Han revolucionat la manera que tenim de relacionar-nos, han contribuït a difuminar les fronteres del món, han dinamitzat revolucions i fins i tot han transformat totalment l’experiència d’estar confinat durant una pandèmia. Qui ens havia de dir no fa ni tan sols un parell de dècades que les xarxes socials influirien d’aquesta manera en les nostres vides que fins i tot cada 30 de juny celebren el seu dia mundial.

A començaments d’any, Facebook tenia 2.449 milions d’usuaris mensuals actius, pels 2.000 milions de YouTube, els 1.000 d’Instagram o els 340 de Twitter. Per fer-nos una idea de la magnitud d’aquestes xifres, n’hi ha prou amb saber que al món vivim uns 7.700 milions de persones en total. Això vol dir que pràcticament un de cada tres habitants entra a Facebook cada mes.

El cas és que des del moment en què les xarxes socials es van instal·lar a les nostres vides, s’han produït moltes variacions i adaptacions. Una bona part de la culpa és nostra, dels usuaris, que hem anat donant forma a aquests espais a mesura que anàvem evolucionant amb el seu ús. Els testos de personalitat, els mems, les piulades cada vegada més llargues, els filtres de fotografia, els vídeos curts, els reptes virals… són elements que s’han introduït al llarg dels anys i que han modificat les xarxes socials fins a convertir-se en el que veiem avui.

Aquest és el motiu principal pel qual cada any els experts fan càbales sobre com evolucionaran les xarxes socials en el futur. Es tracta d’anticipar-se a allò que demanarà el públic per poder oferir-li-ho. En el cas del 2020, el confinament per la crisi del coronavirus no ha fet res més que complicar encara més aquest exercici. Amb tot, ja és possible endevinar algunes de les claus que marcaran les xarxes socials en el futur.

Fins a dos terços dels usuaris de xarxes socials enquestats pel Global Web Index afirmen que on millor se senten a l’hora de compartir és en les aplicacions de missatgeria. Potser aquesta sigui la raó per la qual —tal com recorda Hootsuite— Instagram va llançar Threads, una aplicació en què preval l’ús de la càmera per contactar amb amics íntims. Mentrestant, LinkedIn va posar en marxa Teammates perquè els membres d’un mateix equip al món real puguin connectar-se millor.

El confinament per la pandèmia de la COVID-19 no ha fet res més que accelerar aquesta tendència. Durant aquest període, fins i tot aquells sectors de la població que no estaven acostumats a treure tot el partit a les aplicacions de missatgeria instantània van aprendre a fer-ho per comunicar-se amb els seus éssers estimats.

Que les xarxes socials es tornin més privades no vol dir que es tanquin per complet. De fet, els usuaris hi acostumen a recórrer per trobar-hi informació sobre productes, notícies o entreteniment en canals públics.

L’enorme èxit que ha tingut la xarxa social TikTok, els usuaris de la qual acostumen a compartir vídeos d’uns 15 segons, ha catapultat el consum de petites unitats d’informació que es viralitzen, també conegudes com a mems. Tot i que ja eren àmpliament coneguts, la irrupció de TikTok i el seu ús durant el confinament ha trobat noves maneres d’utilitzar els mems, fins i tot per crear contingut en família en una xarxa social que fins fa ben poc temps era pràcticament exclusiva per a joves. I no tan sols això: els continguts que inicialment es publiquen en TikTok ja han començat a inundar altres xarxes socials com ara Instagram, Twitter o YouTube.

Aquest èxit significa sobretot dues coses: d’una banda, els continguts curts i divertits continuaran regnant a les xarxes socials; i de l’altra, el vídeo continuarà sent un format atractiu per compartir a les xarxes socials.

El mateix Mark Zuckerberg, fundador de Facebook, al principi d’aquest any demanava als governs un marc regulatori clar sobre qüestions com ara la privacitat, el contingut perjudicial o la portabilitat de les dades. L’objectiu consisteix a establir clarament quin tipus de continguts es poden publicar a les xarxes socials i qui n’és el responsable últim.

Aquesta petició va en línia amb els darrers moviments a la Unió Europea, que ja ultima la seva Llei de Serveis Digitals. Aquesta norma pretén augmentar la responsabilitat de plataformes com Facebook sobre els continguts que comparteixen els seus usuaris, com ara les campanyes de desinformació i les notícies falses.

Les novetats en legislació obligaran les xarxes socials a adaptar-se i poden suposar grans canvis, tant en el seu funcionament com en l’ús que en fem. De fet, poden ser el primer pas per acabar d’una vegada per totes amb algunes pràctiques perjudicials com ara el ciberassetjament o la manipulació d’eleccions democràtiques.

Les xarxes socials continuaran amb la seva evolució en el futur. En un món en canvi constant, aquests espais continuaran formant part del dia a dia de milions de persones i ho faran com sempre ho han fet: adaptant-se a les necessitats i inquietuds dels seus usuaris.

Sense anar gaire lluny, aquests últims mesos les xarxes socials han resultat fonamentals per a ciutadans, administracions i empreses. Durant el confinament per la crisi del coronavirus, aquests espais han permès mantenir els vincles entre familiars, amics, proveïdors, clients, professors, alumnes i un llarg etcètera de persones.

Gràcies a la seva versatilitat, se n’ha pogut fer ús perquè els cursos escolars no s’aturessin, els avis continuessin jugant amb els seus nets malgrat estar separats i moltes persones mantinguessin les feines gràcies a la seva aplicació per al teletreball. També per plantejar reptes virals que ens ajudessin a mantenir-nos en forma o fins i tot per assistir a concerts des del saló de casa nostra.

Aquesta flexibilitat de les xarxes socials continuarà sent, molt probablement, un dels seus principals senyals d’identitat, ja que permet que els mateixos usuaris els donen forma i fins i tot promoure usos per als quals no havien estat dissenyades en un principi. De fet, en un entorn tan canviant com l’actual, les xarxes socials més permeables seran les que aconsegueixin connectar millor amb el que el seu públic vol d’elles.

Tret que es visqui en una bombolla, avui dia tothom coneix i sap per a què serveix Instagram. Tanmateix, ningú no havia sentit mai aquesta paraula, una combinació de “telegrama” i “instantani”, fa amb prou feines 10 anys. Aquesta xarxa social de fotografies, i més endavant també vídeos i altres elements visuals, va néixer fa només 8 anys, el 6 d’octubre de 2010.

Van ser dos joves graduats de la Universitat d’Stanford aficionats a la fotografia, l’estatunidenc Kevin Systrom i el brasiler Mike Krieger, els qui van idear una aplicació tremendament senzilla, en un principi únicament per a iPhone, que permetia compartir molt ràpidament qualsevol tipus d’imatge. La gran innovació va ser incorporar una sèrie de filtres que milloraven notablement l’aspecte de les fotografies captades amb les càmeres de l’iPhone, que el 2010 encara deixaven força a desitjar. L’èxit va ser fulgurant: en gairebé dos mesos, l’app va superar el milió d’usuaris, i en menys d’un any, els 10 milions. Naturalment, va ser nomenada l’aplicació per a iPhone de l’any 2011.

Incorporant nous filtres en cada actualització, dos importants canvis es van produir l’abril de 2012: d’una banda, es va llançar la versió per a telèfons Android, amb la qual cosa s’arribava, per fi, a gairebé la totalitat dels smartphones existents; d’altra banda, va ser adquirida per uns 1.000 milions de dòlars pel gegant Facebook, que va prometre mantenir la seva essència i la seva independència, i no integrar-la en la seva xarxa social.

La promesa s’ha complert a mitges: després de superar els 100 milions d’usuaris el febrer de 2013, quan encara no arribava als dos anys i mig de vida, el juny d’aquest any va introduir la possibilitat de compartir vídeos, i a l’octubre, les fotos i vídeos patrocinats, la qual cosa sí que acostava el seu model de negoci al de Facebook.

El patrocini i els vídeos publicitaris es van anar estenent al llarg de 2014 i 2015, cosa que no va impedir que el nombre d’usuaris continués creixent de forma exponencial. Instagram també va crear, durant aquests anys, aplicacions per a usos lúdics específics, com Hyperlapse (per crear vídeos accelerats) i Boomerang (vídeos curts que es reprodueixen en bucle endavant i enrere).

El 2016 van arribar moltes innovacions: en primer lloc, i davant les protestes dels usuaris puristes, a partir del març les publicacions es veurien seguint un algoritme que seleccionava el que considerava més interessant per a l’usuari, el mateix que feia des de fa temps Facebook. Això va acabar amb l’estricte ordre cronològic invers que havia mantingut fins llavors. Poc després, al maig, van néixer els perfils d’empresa, que incloïen eines analítiques i la possibilitat de convertir posts en anuncis, ampliant més encara les possibilitats d’utilitzar Instagram com a eina de màrqueting.

Una altra tendència que ha seguit és la de fixar-se en les funcionalitats de noves i petites app, copiar-ne el funcionament i integrar-les a Instagram. Així, el novembre de 2016 van néixer les retransmissions de vídeo en directe (com ho feia Periscope). Tanmateix, un dels grans èxits d’aquesta xarxa social va venir uns mesos abans, l’agost, quan es van crear les ‘stories’, imatges o vídeos temporals que desapareixen al cap de 24 hores (igual que feia Snapchat).

De fet, segons Phil González, fundador de Instagramers, la principal comunitat de fans d’Instagram al món, les Instagram Stories van ser un moment crucial per a Instagram i també per a Facebook. “Les Stories, que inicialment semblaven pertorbar els nostres costums a Instagram, van esdevenir el motor de desenvolupament de l’app i van aconseguir avivar, encara més, la flama de l’interès generat pels usuaris. Avui, més de 400 milions d’usuaris utilitzen cada mes les Instagram Stories. Més d’un 40% dels usuaris estan enganxats ja a aquests continguts efímers, divertits, sorprenents, generats pels usuaris i que desapareixen al cap de 24 hores. Ens permeten explicar, de forma compulsiva, coses que no explicàvem a través de les nostres fotografies o vídeos”.

Quines noves funcionalitats i nous canvis apareixeran en els pròxims anys? Passarà Instagram a ser definitivament una eina de màrqueting com la que ja pràcticament ha esdevingut el seu propietari Facebook? I sobretot, què fer amb els ja més de 1.000 milions d’usuaris de què disposa? Amb només 8 anys d’existència, a Instagram són més les preguntes que les respostes. Té tota la vida per davant.