A la meitat de camí dels #InconformistesdelEsport fins a les paralimpíades de Tòquio 2020, iniciat fa 10 mesos amb la sèrie 20 per als 20, us portem un resum de la història de l’esport paralímpic: com van néixer aquests jocs, les primeres dates importants de la seva història, heroïnes i herois d’aquest esport… i altres dades que de ben segur que us resultaran interessants.

Recordem alguns dels grans moments i curiositats de la història de l’esport paralímpic.

 

Com van néixer els Jocs Paralímpics?

Els Jocs Paralímpics no van néixer de la iniciativa d’un esportista ni d’un entrenador, sinó d’un metge. I és que la primera competició per a esportistes amb discapacitat va ser, en realitat, un torneig entre veterans de guerra que havien perdut alguna part del cos en combat. L’èxit va ser tan gran que poc després es van crear els primers jocs oficials el 1960.

 

Primeres vegades

No obstant això, no va ser fins al 1964, a Tòquio, que es van introduir per primera vegada un himne i una bandera oficial. I, fins al 1992, a Barcelona, un senyal de TV pròpia perquè el gran públic pogués gaudir de l’espectacle.

 

Edicions i medalles

La primera presència de la delegació espanyola va ser a Tel Aviv el 1968. Des de llavors, ha participat en 13 edicions i ha guanyat 651 medalles, més de la meitat de les quals són només en un esport: la natació.

 

Heroïna i part de la història

Una altra curiositat és que la campiona paralímpica amb més medalles del país en té més que… Michael Phelps! És així: la nedadora Teresa Perales ha aconseguit un total de 26 medalles i ha marcat el seu nom amb lletres d’or en la història de l’esport.

 

Tòquio 2020

Els pròxims jocs prometen ser els més espectaculars de la història. De fet, el govern de Tòquio ha posat a disposició del COI ni més ni menys que 7 estadis.

 

Segueix els 10 reptes que ens queden, amb nous protagonistes i disciplines paralímpiques, per descobrir els reptes i desafiaments que aquests esportistes afrontaran fins a la gran cita de l’esport.

Pots seguir les xarxes socials de CaixaBank per conèixer totes les històries.

*Imatge de capçalera del Comité Paralímpic Espanyol publicada a Twitter.

Avui viatgem en el temps fins a la capital nipona per conèixer com va començar tot en una de les borses considerada com de les més importants i influents a escala mundial. Per fer-ho, hem de remuntar-nos al 15 de maig del 1878, quan es va fundar oficialment la Borsa de Tòquio, sota la direcció del llavors ministre d’Economia, Okuma Shigenobu, i l’advocat capitalista, Shibusawa Eiichi. No obstant això, no va ser fins a l’1 de juny d’aquell mateix any que va començar la comercialització de valors

La Segona Guerra Mundial va marcar un abans i un després en la història de la Borsa de Tòquio. Després del bombardeig sobre Nagasaki, la Borsa va romandre tancada, i no va ser fins al 1949 que va recobrar la seva activitat habitual. Durant tot aquest període, l’economia japonesa va patir una gran reforma; una de les mesures de la reforma va consistir a oferir al públic una part de les accions de l’Estat, que fins aleshores estaven limitades a una minoria molt rica.

Aquesta reforma va ser coneguda com la «campanya de democratització de les accions» perquè les accions es van alliberar a un públic que, fins en aquell moment, havia romàs aliè a tot aquest tipus d’operacions.

Així mateix, el 1948 es va aprovar una llei que marcaria un punt d’inflexió en el funcionament de la Borsa de Tòquio. Es tracta de la Llei de valors i mercats japonesa en què es van establir els elements bàsics per protegir els interessos dels inversors i per al bon desenvolupament del mercat de valors.

Dos anys més tard (1950) es va fundar el Nikkei 225, l’índex principal de la Borsa de Tòquio. Tal com indica el seu nom, està format per 225 empreses de diversos sectors, que van des de companyies tecnològiques i automobilístiques fins a empreses farmacèutiques.

Les primeres dècades del Nikkei 225 van ser de prosperitat fins arribar l’any 1990. De fet, els anys noranta són coneguts al Japó com «la dècada pèrduda» amb motiu de la bombolla financera que va tenir lloc fins a l’any 2000. No obstant això, durant els anys següents, el creixement tampoc va ser del tot estable i no va ser fins després de la crisi del 2008 quan va començar veritablement la recuperació del Nikkei 225.

El 2013 va ser l’escenari d’una altra gran fita històrica per a la Borsa de Tòquio. La Borsa, fins aleshores anomenada TSE, es va fusionar amb la Borsa d’Osaka (GOSI) i va donar lloc a un nou grup anomenat Japan Exchange Group (JPX). Quin era l’objectiu? Augmentar la competitivitat enfront d’altres parquets.

Sens dubte, el món en què vivim està en procés d’internacionalització i el mercat borsari no n’és una excepció.