Tots trobem natural que un infant aprengui l’abecedari o a sumar. Són els fonaments de la seva educació, les claus que li obriran les portes a coneixements més complexos que, al seu torn, li permetran prendre decisions encertades al llarg de la seva vida. Gràcies a aquests, sabrà com funciona la societat on viu o entendrà per què un objecte cau a terra si el deixa anar. Tanmateix, ens acostuma a resultar més estrany que a aquest mateix infant se li parli de finances, quan en realitat seran una qüestió fonamental en el seu futur.

La qüestió és que l’educació financera d’infants i adolescents és una de les grans assignatures pendents a Espanya. Així ho demostra l’informe PISA de l’OCDE, que en la seva última edició va mesurar el rendiment en competència financera d’alumnes de 4t d’ESO.

L’avaluació de l’OCDE incloïa el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financers, així com l’habilitat i confiança per aplicar-los, per tal de prendre decisions eficaces, millorar el benestar financer dels individus i la societat, així com permetre la participació en la vida econòmica. En el cas dels alumnes espanyols examinats, aquest rendiment és significativament inferior (492 punts) al de la mitjana dels països de l’OCDE (504 punts).

El problema que planteja aquest baix rendiment és que l’educació financera resulta fonamental en la vida dels ciutadans. De fet, està estretament vinculada a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible núm. 4 (Educació de qualitat) fixat per l’ONU com una de les claus per assegurar la prosperitat de tothom.

Així doncs, si els ciutadans són capaços d’avaluar correctament la seva situació financera i prendre decisions eficaces, tant la seva economia personal com la de l’entorn on viuen funcionaran més bé. I, com més aviat comencin, millor.

La mateixa OCDE qualifica l’educació financera com a essencial a l’hora de participar en la societat actual, que planteja als infants un món cada vegada més complex. Així, insisteix que els infants comencin a rebre-la tan aviat com sigui possible. Incloure-la en els currículums educatius des d’una edat primerenca els permetrà adquirir les habilitats necessàries per desenvolupar una conducta responsable en aquest àmbit durant les seves vides.

Precisament aquesta conducta financerament responsable és la que els ajudarà a tirar endavant en moments econòmicament delicats, com el que vivim avui dia a causa de la pandèmia de la COVID-19. De fet, conceptes com l’estalvi o la planificació de despeses resulten especialment útils quan els ingressos disminueixen.

En la comesa d’introduir els petits en els conceptes financers, la família és fonamental. De fet, és la principal font d’informació de què disposen. Tant a Espanya com en la mitjana de l’OCDE, al voltant del 94% dels estudiants avaluats per PISA declara haver obtingut informació relacionada amb les finances dels seus pares o tutors.

Parlar de diners amb els fills com un tema de conversa habitual en família pot ajudar-los a assimilar conceptes que els resultaran molt profitosos en el futur. Des dels més bàsics, com el fet que aconseguir un objecte requereix un esforç, a d’altres més avançats, com la planificació de la despesa de la paga setmanal; es tracta d’adaptar el missatge a la maduresa del nen.

No cal ni tan sols fer servir termes complicats o parlar de xifres. N’hi ha prou de cercar els exemples que els resultin pròxims i animar-los a posar en pràctica el que han après. Disposar de materials addicionals com contes també és una idea excel·lent, així com predicar amb l’exemple: si pretenem ensenyar-los a ser previsors, el nostre esforç serà en va si perceben una manca de responsabilitat i planificació en el seu entorn més pròxim.

Normalitzar aquest tipus de converses també resulta beneficiós en altres àmbits diferents del familiar. És el cas de les parelles que se’n van a viure juntes o fins i tot el d’altres convivents sense vincles de parentesc com poden ser els companys de pis. En aquests casos, arribar a acords des d’un principi, fixar objectius i fins i tot monitorar-ne el compliment pot estalviar maldecaps més endavant.

Encara que l’ideal és començar amb l’educació financera a una edat primerenca, el cert és que molts adults no han tingut l’oportunitat de fer-ho. Tanmateix, no per això han de llançar la tovallola. Ans al contrari: mai no és tard per aprendre a administrar els nostres diners de manera eficient.

De fet, la competència financera forma part de la independència i la seguretat en la vida adulta, tant a l’hora d’independitzar-se com de formar una família o jubilar-se. En aquest sentit, CaixaBank disposa del seu propi Pla de Cultura Financera per impulsar aquest concepte en tota la societat, que inclou materials per ajudar els ciutadans a comprendre diferents conceptes relacionats amb les finances personals.

A través de la seva pròpia pàgina web de Cultura Financera ofereix continguts que expliquen, per exemple, com portar un pressupost, què suposa ser avalador en un crèdit o com utilitzar correctament les targetes bancàries. També disposa d’un canal a YouTube amb una llista específica de cultura financera, entre altres eines, com el seu programa Aula de formació financera en línia per a accionistes.

L’educació financera és capital per a la salut econòmica de tots. També ho és per reduir la desigualtat i evitar l’exclusió. Gràcies a l’educació financera, els ciutadans milloren la seva comprensió sobre els diferents productes al seu abast, sobre els riscos financers i fins i tot sobre les oportunitats que els ofereix el mercat, un coneixement que els ajuda a prendre decisions amb una informació adequada. Del seu encert en dependrà, en darrera instància, la bona marxa de l’economia.

«Cohesió social i creixement econòmic inclusiu són dos conceptes indissociables i que es retroalimenten. Per tant, en un país en què el creixement és més inclusiu, és més fàcil que augmenti la cohesió social», assegura Javier Ibáñez de Aldecoa en el darrer informe mensual de CaixaBank Research, que precisament porta per títol «Cohesió social i creixement inclusiu: indissociables».

De la mateixa manera, en un país que tingui un nivell de cohesió social elevat, resultarà més fàcil que es duguin a terme mesures que afavoreixin un creixement més inclusiu, sosté l’investigador, perquè «la cohesió social és un dels factors que permeten que el creixement econòmic sigui inclusiu». Però el contrari també és cert: quan el creixement esdevé menys inclusiu, es corre el risc que es deteriori la cohesió social, amb tot el que això comporta.

En l’informe de CaixaBank Research, Ibáñez de Aldecoa analitza la cohesió social a Espanya, un element que considera «clau per poder determinar la capacitat que té per fer front als reptes que se’ns presenten», i la compara amb els països del seu entorn. Per fer-ho, l’investigador ha construït un índex que ha anomenat «indicador agregat de cohesió social (IACS)», que permet agregar i sintetitzar en una única mètrica la informació continguda en els 33 indicadors de cohesió social de què disposa l’OCDE.

L’informe destaca que els països nòrdics, que es caracteritzen per tenir una elevada qualitat institucional, són els que se situen al capdavant de la llista. D’altra banda, les economies emergents, que tenen institucions menys robustes i consolidades, són les que presenten uns nivells de cohesió social més baixos. Això permet una primera conclusió: la cohesió social ve determinada, en part, pel nivell de desenvolupament de les institucions de cada país.

A Espanya, el grau de cohesió social se situa en una posició intermèdia, encara que per sota de la mitjana de l’OCDE, segons l’IACS. En positiu, hi destaquen els elevats nivells de satisfacció personal i el dinamisme de l’entorn social. I en negatiu, els baixos nivells de confiança en les institucions.

Portugal es troba lleugerament per sota del seu veí espanyol, resultat d’uns nivells inferiors de satisfacció personal i d’inquietud política. D’altra banda, països com ara Alemanya, Finlàndia o els EUA gaudeixen de nivells de confiança molt més elevats que Espanya o Portugal, de manera que constitueixen un punt de referència important en el qual fixar-se.

«Quan fem una comparativa entre països per als diversos pilars obtenim alguns resultats interessants», indica Ibáñez de Aldecoa. «Per exemple, si ens centrem en el pilar de criminalitat, observem que els països europeus són els que obtenen millors resultats en aquesta dimensió, mentre que tant els EUA com els països emergents mostren una percepció de més criminalitat». Per tant, sembla natural que les societats amb estats del benestar més desenvolupats i generosos, com ara els europeus, surtin molt millor parats en aquest àmbit que no pas els països emergents o els EUA.

Finalment, es fa servir l’índex de cohesió social per estudiar la seva relació amb el creixement inclusiu, i els resultats de l’informe confirmen que es tracta de dos conceptes indissociables. Javier Ibáñez de Aldecoa Fuster conclou que «en definitiva, davant la important transformació del sistema productiu que suposen el canvi tecnològic i la globalització, i els desafiaments que presenta l’envelliment de la població, és important actuar per reforçar la cohesió social, un element indispensable per poder dur a terme les reformes que promoguin un creixement inclusiu i sostingut».