No sabrem quants milers de milions de persones han seguit el de Rússia 2018 fins que acabi, però el que sí que ja són notòries són les noves tecnologies que s’hi estan utilitzant. Quin ha estat el camí per arribar fins aquí? Aquesta és una cronologia dels moments i les innovacions tecnològiques més importants de la història dels mundials.

• L’Uruguai, 1930. L’única via per informar-se sobre el primer mundial de futbol de la història era la premsa escrita.
• Itàlia, 1934. Primera Copa del Món que va tenir lloc a Europa, i primera en què alguns partits es van retransmetre per ràdio. Però només a 12 països.
• Suïssa, 1954. El famós maracanazo del Brasil 1950 només el van poder veure en directe els qui es trobaven a l’estadi. No va ser fins quatre anys més tard que el mundial es va poder veure per televisió. 50 milions de persones van seguir la final de Berna.
• Anglaterra, 1966. El senyal per satèl·lit es generalitza en les retransmissions televisives en directe.
• Mèxic, 1970. Per primera vegada, les imatges televisives de la Copa del Món es poden seguir en color. Fins llavors, eren totes en blanc i negre.
• Espanya, 1982. S’utilitza el sistema Betamax per gravar els partits. La tecnologia, molt superior al VHS, no tindria, tanmateix, massa anys de vida.
• Corea-Japó, 2002. Yahoo obté els drets exclusius per retransmetre en directe, via streaming, els partits del Mundial.
• Alemanya, 2006. La tecnologia 2G permet una velocitat més alta que la primera generació de xarxes mòbils per veure els partits per internet mòbil. Les millors jugades del campionat estan disponibles en una nova plataforma de vídeo digital, YouTube.
• Sud-àfrica, 2010. Són els temps de la tecnologia 3D i, per primera vegada, de l’alta definició: 29 càmeres HD segueixen els jugadors en cada partit. A més, les emergents xarxes socials permeten la participació dels aficionats.
• El Brasil, 2014. Mentre el telèfon mòbil i les xarxes 4G conquereixen el món, els últims televisors incorporen la tecnologia Ultra HD. 3.200 milions de teleespectadors van seguir el Mundial, i 280 milions el van veure en línia o des dels seus dispositius mòbils.

I, després de 10 mundials, arriba el torn de la Copa del Món a Rússia: com no podia ser d’una altra manera, aquest és el Mundial més tecnològic de la història. Una de les innovacions més rellevants és que, com a la Lliga espanyola durant la temporada passada, els partits s’emeten en ultra alta definició (UHD/4K). Per fer-ho, s’utilitzen 8 càmeres amb capacitat per gravar vídeo 4K HDR i 8 més capacitades per fer el mateix 1080p HDR. A més, també s’utilitzen 8 càmeres super slow motion, 2 càmeres d’ultramoviment, 1 càmera de cable i 1 helicàmera Cineflex.

Però les novetats no acaben aquí. Entre d’altres, els estadis disposen de càmeres i dispositius de reconeixement facial per accedir a l’estadi i identificar persones amb antecedents vandàlics, les pilotes tenen un xip NFC ocult per enviar dades a mòbils i tauletes, o el famós sistema de videoarbitratge VAR que, després d’un període de proves, s’ha implantat per primera vegada en una copa del món.

Què ens oferirà el proper Mundial de Futbol de Qatar el 2022? Ho veurem d’aquí a 4 anys…

Dilluns 25 de juny. Tercera jornada del grup B del Mundial de Rússia. A l’estadi de Kaliningrad, Espanya està perdent 1-2 contra el Marroc i està a punt de ser eliminada. En el minut 90, Marco Asensio serveix de córner i la pilota arriba als peus de Carvajal, el centre del qual és rematat d’esperó per Yago Aspas i marca un gol preciós que empata el partit. Tanmateix, el jutge de banda aixeca el banderí: és fora de joc? Després d’uns minuts d’incertesa, l’àrbitre dona validesa al gol. El partit acaba 2-2, fet que combinat amb l’1-1 en el partit entre Iran-Portugal fa que Espanya no tan sols es classifiqui per a vuitens de final, sinó que ho fa com primera de grup.

Tres dies abans, en la segona jornada del grup E, la pentacampiona el Brasil s’enfronta a la modesta Costa Rica a l’estadi de San Petersburg. Encara amb 0-0 al marcador, en el minut 78 del partit Neymar es queda en posició de rematada dins l’àrea contrària. El «tico» Duarte s’hi repenja i Neymar acaba a terra. L’àrbitre, l’holandès Björn Kuipers, no ho dubta gens ni mica i xiula penal. No obstant això, al col·legiat li arriba una veu que li indica tot el contrari: el contacte del defensa costa-riqueny és massa lleu per ser pena màxima. Després de revisar la jugada al vídeo, Kuipers es desdiu de la seva decisió: no és penal. Pilota per a Costa Rica i Keylor Navas serveix de porteria.

Aquestes dues escenes no haurien estat possibles no fa gaire i es deuen a la gran novetat d’aquesta Copa del Món: l’àrbitre assistent de vídeo, videoarbitratge o VAR (per les seves sigles en anglès, Vídeo Assistant Referee). Però, com funciona exactament aquesta innovació tecnològica del món del futbol?

En primer lloc, és important remarcar que el VAR, com el seu propi nom indica, és un assistent. La decisió final correspon, com fins ara, a l’àrbitre, que continua sent l’intèrpret últim de les situacions del joc. Tanmateix, això no és obstacle perquè si el VAR aprecia que el col·legiat ha errat en la seva apreciació, li ho comuniqui perquè —si així ho considera l’àrbitre— pugui rectificar la seva decisió.

A diferència de l’«ull de falcó», emprat des de fa temps en el tennis per comprovar si una bola ha entrat o no, el VAR ni es demana ni es concedeix. No el sol·liciten els equips, ni els jugadors, ni tan sols l’àrbitre. El VAR, de manera silenciosa però vigilant, revisa les jugades que són susceptibles de ser analitzades i avisa el col·legiat en cas d’apreciar un error clar en la seva decisió. I si l’àrbitre hi està d’acord, pot modificar el seu dictamen.

De moment, l’aplicació del VAR no ha suposat grans problemes en el Mundial de Rússia. A més del no-penal sobre Neymar, el VAR ja ha modificat diverses decisions arbitrals: un penal a favor de França en el partit França-Austràlia que el col·legiat no va veure; un altre a favor de Suècia contra Corea del Sud, que al cap i a la fi va resultar decisiu, ja que la seva transformació va suposar l’1-0 amb què va finalitzar el partit; i un tercer penal contra Rússia a favor d’Egipte, que l’àrbitre va considerar en primera instància fora de l’àrea, però que amb prou feines va maquillar la victòria russa per 3-1.

En efecte, la multiplicació de penes màximes sembla ser la primera conseqüència directa del videoarbitratge: el rècord de penals assenyalats en un Mundial, amb 16 penes màximes, es va superar quan tan sols s’havien disputat les dues primeres jornades de la primera fase. Fins ara el rècord el tenia el Mundial de Corea i el Japó 2002, on es van xiular un total de 15 penals en tot el torneig (després de la tercera jornada, els vuitens i els quarts de final, les semifinals i la final). Si tot contínua a aquest ritme, la xifra de penes màximes a Rússia 2018 pot ser tot un escàndol.

La International Football Association Board (IFAB), l’organisme responsable de definir les regles del futbol a escala mundial, va aprovar l’ús de l’assistent de vídeo el març del 2016, establint un període de prova mínim de dos anys. El primer torneig rellevant en què es va utilitzar per primer cop va ser a la Copa Mundial de Clubs de la FIFA disputada al Japó al final del 2016. El van seguir alguns partits amistosos entre seleccions nacionals i la Copa Confederacions, que es va celebrar a Rússia l’estiu del 2017 com a preàmbul del Mundial. Aquest mateix any, les primeres lligues nacionals a implementar el VAR van ser la Major League Soccer estatunidenca i l’A-League australiana. Després de la prova de foc del Mundial de Rússia 2018, les lligues europees, inclosa l’espanyola, faran el mateix a partir de la temporada vinent 2018/19.