Què tenen en comú una copa de plàstic negre i un òrgan humà? A primera vista, podria costar veure la relació, llevat de si pensem en el fet que ambdós es poden fabricar. És llavors quan trobem la resposta: la impressió 3D.

Encara que sembli innovadora, aquesta tècnica va aparèixer als anys 80 del segle passat de la mà de Charles Hull, un enginyer que va patentar la primera màquina capaç d’imprimir un objecte a partir d’un model digital. A poc a poc, el seu ús es va anar estenent al sector industrial per l’estalvi que suposava per a la creació de prototips i testatge de productes, i aviat va arribar al sector de la medicina per millorar la vida de les persones.

Des de peces dentals fins a extremitats completes, la impressió 3D ha revolucionat el mercat de les pròtesis atès que el preu és sensiblement inferior, el temps de producció és reduït i el disseny s’adapta a l’usuari final.

La irrupció de la COVID-19 i la seva extensió en l’àmbit mundial va donar un nou impuls a aquesta tecnologia, especialment quan va sorgir el moviment “coronavirus makers”, en què experts i aficionats a la impressió 3D es van unir per dissenyar viseres protectores i fins i tot respiradors.

Un dels últims usos que s’ha donat a aquesta tecnologia en el camp de la medicina ha estat el disseny de prototips per imprimir òrgans humans per a trasplantaments, que se sumaria a la creació d’artèries artificials, material biològic i medicaments.

Deixant de banda les qüestions bioètiques, la realitat és que el nivell de compressió del funcionament del cos humà que es pot obtenir gràcies a la seva recreació suposarà un salt abismal en aquesta ciència, i hi ha persones que ja afirmen que el futur de la medicina serà imprès.

La impressió 3D també ofereix moltes oportunitats al món de la construcció. El 2013, l’empresa xinesa WinSun va aconseguir imprimir 10 habitatges en només 24 hores i, des de llavors, cada vegada més companyies han vist les possibilitats d’aquesta aplicació i s’hi han sumat: produir cases més sostenibles, generant menys residus, de manera més ràpida, eficient i a un cost inferior.

Aquesta tecnologia, a més, permet produir refugis segurs de manera ràpida en zones afectades per catàstrofes naturals les vies d’accés de les quals queden obstruïdes. També permet tenir més llibertat creativa, com la del pont de vianants que va construir Acciona a Madrid el 2016, pioner al món, que va gaudir d’una llibertat total de forma.

Els avantatges són nombrosos i les possibilitats, inaudites. Tant és així, que Dubayy s’ha proposat, per al 2025, aconseguir que una quarta part dels seus edificis nous siguin impresos, i convertir-se així en líder mundial en impressió 3D per a la construcció civil.

Encara és aviat per veure una impressora 3D a cada llar, però ja s’estan investigant les possibilitats d’aquestes tècniques que en un futur pròxim arribaran a tots els públics.

Accessoris per al vestit o el calçat, bijuteria o joguines són alguns dels objectes que ja s’han fabricat a través d’impressores 3D sense residus, sense estoc i adaptats completament a les necessitats del consumidor final.

Aquests avantatges es materialitzen també a la cuina, on la impressió d’aliments pot pal·liar el malbaratament de productes i ajudar a conformar una dieta adequada a les necessitats nutricionals de cadascú. Controlar el percentatge de proteïnes, excloure un aliment que produeixi intolerància, adequar la textura en cas de dificultats en la mossegada o, simplement, aconseguir una forma més atractiva per als petits de la casa són algunes de les possibilitats que ja ofereix la impressió 3D d’aliments.

Prémer un botó i que surti una galeta amb forma de dinosaure que, en realitat, té el valor nutricional del bròquil sembla ciència-ficció. Com ho sembla el fet de poder veure els moais de l’Illa de Pasqua a la serra de Gredos o disposar, demà mateix, d’un braç de titani. Però, com va passar amb l’obra de Jules Verne, imaginar l’impossible només és el primer pas per fer-ho realitat. Un dia no molt llunyà ens semblarà que la impressió 3D sempre va ser aquí, com els cotxes, com els ordinadors, com el pal de fregar. Algú recorda com eren les sabates quan no sortien d’una impressora?

L’ús de tecnologia ha aconseguit avenços sense precedents en el camp de la medicina durant els últims anys. Desenvolupar-ne una capaç de detectar a distància si hi ha alguna cosa que no funciona bé al nostre cor és una mostra més del que es pot aconseguir quan aquestes dues disciplines col·laboren. Idoven és una start-up de cardiologia a distància que ha guanyat la fase sectorial de la 13a edició dels Premis EmprendedorXXI, que promou CaixaBank, en la categoria Health. El cardiòleg Manuel Marina n’és el CEO i ens explica com pot ajudar una empresa com Idoven a millorar tant el sistema de salut com la vida de les persones.

Com va començar la història d’Idoven? Quina n’és l’activitat?

Idoven va néixer de la unió d’un cardiòleg, un enginyer i un emprenedor que vam tenir la idea d’intentar ensenyar cardiologia a un software. Així que vam començar a escriure codi i a investigar. Quan vam veure que el software d’intel·ligència artificial era capaç d’aprendre cardiologia, vam decidir posar un producte al mercat.

A Idoven analitzem l’activitat elèctrica del cor (el que coneixem com electrocardiograma) i fem servir intel·ligència artificial per elaborar un diagnòstic mèdic. Oferim aquest servei a hospitals, metges i empreses que vulguin analitzar els electrocardiogrames dels seus pacients o treballadors. Així mateix, qualsevol persona que vulgui pot contractar-nos a través de la nostra pàgina web i sol·licitar els nostres serveis. Oferim estudis que graven el cor durant diversos períodes de temps (24 hores, 7 dies i fins a 21 dies) per poder dur a terme una medicina molt precisa i diagnosticar si aquest cor està bé o, si té algun problema, cercar-hi una solució.

La crisi de la COVID-19 ha afegit molt d’estrès al sistema de salut. Com ha afectat aquesta situació a Idoven en concret?

La crisi del coronavirus ha posat en evidència que el sistema sanitari és un sistema que cal protegir. També que els metges no poden estar dedicant el seu temps a tasques repetitives en què aporten poc valor i que, a més, una màquina pot fer millor.

Aquest procés d’automatització que fem utilitzant intel·ligència artificial ha cobrat encara més sentit durant aquesta crisi. Per fer-nos-en una idea, a la nostra pàgina web entraven entre 2.000 i 3.000 persones al mes i, després de quatre dies des de l’inici de la pandèmia, hi van arribar a accedir fins a 60.000 persones. Aquests visitants cercaven en webs com la nostra solucions de telemedicina, assistència en remot o cardiologia a distància, que és el que fem nosaltres.

Jo crec que aquestes solucions han vingut per quedar-se, que tots els sistemes de salut del món s’han adonat que cal implantar-les. També que hem de fer desaparèixer aquestes barreres que plantegen els hospitals per poder portar la medicina allà on sigui el pacient, visqui on visqui.

Quins avantatges poden aportar solucions com la que vosaltres plantegeu per al mateix sistema sanitari?

Cada dia, unes 800.000 hores de personal mèdic altament qualificat es dediquen a analitzar electrocardiogrames. Nosaltres estem automatitzant aquest procés: ajudem que aquesta anàlisi s’efectuï de manera automàtica per donar suport a aquests metges i ajudar-los a arribar a un diagnòstic més ràpidament.

Els hospitals ens envien, a través del núvol, els registres dels pacients, i nosaltres els analitzem. Així, reduïm els costos del sistema hospitalari i els temps de les llistes d’espera. Aquesta és la proposta de valor clara que oferim als hospitals.

Per als pacients, la nostra proposta consisteix a traslladar la medicina allà on visquin gràcies a la cardiologia a distància.

Més enllà del context hospitalari, en quines altres àrees es pot aplicar la vostra tecnologia?

A més d’aportar valor a hospitals i pacients, també n’aportem als esportistes. A Idoven analitzem els cors de les persones que practiquen esport, tinguin el nivell o l’edat que tinguin. Sense importar on estiguin localitzades, n’observem amb detall el funcionament del cor, bé perquè volen córrer una marató o, simplement, practicar esport de manera segura. Iker Casillas, que va tenir un infart mentre entrenava, ha vist molt clara aquesta proposta de valor, i per això ha decidit invertir en la nostra companyia.

També podem analitzar treballadors d’empreses de qualsevol sector, als quals oferim exàmens de salut.

La utilització d’intel·ligència artificial és una de les parts més innovadores de la vostra solució. En què consisteix la donació de batecs que heu posat en marxa?

La donació de batecs és una de les parts més boniques de la nostra història. Els nostres algoritmes d’intel·ligència artificial aprenen de cada batec, amb l’ajuda dels cardiòlegs i enginyers que formem part de l’equip. Mitjançant aquest procés, la màquina aprèn cada vegada més cardiologia i també a desenvolupar una medicina cada vegada més precisa.

Gràcies a l’ajuda de tots els que decideixen formar-ne part voluntàriament i donar batecs reals, aquesta tecnologia podrà, al seu torn, ajudar cada vegada més metges i més pacients. Qualsevol persona pot participar-hi i convertir-se així en un dels primers donants de batecs del món.

Com creieu que poden ajudar els vostres serveis a dinamitzar una cultura de la prevenció entre la població en general? I quin impacte pot tenir la implantació d’aquesta cultura sobre la societat en general?

La medicina cerca detectar cada vegada abans els problemes que pugui tenir un pacient en un òrgan, com és el cas del cor. Això és així perquè sabem que, com més aviat actuem sobre un problema, millor serà l’evolució del pacient. De fet, els pacients que es diagnostiquen tard tenen pitjor pronòstic.

Per prevenir problemes com la (mal anomenada) mort sobtada o els infarts, cal desenvolupar campanyes en què observem el cor amb molt de detall, amb l’ajuda de la tecnologia i el big data. Aquesta gran quantitat d’informació és la que ens permetrà aconseguir una medicina molt més precisa.

De cara al futur, com serà Idoven? Quins plans teniu?

Volem portar aquesta tecnologia a distància a qualsevol part del planeta. Ho farem a poc a poc: avui ja diagnostiquem en remot els cors de pacients de països com Espanya, Portugal, Holanda, Bèlgica, el Regne Unit, Mèxic o Alemanya, sense que importi en quina zona d’aquests territoris viuen.

Més endavant, volem arribar a tot el món creant aquests núvols als quals es podran connectar hospitals de qualsevol país per poder portar aquesta cardiologia de precisió i a distància a pacients de qualsevol punt del globus.

Què significa per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial dels Premis EmprendedorXXI?

Rebre el Premi EmprendedorXXI ha estat una gran alegria per a tot l’equip. Estem molt agraïts a CaixaBank, Enisa i la resta dels organitzadors d’aquests premis.

Crec que és un reconeixement de la necessitat de start-ups com la nostra: petites estructures amb un gran component d’innovació i que desenvolupen tecnologia per solucionar un problema real. En el nostre cas, per oferir una vida millor i més sana als pacients.

Judit Cubedo, CEO de GlyCardial, empresa guanyadora del Premi EmprenedorXXI a Catalunya.

“És imprescindible fer un pas endavant a l’empresa per aconseguir el finançament necessari i convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides.”

GlyCardial ha desenvolupat el primer test per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca, basat en la identificació en sang d’una proteïna anomenada Apo J glicosilada. La doctora Judit Cubedo, fundadora i CEO de l’empresa, va ser una de les seves descobridores, juntament amb l’equip de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona dirigit per la doctora Lina Badimon. Una tesi doctoral s’ha materialitzat en una eina que pot canviar la vida de molts pacients a tot el món.

Què ha suposat per al vostre projecte resultar guanyadors d’un dels Premis EmprenedorXXI?

Rebre un reconeixement amb tant de nom com el que està associat als Premis EmprenedorXXI, amb una entitat com CaixaBank al darrere, d’alguna forma atorga un segell de qualitat a la nostra empresa, ja que reconeix i valida el possible impacte que aquesta podria tenir en la societat. El networking que es genera al voltant dels premis és, sense cap mena de dubte, un dels seus punts forts. Tant en la fase territorial com en la sectorial, tens l’oportunitat d’interactuar amb diferents stakeholders, que t’ofereixen un feedback molt valuós sobre el teu projecte.

Quina és la causa que provoca la isquèmia cardíaca i com afecta els pacients?La isquèmia cardíaca es dona quan hi ha una manca de reg sanguini al cor a causa de l’obstrucció d’un vas sanguini, que pot ser deguda a la presència d’un coàgul o a una disfunció. Actualment, les malalties cardiovasculars continuen sent la principal causa de mort a escala mundial. La isquèmia cardíaca és l’emergència cardíaca més comuna: l’any 2016 va causar deu milions de morts a tot el món.

Quins problemes comporta que la seva detecció només sigui possible quan els seus efectes ja són irreversibles per al pacient?

Actualment, aquesta malaltia només es pot detectar quan el dany al cor ja és irreversible, és a dir, quan part del teixit cardíac ja ha mort. Quan això passa, les probabilitats de patir un pronòstic pitjor (esdeveniments recurrents, mortalitat o desenvolupament d’insuficiència cardíaca) augmenten dràsticament.

Quins són els marcadors que ha identificat el vostre equip per detectar-la de forma precoç i com funcionen?

El biomarcador que identifiquem és la proteïna Apo J glicosilada. En un estudi d’investigació iniciat fa anys, vam detectar que, en la fase primerenca de la isquèmia, i abans que es produeixi un dany irreversible al teixit cardíac, hi havia un canvi en els nivells d’aquesta proteïna a la sang.

En què consisteix el test de detecció precoç que heu desenvolupat?

El test que hem desenvolupat i estem validant es basa en un immunoassaig que es podria fer servir en qualsevol laboratori centralitzat dels hospitals. Les propietats del nostre biomarcador fan que aquest test sigui compatible amb diferents plataformes que s’utilitzen actualment en la pràctica clínica.

Què s’aconsegueix evitar amb aquest diagnòstic precoç?

Com que es detecta l’esdeveniment isquèmic de forma precoç, es podria tractar el pacient abans que es produeixi el dany irreversible del cor, amb la qual cosa es reduiria l’aparició de complicacions posteriors i, per tant, l’impacte de la malaltia en la vida dels pacients.

El vostre mètode de detecció precoç també determina la probabilitat de reincidència futura en els pacients que ja han patit aquesta afecció. Com s’aconsegueix i de quina manera aquest coneixement millorarà el benestar dels pacients?

Estudis previs que hem dut a terme han demostrat que aquells pacients que tenen canvis més marcats en l’Apo J-Glyc tenen més probabilitats de patir esdeveniments recurrents i fins i tot de mortalitat, per la qual cosa també serviria per avaluar el pronòstic dels pacients després de patir un primer esdeveniment. Aquest fet és de vital importància, ja que ens permetria identificar els pacients d’alt risc i dur a terme un tractament més dirigit per tal de millorar el seu pronòstic.

Creieu que el vostre mètode de detecció també es podrà aplicar en un futur a altres malalties?

En paral·lel a la nostra principal línia de desenvolupament, que és el diagnòstic de la isquèmia cardíaca, estem avançant en línies de recerca addicionals per tal d’identificar altres possibles aplicacions del nostre biomarcador.

Quants anys d’investigació i desenvolupament ha requerit aquest descobriment?

Aquest projecte, que va ser part de la meva tesi doctoral i va començar fa més de dotze anys a l’Hospital de Sant Pau, dirigit per la doctora Lina Badimon, directora científica de l’empresa i líder de l’àrea cardiovascular, estava enfocat a descobrir nous biomarcadors d’isquèmia. A mesura que vam anar avançant, vam anar prenent consciència que allò que al principi va ser un descobriment d’investigació podia acabar convertint-se en un producte que arribés al mercat. Després de desenvolupar un primer prototip del test i fer les primeres validacions en mostres de pacients reals, vam decidir constituir la companyia i cercar finançament de capital de risc especialitzat en salut per poder dur a terme la validació clínica del nostre biomarcador. En el sector salut, el principal repte és arribar a validar, en un context real, el producte que s’està desenvolupant. En aquest sentit, els propers mesos la nostra empresa començarà l’estudi clínic de validació del nostre innovador test. La realització d’aquest estudi serà una fita clau per al futur de la nostra empresa.

Per què vau prendre la decisió de crear una empresa a partir del vostre descobriment?

Quan et dediques a la recerca en salut, el teu objectiu final és aconseguir millorar d’alguna forma la vida de les persones reduint l’impacte de les malalties. Des de la recerca es fan avenços molt importants, però és imprescindible fer el salt a l’empresa per aconseguir el finançament necessari per convertir els descobriments que es fan al laboratori en un producte que pugui arribar al mercat i salvar vides. És precisament aquest motiu el que ens va empènyer a crear GlyCardial Diagnòstics: aconseguir portar el projecte de recerca a una fase més avançada per tal que algun dia els pacients es puguin beneficiar del nostre producte.

Com veieu el futur de la prevenció mèdica a Europa?

El futur de la medicina a escala global passa per millorar en les estratègies de diagnòstic precoç per poder detectar les patologies abans i poder-les tractar per prevenir la seva evolució i les complicacions posteriors. Malgrat que inicialment la inversió en diagnòstic pugui semblar menys necessària que la inversió en teràpia, és vital desenvolupar noves eines de diagnòstic i pronòstic per tal de categoritzar millor els pacients i poder-los oferir un tractament més adequat a les seves necessitats. La medicina personalitzada o de precisió passa necessàriament per obtenir millors eines de diagnòstic.

Encara que és un concepte relativament nou, el big data ja porta amb nosaltres alguns anys, exactament els que li ha permès la revolució de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Perquè les dades sempre han estat aquí, generant-se de manera espontània amb l’activitat humana quotidiana i en la naturalesa que ens envolta, però només ara som capaços de registrar-les, analitzar-les, interpretar-les i actuar en conseqüència. Això és el big data.

De fet, el concepte ja porta gairebé tres dècades rondant en el cap d’enginyers, matemàtics i analistes, però no ha estat fins fa poc menys de deu anys quan hem creat maneres de processar quantitats ingents de dades a una velocitat molt alta, procedents d’una enorme varietat de fonts i completament fiables. Aquests quatre elements són els que donen sentit al big data i els que ja han canviat les nostres vides de maneres que ni tan sols sospitem.

Si en les properes vacances agafes un vol i arribes sense retard al punt de destí, fàcilment pots donar les gràcies al big data, convertit avui en una eina inestimable per als professionals del transport aeri, que han d’organitzar més de 100.000 vols diaris en uns cels cada vegada més congestionats.

Si l’argument de la puntualitat no et convenç ―al cap i a la fi, segueixen existint els retards o les temudes cancel·lacions―, hi ha un altre aspecte clau de les teves vacances que està directament influït pel big data: el preu dels bitllets d’avió. Així ho explica el proveïdor principal de serveis de navegació aèria al Regne Unit, que assegura que gràcies a l’anàlisi massiva de dades les companyies aèries estalvien en costos operatius ―excés de càrrega de combustible, temps d’espera en aeroports, rutes poc eficients…―, un estalvi que ajuda a què els bitllets d’avió siguin cada vegada més barats.

Existeixen certs camps que s’han beneficiat especialment del big data, i la medicina n’és un. Cada persona és una font increïblement complexa de dades mèdiques: des de l’historial de malalties fins a les particularitats de l’ADN, passant pels hàbits alimentaris. Així, fa unes dècades, un dels principals problemes de la comunitat mèdica era no només registrar aquestes dades, sinó processar-les i creuar-les entre si per veure tendències i patrons.

Però això ha canviat amb el big data, que ens permet reduir significativament el cost dels tractaments mèdics gràcies a un diagnòstic més precís. Com? Gràcies a les enormes bases de dades que tenen els sistemes de salut dels països desenvolupats, per als metges és molt més senzill detectar si una persona pateix una malaltia, en quin estat es troba i quin tractament ha resultat més beneficiós en pacients amb un quadre similar.

Quan es tracta de salut, el big data podria arribar fins i tot a predir de manera fiable brots d’epidèmies com la grip, una cosa que Google va arribar a aconseguir…, almenys durant un temps.

El comerç electrònic és un altre dels sectors que han abraçat amb entusiasme aquest concepte ―o conjunt de tecnologies― per conèixer molt millor els seus clients potencials.

Predicció de vendes, evolució d’ofertes en temps real, anuncis extremament segmentats i completament personalitzats… Sembla que el big data va néixer per ajudar els comerços electrònics a vendre més, senzillament, ajudant-los a entendre millor els consumidors. Perquè, cada vegada que fem una compra ―fins i tot si acabem no comprant, però sí valorant aquesta opció―, deixem un reguitzell de dades que expliquen com som, què ens agrada i també en quin moment de la nostra vida ens trobem. Ho expliquen en aquest revelador article de Forbes, que narra com la cadena de grans magatzems nord-americana Target va endevinar que una dona estava embarassada, fins i tot abans que ho digués al futur pare.

Hi ha aficionats al futbol que semblen autèntiques bases de dades: partits guanyats del seu equip durant les últimes temporades, gols marcats per les estrelles, targetes vermelles, serveis de córner… Naturalment, del món del futbol es poden extreure milers de dades i, de fet, això ja passa: algunes retransmissions ja ofereixen detalls com els quilòmetres recorreguts pels jugadors, les posicions del camp en què s’han concentrat, etc. Què passaria si algun equip de futbol no només es fixés en tàctiques i estratègia per guanyar al seu rival, sinó en el big data per configurar la seva plantilla i treure el màxim profit de cadascun dels seus jugadors? No cal preguntar-s’ho, ja ho sabem.

Molts clubs d’Europa ja utilitzen el big data al seu dia a dia per valorar possibles fitxatges. Però, sens dubte, un dels casos més rellevants és el del Leicester City, un club relativament modest que en un parell d’anys va passar de militar en la segona divisió anglesa a guanyar la Premier League. I part d’aquest triomf neix del programa d’entrenament que va utilitzar el premiat entrenador Claudio Ranieri, qui va personalitzar al màxim els entrenaments dels seus jugadors gràcies a l’ús de dades i al coneixement detallat de l’estat físic de cadascun d’ells.

Aquests són només quatre exemples molt específics que demostren que el big data no és una tecnologia futurista, és la responsable de millorar les nostres vides sense que ens n’adonem.

Les àrees en què més s’utilitza el big data

1. En la xarxa de transport de les grans ciutats i en l’organització del trànsit aeri.
2. En el desenvolupament de vacunes i tractaments mèdics, i en la predicció d’epidèmies.
3. En el comerç electrònic, per conèixer cada vegada millor els consumidors i oferir-los el producte o servei perfecte.
4. Al món del futbol, on perfeccionar els entrenaments s’ha convertit en l’arma secreta de molts equips.