CaixaBank ha presentat aquest matí els resultats anuals de 2017. El Grup CaixaBank va obtenir en l’exercici 2017 un benefici atribuït de 1.684 milions d’euros (+60,9 % respecte del 2016), que suposa el millor resultat en la història de CaixaBank. El resultat de CaixaBank a Espanya assoleix els 1.508 milions, un 44,1 % més que el 2016.

En la següent infografia es mostren les principals dades del 2017:

Pots obtenir més informació a la nota de premsa de resultats CaixaBank 2017 o seguir el hashtag de Twitter #ResultatsCABK.

Pots veure un resum de la presentació dels resultats anuals en el següent vídeo:

CaixaBank va obtenir els nou primers mesos de 2017 un benefici atribuït de 1.488 milions d’euros (+ 53,4% respecte al setembre del 2016), que suposa el millor resultat en la història del Grup en aquest període i, també, el major benefici trimestral, amb 649 milions.

CaixaBank ha presentat aquest matí els resultats del primer semestre de 2017. L’entitat va obtenir un benefici atribuït de 839 milions d’euros, fet que suposa un augment del 31,6% respecte al mateix període de 2016.

L’evolució del primer semestre ve marcada per la consolidació per integració global dels resultats de BPI des de febrer, que impacta en els principals epígrafs del compte de resultats, i per la intensa activitat comercial de l’entitat.

L’entitat manté el lideratge en banca on-line, amb 5,5 milions de clients, i en banca mòbil, amb 3,9 milions. La tecnologia i la digitalització donen suport al model de negoci de CaixaBank, amb el 97% de la documentació signada digitalment.

Et presentem alguns dels principals dades a la següent infografia:

Més informació a la nota de premsa de resultats CaixaBank 1S2017 o seguir el hashtag de Twitter #ResultatsCABK.

Mira el resum de la presentació en aquest vídeo:

Són les deu del matí i comença la reproducció d’un vídeo a la pantalla que corona la sala. Sona la música, i les llums s’encenen. El president de CaixaBank, Jordi Gual, començarà d’aquí a poc el seu discurs a la Junta General d’Accionistes. Posteriorment el farà el conseller delegat, Gonzalo Gortázar. 1.062 accionistes són presents a la sala, i se sumen als que segueixen la retransmissió en directe a través del web. Uns altres milers han delegat el seu vot. En gairebé cinc minuts començarà l’òrgan de decisió més important de qualsevol empresa, i perquè tot vagi sobre rodes, el treball ja es va encetar unes setmanes abans.

A més de la tasca que es fa per oferir als accionistes els informes necessaris que detallen la informació de la gestió en qualsevol faceta que puguin necessitar, hi ha un treball logístic, de protocol i organitzatiu que permet la celebració de la Junta General d’Accionistes en el lloc i la data determinats per la convocatòria del Consell d’Administració. Aquest treball mostra algunes dades interessants…

Per il·luminar el Pavelló 8 del Recinte Gran Via de Fira de Barcelona han calgut més de 300 focus. A més, la potència instal·lada perquè l’àudio arribi en òptimes condicions a tots els presents supera els 25.000 watts. Una barra de so potent per a la televisió amb el volum al màxim, o tot el sistema d’un cotxe modern, estarien al voltant dels 300 watts.

Projecció de vídeo

Per aportar informació addicional als accionistes, la pantalla ofereix dades durant els discursos del president i el conseller delegat. També vídeos explicatius. Dos grans projectors impressionen les imatges, amb 100.000 ansi lumens de potència. La qualitat de la imatge destaca, i és lògic. Un projector dels que habitualment utilitzem en qualsevol sala de reunions acostuma a tenir uns 5.000 ansi lumens.

Els cables

Per a tots els tècnics, el cable és el nexe d’unió de tot muntatge, el que fa que cada senyal arribi a la seva destinació sense contratemps. Senyals de vídeo, àudio, comunicació interna… Encara que moltes d’aquestes connexions ja es poden fer via wireless, una segona línia de seguretat cablejada de forma tradicional sempre sol ser una gran aliada en els grans esdeveniments. Les necessitats d’aquesta Junta General d’Accionistes han requerit més de 3 quilòmetres de cable. Un dels mèrits d’aquesta instal·lació, encara que sembli un contrasentit, és que no es veu. I com menys cables es veuen, millor és el muntatge. En aquesta quantitat de cables també s’inclouen aquells perquè els accionistes puguin seguir la junta des de casa, sense desplaçar-se, via webcast a través del web corporatiu www.caixabank.com/.

Periodistes

La Junta General d’Accionistes, a més d’un òrgan d’administració i control de l’entitat, és un exercici de transparència. Per aquest motiu, més de 40 periodistes assisteixen en directe a l’acte, i tots els qui ho volen, es poden connectar a la retransmissió en línia. Al recinte hi ha equips de Comunicació que estan a disposició dels periodistes per atendre qualsevol necessitat o explicació addicional que requereixin.

Informàtica

Perquè els sistemes de recompte funcionin en cada un dels punts que se sotmetran a votació durant la Junta, a més de donar suport a equips d’Atenció a Inversors, acreditació d’assistents, Comunicació i periodistes, al recinte s’han instal·lat 150 ordinadors personals, que inclouen tant equips fixos com portàtils per garantir la mobilitat i cobrir les necessitats en qualsevol moment.

Són moltes persones les que, fent un treball silenciós, contribueixen a fer que CaixaBank celebri sense contratemps la seva Junta General d’Accionistes. Quan les llums s’apaguin, es posaran en marxa per preparar el següent esdeveniment de la primera entitat financera de la península ibèrica.

Amb l’objectiu d’analitzar què està significant la revolució digital per a les finances i l’economia, The Economist va organitzar a Londres la trobada Finance Disrupted, amb la participació de diferents experts en aquest àmbit.

CaixaBank ha presentat aquest matí els resultats anuals del 2016. L’entitat va obtenir el 2016 un benefici atribuït de 1.047 milions d’euros, fet que suposa un augment del 28,6% respecte 2015. Amb aquest resultat, CaixaBank supera els 1.000 milions de benefici per primera vegada des de l’exercici 2011. El resultat abans d’impostos arriba als 1.538 milions, fet que suposa un creixement del 141% en comparació al 2015 i el resultat del negoci bancari i assegurador puja a 1.979 milions d’euros, amb una rendibilitat ( ROTE) del 10,8%.

Alguns de les principals dades es mostren en la següent infografia:

Pots tenir més informació a la nota de premsa de resultats CaixaBank 2016 o seguir el hashtag de Twitter #ResultadosCABK.

Mira el resum de la presentació en aquest vídeo:

La Càtedra “la Caixa” de Responsabilitat Social de l’Empresa i Govern Corporatiu compleix aquest any el seu desè aniversari i més de 250 alumnes i exalumnes del IESE Business School es van reunir a Barcelona per commemorar la data. En l’acte va intervenir el president de CaixaBank, Jordi Gual, que va fer un recorregut per les claus de l’ètica i la responsabilitat corporativa com a eixos de la gestió empresarial en aquest segle. Gual va recalcar de manera especial aquest aspecte i va afirmar que “sense uns comportaments empresarials profundament ètics, no és possible el funcionament harmònic de les economies modernes.” També va destacar que “en la conducta empresarial, no n’hi ha prou de complir la legalitat”.

“Només una actuació empresarial ètica i responsable sostinguda en el temps construeix i reforça la confiança i el compromís.”

Jordi Gual, president de CaixaBank, ha assistit a la seva primera reunió amb el Comitè Consultiu d’Accionistes des del seu nomenament al juny. Aquesta trobada és una iniciativa pionera en les empreses de l’IBEX 35 i una de les vies per les quals CaixaBank s’acosta als seus més de 700.000 accionistes minoritaris.

Aquest grup representa la diversitat accionarial de CaixaBank en funció de la comunitat autònoma, edat, sexe i nombre d’accions. Per a Jordi Gual les reunions de Comitè impliquen “una gran responsabilitat ja que per a la majoria d’aquests accionistes minoritaris CaixaBank és una inversió a llarg termini de la qual esperen una bona rendibilitat i un flux de dividends elevats i estables”. Per això, el president de l’entitat considera que “la comunicació bidireccional és imprescindible”.

Les línies d’aquesta reunió passaven per analitzar conjuntament els resultats de 2016, així com les línies estratègiques i objectius del 2017 en el marc del Pla Estratègic. A més, els assistents han pogut comprovar i opinar sobre el grau d’implantació de les propostes plantejades en la trobada anterior. D’aquesta manera, “es pot conèixer de primera mà l’opinió dels nostres accionistes sobre les iniciatives”, subratlla Jordi Gual. En aquesta cita, per exemple, els membres han fet aportacions sobre com millorar la difusió d’informació corporativa en els canals digitals.

A més, la novetat d’aquesta edició ha estat, tal com marca la normativa del Comitè, la renovació d’un terç dels membres. Quins requisits has de complir per formar-ne part? Únicament ser accionista de CaixaBank i tenir almenys 1.000 accions durant tot el temps que en formis part. La nostra entitat havia rebut un total de 60 candidatures per a aquest nou cicle.

El Comitè Consultiu d’Accionistes de CaixaBank se celebra dues vegades a l’any i reuneix un total de 17 accionistes minoritaris. La propera reunió tindrà lloc el març de 2017.

Vols saber més sobre el Comitè i el dia a dia dels accionistes? Fes una ullada al nostre post o visita el Twitter de @AccionistasCABK

El consell d’administració de CaixaBank ha acceptat la renúncia d’Isidre Fainé com a president de l’entitat i ha aprovat el nomenament de Jordi Gual com a president no executiu de CaixaBank. Per part seva, Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, continuarà sent el primer executiu de l’entitat. Isidre Fainé romandrà, com fins ara, com a president de la Fundació Bancària ”la Caixa” i de CriteriaCaixa, accionista de control de CaixaBank, i ampliarà la seva dedicació al capdavant d’ambdues entitats.

Isidre Fainé, impulsor de la revolució comercial de CaixaBank des de 1999

Isidre Fainé es va incorporar a ”la Caixa” a finals de 1981 com a director general adjunt, va ser nomenat director general el 1999 i va assumir la presidència de l’entitat el 2007, en substitució de Ricard Fornesa. Primer com a director general i després com a president, des de 1999 Fainé va impulsar una autèntica revolució comercial, en convertir CaixaBank en la primera entitat financera del mercat espanyol, multiplicant per 4,6 vegades la seva mida i doblant el nombre de clients. Isidre Fainé ha insistit que el seu objectiu és “continuar treballant per al Grup ”la Caixa” amb la mateixa entrega, il·lusió i energia del primer dia, i amb l’experiència acumulada després de 35 anys a l’entitat”.

Jordi Gual, nou president no executiu de CaixaBank

Jordi Gual és Doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia, Berkeley i Llicenciat en Ciències Econòmiques amb premi extraordinari per la Universitat de Barcelona. És Catedràtic d’Economia de IESE Business School i Research Fellow del Center for Economic Policy Research (CEPR) de Londres. Es va incorporar al Grup ”la Caixa” el 2005. És director executiu de Planificació Estratègica i Estudis de CaixaBank i director general de Planificació i Desenvolupament Estratègic de CriteriaCaixa. Ha estat conseller econòmic en la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers a la Comissió Europea a Brussel·les i professor visitant a la Universitat Lliure de Brussel·les i la Universitat de Califòrnia.

Més informació a la nota de premsa

El preu del petroli té un paper clau en l’economia mundial, per la qual cosa és necessari entendre a través de quins paràmetres ha evolucionat en el temps i quines són les perspectives de la seva evolució en el futur. A Espanya aquest exercici és encara més rellevant, ja que ha d’importar pràcticament la totalitat del petroli que consumeix perquè pràcticament no disposa de jaciments propis. Si, a més, li sumem que el cru suposa el 41% de l’energia primària total del model energètic del país, queda de manifest que el cost del petroli té un pes important en la recuperació econòmica d’Espanya.

En conseqüència, un petroli barat és un factor positiu per al conjunt de l’economia espanyola, encara que també pugui comportar riscos, tal com s’analitza a l’article “L’economia espanyola i el petroli: una relació estreta”. És important, també, entendre com es determina el preu del petroli i per això són claus els coneixements que brinda l’experiència històrica. Així ho recull l’article “La convulsa vida del preu del petroli” de l’Informe Mensual de CaixaBank Research. A mitjà termini, el preu del cru ha evolucionat històricament mitjançant els denominats supercicles, períodes d’alça i descens dels preus la durada global dels quals és d’aproximadament 10 o 15 anys. Aquests supercicles són el resultat de les diferents respostes de productors i consumidors davant d’un canvi inicial en el preu. Aquest concepte, analitzat amb deteniment en aquest mateix article, es refereix al fet que els baixos preus provoquen un augment de la demanda i un descens de l’oferta de petroli, cosa que amb el temps acaba repercutint en una pujada de preus, i viceversa.

Seguint aquest patró, durant la història s’han viscut dues fases de grans augments del preu (1973-1980 i 2002-2011) i dues fases de grans davallades (1980-1986 i 2011-2015). Totes aquestes fases han estat intercalades per una inesperada etapa d’estabilitat de preus baixos de 1986 a 2002.

Futur del preu del petroli

Segons aquestes fases, avui dia ens trobem davant del tram final de la caiguda de preus (s’ha registrat un descens del 75% des dels màxims de 2011), per la qual cosa aviat començarà una pujada estable i continuada dels mateixos. Tanmateix, és probable que aquesta tendència no arribi a reflectir-se a llarg termini, degut principalment a l’impacte mediambiental que comporta el consum de cru i la demanda del qual disminuirà a favor d’altres fonts d’energia menys contaminants.

Si vols conèixer en detall la nostra anàlisi de les tendències en l’evolució del preu del petroli, pots consultar-la al nostre Informe Mensual de març “Petroli: passat, present i futur”.