El 1972 va tenir lloc la primera cimera mundial sobre medi ambient, moment en què l’ONU va establir el 5 de juny com la data commemorativa del Dia Mundial del Medi Ambient. Han passat ja gairebé 40 anys des d’aquella cimera que pretenia augmentar la consciència i l’acció global en matèria mediambiental i, durant aquestes dècades, tant la població com les empreses i institucions han mostrat un nivell creixent de compromís amb la missió de preservar el nostre planeta.
Sens dubte, la generació actual és la més conscienciada amb la sostenibilitat i el medi ambient. Poques vegades una missió havia estat abordada per tantes persones, a escala global, i amb un nivell de compromís que es manifesta, no tan sols en les petites accions individuals, sinó també en les estratègies i polítiques públiques i en l’emprenedoria empresarial. Una mostra d’això és que, aquest any 2021, el Dia Mundial del Medi Ambient marca l’inici del Decenni de les Nacions Unides sobre la Restauració dels Ecosistemes.

Amb el lema «Reimagina, recrea, restaura», enguany, el Dia Mundial del Medi Ambient se centra en la restauració d’ecosistemes i inicia un decenni que pretén reviure milers de milions d’hectàrees, des de boscos i terres de conreu fins a les profunditats del mar. La salubritat dels ecosistemes afecta directament, no tan sols el canvi climàtic i la biodiversitat, sinó també la nostra pròpia vida, ja que la pèrdua d’ecosistemes produeix les condicions ideals per a la propagació de patògens com ara els coronavirus i augmenta el risc de pandèmies.
La restauració dels ecosistemes és una tasca global titànica, que suposa reparar superfícies de terra més grans que la Xina, però els seus beneficis són incalculables. O potser sí que es poden calcular. Nacions Unides ha estimat que, per cada dòlar invertit en restauració, es poden esperar almenys entre 7 i 30 dòlars en guanys per a la societat. I és que les accions per recuperar els ecosistemes no tan sols ens tornaran un aire més net i rius lliures de residus, sinó que a més beneficiaran la nostra salut i generaran llocs de treball.

Invertir en ecosistemes és invertir en el nostre futur. Aquesta és una realitat de la qual ja comencen a ser-ne conscients nombrosos països, que s’han decidit a invertir en la restauració, arran de la pandèmia o per una visió ecologista. En qualsevol cas, les polítiques estatals s’estan veient reflectides en la població, que cada dia incorpora més accions de preservació mediambiental a la seva rutina diària (reciclatge, consum responsable, eficiència energètica, reducció d’emissions), i en les empreses, que han decidit assumir el seu paper com a referents en sostenibilitat.

La cura del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic han esdevingut valors de prestigi per a les grans companyies, que ja han emprès processos de transformació industrial i ofereixen nous productes i serveis als seus usuaris que ajudin a revertir els efectes que s’estaven produint en els ecosistemes. És una missió comuna, global i compartida entre tots els agents socials que va més enllà d’una mera campanya d’RSC; és un compromís en què cada acció compta. Però resulta que, a més a més, aquest compromís pot ser una font de riquesa, un nou nínxol ple d’oportunitats de negoci.

Ja hi ha qui ha entrevist aquestes possibilitats i, unint l’enginy i la consciència ecològica, ha creat start-ups rendibles, innovadores i sostenibles.

– Auara: aigua mineral natural embotellada social i sostenible. Auara és un dels projectes socials més rellevants d’Espanya, que se centra a portar aigua potable a totes les regions del món que ho necessitin, en envasos reciclats i reciclables.

– CO2 Revolution: una solució caiguda del cel per a la desforestació. CO2 Revolution està canviant radicalment el sistema de reforestació gràcies al seu sistema de sembra amb drons, que permet cobrir ràpidament grans superfícies afectades per incendis o accidents ambientals.

– Heat Energia: els seus panells d’energia solar, que produeixen energia renovable dia i nit, han fet d’aquesta start-up espanyola una pionera en l’aprofitament de l’energia solar.

– Heura: la carn, elaborada amb ingredients 100 % vegetals, que té gust de carn. Guanyadora Estatal Agro Food en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa té com a objectiu fer front als problemes de l’actual sistema alimentari, oferint proteïnes amb un impacte positiu a través d’aliments sostenibles i nutritius.

– Métrica6: aquesta start-up radicada a Màlaga ja ha rebut nombrosos premis nacionals i internacionals en els pocs anys de vida que té. Entre ells, cal destacar el de l’Organització Mundial del Turisme de Nacions Unides pels objectius de desenvolupament sostenible (ODS 11: ciutats i comunitats sostenibles). Métrica6 vol fer que la innovació sigui una cosa accessible a tot el món, guiant i assessorant empreses i administracions a partir de la sostenibilitat, l’economia i la funcionalitat.

– Mitto: liderada per Marcos Cuevas, és una de les start-ups amb més projecció en el mercat nacional i europeu i la fintech sostenible per excel·lència de Barcelona. Mitto ofereix una targeta virtual que permet conèixer el cost de CO2 que produeix cadascuna de les teves compres i recuperar part de la compra si optes per les marques sostenibles de la seva plataforma.

– Nantek: guanyadora Estatal Impact en els Premis Emprenedor XXI de CaixaBank 2019, aquesta empresa converteix el plàstic en combustible mitjançant l’ús de nanoelements a través d’un procés termoquímic. A més de generar energia a partir de residus plàstics, es basa en un sistema d’economia circular de la producció de plàstic que permet el reciclatge i la reutilització.

– Sepiia: si pensem en una samarreta que no s’arruga, que no es taca i que és transpirable, probablement ens la imaginarem com una peça futurista. Però, i si hi afegim la producció local i teixits reciclats i reciclables? Aquesta és l’aposta de Sepiia, una start-up espanyola que defensa la producció amb baix impacte i proporciona una segona vida a les seves peces.

– TeamLabs: aprendre des de l’emprenedoria per canviar el món. Això és el que es proposa TeamLabs, una escola de negocis que pertany a la Universitat d’Arrasate/Mondragón que ha decidit apostar per un sistema educatiu diferent en què, durant els quatre anys que dura el seu programa, els alumnes hauran de desenvolupar un projecte empresarial que sigui rendible i que aporti un benefici a la societat.

– The Goood Shop: la moda i la decoració també poden ser sostenibles. Aquesta és la missió de Carmela Serantes, la fundadora de The Goood Shop, un marketplace que ofereix un acurat catàleg que conjuga el bon gust amb el respecte pel medi ambient.

Els ODS han arribat per quedar-se i assolir els objectius d’erradicació de la pobresa, protecció del planeta i prosperitat per a la ciutadania. Les grans empreses ja els estan incorporant a les seves agendes i, per als emprenedors, ha suposat una oportunitat per ocupar un espai que fins ara estava buit i per generar vincles sòlids amb els seus stakeholders.

El futur del nostre planeta i el de nosaltres mateixos depèn de les accions que emprenguem a partir d’ara. Hem de prendre consciència de la gravetat de la situació i incorporar a la nostra rutina petites coses que ajudin a aturar el desastre climàtic, però, a més a més, podem començar a veure la rendibilitat d’aquest compromís. Cada cop està més constatat que la rendibilitat i la sostenibilitat poden anar (i van) de bracet pel que fa a la innovació. Aquells que ho sàpiguen veure i que es permetin imaginar noves solucions seran els que crearan les empreses del demà. Unes empreses compromeses, ecològiques, amb consciència social i que siguin capaces de generar riquesa mentre canvien el món.

Posar en marxa una empresa representa un gran repte. Tota una cursa d’obstacles que corren cada dia milers d’emprenedors a base d’il·lusió, molta perseverança i cap fred. Es tracta d’un desafiament que cada vegada més dones accepten. Elles estan canviant el panorama empresarial del país gràcies a la seva presència creixent en l’ecosistema emprenedor.

En el Dia Internacional de la Dona Emprenedora, val la pena conèixer una mica més com és l’entorn en què milers d’aquestes professionals es desenvolupen cada dia. L’observació de les dades ofereix en aquest aspecte algunes realitats cridaneres. Diferents bretxes que es van tancant a poc a poc i d’altres que perseveren.

L’emprenedoria femenina és precisament una de les claus que ens ajudarà a complir l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’ONU número 5, referent a la igualtat de gènere i l’empoderament de la dona. Un factor que, tal com apunta l’organització, ens ajudarà al seu torn a construir un món pacífic, pròsper i sostenible.

Tot i que aquests últims la taxa d’emprenedoria en dones ha augmentat, el fet cert és que elles emprenen més per necessitat que per oportunitat en comparació amb els homes, segons posa de manifest l’Informe GEM Spain 2019-2020. Això vol dir que, entre les raons que porten una emprenedora a posar en marxa el seu propi negoci, hi ha moltes vegades la falta de feina o d’una millor alternativa professional. És a dir, que els mals endèmics que afligeixen les dones en el mercat laboral són els que motiven en bona mesura el seu impuls emprenedor.

El problema d’aquesta tendència és que l’emprenedoria per necessitat sol ser més propensa al fracàs que la motivada per una oportunitat, tal com destaca l’informe. I no només això: a més, tendeix a crear feines més precàries.

Quina és la raó d’aquest comportament? Per què les dones tendeixen menys a emprendre simplement perquè han detectat una oportunitat, en comptes de fer-ho per necessitat? Un dels factors que expliquen en part aquesta tendència té a veure amb el nombre més baix de noies en estudis relacionats amb matèries STEM, tal com explica l’informe. Aquesta circumstància també explicaria per què la presència d’empresàries en sectors intensius en l’ús de la tecnologia és més reduïda.

Una altra de les diferències cridaneres que s’observen entre l’emprenedoria femenina i la masculina té a veure amb la bretxa de gènere existent en les start-ups. Encara que elles ja ocupen el 43% de l’emprenedoria general, només el 20% de les persones que impulsen start-ups són dones, segons el Mapa d’Emprenedoria 2020 de South Summit. Un percentatge que pràcticament no canvia des de fa uns quants anys. Es tracta d’una realitat que també es pot atribuir, en part, al nombre més baix de dones en disciplines STEM i a la forta vinculació de l’emprenedoria amb els estudis tècnics o científics.

Tanmateix, les diferències de gènere entre l’activitat emprenedora de les dones i la dels homes es van reduint a poc a poc. Alguna cosa està canviant en la mena d’empreses que elles posen en marxa: avui aposten més per sectors com el fintech, que uneix tecnologia i finances, que no per altres considerats tradicionalment més femenins, com la moda o l’impacte social, tal com aprecia el treball de South Summit.

Una tendència que corrobora l’Informe GEM Spain quan analitza l’ús que fan de les tecnologies les empreses creades recentment per dones respecte a les que ja fa temps que funcionen. En concret, aquest treball apunta que el percentatge d’empreses noves fundades per dones que usen les tecnologies més recents (9,4%) gairebé duplica el de les consolidades (5,5%).

L’informe conclou que les noves empreses que estan posant en marxa les dones espanyoles no només presenten un millor acompliment que les que ja estan consolidades en l’ús de noves tecnologies, sinó que també ho fan en altres qüestions, com la innovació o la internacionalització del negoci. Pel que fa a la innovació de producte, se situen fins i tot per sobre de la mitjana nacional i de la xifra corresponent a les noves empreses creades per homes.

Promocionar el talent femení és una de les claus principals per al desenvolupament sostenible que persegueixen països de tot el món. Les entitats bancàries tenen molt a dir-hi, ja que factors com l’accés al finançament, la visibilitat i l’accés al coneixement de les noves emprenedores són molt importants per al seu èxit.

En aquest sentit, CaixaBank ofereix, a través de la seva entitat MicroBank, microcrèdits a dones emprenedores que poden tenir dificultats per accedir al finançament per motius econòmics o socials.

Una altra mostra de la implicació de CaixaBank amb el suport a les dones emprenedores és la nova plataforma de mentoring virtual posada en marxa en col·laboració amb Vital Voices. Es tracta d’un sistema que posa en contacte persones emprenedores amb professionals que tenen una experiència directiva consolidada. A través de vitalvoicesmentoring.com, poden connectar per desenvolupar sessions virtuals d’assessorament.

Per part seva, els Premis Emprenedor XXI, atorgats cada any per CaixaBank a diferents start-ups, ajuden les persones emprenedores a guanyar una gran visibilitat, així com a obtenir ajudes econòmiques per al seu desenvolupament. Mentrestant, els Premis WONNOW premien les millors estudiants STEM d’Espanya per potenciar la presència de dones en els àmbits de la ciència i la tecnologia. Una presència que, tal com hem vist, pot transformar el futur del panorama emprenedor femení de les pròximes dècades.

Tot i que ja s’estan identificant i tancant algunes bretxes de gènere en l’ecosistema emprenedor, encara queda un llarg camí per recórrer en aquest sentit. Donar suport a les emprenedores és fonamental per promoure la igualtat de gènere i desenvolupar una economia més justa i inclusiva.

El línia amb l’aposta de CaixaBank per impulsar el creixement de les empreses tecnològiques i els seus inversors, aquest any l’entitat participarà en el congrés amb la presencia de DayOne, la nova línia de negoci orientada a donar suport i assessoria a aquest sector.

Concretament, la presència de CaixaBank DayOne al 4YFN es tradueix en diversos espais que oferiran una atenció personalitzada a clients inversors i empreses tecnològiques.Diversos emprenedors també tindran l’oportunitat d’exposar els seus projectes a responsables de diferents àrees de l’entitat en sessions exclusives per a clients. A més CaixaBank també participarà en una xerrada per a tots els assistents al 4YFN amb la conferència Màrqueting innovation in banking i Successful models of collaboration between technological companies and banks (“Innovació de Màrqueting en banca” i “Models d’èxit de col·laboració entre empreses tecnològiques i bancs”), a càrrec dels ponents Xavier Mas (CMO) i Carlos Trenchs (Director DayOne Banking Division).

Els assistents que s’apropin al nostre estand podran gaudir de les següents activitats:

Nit. DayOne Talks en col·laboració amb la Singularity University Barcelona Chapter a imaginCafé.

Matí. Workshops (Consultar disponibilitat)

• Corporates & Venture Capital: A Successful and Growing Relationship. Per a clients inversors i corporatius, en col·laboració amb ASCRI (Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió).
• Corporate Innovation through Working With Startups, amb Anna Mialet.

Tarda. Workshops (Consultar disponibilitat):

• “Oportunitats de col·laboració entre empreses tecnològiques i CaixaBank”, en què 17 emprenedors explicaran els seus projectes a responsables de diverses àrees del banc.
• Cybersecurity: Emerging Trends, amb Carles Solé.

Matí. Continuació dels workshop “Oportunitats de col·laboració entre empreses tecnològiques i CaixaBank”.

Migdia. Al Nestlé Stage, conferència pública de CaixaBank Keynote: Marketing innovation in Banking i Successful models of collaboration between technological companies and banks, a càrrec dels ponents Xavier Mas (CMO) i Carlos Trenchs (Director DayOne Banking Division).

L’any 2017, 4YFN va ser l’esdeveniment per a start-ups més important d’Espanya, amb 19.100 assistents, 700 inversors, 600 expositors i 275 ponents durant 3 dies. T’ho perdràs?

Per comprendre millor el potencial de la transformació digital i com ha transformat el negoci de Sorigué, parlem amb Alex Pardo, director general de serveis corporatius i venture capital de la companyia.

Sorigué és una empresa molt conscient que la innovació és un pilar fonamental dins la seva estratègia. En aquest sentit, l’enorme transformació digital que està impactant en tots els àmbits de la societat, així com en tots els sectors, suposa una oportunitat única per treballar amb empreses tecnològiques de nova creació que aporten metodologies i solucions noves; gairebé sempre difícils de desenvolupar internament. És la nostra “finestra” a un món diferent del nostre, del qual podem obtenir molt de coneixement i aprenentatge.

Fa aproximadament quatre anys, en el marc de l’impuls a un nou Pla Estratègic per a la companyia, vam apostar decididament per la innovació i la diversificació, entre altres aspectes. Vam voler mirar de cara la transformació digital, que ja estava impactant en tots els sectors i a tots els àmbits.

La relació amb les start-ups ens està aportant una visió molt pròxima de nous models de negoci basats en tecnologia, d’opcions d’optimització en processos madurs dins la nostra organització, etc. En definitiva, ens està ajudant a créixer i evolucionar internament en la transformació digital que estem abordant. Sobretot ha accelerat el procés de sensibilització cap a nous models i actuacions. No es tracta tant d’un creixement en volum de negoci com d’una adaptació a una nova realitat.

La diversificació és clau en aquests processos. Les start-ups tenen un índex de mortalitat molt alta, i això implica que cal fer diverses “apostes” per trobar una que realment sigui capaç de créixer i complir els objectius fixats. En el nostre cas això ha estat una màxima. Tenim participades en sectors i tecnologies molt diferents. Des d’Eolos, una companyia que dissenya, fabrica i ven boies marines per fer campanyes de mesurament de vent per a parcs eòlics offshore, fins a Talent Clue, una empresa tecnològica que ajuda a les corporacions en els processos de contractació de personal amb una plataforma de software.

Com deia abans, estem convençuts que avui dia, la disrupció digital és total en tots els sectors. En alguns sectors, la disrupció digital ja ha impactat de manera que els ha transformat completament; com per exemple el turisme, i en uns altres està tot just “trucant a la porta”. Les start-ups tenen un paper crucial en aquest nou model. La innovació ja no és només de “producte” i ve de les universitats o centres d’R+D+I, també apareixen nous models de negoci disruptius, que creixen molt ràpidament de la mà de start-ups tecnològiques. Per a nosaltres és imprescindible estar a prop d’aquest “ecosistema” per entendre’l i estar preparats per als canvis que implicarà.

Sens dubte, la iniciativa DayOne de CaixaBank ajuda i reforça un ecosistema complex que es desenvolupa i canvia a una velocitat vertiginosa. Per a nosaltres, treballar en projectes amb institucions d’aquesta naturalesa ens aporta una visió més àmplia i ens permet compartir anàlisis i riscos des d’una perspectiva molt semblant en termes d’inversió. En la col·laboració amb start-ups, l’equip emprenedor és bàsic, i coincidim, per exemple, en els valors i formes d’actuar amb què ens sentim còmodes.

Compartim inversions en diferents start-ups de les quals som socis. La visió de l’acompanyament i suport que s’ha de donar a les companyies de nova creació és molt similar entre nosaltres.

Apostar per treballar amb start-ups és una decisió estratègica que requereix recursos i processos específics. Entenem que aquest viatge tan apassionant, ple d’incerteses, imprescindiblement s’ha de compartir amb socis de referència que aportin “millors pràctiques”. No hi ha cap dubte que CaixaBank és un soci immillorable amb qui fer-ho.

Amb aquesta filosofia neix la denominació de DayOne: un nou servei de CaixaBank especialitzat a impulsar el creixement de start-ups i scale-ups globals amb activitat a Espanya i que es financen amb fons propis. A més, disposa d’una línia adreçada a inversors interessats a destinar fons a empreses innovadores en fases inicials, com business angels, venture capital i inversors institucionals.

Per a Juan Alcaraz, director general de CaixaBank, la creació d’aquesta nova línia de negoci “potencia l’estratègia de l’entitat d’oferir un model de banca especialitzada per segments, totalment ajustada a les necessitats de cada perfil de client”.

DayOne s’allunya de la banca tradicional i els estàndards habituals recolzant-se en tres elements clau que donen resposta a les necessitats de les empreses innovadores.

1. Hubs per a la trobada de talent: DayOne disposa de dos centres de treball, ubicats a Barcelona i Madrid, que connecten els clients amb inversors nacionals i internacionals. Aquests hubs, a més, ofereixen una línia complementària de formació i networking a mida dels emprenedors.
2. Equip especialitzat: un equip de gestors i consultors financers que coneixen la realitat de la indústria i assessoren la start-up en qualsevol moment per desenvolupar una estratègia financera segons les seves necessitats.
3. Productes i finançament a mida: entre els serveis i els productes que DayOne posa a disposició de les empreses, destaca una línia de crèdit de 250 milions d’euros, així com una xarxa de contactes global per atreure inversors. Amb això, DayOne es converteix en el primer servei per a start-ups amb una línia de serveis especial per a inversors.

Amb tot, DayOne vol ser el bressol de les start-ups i scale-ups més innovadores i tecnològiques impulsant i potenciant el seu creixement a escala global.

Per a més informació, visita la nota de premsa o el perfil de Twitter de DayOne.

La illa de Bali s’ha posicionat com el destí escollit per desenes d’emprenedors i start-ups innovadores procedents d’arreu del món, que integren la dinàmica del remote working en el seu dia a dia. Se la coneix com Silicon Bali, el laboratori tecnològic del sud-est asiàtic que es va consolidant com a base estratègica empresarial per al coworking, el coliving i els anomenats nòmades digitals i treballadors en remot.

“L’est d’Àsia és un dels llocs més excitants i reclamats pels professionals europeus i nord-americans perquè els permet innovar, experimentar i en general els impulsa a iniciar projectes que no podrien desenvolupar en cap altre lloc del món”, destaca Steve Munroe, cofundador i CEO de Hubud Bali. Bali reuneix una gran comunitat tecnològica que permet la creació de sinergies entre professionals i el sorgiment d’idees molt innovadores. El sentit de pertinença a una comunitat és un element primordial per al desenvolupament d’aquests professionals que busquen gent amb la mateixa filosofia de vida.

A més, el dia a dia a Bali és molt assequible i la qualitat de vida és molt superior a la d’altres hubs tecnològics del món. “Hi ha gent que podria tenir les seves start-ups tecnològiques a Silicon Valley, però van acabar aquí per la manera de viure molt més saludable”, explica Aline Dahman, fundadora de l’start-up Nomad Soulmate, a El País.

Canviem les platges paradisíaques de la illa de Bali pel frenesí de la gran ciutat. No fa falta anar a Bali o Califòrnia per treballar en un centre tecnològic, aquí tenim el Silicon Valley europeu: Barcelona. Segons l’informe Global Entrepreneurship Monitor, la motivació més gran a l’hora d’emprendre segueix sent l’oportunitat de negoci, en això coincideixen el 70,2% dels enquestats.

Emprendre mai no ha estat un camí de roses, per la qual cosa hi ha ciutats on resulta més fàcil fer el salt i triomfar. És per això que molts professionals prefereixen canviar l’ecosistema tropical i localitzar-se en llocs clau que disposin d’infraestructures i equipaments pensats per agilitzar la posada en marxa d’un nou negoci.

Barcelona s’ha convertit en una de les ciutats referents de l’activitat emprenedora i la innovació, gràcies als seus programes de suport a l’emprenedoria com les incubadores, les acceleradores de negoci i l’àmplia oferta de programes de formació de Barcelona Activa. És en aquest ecosistema emprenedor on han sorgit empreses com Wallapop i Privalia i on s’estan gestant molts altres projectes.

De fet, Barcelona ha estat el lloc escollit per situar el Payment Innovation Hub, el primer hub d’innovació en comerç i mitjans de pagament d’Espanya i un dels primers del món. El projecte ha estat ideat per empreses líders en els seus sectors: CaixaBank, Global Payments Inc., Samsung, Visa i Arval. El seu objectiu és treballar per donar resposta a nous hàbits de consum, obtenir millors experiències d’usuaris per a les compres online i offline i fomentar l’intercanvi d’idees, de creativitat i d’innovació de les empreses.

Són moltes les companyies que decideixen instal·lar-se a Barcelona. Ara, la ciutat ja va un pas per davant d’altres urbs, ja que vol posicionar-se com un referent en l’economia tecnològica i l’ecosistema digital i convertir-se en un hub d’emprenedoria digital.

Dia a dia sorgeixen nous racons i formes d’emprendre, la clau de l’èxit és trobar el lloc ideal per a cada professional. Així doncs, ara només fa falta decidir el teu proper destí: Silicon Bali, un lloc idíl·lic i tranquil, o el Silicon Valley europeu, un centre urbà innovador i ple d’oportunitats?