de gastar un 2% més per adquirir el “cistell de la compra” bàsic.

De la mateixa manera, l’IPC també influeix en el nostre poder adquisitiu. Seguint amb l’exemple anterior, si l’IPC puja un 2% però en canvi els ingressos de la llar (provinents de salaris, inversions, herències…) creixen un 5%, la nostra capacitat de compra augmentarà un 3%. Al contrari, si l’IPC puja més que els nostres ingressos, el nostre poder adquisitiu disminuirà.

A més, l’IPC resulta determinant en les decisions del govern d’Espanya, com quan és el moment d’aprovar prestacions, retribucions o despeses. Abans de les últimes reformes, per exemple, les pensions i els salaris es vinculaven en molts casos a l’evolució de l’IPC.

Si tens qualsevol dubte sobre l’Índex de Preus de Consum, pots visitar el web de l’INE.

Per aprendre més conceptes sobre educació financera, pots visitar altres posts d’aquest blog

Diversificació de les inversions, IPC, interès simple i compost… Coneixes aquests conceptes financers? Segons el Test d’Alfabetització Financera de Standard & Poor’s, 51 de cada 100 espanyols no els coneixen i han suspès la prova. Espanya només supera, en el rànquing, Grècia (45%), Itàlia (37%) i Portugal (26%), i està per sota de la mitjana de la UE, que s’ha quedat en un 55%.

Si encara no hi estàs gaire familiaritzat, en aquest post te’ls expliquem un per un i de manera senzilla:

1. Diversificació de les inversions

Tens estalvis i vols treure’n un interès? Estàs pensant a estalviar a llarg termini? Si és així, has de tenir molt en compte la diversificació a l’hora d’invertir. Això és el que normalment es coneix com a “no ficar tots els ous al mateix cistell”, i respon a un dels principis bàsics de la inversió: el risc.

Per exemple, si tenim accions d’una companyia d’assegurances i cauen un 5%, el risc és molt més gran que si tenim accions de tres companyies. Pel comportament natural del mercat, seria complicat que, a part de les accions de la companyia d’assegurances, també caiguessin un 5% les accions d’una empresa tecnològica i d’una d’infraestructures.

Warren Buffett, un dels gurus de Wall Street, va afirmar que “una diversificació àmplia és per quan un inversor no entén bé del tot el que està fent”. Precisament, aquesta és la màxima que cal tenir en compte quan no coneixem molt detalladament tot el que envolta la nostra inversió. A més, abans de pensar en com diversificar, és important tenir clars els nostres objectius. Vull estalviar a llarg termini o obtenir una bona rendibilitat a curt termini? És per als meus fills o per a la meva jubilació? Preguntes com aquestes són bàsiques i es poden resoldre amb eines on-line com les de l’OCU.

2. En la capacitat de compra convergeixen dos factors bàsics: quant ingresso i quant puja el preu dels béns i serveis

Els ingressos provenen del treball, la venda, les inversions, etc. Per saber quant donen de si aquests ingressos hi ha l’índex de preus al consum (IPC), l’instrument que mesura l’evolució del preu en el cistell familiar format per 489 productes (aliments, transport, habitatge, oci, ensenyament, etc.).

Per exemple, si els ingressos d’una persona creixen d’un any a l’altre un 5% i l’IPC ho fa només un 2%, aquest ciutadà tindrà un 3% més de capacitat de compra, o el que és el mateix, podrà comprar un 3% més de béns i serveis del cistell familiar. Per contra, si els seus ingressos pugen un 2% i l’índex de preus ho fa un 5%, seria al revés: amb els seus ingressos podria comprar un 3% menys de béns i serveis que l’any anterior.

3. Interès simple

Aquest concepte fa al·lusió al benefici d’una inversió tenint en compte únicament el capital inicial, atès que els interessos es retiren al venciment de cada període. La fórmula, molt senzilla, és el resultat de multiplicar el capital inicial per la taxa d’interès pel nombre de períodes.

Is = C·R·T *

* Is = interès simple | C = capital | R = taxa d’interès |  T = nombre de períodes

Per exemple, si volem invertir 1.000 euros al 3% d’interès simple, obtindrem 30 euros d’interès en cada període; això dóna un acumulat de 1.030 euros en el primer, 1.060 en el segon, 1.090 en el tercer i així successivament.

4. Interès compost

Mentre que l’interès simple només genera valor sobre la quantitat inicial, en un interès compost el benefici té en compte, a més de la taxa d’interès i el temps, els interessos aconseguits en el període anterior que es reinverteixen afegint-se als diners inicials. Seguint el mateix exemple d’abans, en un interès compost, 1.000 euros també generarien 1.030 euros en el primer període, però passarien a ser 1.060,9 euros en el segon (interès calculat sobre 1.030 euros) i 1.092,7 en el tercer (interès calculat sobre 1.060,9 euros).

Aquesta és la màgia de l’interès compost o, com el va qualificar Einstein, “la força més poderosa de l’univers”. Per simplificar-ne el càlcul hi ha una norma no escrita en finances: la regla del 72, que permet saber el nombre d’anys necessaris perquè es dupliqui el valor d’una inversió d’interès compost. És el resultat de dividir 72 entre el tipus d’interès.

Pots veure les diferències en l’evolució de l’interès simple i el compost amb aquesta senzilla gràfica.

L’aposta de CaixaBank

Com a entitat bancària, ajudar a interioritzar aquests i altres conceptes financers és un compromís que tenim molt present cada dia en oferir recursos per als petits, joves i adults. A més, MicroBank, el banc social de ”la Caixa ”, ha desenvolupat el programa Educació Financera, una iniciativa que durant l’any passat va impartir 100 tallers.

A més, per fomentar la cultura financera entre l’opinió pública i el sector educatiu, el passat 5 d’octubre va tenir lloc el I Dia de l’Educació Financera, en què es van celebrar diferents activitats a les escoles i es va habilitar un telèfon gratuït per resoldre dubtes domèstics.

Si vols saber més sobre aquest tema, descobreix el hashtag #EducaciónFinanciera o visita aquest apartat al nostre blog.

Durant les últimes setmanes, l’agenda financera ha estat marcada per l’anunci d’una de les mesures més importants que ha pres el Banc Central Europeu (BCE) durant els últims mesos: l’anomenat QE (quantitative easing). Aquesta mesura, que consisteix a comprar deute públic a gran escala, té com a objectiu final reactivar l’economia i augmentar els nivells d’inflació inacceptablement baixos que fa massa temps que aguaiten l’eurozona.

Precisament, sobre l’evolució dels preus tracta l’article “Inflació a la baixa i risc de deflació”, publicat a l’últim informe de ”la Caixa” Research. Però què és exactament la inflació? És la pujada generalitzada de preus de béns i serveis en un període determinat. Per quantificar-la, s’utilitza l’Índex de Preus al Consum (IPC), un indicador que mesura la variació dels preus d’un conjunt de productes en relació amb el període anterior. Si els preus cauen respecte a l’any anterior, la inflació se situa en terreny negatiu. Una taxa d’inflació negativa de forma persistent, un fenomen també anomenat deflació, té un efecte nociu per a l’economia, ja que perjudica les expectatives de les llars i les empreses sobre l’evolució futura dels preus, que poden acabar posposant les seves decisions de consum i inversió. Així mateix, una taxa d’inflació molt alta de manera sostinguda, cosa que es coneix com a hiperinflació, també és perjudicial per a l’economia. Per això, el principal mandat de l’autoritat monetària és mantenir l’estabilitat dels preus (amb un objectiu del 2%).

Objectiu del QE: reactivar l’economia

Abans del QE, el BCE ja havia usat un ampli arsenal de polítiques monetàries expansives per injectar liquiditat a les economies de l’eurozona. Per fer-ho, havia “obert l’aixeta” del crèdit als bancs amb la pretensió d’incrementar els diners en circulació. En teoria, això hauria de propiciar un major consum i inversió, cosa que repercuteix en la reactivació de l’economia i, al seu torn, pressiona a l’alça els preus.

Tanmateix, tota aquesta liquiditat no ha acabat arribant a l’economia real. Per què? A grans trets, les causes obeeixen a dos grans factors. D’una banda, la concessió de crèdit s’ha mantingut feble. Això es deu al fet que la demanda de finançament ha estat pràcticament nul·la donat el procés de despalanquejament en què es troba el sector privat. Al seu torn, la nova normativa de regulació bancària tampoc no ha contribuït a propiciar un escenari favorable per a una major concessió de crèdit. D’altra banda, l’escenari econòmic d’incertesa tampoc no ha incentivat a empreses i llars ni a invertir ni a consumir.

Per això, amb aquesta nova mesura, el BCE injectarà liquiditat (i, en última instància, augmentarà la inflació) comprant títols de deute públic  de manera que aquesta liquiditat sí que arribi a l’economia real gràcies a una reducció dels costos de finançament de les empreses.

Si vols aprofundir més en un concepte tan d’actualitat com el que exposem, et convidem a llegir el dossier “Expectatives d’inflació” de l’últim número de l’Informe Mensual de ”la Caixa” Research de febrer de 2015.

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.