A la meitat de camí dels #InconformistesdelEsport fins a les paralimpíades de Tòquio 2020, iniciat fa 10 mesos amb la sèrie 20 per als 20, us portem un resum de la història de l’esport paralímpic: com van néixer aquests jocs, les primeres dates importants de la seva història, heroïnes i herois d’aquest esport… i altres dades que de ben segur que us resultaran interessants.

Recordem alguns dels grans moments i curiositats de la història de l’esport paralímpic.

 

Com van néixer els Jocs Paralímpics?

Els Jocs Paralímpics no van néixer de la iniciativa d’un esportista ni d’un entrenador, sinó d’un metge. I és que la primera competició per a esportistes amb discapacitat va ser, en realitat, un torneig entre veterans de guerra que havien perdut alguna part del cos en combat. L’èxit va ser tan gran que poc després es van crear els primers jocs oficials el 1960.

 

Primeres vegades

No obstant això, no va ser fins al 1964, a Tòquio, que es van introduir per primera vegada un himne i una bandera oficial. I, fins al 1992, a Barcelona, un senyal de TV pròpia perquè el gran públic pogués gaudir de l’espectacle.

 

Edicions i medalles

La primera presència de la delegació espanyola va ser a Tel Aviv el 1968. Des de llavors, ha participat en 13 edicions i ha guanyat 651 medalles, més de la meitat de les quals són només en un esport: la natació.

 

Heroïna i part de la història

Una altra curiositat és que la campiona paralímpica amb més medalles del país en té més que… Michael Phelps! És així: la nedadora Teresa Perales ha aconseguit un total de 26 medalles i ha marcat el seu nom amb lletres d’or en la història de l’esport.

 

Tòquio 2020

Els pròxims jocs prometen ser els més espectaculars de la història. De fet, el govern de Tòquio ha posat a disposició del COI ni més ni menys que 7 estadis.

 

Segueix els 10 reptes que ens queden, amb nous protagonistes i disciplines paralímpiques, per descobrir els reptes i desafiaments que aquests esportistes afrontaran fins a la gran cita de l’esport.

Pots seguir les xarxes socials de CaixaBank per conèixer totes les històries.

*Imatge de capçalera del Comité Paralímpic Espanyol publicada a Twitter.

Els límits són mentals per als #InconformistasDelDeporte, persones que demostren dia a dia el seu esperit de superació.
Esports com la natació, l’atletisme o el ciclisme han permès a atletes paralímpics aconseguir un punt d’inflexió en l’àmbit esportiu, però sobretot en el personal. Èxits que són el resultat de moltes hores d’entrenament i que els han permès aconseguir marques rècord.
A continuació, tres esportistes que han batut rècords expliquen les seves experiències:

Ciclisme

Rècord del món en 1 km C5 a Londres 2012 i va tornar a batre’l en el Mundial del 2014.

«Va ser un abans i un després en la meva carrera esportiva, no només pel rècord paralímpic, que segueix vigent, sinó que també és rècord d’Espanya absolut, és a dir, de ciclistes sense discapacitat».

Atletisme

Or i rècord d’Europa en 400 metres T11 al costat de Marcos Blanquiño a Rio 2016.

«Entrenem tota la vida per a aquest tipus de carreres. Era la final d’uns Jocs i el nostre objectiu era l’or, no el rècord. Però estàvem en forma i l’Estadi Olímpic estava perfecte. Va ser la carrera perfecta».

Natació

Rècord en 50 i 100 lliure S5 als Jocs de Pequín 2008.

«Va ser la canya, portava somiant-hi molt temps, i més en un escenari tan bonic com el Cubo i en uns Jocs».