Segons dades de l’INE, les persones de més de 65 anys suposen gairebé un 20 % de la població espanyola, una xifra que ja va assolir un màxim històric el 2019 i que continua pujant.

A més de tenir una població cada cop més envellida, el nombre de persones d’aquesta franja d’edat que viuen soles també s’està incrementant, cosa que converteix el col·lectiu en un dels més vulnerables, sobretot arran de la pandèmia.

Per sort, a mesura que aquest nombre augmenta, també ho fan les solucions que la tecnologia pot oferir per facilitar-los la vida, donar-los protecció i seguretat i mantenir-les connectades amb els seus éssers estimats.

Està per tot arreu i promet revolucionar les nostres vides de principi a fi. La intel·ligència artificial, amb el suport d’altres tecnologies, s’ha proposat acabar amb molts dels grans reptes de la humanitat. Entre aquests, la falta d’autonomia a la qual sembla que ens veiem abocats a mesura que anem envellint.

Professionals de tot el món treballen ja en aquest objectiu. Com a resultat, sorgeixen cada dia nous avenços que busquen transformar la vida de la gent gran. Sobre aquest tema en va parlar Pilar Manchón, directora sènior d’Estratègia d’Investigació en Intel·ligència Artificial de Google, durant la III Trobada d’Economia Sènior organitzada per CaixaBank Sèniors.

De la medicina personalitzada a l’ús d’assistents virtuals empàtics, la intel·ligència artificial té la capacitat de modificar per sempre el significat de la paraula envelliment, per sumar-li conceptes com ara autonomia, capacitat o acompanyament.

El diagnòstic precoç és fonamental per combatre un bon nombre de malalties i tant la intel·ligència artificial com l’ús de tècniques de machine learning estan aconseguint importants avenços en aquest sentit. Tal com explica Pilar Manchón, s’han desenvolupat eines basades en aquestes tecnologies que ajuden a saber, per exemple, fins a quin punt s’ha fet bé una colonoscòpia. “Aquests dispositius permeten veure si s’han deixat escletxes sense analitzar i, per tant, alguna taca o petit tumor sense detectar”, puntualitza.

En aquest àmbit, l’experta considera que la medicina personalitzada, un concepte del qual la intel·ligència artificial n’està accelerant el seu desenvolupament de manera considerable, és clau en aquesta segona joventut que ja viu molta de la nostra gent gran: “Arribem a aquesta edat sènior en unes condicions que eren impensables fa unes dècades, amb uns nivells d’energia, vitalitat i ambició més pròpies d’altres edats”.

“També tenim moltes aplicacions en temes de salut que permeten, per exemple, predir el risc de factors cardiovasculars a partir de l’anàlisi de la retina. Un doctor no ho podria fer simplement veient aquestes imatges, tanmateix els algoritmes d’intel·ligència artificial són capaços d’analitzar aquest tipus d’imatges i predir aquest risc”, afegeix.

El pas del temps sol suposar la pèrdua de capacitats com ara l’oïda o la vista. Un problema que sol portar com a conseqüència una reducció important de l’autonomia de la gent gran. Tanmateix, els diferents avenços en l’ús de la intel·ligència artificial prometen corregir aquestes carències perquè els nostres sèniors puguin continuar portant una vida plena durant molt de temps.

Pilar Manchón menciona alguns exemples, com ara el desenvolupament del cotxe autònom de Google a través del projecte Waymo: “Quan arribem a un punt en què conduir no és una opció, el fet de comptar amb vehicles autònoms proporciona un nivell d’autonomia que fins ara només podíem somiar. Estem parlant d’un futur en el qual, fins i tot si les teves condicions físiques no t’ho permeten, podràs mantenir una gran autonomia”.

La combinació de tecnologies també facilita el desenvolupament de robots capaços d’oferir assistència física si es necessita. “Algunes persones sèniors poden necessitar ajuda per a qüestions com ara aixecar-se o sortir del llit. La combinació d’intel·ligència artificial i robòtica permetrà crear aquestes entitats que poden ajudar aquestes persones a mantenir la seva independència, sense necessitat de mudar-se a una residència”, indica l’experta.

Un altre dels grans problemes associats a l’envelliment és la soledat que es produeix com a conseqüència de l’aïllament de persones d’edat avançada i limitacions severes que els impedeixen moure’s amb normalitat. També en els casos en què una persona gran no tingui família.

En aquest sentit, els desenvolupaments tecnològics apunten a la creació d’assistents virtuals que ajudin aquestes persones a rebre l’atenció i la companyia que necessiten. “La intel·ligència artificial permet desenvolupar assistents virtuals que tinguin empatia, capaços de mantenir converses i connectar amb les persones”, avança Pilar Manchón.

Es tracta de dispositius que poden tenir un paper fonamental a l’hora de recordar a l’usuari que prengui una determinada medicació o fer una activitat. També per connectar-los amb altres persones i prendre decisions importants. “Que, a partir d’una conversa, puguin avaluar si el sènior es troba en bones condicions o si cal avisar algú”, afegeix l’experta.

Tanmateix, no només es tracta de parlar amb un aparell, sinó també de comptar amb un acompanyament que ajudi a multiplicar la qualitat de vida de la gent gran. Un objectiu en el qual les mascotes virtuals poden resultar de gran ajuda. “Per a algunes persones del món sènior, no és possible tenir una mascota que, al seu torn, necessita atencions. Per aquesta raó, podem optar per solucions intermèdies i crear mascotes virtuals que ofereixin aquesta sensació de companyia i que no tinguin les necessitats d’una mascota real”, proposa.

Perquè els diferents avenços puguin marcar realment la diferència en la comunitat sènior, cal que hi tingui accés el major nombre de persones possible. Així ho considera Pilar Manchón, qui també advoca per incorporar aquest segment de la població a les fases de disseny i desenvolupament d’aquest tipus de tecnologia.

“L’impacte de la intel·ligència artificial serà més profund si tothom hi té accés”, defensa l’experta. “La democratització de la intel·ligència artificial, que dona accés a aquesta mateixa, a persones de qualsevol condició, inclosos els sèniors, permet que no només tinguin la possibilitat d’utilitzar aquestes eines, sinó també de contribuir al seu desenvolupament. Això és un fet importantíssim”, finalitza.

Des que la usabilitat es va incorporar a les nostres vides, tot resulta més senzill. De fet, es tracta d’un terme que hem adoptat de l’anglès usability i que es refereix al grau en què un objecte pot ser usat. Això vol dir que serveix per mesurar la facilitat amb què les persones poden fer servir una eina determinada. Es tracta d’un principi que posa els usuaris al centre del disseny de diversos productes i solucions que fem servir en el nostre dia a dia, des d’una pàgina web a una plataforma de pagaments sense contacte.

El concepte d’usabilitat ha assolit una rellevància tan gran que fins i tot té el seu propi dia mundial, que celebrem cada 10 de novembre. És el que hi ha al darrere d’aquestes aplicacions que ens faciliten el que cerquem simplement amb un parell de tocs amb el dit. Això és possible gràcies a la incorporació del factor humà al disseny d’aquestes eines. Gràcies a això, les noves tecnologies són cada cop més intuïtives i més fàcils de fer servir.

Una de les conseqüències més felices per a tots de l’avenç que ha experimentat la usabilitat en els darrers anys té a veure amb la pandèmia de la COVID-19. Resulta que aquest principi ha esdevingut un gran aliat per suportar millor els canvis profunds que la malaltia ha causat en la nostra vida diària.

Ha estat precisament en aquesta situació de pandèmia quan alguns serveis com ara el pagament sense contacte han tingut una rellevància sense precedents. La possibilitat de pagar amb el telèfon mòbil o la targeta sense tocar cap superfície no tan sols s’ha convertit en una eina que ens facilita enormement les transaccions, sinó que també ens ha ajudat a evitar contagis.

Per donar suport a aquest efecte, entitats com CaixaBank han augmentat el límit sense PIN dels seus pagaments sense contacte per tal que els usuaris ni tan sols hagin de tocar el teclat del terminal per fer la majoria de les seves compres quotidianes.

De fet, el nostre smartphone ha esdevingut una extensió de nosaltres mateixos, una expressió que ha cobrat un sentit especial durant la pandèmia. Això es posa de manifest en actes tan quotidians com ara la consulta de la carta en un restaurant: gràcies a aquest dispositiu, hem pogut consultar versions digitals dels menús amb només escanejar un codi QR i hem dit adeu als menús de paper per evitar el contacte directe.

La usabilitat de les aplicacions per als telèfons mòbils ha augmentat fins a tal punt que fins i tot col·lectius poc familiaritzats amb les noves tecnologies, com el de la gent gran, han après a fer-ne ús per fer videotrucades i d’aquesta manera mantenir el contacte amb els seus éssers estimats.

Precisament, el de la gent gran és un dels col·lectius que més risc experimenta en aquesta situació de pandèmia. Sobretot durant el confinament, ja que era important que poguessin quedar-se a casa fora del perill de contagiar-se. En aquest escenari, la banca a distància s’ha convertit en un dels seus grans aliats, ja que ha contribuït a reduir la bretxa digital que afecta especialment aquest col·lectiu.

En el cas de CaixaBank, l’entitat va posar en marxa una iniciativa dissenyada perquè la gent gran pogués continuar fent les seves operacions financeres de manera senzilla i sense haver de desplaçar-se a les oficines. L’entitat té 2,7 milions de clients de més de 65 anys, per la qual cosa aquesta actuació resulta fonamental per evitar l’exposició al virus d’una part important de la tercera edat a Espanya. En concret, CaixaBank va avançar el cobrament de les pensions durant els mesos de confinament i va desenvolupar noves operatives financeres sobretot dissenyades per als seus clients sènior, als quals podien accedir fàcilment via on-line.

Un altre dels aspectes en què el principi d’usabilitat ens ha ajudat a portar millor la pandèmia és el de la telemedicina. El desenvolupament de la recepta electrònica, que en els darrers anys ja havia ajudat a descongestionar el sistema de salut, ha demostrat ser un recurs molt útil durant la pandèmia perquè també ha evitat desplaçaments i l’ús de paper.

L’ús de la recepta electrònica ja no pot ser més senzilla: el metge expedeix la recepta des del seu terminal i l’usuari només ha de recollir les medecines a la farmàcia. Ha estat precisament aquest afany per desenvolupar un servei fàcilment usable per a tota la població el que ha fet que sigui un gran avantatge durant un moment en què resulta fonamental reduir les visites als centres de salut.

En el cas de l’assistència sanitària en línia, l’ús d’aquest recurs es va multiplicar durant la pandèmia. En concret, les asseguradores expliquen que la pandèmia ha multiplicat per quinze l’ús de les aplicacions d’assistència mèdica telemàtica. Un grau d’acceptació que resultaria impossible d’assolir si aquestes aplicacions no tinguessin un grau elevat d’usabilitat.

Es tracta d’eines que faciliten el contacte dels usuaris amb els professionals sanitaris. En el cas de moltes plataformes de salut que ja havien desenvolupat productes d’ús senzill, només van haver de fer algunes adaptacions dels seus serveis de prediagnòstic, telemedicina o monitorització per facilitar la gestió de la pandèmia.

A més de fer-nos la vida més senzilla, la usabilitat està demostrant que és una eina poderosa per superar un moment traumàtic per a ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un principi que hem de continuar desenvolupant perquè, en el futur, es pugui convertir novament en el nostre gran aliat davant qualsevol crisi.

Ens trobem en un moment en què la telemedicina adquireix cada vegada més importància. Una de les seves aplicacions més esperades és la que permet que familiars i cuidadors controlin la presa de medicació per part dels seus éssers estimats, sobretot aquells amb problemes cognitius. Roger Guasch va detectar aquesta necessitat a casa seva mateix, raó per la qual va fundar Berdac juntament amb la seva família. Aquesta start-up ha desenvolupat un dispensador de medecines que ajuda a evitar errors i oblits en les preses, així com a fer un seguiment a distància. Aquesta innovació li ha valgut la victòria sectorial dels Premis EmprenedorXXI en la categoria Sènior.

Quina història hi ha al darrere de la posada en marxa de Berdac?

La idea de fundar aquesta empresa va sorgir fa uns tres anys, quan van diagnosticar Alzheimer a la meva mare. En aquell moment, tant la meva família com jo vam decidir que havíem de prendre el control sobre la seva medicació, però ens vam adonar de la complexitat d’aquest seguiment. Vam veure que no hi havia res semblant al mercat, per la qual cosa vam decidir fer un pas endavant, aparcar les nostres carreres professionals i començar aquest projecte per ajudar la gent.

En quina mesura us ha afectat la crisi de la COVID-19?

Precisament les característiques de la nostra solució han suposat que aquesta crisi ens afectés d’una manera molt atípica.

De fet, els clients que ja confiaven en nosaltres per reforçar les seves eines de diagnòstic i seguiment mitjançant la telemedicina han comprovat que la nostra solució encaixa perfectament amb els seus projectes de futur. Així, doncs, hem vist que l’interès que despertava durant els últims mesos ha anat en augment.

Explica’ns com funciona el vostre dispensador intel·ligent de medicaments i quines tecnologies heu fet servir per desenvolupar-lo.

Hem creat una solució amb una part de hardware, que és el dispensador. Aquesta màquina és la que hi ha a casa del pacient i és molt fàcil de fer servir. L’altra part és el software, que és el sistema de gestió i monitoratge de la presa de la medicació.

La persona que és a casa ho té molt fàcil: només ha de prémer el botó quan la màquina s’il·lumina i comença a sonar, perquè aquest és el moment en què s’ha de prendre la medicació. D’altra banda, els familiars i els cuidadors sempre poden saber en temps real si aquesta persona s’està medicant correctament. És a dir, poden fer un seguiment remot i segur de la presa de la medicació per part del pacient.

Quines millores en la vida de la gent gran pot introduir el vostre producte? I en la de les famílies?

La nostra solució té dos beneficis principals. El més obvi és que, efectivament, millorem la salut dels pacients. Però n’hi ha un altre que no és tan evident: la seguretat i la tranquil·litat de què gaudeixen les famílies i els cuidadors pel fet de saber que els pacients estan seguint correctament el tractament mèdic. Jo ho he patit en primera persona i sé que és complex descobrir que la teva mare no s’està prenent correctament la seva medicació. Així que el que fem no és només estalviar-los temps, sinó també aportar-los més confiança.

Des del punt de vista de l’usuari, com és la usabilitat d’IMA?, com s’adapta l’ús d’un dispositiu d’última generació als hàbits de les generacions de més edat?

La nostra obsessió sempre va ser que l’aparell fos molt fàcil de fer servir i ho hem aconseguit. Per això, té un disseny molt semblant al de les màquines de cafè de càpsules. Només has de posar una recàrrega amb la medicació que t’ha preparat el farmacèutic un cop per setmana i prémer el botó quan el dispensador t’avisa. No pot ser més senzill.

 

A causa de la crisi del coronavirus, hem vist fins a quin punt s’ha posat a prova la capacitat del sistema sanitari. En quina mesura l’ús de solucions com la vostra pot ajudar a alleujar aquesta pressió?, com pot millorar la qualitat assistencial?

Durant aquests mesos, tots hem comprovat que el sistema sanitari està molt tensat. La manca de recursos provoca que els metges estiguin desbordats. Amb la nostra solució, aconseguim que aquests professionals tinguin al seu abast una eina totalment innovadora de la qual fins ara no disposaven per fer el seguiment del tractament mèdic, que és una cosa imprescindible per a ells.

A més, la nostra solució ajuda a reduir el nombre de visites a atenció primària i a oxigenar aquesta situació de tensió. Alhora, augmenta la qualitat assistencial, perquè els professionals sanitaris tenen més temps per estar amb el pacient, que al seu torn rep una atenció molt més qualificada.

En quin punt es troba actualment el desenvolupament d’IMA?, quins són els vostres plans per al futur?

La conseqüència de la crisi de la COVID-19 ha estat un interès creixent per la telemedicina, que en realitat ja venia de mesos anteriors. Això ens ha permès tancar acords amb clients que ens facilitaran la integració de la nostra solució amb diferents hubs de telemedicina, tant de mútues privades com d’empreses de teleassistència i atenció domiciliària.

Tot això ens permetrà arribar a moltíssimes llars durant els pròxims mesos i, per tant, oferir-los aquest servei d’atenció innovador, segur i de qualitat.

Què ha suposat per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial dels Premis EmprenedorXXI?

Crec que participar en els Premis EmprenedorXXI és una cosa que qualsevol persona que té una start-up du al cap des del moment mateix en què posa en marxa el seu projecte.

Quan ens hi vam presentar, pensàvem que potser ens trobàvem en una etapa massa inicial del nostre projecte i, tanmateix, ho hem aconseguit. Quan vam veure la quantitat i la qualitat de les empreses que hi participaven, la veritat és que no crèiem que poguéssim ser els premiats. Per això, quan va sortir el nostre nom ens va fer molta il·lusió.