El plàstic és una solució perfecta per a moltes necessitats. Tanmateix, també s’ha convertit en un greu problema per al planeta. I això és perquè, avui dia, la major part dels seus residus no es reciclen. Per això Nantek, una de les empreses guanyadores dels Premis EmprendedorXXI, va decidir posar fil a l’agulla i desenvolupar un procés de reciclatge que fos rendible i atractiu per a la indústria. Tant és així que són capaços de transformar els plàstics en productes com el combustible. Carlos Uraga, CEO i fundador de la start-up, ens explica com ho aconsegueixen.

Un dels objectius principals de les polítiques públiques de sostenibilitat mediambiental és evitar, costi el que costi, els residus plàstics. Quins problemes principals representa aquest material per a la sostenibilitat del planeta?

Actualment, la situació del plàstic és més dramàtica del que es coneix. Per fer-nos-en una idea: els abocadors reben actualment en uns 10 o 12 anys la quantitat de plàstic que haurien de rebre en 30 anys tal com estan dissenyats. Cal fer alguna cosa amb tota aquesta quantitat de plàstic que es genera en tots els punts del planeta.

I com ha afectat la crisi de la COVID-19 en aquest sentit?

Aquesta pandèmia ha provocat que es generi encara més plàstic. Els ciutadans han consumit més productes de supermercat i, a més, ara hi ha més mentalitat de protecció dels aliments. També s’ha generat una gran quantitat de màscares que contenen polipropilè. Per a nosaltres, aquesta crisi ha resultat ser un al·licient per augmentar l’eficàcia del nostre procés i ser capaços de reciclar tot aquest plàstic.

Com va sorgir la idea de posar en marxa Nantek?

Nantek sorgeix d’una recerca sobre determinats nanoelements i agents reactius que ens va permetre veure que existia cert potencial en la reacció que transforma el plàstic en productes petroquímics, denominada piròlisi. Basant-nos en la recerca i el desenvolupament d’aquests nanoelements i reactius, vam observar que érem capaços d’augmentar el rendiment del procés i que, per tant, podíem fer-lo rendible per a la indústria.

En quin sentit creieu que destaca la vostra proposta per a la indústria?

El procés de piròlisi ja existia per transformar el residu plàstic en certs productes. Tanmateix, mai no ha tingut el rendiment suficient ni ha estat prou rendible per adaptar-lo a solucions industrials. El nostre procés el que fa és incrementar aquest rendiment, ens permet treballar a temperatures més baixes. D’aquesta manera, augmenta la seva eficiència pel que fa a costos, per la qual cosa és aplicable a la indústria real en el moment en què ens trobem.

Fins a quin punt la vostra solució pot ajudar les empreses? És realment un procés rendible i aplicable al dia a dia de la indústria?

Al final, per fer un procés de reciclatge que tingui un impacte real i que no sigui simplement una iniciativa altruista, el que has d’aconseguir és que sigui rendible. I nosaltres hem assolit precisament aquest punt, el de la rendibilitat, per trencar aquesta barrera que provocava que el reciclatge no fos atractiu per a la indústria o per als inversors. Així és com hem aconseguit que aquest procés tingui escalabilitat i recorregut a llarg termini.

I quin tipus de recursos sou capaços d’obtenir a partir del plàstic?

Gràcies al nostre procés, els productes que obtenim a partir del plàstic tenen un important valor afegit per a la indústria. Així, la proveïm de productes petroquímics i combustibles que no tenen origen fòssil, sinó que procedeixen d’altres de segona vida, que són els que aquesta indústria ha d’utilitzar per generar la sostenibilitat que es necessita.

Pel que fa a la implantació real del vostre procés en la indústria, quin grau de dificultat presenta?

Una de les màximes que sempre hem tingut presents a l’hora de dissenyar l’equipament que utilitzem és que la seva aplicació havia de ser senzilla per a la indústria.

És a dir, sabíem que no podíem desenvolupar una solució excessivament complexa, per això hem dissenyat unitats modulars que s’instal·len en aquells llocs on hi ha corrents de plàstic i que es dimensionen sobre la base de les quantitats de material que cal transformar. Havia de ser senzill d’aplicar per a la indústria i això és el que hem aconseguit.

Una de les metes de la Unió Europea és la implantació d’una economia circular i més sostenible. Com pot ajudar la vostra solució en aquesta tasca?

Un dels aspectes clau precisament consisteix a aconseguir una economia circular real, que es basa en el fet que el cicle de vida d’un producte es completi mitjançant la seva reutilització, reciclatge o revaloració. A Nantek el que fem és aplicar aquest concepte d’economia circular i tancar completament el cicle del plàstic.

Menys del 20% d’aquest material es troba actualment en economia circular completa i aquest és precisament el problema que estem intentant pal·liar, evitant que es derivi a la incineració o a l’abocador. No es tracta de reciclar només una part del plàstic, com passa ara, sinó de tancar completament el procés.

La idea de Nantek consisteix a instal·lar plantes arreu del món, de manera que desenvolupem una tecnologia que realment elimini el residu plàstic, perquè aquest material deixi de ser l’enemic. Ans al contrari: es tracta que es converteixi en una eina útil que sapiguem gestionar i revalorar sense que acabi als oceans o als entorns naturals.

Creus que arribarà un dia en què viurem sense plàstics?

Aquesta és una pregunta que està molt estesa. Personalment, no crec que arribem a viure sense plàstic. Fa 50 anys que es va començar a produir i es creia que seria la solució per a tot. Amb el pas del temps, s’ha demostrat que no és així, però sí que és cert que, per a moltes indústries i molts productes que utilitzem, aquest material és la millor solució.

El plàstic en si no és el problema. El problema és com es tracta aquest plàstic després. És un gran producte amb unes propietats perfectes per a moltíssimes aplicacions i, a més, de baix cost. El que hem d’aconseguir és gestionar correctament el seu residu.

I com pot aconseguir la societat impulsar aquesta gestió correcta? Quin és el paper d’Administració, empreses i ciutadans?

Hi ha un component important en la gestió del residu plàstic i és que l’Administració promogui que les empreses públiques i privades s’involucrin per fer aquest procés. Actualment hi ha una conscienciació per part de les companyies privades gràcies a l’acció de les institucions públiques, i aquesta és precisament la dinàmica que s’ha de seguir.

Al final, és l’empresa privada la que ha de saber gestionar el seu propi residu. Les públiques ja ho fan, però han de millorar el procés i traslladar-lo al sector privat.

Pel que fa a les persones, la conscienciació individual sobre com tractar el plàstic és fonamental. I això és una cosa que només poden fer les institucions públiques amb eines adequades que promoguin precisament aquesta conscienciació. Individualment, hem de conscienciar-nos de la necessitat de separar els plàstics i enviar-los a reciclar al lloc que correspon.

Per què us vau presentar als Premis EmprendedorXXI i què ha suposat per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial?

Els Premis EmprendedorXXI de CaixaBank són un reconeixement que enforteix projectes de nova generació. Per a la societat, que una entitat com CaixaBank doni suport a la tasca que estem fent és sinònim que el nostre projecte realment té futur.

En el moment en què el jurat va decidir els premis no esperàvem ser guanyadors. Potser sí finalistes, però no guanyadors. Per tant, ser distingits entre les més de 1.000 empreses que competien va ser una sorpresa ben agradable.

Un dels reptes principals de la construcció consisteix a saber com es comportarà el terreny durant una obra. Aquest coneixement és especialment important no només per estalviar costos en materials i temps derivats d’imprevistos, sinó també per mantenir la seguretat dels treballadors mentre s’executa el projecte.

Cristian de Santos és el CEO i un dels fundadors de Saalg Geomechanics, una start-up distingida a la fase sectorial de la 13a edició dels Premis EmprendedorXXI, que promou CaixaBank, en la categoria Prop Tech. L’empresa ofereix una solució basada en l’anàlisi de dades geotècniques que permet predir aquest risc. Així ens ho explica aquest directiu.

En quin moment se us va acudir que posar en marxa Saalg Electromechanics podia ser una bona idea?

La idea va sorgir mentre fèiem el doctorat a la universitat. L’Ignasi i jo som uns apassionats de la tecnologia i la ciència, però, també, sempre ens ha agradat tenir contacte amb la indústria. Per això vam detectar una necessitat dins del sector de la construcció que la mateixa tecnologia que estàvem desenvolupant a la universitat tenia la possibilitat de resoldre. I aquí és quan va néixer Saalg Geomechanics.

Volem aconseguir que el sector de la construcció sigui més eficient, sostenible i segur a partir de l’anàlisi geotècnica de les dades a l’obra. Per fer-ho, comercialitzem solucions digitals que ens permeten entendre com es comportarà el terreny durant tot el cicle d’una excavació o d’un procés constructiu.

La crisi de la COVID-19 ha suposat una parada sense precedents per a bona part de l’economia. Com ha afectat en particular una empresa de les vostres característiques?

Malgrat les dificultats que ha comportat la crisi de la COVID-19, a Saalg Geomechanics hem intentat aprofitar la part positiva de la situació i desenvolupar conceptes que, sense un període de congelació de l’economia, no hauríem estat capaços d’estudiar.

Per exemple, hem desenvolupat noves funcionalitats i mòduls per a la nostra plataforma que ens aproximen més al client i ens permeten oferir una venda més digital, menys centrada en projectes que exigeixen més esforç.

Des de Saalg Geomechanics comercialitzeu Daarwin, una plataforma pionera en predicció de riscos geotècnics. En què consisteix?

Daarwin és la primera plataforma basada en algoritmes de machine learning que ens permeten combinar models numèrics amb dades d’instrumentació geotècnica per predir el comportament real del terreny durant tot el cicle d’execució d’una obra. Gràcies a Daarwin, som capaços de validar els dissenys i detectar qualsevol inestabilitat durant l’execució de les obres, així com optimitzar-ne tant el disseny com el procediment constructiu durant l’execució.

Quins són els principals reptes que us heu trobat a l’hora de desenvolupar la vostra plataforma?

Des de l’inici de Saalg Geomechanics, un dels reptes més importants que hem afrontat no té tant a veure amb el desenvolupament i la implementació d’una solució tecnològica, sinó amb el fet de canviar la manera de construir que s’ha desenvolupat durant els últims cinquanta anys. Aquest canvi de paradigma a la construcció és el gran desafiament que tenim al davant.

Quines repercussions pot tenir una gestió errònia del risc geotècnic en aquest tipus de projectes?

Actualment, més del 30% dels grans projectes d’infraestructures tenen desviacions a causa del desconeixement del comportament del terreny. Nosaltres oferim una tecnologia que permet entendre com es comportarà, cosa que permet reduir tant el volum de material com el temps d’execució de l’obra, al mateix temps que se n’augmenta la seguretat.

En un dels projectes en què hem implementat la nostra tecnologia, hem estat capaços de reduir un 30% el cost d’una de les fases d’excavació.

I com pot contribuir a optimitzar les obres la vostra solució?

Encara que el sector de la construcció actual és capaç d’aixecar pràcticament qualsevol cosa —illes artificials, ciutats al desert, línies de metro…—, a la majoria dels projectes o es perden diners o es paga de més, tant des del punt de vista mediambiental com des del financer. Gran part del problema és que en la fase de disseny es desconeix com es comportarà el terreny. Com a conseqüència, la majoria dels projectes estan sobredimensionats i hi ha retards durant l’execució de l’obra. En el pitjor dels casos, fins i tot hi pot haver un col·lapse. Tot això és el que pretenem evitar gràcies a Daarwin.

En l’àmbit mediambiental, com es pot beneficiar l’entorn del treball d’eines com Daarwin?

Actualment, la indústria de l’edificació i les infraestructures és responsable de més del 39% de les emissions de CO₂. Bàsicament, provenen del material, de l’ús de la maquinària i de l’execució de l’obra. Amb Daarwin volem reduir la quantitat de material i el temps necessaris per dur a terme el projecte i aconseguir, així, un impacte positiu gràcies a una enginyeria molt més eficient.

En l’àmbit dels riscos laborals, quins avantatges pot aportar Daarwin?

Gràcies a l’anàlisi de les dades geotècniques que efectua Daarwin en temps real, cerquem detectar inestabilitats o comportaments anòmals. Això ens permet mantenir un entorn molt més segur a les obres.

No volem que hi hagi col·lapses: el que volem és que les obres siguin molt més segures per a tothom.

Quins són els vostres plans per a aquesta plataforma?

La nostra visió és que Daarwin es converteixi en l’estàndard de les plataformes de previsió geotècnica, que ens permeti fer evolucionar els projectes durant l’execució de les obres. No volem una construcció estàtica, sinó que els projectes evolucionin des de l’inici i fins al final.

Què significa per a vosaltres haver guanyat la fase sectorial dels Premis EmprendedorXXI?

Com a emprenedors, una de les dificultats més grans que observem és aconseguir visibilitat. Gràcies als Premis EmprendedorXXI, l’hem aconseguit; per a nosaltres, han representat un autèntic trampolí que ens ha permès donar-nos a conèixer. Amb aquesta distinció, no només hem aconseguit suport econòmic, sinó també el reconeixement de tot l’univers start-up del país.

La igualtat de gènere és un objectiu que ha de ser global, però ha de començar a escala particular. Si més no, així ho entén una nova generació d’emprenedors que ha posat en marxa diversos projectes amb aquest concepte com a protagonista. Alguns s’han reunit a l’Imagin Café de Barcelona per compartir les seves experiències. Ho han fet dins la iniciativa #ACTUEM WengageCaixaBank .

En aquesta trobada hi van participar David Tomás, General Manager de Cyberclick, com a moderador; Laura Fernández, CEO i cofundadora de Allwomen.tech; Gemma AWWZ, fundadora de Beats x Us; Julia Goula, arquitecta i cofundadora de Equal Saree, i Amleto Montinari, CEO i cofundador de Fluttr. Tots ells han desenvolupat projectes inclusius i pioners en àmbits tradicionalment masculins com la tecnologia, l’arquitectura, la música electrònica o els recursos humans.

A l’hora d’aconseguir una societat igualitària, el primer que s’ha de fer és observar. D’aquesta manera, es podran identificar els espais i els sectors en què les dones amb prou feines tenen representació. Precisament aquesta és una acció que tots els ponents han exercit a l’hora de posar en marxa els seus projectes.

“El sector tecnològic està monopolitzat pels homes, que ocupen el 80% dels llocs de treball que hi estan relacionats. Tant és així, que pots sentir una barrera des del mateix moment en què et vols formar per accedir-hi. Això és especialment greu si tenim en compte que la tecnologia és present i futur en la nostra societat”, explica Laura Fernández. Aquesta va ser la raó per la qual va sorgir Allwomen.tech, un espai de formació en disciplines com la intel·ligència artificial o la usabilitat exclusiu per a dones. “Vam decidir fer alguna cosa davant d’aquesta situació, apoderar les dones i fer-los un forat en el present i el futur de la nostra societat”.

En el cas de Julia Goula, l’observació la va portar a adonar-se que els espais que ocupem no són neutres. “Per què la cuina d’una casa sol ser en el lloc més amagat? Per què canviem de direcció quan caminem de nit? Què passaria si poséssim la cuina en un lloc bonic? I si les ciutats no tinguessin racons foscos?”, va plantejar l’arquitecta a l’audiència.

Per a Goula, l’espai reflecteix els valors de la societat. “El nostre despatx d’arquitectura feminista dona molta importància a la manera en què això crea desigualtats i en què podem transformar-ho. Fins ara, no s’ha tingut en compte l’experiència de les dones en l’espai públic. Tampoc no hem participat en la presa de decisions a causa dels sostres de vidre”.

Gemma AWWZ, per part seva, va observar una absència pràcticament total de dones en la producció de música electrònica. “Només hi ha un 2% de noies produint música. Per això vaig posar en marxa un projecte per formar dones en aquesta disciplina, una iniciativa cultural que cerca l’equiparació de gènere en el món de la música electrònica.

També Amleto Montinari va crear un projecte per potenciar la igualtat, si escau, en la selecció de personal. “Fluttr va sorgir com un espai en què tots siguem iguals i el talent de les persones sigui el més important per al recruiting. De fet, volem ajudar les persones que no arriben a ser seleccionades per fallar en una prova tècnica a desenvolupar les seves habilitats. Així, volem que les dones que es trobin en aquesta situació tinguin accés a mentors i mentores que les ajudin a desenvolupar habilitats tècniques per poder ser seleccionades en el futur”.

Entre els diversos temes tractats pels assistents, va destacar el biaix que afecta la tecnologia mateixa i que pot suposar un problema a l’hora de promocionar la igualtat de gènere.

Laura Fernández va reivindicar la importància d’incloure les dones en el disseny de la intel·ligència artificial per evitar que se les discrimini de manera automàtica. “És una mica generalitzat. Hi ha casos tan quotidians com el de Google Translator, que tradueix de l’anglès «a doctor» per «un metge» i «a nurse» per «una infermera»”.

Amleto Montinari va exposar el cas de proves tècniques de selecció de personal basades en intel·ligència artificial amb un important biaix sexista simplement perquè utilitzaven dades curriculars d’una indústria, la tecnològica, en què la majoria de treballadors són homes.

Per a aquests experts, les companyies poden donar el suport definitiu a l’avenç cap a una societat més igualitària. En aquest context, David Tomás va destacar iniciatives com Wengage de CaixaBank per impulsar la igualtat de gènere i reforçar el rol de les dones en l’empresa i la societat. “Utilitzar un llenguatge inclusiu en aquest àmbit també pot ajudar a canviar l’imaginari col·lectiu. Si parlem de directora general com una cosa genèrica, contribuirem que la imatge que se’ns aparegui en parlar d’aquest tipus de llocs sigui la d’una dona”.

Per a Amleto Montari, “el primer que han de fer les empreses és entendre que la diversitat és un valor molt positiu. I els líders de l’empresa són fonamentals en això. La seva direcció ha de ser representativa de la societat en què vivim, no estar composta únicament per homes”.

Segons l’opinió de Gemma AWWZ, és imprescindible que les dones ocupin llocs de poder. “Mentre això no passi, no hi haurà aquest canvi tan necessari en el punt de vista de la societat”, va destacar. Julia Goula, per part seva, va assenyalar que, en un sector com l’arquitectura, en què abunden pimes i persones autònomes, resulta necessari un cert grau de protecció perquè les dones se sentin més acompanyades. “Això és una cosa que els col·legis d’arquitectes i enginyers podrien potenciar”, va apuntar.

Respecte al futur de la igualtat de gènere, l’optimisme va ser la tònica general entre els participants en la trobada. “Jo soc optimista. Vivim un moment en què la igualtat de gènere s’ha convertit en una cosa mainstream, està arribant a totes les capes. És molt positiu veure que els que som aquí remem en la mateixa direcció des de diferents aproximacions. Aquest canvi vindrà abans del que pensem, tot i que queda molt per fer. Això sí, totes i tots ens hi hem de comprometre per aconseguir-lo”, va resumir Laura Fernández.

Un unicorn és un animal similar a un cavall, però generalment amb potes d’antílop, barba de segall i una única banya al front. Naturalment, es tracta un animal fruit de la imaginació humana, protagonista de contes i relats mitològics. Doncs bé, el mateix es pensava del fet que una start-up aconseguís un valor de mil milions de dòlars en alguna de les etapes del seu procés d’aixecament de capital, abans de sortir a borsa. La diferència és que aquestes últimes sí que existeixen; ja es compten per centenars… i se les denomina empreses unicorn.

La inventora del terme va ser la inversora nord-americana Aileen Lee, que va encunyar el concepte d’empreses unicorn en referència a la raresa d’aquestes empreses, que aconseguien resultats sorprenents en un període molt reduït de temps. El 2013, Lee parlava del club dels 39 unicorns, que en aquella època encara representaven un percentatge ínfim de les start-ups.

Algunes particularitats d’aquestes empreses són que han sorgit en l’era de les xarxes socials, que utilitzen àmpliament per impulsar-se; que estan formades per equips joves (els fundadors tenen 34 anys de mitjana), o que el 90% té fundadors que ja es coneixien anteriorment, a l’escola o a la feina.

Un article de la consultora Randstad afegeix algunes característiques tècniques més perquè una empresa es pugui denominar unicorn:

• S’han de constituir amb capital 100% privat, atreure talent i diners a un determinat territori i no cotitzar a borsa.
• Experimenten un creixement accelerat del seu valor financer: són start-ups que aconsegueixen una gran acollida per part dels usuaris i que generen un gran valor en molt poc temps.
• I, la característica més important: la seva valoració supera els 1.000 milions de dòlars abans que la compri una altra empresa.

Pel que fa als models de negoci, són principalment quatre: comerç en línia, economia col·laborativa, programari de servei o programari empresarial. En definitiva, les empreses unicorn són un tipus d’empresa principalment tecnològica, que forma part de l’anomenada nova economia, que creix i penetra ràpidament en el mercat, i que a vegades té una capacitat disruptiva per transformar un sector concret.

És el que està passant en els últims anys, tal com hem vist amb els diversos conflictes que hi ha hagut entre empreses unicorn i negocis tradicionals. Per exemple, en els sectors de l’hostaleria, la restauració, el transport o la missatgeria, les empreses tradicionals de les quals van perdent clientela a favor de noves empreses que ofereixen serveis similars, però amb la senzillesa que suposa poder contractar-los des d’una aplicació del telèfon mòbil.

Actualment es calcula que ja no hi ha 39 empreses unicorn, sinó més de 300, algunes tremendament conegudes. Estem davant d’un canvi de paradigma, davant d’un fenomen que ha arribat per quedar-se? Vella economia versus nova economia? O bé els unicorns conviuran amb els dinosaures? La resposta, en els propers anys.

El línia amb l’aposta de CaixaBank per impulsar el creixement de les empreses tecnològiques i els seus inversors, aquest any l’entitat participarà en el congrés amb la presencia de DayOne, la nova línia de negoci orientada a donar suport i assessoria a aquest sector.

Concretament, la presència de CaixaBank DayOne al 4YFN es tradueix en diversos espais que oferiran una atenció personalitzada a clients inversors i empreses tecnològiques.Diversos emprenedors també tindran l’oportunitat d’exposar els seus projectes a responsables de diferents àrees de l’entitat en sessions exclusives per a clients. A més CaixaBank també participarà en una xerrada per a tots els assistents al 4YFN amb la conferència Màrqueting innovation in banking i Successful models of collaboration between technological companies and banks (“Innovació de Màrqueting en banca” i “Models d’èxit de col·laboració entre empreses tecnològiques i bancs”), a càrrec dels ponents Xavier Mas (CMO) i Carlos Trenchs (Director DayOne Banking Division).

Els assistents que s’apropin al nostre estand podran gaudir de les següents activitats:

Nit. DayOne Talks en col·laboració amb la Singularity University Barcelona Chapter a imaginCafé.

Matí. Workshops (Consultar disponibilitat)

• Corporates & Venture Capital: A Successful and Growing Relationship. Per a clients inversors i corporatius, en col·laboració amb ASCRI (Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió).
• Corporate Innovation through Working With Startups, amb Anna Mialet.

Tarda. Workshops (Consultar disponibilitat):

• “Oportunitats de col·laboració entre empreses tecnològiques i CaixaBank”, en què 17 emprenedors explicaran els seus projectes a responsables de diverses àrees del banc.
• Cybersecurity: Emerging Trends, amb Carles Solé.

Matí. Continuació dels workshop “Oportunitats de col·laboració entre empreses tecnològiques i CaixaBank”.

Migdia. Al Nestlé Stage, conferència pública de CaixaBank Keynote: Marketing innovation in Banking i Successful models of collaboration between technological companies and banks, a càrrec dels ponents Xavier Mas (CMO) i Carlos Trenchs (Director DayOne Banking Division).

L’any 2017, 4YFN va ser l’esdeveniment per a start-ups més important d’Espanya, amb 19.100 assistents, 700 inversors, 600 expositors i 275 ponents durant 3 dies. T’ho perdràs?